Avui, abans de que acabi el dia, vull recordar que es el Dia internacional de l'eliminació de la violència contra les dones. Com a persones, no podem tolerar que ningú utilitzi la força contra ningú, i per tant hem de reclamar la màxima protecció i ajut per a totes les dones que en son víctimes, i al mateix temps que reclamem ajuda de l'administració, també l'hem de demanar a tots aquells que sàpiguen que algú esta sent víctima de maltractaments, que ho denunciïn. No podem mirar cap a un altre costat, es cosa de tots.
Avui, fa dos anys que vaig tenir l'accident de transit mes greu de la meva vida. Com podeu veure, a la foto de baix, com va quedar el camió que va causar l'accident i la part de darrera del meu, la de d'alt, com va quedar la part de davant. Vaig tenir molta sort que el remolc contra el que hem va llençar era molt baix, que si no...
Fa mes de trenta anys que condueixo camions i mai m'havia passat un accident tan greu. Gairebè, no hem vaig fer res, nomes un tall a l'orella, dolor a cervicals i costelles i un cop molt fort a la cama dreta, pel que podia ser, no va ser res.
Penso que una vegada mes, CiU, s'ha equivocat. Ja es va equivocar en la campanya electoral que va fer, amb la que es va tancar totes les portes per poder pactar un govern amb algú, i ara, lluny de reconèixer l'error, no fan mes que seguir en la mateixa línia, acusant al Tripartit de voler governar sense tenir-hi dret. El d'ahir, despreciant la consulta que l'hi va fer el president del parlament, ja es el súmmum.
Havent arribat a on som, ja no hi ha marxa enrera, el Tripartit ja es un fet, per molt que diguin, seguirà endavant, i per tant el millor que poden fer es acceptar-ho i començar a fer oposició. I no ho tenen fàcil. Fer oposició quan fa poc s'ha estat al govern, no ho es perquè a qualsevol explicació que demanin, la reacció sempre serà recordar-los lo malament que ho feien quan manaven, que si son de dretes, que si ja han manat masses anys, etc., i això, es fer trampes, i només porta a la impunitat.
Ja han fet la rabieta, a la que tenien dret, ara cal que es posin a treballar, per Catalunya.
Avui hem anat a veure la diada castellera de Minyons de Terrassa. Conec una mica el mon casteller des de fa set anys. Es a traves de la meva dona que m'he interessat per aquest mon, ella, es ex castellera dels Castellers de Mollet i seguidora dels Minyons de Terrassa.
La meva opinió sobre aquest mon, com a persona que fins fa poc no tenia ni idea del que això significa, mes enllà del que podem veure en un telenotícies, es que es un espectacle bellíssim, on persones de diverses generacions, condició social, sexe, etc. s'uneixen per formar un grup heterogeni capaç d'aixecar unes colossals torres humanes.
Avui, tot-hom a la plaça estava pendent de si aixecaven el 3de10f, però no ha pogut ser, la caiguda en el primer castell, un colossal 5de9f, que ha caigut just després de ser carregat, ha condicionat la resta de castells, i potser la falta de mes efectius, fa que en aquests moments, fer aquest castell estigui fora de les seves possibilitats, es una qüestió de números i prou. Després han fet un 3de9f , un 4de9f i 2 Pde5, sense gaires dificultats. Els han acompanyat Els Castellers de Barcelona (han fet: 4de8, 3de8, 2de7 i Pde5) i Els Sagals d'Osona (han fet: 4de8id, 4de8(c), 3de7s, 2de7, Pde5, Pde5).
Vull expressar la meva mes sincera felicitació a tots ells. Moltes vegades només ens fixem en les grans colles, però com he dit abans, els castells estan molt condicionats pel número de castellers de que disposen, i moltes vegades no valorem el gran esforç que fan les colles petites, com també les colles grans quan han de renunciar a algun castell que tenen a l'abast.
En el diari d'avui, he llegit que el PP, vol ressuscitar la denúncia que va fer Pasqual Maragall contra Artur Mas, de cobrar, per part del govern de CiU, una comissió del 3% sobre el preu de les obres adjudicades. Sempre es bo que els partits de l'oposició, denunciïn les actuacions del govern que estiguin fora de la llei, però en aquest cas, el partit denunciat, ja no es al govern, i qui va llençar l'acusació, tampoc. Per tant, penso que es una pèrdua de temps seguir per aquest camí, que ja va ser debatut al seu dia.
Però si el que volen saber es si es feien aquests pagaments, jo penso que si, però d'una forma legal, com son les donacions anònimes als partits I així es com es paguen les comissions per obres adjudicades, segons el meu punt de vista. Com tot-hom ja sap, aquestes donacions son totalment legals, però també es diu que son immorals. Aquestes donacions , sempre es fan a canvi d'alguna cosa, i per tant, s'haurien de fer públiques, perquè cada vegada que comprem algun producte o contractem un servei, podem saber que aquella empresa o el seu propietari, han donat diners a tal partit polític. Però això no els interessa, ja que en reben tots els partits quan estan al govern i el PP en rep inclús estant a l'oposició.
El que diré ara, potser no va anar així, només es una possibilitat, però podia haver estat: LECHE PASCUAL va deixar de comprar llet als ramaders catalans perquè la Generalitat s'oposava a que els seus postres làctics es podessin etiquetar com a iogurts. Penso que LECHE PASCUAL podia estar fent donacions al PP perquè canvies la llei de poder etiquetar com a iogurts, i DANONE pagava a CiU perquè pressiones al govern espanyol perquè això no passes. En resum, pressionar els governs amb donacions legals, perquè la llei el sia mes favorable, però que va en contra del consumidor.
El PP acostuma a presumir de no tenir casos de corrupció, i en això s'equivoca. La corrupció no entén de sigles, i aquests dies es pot veure el que ha passat a Telde, i tants altres. Si en voleu saber mes, els podeu trobar a los genoveses
En la línia de denuncia als nyaps a l'hora de construir enllaços entre carreteres, es molt clar el de Sant Joan Despí (Baix Llobregat), al costat de TV3. Quan es va construir l'autopista, en els extrems del pont que la travessa, s'hi va posar una cruïlla normal, amb senyals de "STOP", que poc temps després, ja van començar a formar cues. Amb el temps, aquest pont s'ha convertit en la principal via de comunicació entre St Joan Despí i una part d'Esplugues de Llobregat, amb Sant Just Desvern. Al seu entorn, posteriorment s'hi han construït polígons industrials i moltes vivendes. Fa uns anys, aquestes cruïlles que he dit, s'han transformat en rotonda, però els problemes, continuen, ja que al haver-hi una rotonda a cada costat del pont, a la part interior no hi passa ningú, no distribueixen la prioritat per igual, i la sortida en direcció Barcelona, continua patint cues quilomètriques. No entenc la inoperància dels responsables de una carretera com aquesta, no hagin vist mai, que havent-hi un pont com ja hi ha, es podia haver fer unes sortides tipus trèvol (en verd al dibuix), el problema ja estaria resolt, nomes es tractaria de fer una altre sortida passat el pont. Però el problema es que s'ha construït tant, que ara potser ja no hi ha lloc per fer-ho.
Es només una mostra mes de lo inútils que son alguns responsables polítics, així com també de tota la gent que tenen treballant en els projectes de construcció de les infraestructures, on suposo hi ha enginyers de camins, que se suposa han estudiat per dissenyar carreters amb un funcionament el mes eficaç possible. I mentrestant la gent que les fem servir per la nostra feina, així com aquells que hi passen per anar a treballar, hem de seguir tenint paciència i posant-nos a la cua.
El meu recel cap a l'elecció de José Montilla com a president de la Generalitat, no es ni serà mai, pel fet d'haver nascut fora de Catalunya, es més, poden passar quinze o vint anys, però també es possible que tinguem un president Àrab, o Subsaharià, i si estima, respecta, i defensa la mateixa Catalunya que jo, hem semblarà perfecte, i si no, però es el que el poble de Catalunya ha triat democràticament, també hem semblarà bé, encara que no m'agradi. Per això, accepto a José Montilla com president del meu país, perquè així ho han decidit la majoria dels diputats que tots els catalans hem votat, però no m'agrada.
En primer lloc, no m'agrada, perquè a diferència de la majoria de Catalans nascuts a Andalusia, que van venir per necessitat, ell diu que ho va fer lliurement, per que va voler. Doncs jo penso que pel fet d'haver renunciat a ser Andalús, diu poc a favor d'ell, si s'hagués quedat, podia haver lluitat políticament per Andalusia, be, com deia el Raimon, qui perd els orígens, perd identitat, i per mi, voler ser president de Catalunya i no d'Andalusia, es renunciar als seus orígens.
Seguint en la mateixa línia que l'anterior, aquest senyor era alcalde de Cornellà de Llobregat, però vivia a St Just Desvern. Una altre renúncia. Si estimes el teu poble, no t'en vas a viure a una altre, encara que sigui perquè el teu nivell intelectual i econòmic hagi pujat, i no t'hi sents ve, i t'en vas a un altre mes d'acord amb la teva nova situació. (això es el que entenen els del PSC de ser d'Esquerres?).
Per últim, diu que posarà a les persones per davant del país, com el C's. La defensa de la llengua, la reivindicació de les seleccions, la lluita pel reconeixement de Catalunya com a nació, en segon (o cap) pla. Les polítiques socials, valen molts diners, les reivindicatives, molt pocs, penso que son compatibles, però per ell, sembla que no, que fer polítiques socials, implica renunciar a les nacionals. Si ha renunciat a ser Andalús primer i de Cornellà després, ara, potser dirigirà Catalunya des de Marina D'or.
De totes maneres, penso que malgrat que el mirem amb recel, l'hi hem de donar una oportunitat, si ha de ser el nostre president, i que d'aquí un temps pugui dir que hem vaig equivocar. De debò que m'agradaria, pel bé del país.
Agafo l'oferiment que va fer Bloc Botxí, i que han seguit: Els dies i les dones, Marcús, Temps d'incertesa, etc. El joc, consisteix en 10 preguntes, que s'han de contestar amb el títol de 10 cançons d'algun grup o cantant que hagi marcat la nostra vida. He dubtat entre La Trinca, Joan Manuel Serrat i Lluís Lluch, i m'he quedat amb l'últim. De jovenet, m'agradava molt la trinca, em divertia sentint-los. De tota la vida m'ha agradat en Serrat, el veig com el poeta del poble que diu tot allò que que jo també penso. Lluís Lluch, expressa els sentiments i el compromís.
Ets home o dona:Mireu-me els ulls.
Descriu-te: Vaig i vinc.
Que senten les persones sobre tu:Se’n va content.
Descriu la teva anterior relació sentimental:Aprendre.
Descriu la teva actual relació sentimental:La Poesia dels teus ulls.
On voldries ser ara: Porrera.
Com ets respecte l’amor:Com un arbre nu.
Com es la teva vida:Vida.
Que demanaries si tinguessis un sol desig: Una finestra al mar.
Moltes vegades, els ajuntaments, i demes administracions competents, a l'hora de posar limitacions de velocitat, ho fan seguin un criteri prèviament estudiat, segons les característiques de cada carrer. A Molins de Rei, sembla que no se si per estalviar diners, han posat a tots els carrers la mateixa placa de limitació a 30 km/h. Com veieu a la foto, que es d'una entrada al poble, on ni la policia municipal pot respectar la prohibició. Jo he provat d'anar a 30 i os asseguro, que hem fa vergonya, la gent em mira, pensen que tinc una avaria al camió. I ja no diem al polígon ind. El Pla, que l'han convertit en accés a l'autopista, allí, anant a 50 ja em passa tot-hom.
Una vegada mes, es veu que hi ha decisions que els polítics, prenen asseguts al seu despatx, i sense gaires ganes de pensar.
L'altre dia, en el programa ÀGORA, hi havia aquest individu que l'hi diuen Arcadi Espada. Jo crec que es lliure de fer-se dir com vulgui, però proposo que a partir d'ara l'hi diem Arcadio. No crec que li molesti, i ja que vol que al final tots parlem nomes en Castellà, començarem per aquí. Però sincerament, aquest senyor no mereix dir-se Arcadi. En el Bloc d'en Pere Meroño, hi ha la carta d'un senyor que justifica perquè va votar C's, i l'hi he posat un comentari per respondre'l
