L’educació dels infants i els joves sempre ha estat un dels pilars bàsica per al progrés d’un país. Permanentment el model educatiu està en el debat públic, des dels carrers fins a les administracions passant pels mitjans de comunicació. La subordinació a les lleis fabricades a l’estat espanyol ens porten sempre al retrocés governi qui governi, i això es demostra contínuament en xifres i balanços i sobretot en la poca inversió cap a l’escola pública.
Això s’agreuja si tenim en compte que la realitat educativa en la que vivim ha sobrepassat dels paràmetres tradicionals on l’escola tenia un paper únic per a l’educació. Les jornades laborals llargues i inassolibles de molts pares i mares han fet allargar també les jornades educatives dels nens i nenes, i per tant l’horari escolar, tot i que s’ha vist allargat amb la sisena hora, s’ha vist desbordat.
Per aquest motiu, el personal que treballa amb els infants s’ha vist incrementat per raons de necessitat: els i les mestres no poden assumir ells sols la responsabilitat d’un projecte educatiu més ampli i de progrés, i és en aquest moment on l’educació en el lleure ha agafat un relleu molt important, segurament molt major que no pas anys enrere en els seus inicis on tothom que s’hi dedicava ho feia de forma voluntària.
L’oferta actual de menjadors, d’extraescolars i d’activitats de vacances i de colònies és realment impressionant, i els treballadors i treballadors del sector representen un volum considerable.
Des de les administracions hi ha encara un reconeixement massa petit cap als monitors i monitores, i això es demostra amb la precarietat de les condicions en què molts d’ells treballen.
El conveni de l’educació en el lleure per aquests tres anys (ara estem al segon des de la seva entrada en vigor) és pèssim en quant a drets i això dificulta i molt la tasca real i diària en la que ens trobem aquells que ens hi dediquem plenament o parcialment.
L’exemple clar i més vistós es viu en els menjadors escolars.
Fins fa poc eren les AMPES que se n’encarregaven de gestionar-los, però evidentment amb el volum de feina creixent la capacitat de gestió d’aquestes s’ha vist desbordada i ara són les empreses del sector les que se n’encarreguen de gestionar-los.
En el conveni col·lectiu no s’estableix per a l’estona de menjador una ràtio monitor-nens, i això fa que moltes escoles amb afany d’estalvi no contractin el nombre de monitors/es que seria convenient, i moltes vegades se superen els 20-25 nens/es per monitor/a. Això s’agreuja en els casos dels més petits (3,4,5 anys) que requereixen una atenció especial.
Amb tot això, les empreses que gestionen molts dels menjadors escolars i que tenen projectes educatius molt ambiciosos, haurien de plantar-se davant de certes escoles i apostar decididament per un model de qualitat, pressionant així perquè el nombre de monitors/es sigui l’adequat.
Per tot plegat es demostra que el conveni dels treballadors en el lleure ha quedat curt i petit, i que continua sent en el ranking un dels sectors més oblidats, i les conseqüències es noten en quant a temporalitat, ja que els que s’hi dediquen duren poc a la feina: a la que troben una oferta millor, més estable, amb més garanties, amb una millor remuneració, marxen dels seus llocs de treball, i així els possibles projectes educatius tornen sempre a començar de zero.
Cal doncs un re plantejament seriós, i una pressió cap a les administracions dels sindicats. Alguns com la Intersindical tenen campanyes ja engegades que són interessants i val la pena de fer-hi un cop d’ull:
http://www.intersindical-csc.org/joves/index.php?obre=01noticies_ampliar&id=61
Doncs això és tot! Ànims monitors/es!
Si els monitors i monitores de lleure ens plantessim i fessim vaga, aleshores pares, mares, mestres, l'administració i la societat en general s'adonarien de la falta que fem!! les condicions de treball són pèssimes i la immensa majoria d'empreses del sector s'aprofiten (i molt!) de nosaltres. Es pensen que, a sobre, ens fan un favor pagant-nos; ei, que nosaltres el voluntariat ja el fem al cau o a l'esplai! Per un conveni del lleure digne!
Hola, sóc mare del Cau i només volia dir que aquest pare ha iniciat un debat que no existeix. El cau l'espolsada funciona molt bé, i els monitors estan fent un esforç per aconseguir que funcioni encara més bé, i el Joan és un monitor molt vàlid, que dubto que vulgui manipular a ningú.
Aquest pare de familia va equivocat! Ànims Joan!
Per què estiguis més tranquil, només dir-te que la meva activitat en el cau es basa plenament en el paper d'educador en el lleure. Ni manipulo ni he manipulat mai a ningú, ni penso fer-ho, encara que a certa gent li agradi fer córrer barbaritats d'aquesta magnitud. Per aquesta raó em cenyeixo als ideals del Cau sense necessitat de tancar la boca i no poder dir la meva opinió en ocasions de debat.
Com que veig que el missatge és mig amenaçador, que sàpigues que si tot i l'aclariment que acabo de fer no n'acabes d'estar convençut, hi ha una oferta molt gran d'esplais i de caus a Premià, de manera que n'hi ha per triar i remenar, ja m'entens.