Ara és un bon moment per recordar que el Pacte del Tinell tenia un caràcter estratègic i que era un bon pacte. Conseqüentment, va donar lloc a moltes actuacions de bon govern, en molts casos en col.laboració amb els municipis. Desprès de l'expulsió d'Esquerra del govern, malauradament, no sempre s'ha actuat en aquest sentit.
Fa uns dies, els tretze ajuntaments que estem al voltant de l'Hospital de Mataró, i que en depenem, varem signar, a Can Palauet de Mataró, amb la Consellera de Salut, Marina Geli, el Conveni pel govern territorial de Salut del Maresme (central).
Significa anar concretant en aquest territori el que ja preveia el Pacte del Tinell: "Crear l'Agència de Salut Pública de Catalunya amb descentralització en els territoris ... ", així com sobretot que "l'administració local tindrà un paper clau en el nou model, estarà present en la presa de decisió de la planificació en tots nivells. ... ". Això es va desenvolupar, precisar i concretar en el Pla de Govern de la Generalitat de Catalunya 2004-2007, en el que es pretenia: "Crear l'Agència de Salut Pública de Catalunya amb descentralització en els territoris", així com "potenciar ... el paper dels protagonistes del sistema sanitari" que en el cas de l'administració local ha de "cooperar i participar en la planificació i avaluació de l'assistència sanitària, sociosanitària i de salut pública, mitjançant la seva participació en els ens de gestió/coordinació".
Es tracta, en definitiva, i tot complint els compromisos d'un govern de coalició, el govern catalanista i d'esquerres, d'organitzar el govern del sistema de salut amb la participació dels seus protagonistes: els ciutadans/danes, els professionals i les administracions locals. Tal com preveien el Pacte del Tinell i el Pla del govern tripartit amb això hem avançat en aquest sentit. És una pràctica de bon govern amb la cooperació de la Generalitat i els municipis, amb tots els municipis.
El mateix podem dir en el camp de l'educació, tant amb el Pacte Nacional per a l'Educació -en el que el Pacte del Tinell preveia un acord amb els ajuntaments, juntament amb les famílies, el professorat, les escoles finançades amb fons públics, la comunitat educativa-, com en l'acord amb les entitats municipalistes per a la creació de 30.000 places d'escola bressol. Ambdues coses es varen desenvolupar, precisar i concretar, també, en el Pla de Govern 2004-2007, juntament amb els compromisos de "impulsar un acord amb els ajuntaments per cooperar en l'educació de la ciutadania", així com "reestructurar l'organització administrativa de l'educació vers un model més descentralitzat i amb participació de les administracions locals i altres entitats".
Uns avenços clars, doncs, i tot complint els compromisos d'un govern de coalició, el govern catalanista i d'esquerres, d'organitzar el govern del sistema d'educació amb la participació dels seus protagonistes, i també de les administracions locals. Tal com preveien el Pacte del Tinell i el Pla del govern tripartit, en els temes educatius hem avançat clarament en aquest sentit. És una altra pràctica de bon govern amb la cooperació de la Generalitat i els municipis, amb tots els municipis.
En el cas de les polítiques de Benestar i Família, en el Pacte del Tinell només es preveia l'elaboració de "una nova Llei de Serveis Socials de Catalunya (amb la participació del món local, els sectors professionals i les entitats d'iniciativa social) ... ", per tal de definir "els nivells competencials, amb una aposta decidida vers la municipalització (fer efectiu el principi de subsidiarietat i traspassar als ajuntaments les oficines de serveis socials, els casals d'avis, els serveis comunitaris i d'acció cívica, etc.) i el finançament adequat". En el Pla de Govern 2004-2007, aprovat pel govern tripartit, s'insisteix en l'elaboració d'una nova llei de Serveis Socials i sobretot es desenvolupen molt més tots els aspectes relatius a la descentralització dels serveis socials "amb una aposta decidida vers la seva municipalització". Tanmateix, es concretava clarament la "transferència de les Oficines de Benestar i Família, ... , als Serveis Territorials del Departament, facilitant així la col laboració amb el món local" i es precisava molt més que calia el "estudi de les funcions i serveis per traspassar en 4 o 6 anys al món local" i, al mateix temps, que "pel que fa als equipaments cívics (ludoteques, hotels d'entitats, casals de gent gran, ...), en un termini màxim de 6 anys es procedirà a traspassar concertadament la seva gestió al món local".
En aquest sentit estava treballant l'equip de la Consellera Anna Simó quan Esquerra va ser expulsada del govern: ja havia estat aprovada pel govern la nova Llei de Serveis Socials i s'estava definint la Xarxa Única d'Equipaments Cívics i de proximitat (XUEC) tal com explicavaAnna Simó fa poc. El Pla de Govern (es tracta del tripartit, eh!) preveia un termini de fins a 6 anys per al traspàs concertat de la gestió dels equipaments cívics al món local , i de 4 a 6 anys per a estudiar les funcions i serveis a traspassar. A que vénen les presses del govern bipartit i les pressions en el Parlament dels alcaldes del PSC i ICV en el Parlament, especialment els dels grans ajuntaments metropolitans, per a fer-ho de forma immediata i malament, i en contra del que establia el Pla de Govern esmentat??, com javarem comentar.
En aquesta actuació del govern bipartit, esperonat per alguns ajuntaments, no podem parlar ni de bona pràctica ni de bon govern, ni de col laboració i cooperació adequada entre la Generalitat i els ajuntaments. Més aviat tot el contrari.
He vist la "películ.la" de CiU per fer boca abans de la campanya electoral. M'ha semblat un pamflet, bàsicament dedicat als seus creients i convençuts, que pràcticament ja estan tots mobilitzats. En canvi, dubto que convenci a algú que encara estigui dubtant. Més aviat pot fer reaccionar a l'important nombre de votants o simpatitzants de ERC i PSC que encara no s'han mobilitzat.
En Miquel Sellarés ja ha dit el que li semblava però, en la meva opinió és massa tou en el fons del discurs tot i que la forma sembli molt contundent. Crec que a l'amic Miquel el continúa perdent la seva "transversalitat", un concepte que, avui dia ja pràcticament només defensa ell i quatre amics més.
Em semblen molt interessants, també, les interpretacions de Joan Oliver, que explica "el perquè de tot plegat" des d'una posició clarament favorable al DVD, i d'en Pere Martí que n'apunta les avantatges i també els possibles inconvenients, en una línia molt semblant a la de Saül Gordillo que, com ja he dit, bàsicament comparteixo.
M'ha semblat entre patètic i divertit que, desprès del gran protagonisme de Duran i Lleida i Pelegri en el DVD, ara Unió Democràtica de Catalunya ens vulgui fer creure que no hi està del tot d'acord i, el que encara és pitjor, que la majoria de mitjans de comunicació els hi facin cas.
La setmana passada es va presentar la Plataforma "Sobirania i Progrés" de la que aquí podeu trobar el seu bloc i el seu manifest fundacional. En pocs dies ja ha recollit més de 4.000 firmes de suport. Jo ja m'hi he adherit. Us encotarjo a fer-ho.
Tal com es va dir en el seu acte de presentació, els seus primers objectius, un cop aconseguits els primers 10.000 adherits/adherides són:
La Iniciativa Legislativa Popular (500.000 signatures) al Parlament de Catalunya per fer un referèndum d'autodeterminació.
L'objecció fiscal a l'Estat espanyol per aconseguir que la Generalitat recapti tots els nostres impostos i posi fí a l'espoli fiscal.
La internacionalització del procés cap a la sobirania dels Països Catalans i el suport d'altres nacions (Montenegro, Escòcia, Quebec,...).
Tots ells em semblen molt clars tot i què, pel que fa al segon, crec que cal concretar-lo molt més, considerar molt bé totes les seves avantatges i inconvenients i, sobretot, estudiar molt bé com s'ha de fer des del punt de vista de la tàctica a seguir, per tal de no generar cap tipus de frustració entre els que hi participin.
Crec que estem davant d'una iniciativa magnífica pel futur de Catalunya i els Països Catalans.
Ahir a la tarda vaig anar a veure l'obra de teatre Adreça desconeguda, basada en la novel.la del mateix nom, publicada el 1938 per Katherine Kressmann Taylor. Una obra, en part visionària, sobre l'ascens del nazisme i sobre les seves repercusions tràgiques en l'amistat, les formes de ser i les relacions personals dels dos protagonistes, que es poden trasl.ladar a l'àmbit de tota la societat alemanya de l'època.
En Jordi Bosch i en Ramon Madaula fan una gran interpretació del jueu Max i l'alemany Martin, un liberal reconvertit al nazisme desprès de la seva tornada a Alemania des dels Estats Units. Una durada justa, una bona escenografia i el paper clau de la música acompanyen els protagonistes.
Una gran obra sobre el que va significar la tragèdia del nazisme sobre la vida de les persones i també per a la societat. Us la recomano. Val la pena.
Aquest és el títol de la darrera novela d'Hèctor López Bofill que he llegit amb plaer i d'una tirada. Com un thriller polític el defineix la contraportada, centrat en un conflicte polític i militar que afecta a Catalunya i Euskalherria respecte a España. I la contraportada continúa dient-nos que "amb les aventures d'aquests personatges que lluiten entre el tedi d'una situació estancada i el somni d'una decisió col.lectiva trascendent es va descabdellant l'argument que planteja Neopàtria, una mirada directe als ulls dels pitjors horrors que planen en l'imaginari del present: el ressorgiment, entre nosaltres, del monstre de la violència".
El llibre m'ha interessat, i molt, i com dèia l'he llegit d'una tirada. M'agrada el gènere, el thriller polític. M'interessen els temes que si tracten, bàsicament el conflicte polític entre Catalunya i Euskadi amb España, el tema de la violència, les complexes relacions personals que s'estableixen entre els personatges. La trama és àgil i interessant i, des del meu punt de vista de no expert, crec que està molt ben escrit.
M'agradaria, a més, destacar-ne algunes frases en una tria molt personal:
"La seva influència no venia de transitar per cap laberint d'intrigues, ni de sotmetre's a cap obediència que el convertís en un titella polític; la seva grandesa es trobava en la fidelitat cap a ell mateix" (pág. 37).
"Les decisions es prenien per acontentar les dues pitjors baixeses humanes: el ressentiment i la por" (pág. 73).
" ... els grans conflictes s'encenen quan una atzagaiada passa a convertir-se en l'essència del sentit comú" (pág 254).
"Estem fets d'allò que odiem, i en l'agressió de la mentida suprema es troba la pietat de la veritat profunda" (pág 293).
"En els extrems de la diferència només hi ha espai per a la destrucció mútua. Per què havíem d'estar junts amb gent que ens repugnava?" (pág 338).
"Al final del naufragi sempre queda el mar" (pág 376).
La gent d'Esquerra tenim molt clar que som un partit de govern. I que, allà on governem -als ajuntaments, als consells comarcals, a les diputacions, a la Generalitat- ho fem bé, tot i que a vegades també ens equivoquem. Perquè som com som: som humans, amb virtuts i, es clar, amb defectes.
Tot això ha quedat molt clar a la munió de reunions de proximitat que hem fet aquest estiu amb militants, simpatitzants i votants. Però, a més, aquests darrers dies ho han reconegut explícitament la PIMEC, el president del Foment del Treball Nacional, els comerciants, i moltes altres entitats econòmiques i socials.
Fins i tot InfoCatalunya, la publicació trimestral que la Generalitat de Catalunya distribueix a totes les llars catalanes, ha hagut de reconèixer en la seva darrera edició la bona gestió d'Esquerra al govern de la Generalitat: de les 20 pàgines del butlletí, 14 corresponen a actuacions que van tirar endavant Departaments encapçalats per Consellers i Conselleres d'Esquerra. Esquerra és qui més propostes ha aportat al govern i qui més ha complert allò que estava previst al Pacte del Tinell. El Tinell era un molt bon pacte, com ja varem comentar, i Esquerra és qui més hi va aportar i qui més coses de les que estaven previstes ha tirat endavant.
A Esquerra com a promotors del Pacte del Tinell ens sentim corresponsables de les moltes coses bones que va fer el Govern de Catalunya durant els 2 anys i mig en que hi varem participar, per exemple la Llei de Barris o els governs territorials de Salut. Tanmateix, hi ha una obra de govern molt important que ha estat feta directament per les Conselleries que estaven en mans d'Esquerra. D'entre les actuacions més importants es poden destacar:
L'increment en un 50% dels recursos destinats als municipis, així com de les inversions mitjançant el Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC).
L'augment del 105% dels fons destinats a la cooperació al desenvolupament.
L'increment del finançament de les universitats fins als 7.000 € per alumne de mitjana.
La creació de més de 1.000 aules d'acollida per a la integració dels alumnes nouvinguts.
La incorporació de més de 10.000 mestres i professors a les escoles i instituts.
La creació de 25.000 noves places d'escoles bressol i de 103 nous centres escolars.
La instauració de la sisena hora lectiva gràcies al Pacte Nacional per a l'Educació, aprovat amb consens social.
S'ha doblat el pressupost destinat al català i als cursos per a adults.
Hem contribuït a l'aprovació del domini .cat i a la presència del català a les institucions europees.
L'aprovació de la Llei d'horaris comercials en benefici del petit comerç.
El Pla per a la internacionalització de l'empresa catalana.
L'Acord Estratègic per a la competitivitat de l'economia catalana i la millora de la qualitat de l'ocupació.
La creació de 3.400 noves places residencials per a la gent gran.
L'augment de l'atenció domiciliària fins a arribar a les 88.000 persones ateses.
El complement a les pensions de viduïtat més baixes a 120.000 persones.
El desenvolupament de cap a 1.000 actuacions per atendre les necessitats de la població femenina i el desplegament d'una xarxa de centres d'atenció integral per a les situacions de violència masclista.
L'adjudicació de 186 noves instal.lacions esportives.
Proporcionar habitatge de lloguer a 4.500 joves.
Com podem veure, doncs, Esquerra és un partit de govern. I, amb equivocacions com tothom, Esquerra governa bé.
Per una vegada no comparteixo, del tot almenys, el post de Saül Gordillo, "ERC hauria de proclamar que respectarà el guanyador". En primer lloc, Catalunya no té un sistema presidencialista sinó parlamentari i, per tant, el President de la Generalitat es escollit per la majoria del Parlament de Catalunya a partir dels pactes, tots ells legítims, que estableixin els partits escollits al Parlament, a partir dels seus programes i dels seus objectius polítics.
En segon lloc, totes les enquestes ens fan suposar que ERC continuarà essent la tercera força del Parlament de Catalunya. Per tant, crec que abans de fer definir a ERC sobre amb qui pactarà a priori, abans de la celebració de les eleccions, sería més lògic que primer es defineixin de forma clara els partits que, segons tots els indicis, quedaran primer i segon classificats: CiU i PSC respectivament.
Es a dir, CiU hauria de dir de forma clara vàries coses: primer, pactarà o no pactarà amb el PP si es dona la possibilitat que puguin fer a Mas president??; segon, pactarà o no pactarà amb el PSC??, una posibilitat que Hèctor López Bofill veu molt factible; tercer, pactarà o no pactarà amb ERC en cas que hi hagués aquesta possibilitat??, tenint en compte el que ha anat dient, per exemple, el Sr. Duran i Lleida.
I el mateix podem dir del PSC: pactarà o no pactarà amb CiU, fins i tot fent a Mas president??, com apunta, per exemple, Pere Martí tot i que Jordi Juan no ho veu tant clar; pactarà o no pactarà amb ERC??, tenint en compte els articles esmentats o les declaracions fetes per diferents consellers del govern bipartit actual.
Crec que és de justícia que, abans de demanar a ERC que es defineixi respecte a amb qui pactarà a partir del 2 de novembre, tant CiU com el PSC deixin clar, de forma inequívoca, amb qui pensen pactar cadascun d'ells.
El divendres passat un conjunt d'alcaldes del PSC i d'ICV van lliurar un document al Parlament en el que acusen CiU i ERC d'intentar erosionar l'actual govern de la Generalitat a costa dels ajuntaments, pel fet que aquests partits s'oposen, en aquest moment concret, al traspàs de les Oficines de Benestar i Familia (OBF) als ajuntaments seguint, per cert, una resolució del Parlament de Catalunya. Al mateix temps critiquen la proposta de resolució del Parlament per a reprovar a la Consellera de Benestar i Familia, l'Honorable Carme Figueras, per aquesta raó. Era una continuació del que havia dit el candidat Montilla a Figueres la pasada setmana i també, d'una forma gens institucional i molt partidista, el President Maragall al 25é anniversari de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) a Girona.
No és la primera vegada que aquests alcaldesvan al Parlament de Catalunya per a pressionar als legítims representants del nostre país: els nostres diputats i diputades. Ja ho varen fer també durant la negociació de l'Estatut per a aconseguir imposar el que volien els grans ajuntaments en relació al govern i l'administració locals.
Fem però una mica d'història. Des del Pacte del Tinell el traspàs de les OBF a alguns ajuntaments ha estat una verdadera obsessió per a alguns alcaldes, especialment socialistes i metropolitans. I amb arguments d'un gran (sic!) pes polític i també de gestió: la raó més important, m'explicava un d'aquests alcaldes, era que quan ell anava a una d'aquestes OBF o als centres cívics annexes no podía manar i fer i desfer com en els de titularitat municipal. Tanmateix, la Consellera Anna Simó ens ha recordat aquests dies qué es va aprovar en el Pla de Govern de la Generalitat 2004-2007 (21 de setembre de 2004) -el PSC i ICV hi eren, oi?- en relació a aquesta qüestió: "la transferència de les OBF, ... , als serveis territorials del Departament, facilitant així la col laboració amb el món local".
Desprès de l'expulsió d'Esquerra del govern, els alcaldes metropolitans i de les grans ciutats tornen a insistir. A finals de juliol s'ens avisa que el 29 d'agost (!!) hi haurà una sessió extraordinària de la Comissió de Govern Local -òrgan de trobada del Govern de la Generalitat i les entitats municipalistes per a tractar de les lleis, decrets, acords de govern- per a informar, si s'escau, sobre la Llei d'Equipaments Comercials i el PTSEC (Pla Territorial Sectorial d'Equipaments Comercials). Sorprenentment, o segurament no, al incorporar-me al despatx el 28 d'agost em trobo un correu electrònic -envïat molt pocs dies abans- amb l'ordre del dia de la Comissió en el que també hi havia la proposta d'Acord de Govern per a la delegació de competències de les OBF a alguns municipis (no a tots), bàsicament metropolitans i amb alcalde socialista i, en algún cas, d'ICV. És a dir, totalment per sorpresa i el 29 d'agost!!!. Donades les dates, només assisteixen 2 alcaldes de l'ACM (Associació Catalana de Municipis) i sorprenentment, o segurament no, hi som tots els 6 de la FMC (Federació de Municipis de Catalunya) -4 del PSC, 1 d'Esquerra i 1 d'ICV-, una cosa que no passa pràcticament mai; hi són també, en representació del govern, Anna Miró, molts anys a la Diputació de Barcelona i ara Secretària General del Departament de Benestar i Familía, i Ramón García Bragado, Secretari General de la Presidència i que no havia assistit a la Comissió, crec, des del dia de la seva constitució en aquesta legislatura. Tant Manuel Bustos, el president de la FMC, com García Bragado i Anna Miró van intervenir a fons per a justificar l'acord, davant de la postura contrària de l'ACM i també de la meva com a representant d'ERC a la FMC. Una mostra de la importància (i també de l'obsessió) que els alcaldes metropolitans i alguns dels principals càrrecs del govern bipartit donen a aquest acord.
En aquesta sessió de la Comissió de Govern Local vaig argumentar la posició d'Esquerra en el sentit de defensar la creació de la Xarxa Única d'Equipaments Cívics i de proximitat, tal com ha explicat molt bé la Consellera Anna Simó al seu bloc.
Des d'Esquerra no acceptem que els grans ajuntaments, bàsicament metropolitans i amb alcaldes del PSC i d'ICV, vulguin confondre els interessos de tots els ajuntaments de Catalunya amb els seus propis interessos, tal com ha assenyalat Jaume Oliveras, Secretari de Política Municipal del partit. Des d'Esquerra "sempre hem defensat i defensem els ajuntaments, les seves competències i la seva tasca al servei de la ciutadania". Creiem que hem de "potenciar l'autonomia local, sempre i quan no vagi en contra d'un projecte global en benefici de tota la ciutadania de Catalunya".
Estem pel municipalisme nacional i democràtic per a tots els ajuntaments, en el sentit que explicàvem fa pocs dies, i sempre en contra de la seva manipulació, tant si la volen fer els partits com els grans ajuntaments.
Ahir al vespre varem poder gaudir al Teatre Lliure d'aquest magnífica obra que és Otel lo. Quants sentiments i emocions concentrats en quasi tres hores: la gelosia, l'enveja, l'amor contraposat a la mort i la destrucció, la manipulació, la traició, l'odi,....
Em va agradar molt. Vaig disfrutar-hi. Els actors, especialment Pere Arquillué (Otel lo) i Alicia Pérez (Desdèmona) estan magnífics, com també Joan Carreras (Iago) i Chantal Aimée (Emília). L'escenografia i el muntatge, la seva modernitat amb l'utilització del vídeo em varen semblar molt apropiades. La coreografia també està bé, tot i que en algún moment ens pugui fer distreure.
Una altra obra magnífica presentada per la gent del Lliure.
