Ja li ha sortit un imitador al difunt Jesús Gil, almenys en la seva demagògia, aires de creure's el bon de la pel·lícula, que es faci el màrtir o el perseguit, no consentir que se li porti la contrària i a sobre llançar els seus treballadors a manifestar-se contra qui, segons ell, vol deixar-los en l'atur.
Això vol fer un personatge conegut com en Paco "El Pocero", que sembla més el nom d'un lladregot dels barris baixos, encara que correspon a un, en aparença, respectable constructor, si veiem el seu elegant aspecte.
Però no ens enganyem: és la nova picaresca espanyola, que si no l'hem vist força als programes televisius del cor, amb aquesta gent ansiosa de fer-se milionària només sabent fer el pallasso tant davant la pantalla com a la intimitat amorosa, ara en la indústria del maó apareix gent disposada a "folrar-se": vegin els escàndols tant en Ajuntaments del PSOE com del PP, ja coneguts per tothom. Però n'ha sortit una de nova picaresca: els vídeos político-propagandístics amb parany.
Quan l'inefable "Confidencial CAT" de Convergència i Unió a les eleccions catalanes va demostrar fins i tot com es pot manipular la realitat, ens horroritzàvem, però després del lamentable nyap del vídeo del PP inserint imatges equivocades per denunciar que en Zapatero no controla la seguretat al país, el "Confidencial... " queda com a "Ciutadà Kane" al seu costat. Almenys estava més ben muntat, la veu en off del doblador Joan Carles Gustems feia que creguéssim que era un dels documentals d'en Michael Moore, que ell mateix dobla.
Però no serà l'últim escàndol de la picaresca. No, no ho serà. Algú per allà estarà tramant a veure com desencadena un escàndol perquè es parli d'ell i així acumular riqueses amb les exclusives o la curiositat humana, que farà que si aquesta persona té un negoci, aquest estigui en apogeu mentre duri l'escàndol.
En altres països, experts en això són certs cantants, com la Madonna i en Michael Jackson, que mentre surtin als diaris fent-se un petò amb algú del seu sexe, operant-se la cara fins a semblar un personatge d'en Fellini o pujats en una creu cristiana mentre canten, vendran discs. I aquí, que un famoset condueixi sense carnet ja li donarà exclusives i diners només per deixar-se veure en alguna sala de festes.
Pitjor és la violència a les aules, una altra picaresca, la de desafiar a l'autoritat, en la qual mestres que no han de veure amb aquells mestres antipàtics de "la lletra amb sang entra" han de suportar atacs injustificats dels alumnes o dels seus pares.
L'opinió del diari s'expressa només en els editorials.
Espanya és un país dominat per la violència, la delinqüència i les màfies internacionals, segons un tremebund vídeo de tan sols un minut i mig de durada que el PP presentarà avui a la conferència sobre seguretat que aquest partit celebra a Madrid i que ja ha penjat a la seva pàgina web. Imatges d'assassinats, robatoris, detencions, enfrontaments amb la policia i vandalisme al carrer serveixen al PP per denunciar que la seguretat és el gran "fracàs de Zapatero". És un aperitiu de la mena de campanya electoral que la dreta prepara per als comicis locals i au- tonòmics de l'any que ve. En una entrevista feta recentment, el director de campanya de CiU, David Madí, vaticinava que l'agressiva propaganda electoral utilitzada per la federació nacionalista en les eleccions catalanes recents --recordem el polèmic vídeo ConfidencialCat-- havia creat estil i manera de dir les coses. Seria injust no recordar que el PSOE ja va entrar per aquesta perillosa via els anys 90 amb un altre polèmic espot en què s'identificava el PP amb un perillós gos dòberman. En qualsevol cas, David Madí té raó: s'ha creat estil. I alguns partits amenacen d'entrar en una escalada del jo més que tu. Com en la teleporqueria: a veure qui la diu més grossa. Tot sembla valer en una campanya electoral, fins i tot la utilització d'imatges de manifestacions violentes per denunciar la política de seguretat del Govern del PSOE que es corresponen a fets ocorreguts ¡sota el mandat de José María Aznar!, com el des- allotjament dels okupes del cine Princesa de Barcelona. El que és més sagnant és la identificació entre delinqüència i immigració que realitza el vídeo del PP, al referir-se sense més ni més al control de les fronteres com un bon sistema per combatre el crim. Resulta inútil esperar que els polítics, siguin del Govern o de l'oposició, descartin utilitzar l'exageració o la mentida per muntar sobre aquestes arguments impactants contra els seus adversaris. És llei de vida que des de l'oposició acusin el Govern dels mateixos errors i deficiències en què van incórrer ells quan ocupaven el poder. Per a alguns, això, la grollera manipulació de l'opinió pública, forma part del joc democràtic, de l'alternança. Després vénen les lamentacions per la caiguda de la participació electoral o pel considerable nombre de vots en blanc, les promeses d'esmena, i tornem a començar.
Ja hi parlo d'aquest lamentable tema a un altre comentari del meu bloc.
• Egipte deté un blocaire que es va mostrar crític amb l'islam "Defenso les dones", va anotar Amer al seu diari personal, on va anunciar que no respectaria el Ramadà
La web Imatge de la pàgina www.freekareem.org.
KIM AMOR EL CAIRE
El Govern egipci assetja els internautes. Almenys els que fan ús de la llibertat que ofereix el ciberespai per criticar els excessos del règim del president Hosni Mubàrak i de les autoritats religioses del país. Aquest any han estat detinguts els autors de quatre ciberdiaris, l'últim fa tan sols alguns dies. Abdul- Karim Suliman Amer, conegut com Kareem Amer, espera entre reixes que la fiscalia decideixi si el porta a judici. Entre altres càrrecs, l'acusen "d'incitar a l'odi contra l'islam" i "de difamar el cap de l'Estat egipci". La detenció d'Amer, un musulmà de 22 anys que resideix a Alexandria, ha estat impulsada per la totpoderosa Universitat Islàmica al-Azhar, la més important de l'islam sunnita, on el jove internauta estudiava Dret. Feia temps que aquesta institució anava rere aquest blocaire. El març d'aquest any va ser expulsat de la universitat al considerar-se ofensius els textos que escrivia sobre l'islam al seu bloc personal.
Esclau de la universitat L'expulsió no va intimidar gens l'autor del ciberdiari. "El meu objectiu és defensar els drets de les dones àrabs i musulmanes de tota discriminació i frenar els crims que es cometen als nostres països", va escriure llavors. Als seus últims textos, va acusar Al-Azhar de "prohibir als estudiants expressar-se lliurement" i va dir que se sentia "un esclau propietat de la universitat". El seu atreviment va anar més enllà. Va descriure el Ramadà com el "mes de la hipocresia" i va fer pública la seva decisió de trencar aquest any amb el precepte religiós, cosa insòlita als països musulmans. "Per primera vegada des dels cinc anys --va escriure-- he tingut el coratge de rebutjar el dejuni, malgrat els problemes, obstacles i desafiaments que aquesta decisió comporta. Ara sento que he assumit el control dels meus actes i que no faig coses que no em convencen per complaure els altres". La defensa de Kareem Amer és en mans de la Xarxa Àrab per a la Informació de Drets Humans. Pel director d'aquest organisme, Gamal Eid Saïd, és "lamentable i vergonyós que una universitat sancioni un dels seus alumnes per practicar un dret bàsic: la llibertat d'expressió".
Sense màscares Eid Saïd va qualificar "d'atemptat a la integritat" l'interrogatori a què va ser sotmès el seu client. Li van preguntar si resava, què pensava de l'islam i del profeta Mahoma i si havia complert amb el Ramadà. Però aquest blocaire ja és veterà en tot això. Fa un any va ser arrestat alguns dies després d'haver responsabilitzat els líders religiosos egipcis dels atacs d'extremistes islàmics contra fidels cristians a Alexandria. "Els musulmans s'han tret la màscara per mostrar el seu verdader rostre odiós", va apuntar al seu diari digital.
Suport de la 'blogosfera' La detenció d'Amer ha mobilitzat les organitzacions de drets humans egípcies i internacionals. Reporters Sense Fronteres va condemnar enèrgicament l'arrest, que es va produir el mateix dia en què va fer públic el seu últim informe sobre la censura a la xarxa. Juntament amb l'Aràbia Saudita i Tunísia, Egipte és inclòs per primera vegada a la seva llista negra de 13 països "enemics d'internet". Però els més ràpids i eficients advocats d'Amer són els seus companys de la blogosfera, que han posat en marxa una campanya per exigir-ne l'alliberament a través dels seus ciberdiaris. Alaa Abdul-Fatah, un dels més coneguts, sap que important que és la solidaritat en aquests casos. Va passar dos mesos a la presó per haver participat en una protesta de l'oposició democràtica. "El més probable és que Kareem Amer sigui jutjat", va afirmar. Tots coincideixen que, si se'l processa, el règim haurà fet un pas més en el seu intent de silenciar l'activisme en línia.
Rumors maliciosos Els blocaires estan escandalitzats pels càrrecs que la fiscalia prepara contra Amer, a qui també acusa de divulgar informació i rumors maliciosos, incitar a l'enderrocament del règim i danyar la reputació del país. "¿Aquest noi fa tot això des del seu petit bloc?", es va preguntar irònicament Sandmonkey, un altre blocaire, que va afegir: "No sé què és més trist, que l'Estat decideixi processar-lo o que aquests càrrecs existeixin realment a la llei egípcia".
Una increïble i absurda persecució contra alguns que hi pensen diferent, sobretot a Internet, i a sobre de coses "tabús". A Occident sí podria dir això. I si fóra cristià, encara més.
Les meves crítiques de cinema, amb les pel.lícules favorites i no pas favorites, comentades per mi mateix i amb valoració crítica. En castellà, sobretot, i en català.
També he escrit de guions de còmic en francès, tot i que encara no domino perfectament la llengua d'en Georges Brassens (un dels meus cantants preferits).
El nostre estimat i simpàtic showman, actualment triomfador a Antena 3 TV amb el seu peculiar estil, en la seva pàgina web. També té una altra, www.buenafuente.tv , dedicada al seu programa televisiu actual.
Bloc en dues llengües, català i anglès, on l'autora ens parla sobre tot, al seu estil personal i intransferible... diguem-ne, com tothom que hi som en aquests blocs de VilaWeb.
Curiòs i ben simàtic bloc dedicat al món del cinema, fet per en Jesús Valdivieso, d'El Prat de Llobregat, en castellà i també una mica en català, on tenen indret totes les cosetes del Setè Art. No és apte per a pedants ni afeccionats al cinema de patacades; només pels afeccionats al bon cinema per a tots els gustos.
EDITORIALS
