albinyana |
dissabte, 25 de novembre de 2006 | 13:00h
Sembla ser que per fi, després de sis anys que des del Consell Valencià de Cultura es va reclamar que s'actuara amb urgència, i aproximadament el mateix temps que un ple de l'Ajuntament també ho decidira, ara han començat obres en el Depòsit. Sis anys? Si Einstein va dir allò de la relativitat, no serem nosaltres els que direm que això és molt de temps. Com que l'edifici és cabut, ha aguantat miraculosament les inclemències meterologògiques i les desídies humanes. A vore ara quina idea duen des de l'administració local. Pel poc que sé, les obres actuals es dedicaran a canviar la coberta (imprescindible i urgentíssim) i reforçar els laterals (o com es diga tècnicament) que subjecten l'edifici. També es farà un sanejament interior, perquè es veu que la humitat més que relativa era ja superlativa. De moment han desaparegut les baranes dels laterals i l'escenari, que pel que m'han dit estava fet quasibé una bassa. Espere que les 'picoletaes' no se n'excedisquen massa.
albinyana |
divendres, 24 de novembre de 2006 | 18:52h
Abans que s'escampe el rumor que comença a formar-se, desmentiré que haja fet la mili. Calia que el desmentiment? No, supose que no, però per si de cas. Sí que em van fer anar a València a un reconeixement mèdic bastant patètic, on em van dir 'inútil', de la qual cosa em vaig alegrar. Més coses. D'això de la Xarxa-xàrcia de Blocs Soparistes: el senyor Esclafamuntanyes apunta la idea següent: el dissabte 2 de desembre es presentarà a l'Olleria el calendari de Festes i Gastronomia de l'IEVA. Podríem aprofitar-ho com a primera trobada. Aneu opinant.
albinyana |
dijous, 23 de novembre de 2006 | 23:49h
Fa una eternitat, quan jo encara era tan jove que ni era conscient que arribaria el dia que deixaria de ser-ho, amb una colla d'amics ens movíem molt pel país amb altra gent compromesa i motivada per qüestions nacionals. D'ací van nàixer amistats i coneixences de gent interessant, algunes amb pes hui en dia en àmbits diversos del nostre país. En algun moment d'aquella època que ara no puc precisar, hi hagué diversos intents de complicar la recepció de TV3 al País Valencià, i el govern espanyol pretenia precintar o inutilitzar alguns repetidors. Algú va tindre la idea de proposar que algunes persones s'encadenaren a algun dels repetidors, i quan sembla que els de l'Olleria podíem ser candidats, una persona molt sensata va dir que nosaltres érem capaços de tot, d'anar on fóra i quan fóra, però sempre que hi haguera un bar. Tenia molta raó aquell senyor home.
albinyana |
dimecres, 22 de novembre de 2006 | 14:11h
La setmana passada, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua presentava la seua gramàtica del 'valencià', i el senyor conseller del ram afirmava públicament que era d'ús obligatori. Com que ja ens coneixem, no ens estranya res que aquesta obligació siga només una trampa, i això ja ho vam comentar fa temps. És una obligació per als que ja escriuen en valencià i volen ajustar-se a la normativa oficial (i rebre les subvencions que hi puga haver). Per als que escriuen en castellà, res de res. Cap obligació d'usar el valencià. Encara no fa una setmana de la presentació aquella, i al govern valencià ja se li n'ha anat el comboi de gastar la gramàtica (si és que el va arribar a tindre), i estem com estàvem, amb el castellà com a llengua de la Generalitat. De veres que ho intente, però no acabe de vore gens clara la hipotètica part positiva de l'AVL. Divendres vaig trobar l'Emili Casanova i li volia preguntar per totes aquestes coses, però se'm va escapar. Sempre va atorrullat.
albinyana |
dimarts, 21 de novembre de 2006 | 19:45h
En un diari de paper havia llegit la notícia d'unes rutes turístiques que proposava l'excel·lentíssim ajuntament del meu poble. Ho vaig llegir encuriosit per vore què proposaven visitar, perquè tal com tenim el panorama, hi ha coses que més val que no es vegen. El cas és que una de les dues rutes esmentades, dedicada a la natura, invita a visitar el 'Castell del Portec'. Vaig pensar que potser s'havien enganyat els del diari en fer la notícia, perquè és evident que havien d'estar parlant del castellet del Porquet. També era possible que la font informativa (el gabinet de premsa municipal) s'haguera equivocat, però preferia pensar que no. Més que res per no sentir-me tan malpensat. I ara he comprovat que l'error estava en la font. I coses pitjors, que he trobat. La nota informativa, efectivament, parla del 'Castell del Portec'. A més nomena la cova de 'San Nicolau', amb desaparició de la -t final del sant, si bé això ja sembla que és una cosa d'ignorància voluntària. Quan diu d'anar a vore el convent de Caputxins (no entenc la mania de dir-li 'Convento de Caputxins': quin bilingüisme és eixe?), parla de la col·lecció del pintor Oscar 'Marcieli', de cognom autèntic Marziali. I com a visió futurista del nostre patrimoni, recomana visitar l'església de Sta. Maria Magdalena, dels segles XXV-XXVI!! En fi. Ja diuen, amb raó, que tots ens equivoquem, i que el que no tinga que espere. Però tant costava haver-ho revisat una miqueta?
albinyana |
dilluns, 20 de novembre de 2006 | 23:52h
Aquesta vesprada m'ha sonat el mòbil: era el del taller de València on he deixat el cotxe. Eixut com és ell m'ha explicat que el problema és el potenciòmetre, que no en té cap, i que fins dijous no li'n duran un. Que dijous quan ho tindrà acabat ja em telefonarà. Així, doncs, no serà fins dijous o divendres que faré la segona part de l'expedició.
albinyana |
dilluns, 20 de novembre de 2006 | 13:56h
Per qüestions mecàniques he hagut d'anar aquest matí a València. Matinet, devien ser les 08.30 h, estava jo arribant a la ciutat i als tropolls corresponents. El caos organitzat de la rotonda dels hamets, on tot lo món hi entra com sense voler, sense mirar, a la garbera. Hui hi he trobat més cotxes que mai. Potser per l'hora. El cas és que es notava la diferència entre els que hi estan posats (tots els altres) i els que no (jo). N'he sortit indemne, he travessat l'avinguda d'Ausiàs March (qui va fer aquella cosa tan lletja d'allà dalt que diuen escultura?) i he arribat a l'altre colador, el semàfor de la 'Pantera Rosa', on tot un fum de carrils plens de vehicles es conveteix, en els segons que dura un semàfor en verd, en dos carrils atabicats. He superat també la prova i enmig de tot el trànsit maleducat he arribat fins a Campanar, destinació final del trajecte. He deixat el cotxe en el taller perquè em revisen tot el sistema d'adaptació que tinc instal·lat. El mal és que no m'han pogut dir si estarà acabat hui encara o demà. En un principi havia pensat de quedar-me per València, però tot lo dia bambant per allà, i possiblement haver-me de quedar fins demà... massa temps perdut. I això que ja hi havia qui m'havia apuntat a un sopar.
albinyana |
dijous, 16 de novembre de 2006 | 00:07h
Imatge: dibuix que il·lustra el mes de juliol representatiu de la Festa de la Magdalena. Obra de Jordi Albinyana
Divendres que ve es presenta el calendari de l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida (IEVA) del 2007, segurament el producte consultable d'aquesta entitat més esperat. Enguany, la novetat important és que en compte de les fotos que il·lustren la festa tradicional de cada mes, les il·lustracions són fetes per artistes de la comarca. A més, les receptes de cuina recullen la gastronomia del segle XVIII, ja que el calendari està fet per recordar el 300 aniversari de la Batalla d'Almansa. Un servidor es va vore embolicat, i a continuació podeu llegir el text que vaig fer per a la festa de la Magdalena del mes de juliol.
La setmana passada, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua presentava la seua gramàtica del 'valencià', i el senyor conseller del ram afirmava públicament que era d'ús obligatori. Com que ja ens coneixem, no ens estranya res que aquesta obligació siga només una trampa, i això ja ho vam comentar fa temps. És una obligació per als que ja escriuen en valencià i volen ajustar-se a la normativa oficial (i rebre les subvencions que hi puga haver). Per als que escriuen en castellà, res de res. Cap obligació d'usar el valencià.
Imatge: dibuix que il·lustra el mes de juliol representatiu de la Festa de la Magdalena. Obra de Jordi Albinyana
