Penjo aquest vídeo sense intenció de ser un homenatge ni un honor per la causa que es "celebra" avui. Ans el contrari. Crec que quan m'he assegut davant l'ordinador estava pensant més en un acte de protesta. Perquè aquesta causa, com moltes que tenen el seu dia oficial en el calendari, no necessita un dia per ser recordada sinó tres cents seixanta-cinc dies de lluita. Malauradament, encara manca molt per córrer. En aquestes dates ja han mort seixanta-una dones víctimes de la seva parella. Una més que l'any passat. Calia una Llei contra la violència de gènere i s'aconseguí. Ja fa un any i mig que entrà en vigor i la situació continua gairebé igual.
No vull qüestionar el govern per la tasca que ha fet o ha deixat de fer. Aquesta, és una problemàtica de tots. Per moltes campanyes publicitàries que es realitzin, la situació de la Violència envers les Dones no es solucionarà si no ho s'entén com una acció integral. Tots hi podem -i hem- d'actuar. Aquells que poden fer les lleis i mirar que es compleixin, així com castigar als agressors; la societat civil en els prejudicis i estereotips, les associacions que ajuden a donar petites passes però sempre endavant, la vida quotidiana de família i, sobretot, les perjudicades. Les víctimes d'aquesta violència atroç han de ser les primeres en aixecar la seva veu perquè la resta les puguem defensar i avançar en la seva situació.

Aquest matí he llegit dues notícies que m'han confirmat la importància que estan adquirint els blocs en la nostra societat. Es tracta, per un costat, de la inclusió de blocs recomanats en català dins la web del Saló del Llibre després de la reacció de protesta sorgida en la catosfera. I, per l'altre, un estudi que afirma la importància dels blocs en els europeus fins al punt de ser referència en les seves compres. [...]

Inicio la meva segona etapa com a blocaire. Ho vaig deixar per diverses raons durant un temps però ara hi torno, com aquell que torna a fumar. I ho faig com si comencés de zero. No sóc el prototipus de persona que cuida i revisa el seu bloc gairebé a diari. Ni em considero especialitzat en cap tema com per anar donant opinions pel ciberespai. I ja disposo d'una mena de diari més íntim o d'altres recursos per expressar algunes idees que corren per les meves neurones buscant sortida.
Però, des de fa temps, considero el bloc com una magnífica eina pel bé personal ja que internet permet obrir el criteri personal i participar en opinions des de molts diferents punts de vista. És una eina freda que permet gaudir -i ho sé per experiència pròpia- del caliu d'altres.
Sóc crític amb aquells blocs que només existeixen pel servei del personalismes, amb una determinada ideologia o per a un determinat col·lectiu. D'aquells que només estan pendents del nombre de visites -Hem d'acceptar que els que tenim bloc hi mostrem la part més egocèntrica però n'hi ha que es passen. D'aquells que volen imposar el seu pensament amb constants comentaris o no deixant-ne incloure. Per a les guerres dialèctiques ja existeixen els xats i els fòrums. Per a mi, i ho repeteixo, la riquesa d'internet està en la varietat, la participació i el debat. De fet, vaig abandonar el meu bloc però no he deixat de llegir els meus habituals sempre que he pogut. M'agrada considerar-me lector de blocs per buscar i contrarestar informació.
Després de la meva anterior experiència en aquest tipus de bloc, ara m'ho agafo d'una altra manera i, per això, començo amb un canvi d'identitat. He "robat" el nom de la capçalera d'en Pere Pascual, crític d'art que escriu a la revista Capgròs. Però certament ja el tenia en ment. És el que millor reflecteix aquest poti-poti que vull per al bloc.
De fa temps tinc la mania de voler que m'anomenin pel meu nom sencer però els meus em diuen Isma. I segons com estigui -si hi sóc- puc expressar-me de diferents formes en persona i (ara) en el bloc. Per això buscava aquesta pluralitat resumida en un sol mot. Com un reflex dels diferents jo's que tenim sota un mateix físic.
Em dono plena llibertat sobre els temes, la periodicitat o la manera d'usar el bloc. Perquè estic segur que anirà variant. De la mateixa manera que estava segur que, tard o d'hora, acabaria tornant a la catosfera. Perquè l'èxit en aquest país ho fa d'allò més normal i per ser d'una de les ciutats més actives pel que fa a blocs. A més, torno a la colla de MésVilaweb. On vaig començar i on he gaudit de moltes hores de lectura i participació. Som-hi, doncs!