Las elecciones del 1-N al Parlament de Catalunya no han superado el divorcio existente entre el 50% del electorado y los partidos políticos catalanes gestores del sistema, el porcentaje de abstención del 18 de Junio pasado con relación al referéndum sobre el Estatut, con tan solo unos puntos de variación, se mantiene. Esta vez la abstención se ha situado en el 43,23% y el voto en blanco se ha duplicado hasta rebasar los 60.000.

    Excepto los eco-socialistas IC-EUiA, que han cosechado 40.000 votos más y 3 diputados a expensas de sus socios de coalición, gracias a lo cual asumirán el mando del “orden” policial; el resto de los cuatro partidos del arco parlamentario han sufrido pérdidas considerables: el PSC 240.000 y 5 escaños; CiU, 100.000, aún ganado 2 escaños; ERC, pérdida de 130.000 votos y 2 diputados; PP, que mantiene su espacio electoral, aunque perdiendo uno de sus escaños. La gran masa abstencionista se ha asentado en los barrios y pueblos obreros, lo que indica que el fenómeno de la abstención proviene de la franja del electorado de izquierdas en donde el incumplimiento de los programas y las promesas, por parte de quienes se erigen en sus falsos representantes, se transforman en desencanto ante este estilo tan decadente, fruto del modelo fracasado inherente al sistema capitalista. Montilla, en este sentido, no ha conseguido remontar el listón de la credibilidad que la social liberal del PSC y el PSOE le habían asignado.

    Segons l'article vuitè de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, es pot llegir: "L'Administració Electoral té per finalitat garantir en els termes de la present Llei la transparència i objectivitat del procés electoral i del principi d'igualtat. "

    Aquesta referència al text de la llei serveix, en primer terme, per veure la hipocresia de la democràcia burgesa i del seu sistema electoral, que diu garantir la igualtat de tots els ciutadans i de les seves opcions política, lluny del que és la realitat.

    El capitalisme producte de la seva innata agressivitat i davant la impossibilitat de superar les seves crisis cícliques, augmenta els atacs contra la classe treballadora dels pobles de tot el món i en especial contra la joventut: Necessita mantenir i maximitzar els beneficis i per això utilitza la violència indiscriminada. L´aplicació de polítiques ultraliberals en el pla econòmic i social.

    La joventut viu unes condicions completament noves en aquest sentit. Les dificultats per a la seva emancipació i per a poder planificar les seves vides a mig-llarg termini en són la conseqüència més directa. A l´aprenentatge d´adaptar-se a un lloc de treball, és a dir l´explotació, en condicions cada cop més precaries, s´hi afegeix l´aprenentatge a viure en la més absoluta inseguretat i inestabilitat de vida en general. Amb una contractació que no garantitza ni ingressos econòmics estables, ni permanència, que no es correspon amb els anys d´estudi previs, la imposibilitat de planificar el lloc on es viurà, si és que se n´aconsegueix algun, ni si es tindrà una futura situació familiar, que en tot cas, es porta a terme com es pot.

    Un nou curs ha començat i tant a l´ensenyament mitjà (ESO, Batxillerat i Cicles Formatius) com a la Universitat es segueixen palpant les polítiques privatitzadores de l´ensenyament públic, que no deixen d´agredir-lo amb l´objectiu de convertir la institució on més roman la joventut durant la seva etapa de maduració com a persones, en un filtre per la descendència de la classe treballadora.

    Els/les comunistes del PCPC denunciem la massificació de les aules, la degeneració dels materials i infrastructures, el cost cada com més elevat per a les famílies del material i les matrícules, la precarització del professorat, la planificació insuficient de les places o els edificis prefabricats són les principals conseqüències materials que es viuen en el sistema educatiu català i que no tenen cap possible justificació ni explicació possible fora de la manca de voluntat política per assolir els objectius pedagògics que farien de qualsevol sistema d´educació formal d´un país, una eina de socialització, educació i capacitació personal i professional de la seva població.

    El Partit Comunista del Poble de Catalunya (P.C.P.C.) manifiesta su profundo pésame por esta pérdida del movimiento comunista y obrero mexicano e internacional. Vaya desde Catalunya nuestras más sinceras condolencias para la familia del camarada Sergio Almaguer y nuestros camaradas del Partido de los Comunistas de México.

    Reproducimos el comunicado emitido por el Partido de los Comunistas:

    La madrugada del miercoles 25 de octubre de 2006 ha fallecido, como resultado de un infarto, en la Ciudad de Guaymas Sonora el Camarada Sergio Almaguer Cosío, Secretario General de la Dirección Colectiva del Comité Central del Partido de los Comunistas.

    El Partit Comunista del Poble de Catalunya (P.C.P.C) es pronuncia per la unió de pobles lliures i sobirans en una República de caràcter Confederal, després de la derogació de l´actual Constitució monàrquica, fruit de la mobilització i d´aglutinació del bloc popular i republicà i que porti conseqüentment a un procés constituent que desemboqui en una Constitució Republicana.

    La lluita en defensa dels drets nacionals de Catalunya que defensem els/les comunistes va lligada amb la lluita social encaminada a fer desaparèixer l´explotació de l´home per l´home, forma intrínseca al capitalisme.

    L'habitatge actualment és el mecanisme pel qual el capitalisme aconsegueix “recuperar” més del 50% del salari que obtenen els treballadors amb la venda de la seva força de treball.

    La complicitat institucional amb aquest robatori “legal” és a tots els nivells, govern central, autonòmics i locals, una realitat difícil d'ocultar.

    Els bancs i les caixes, podem dir sense cap dubte, que és el seu principal negoci, tot l'entramat que està al voltant de la construcció i promoció d'habitatges, obté una part important de tan substanciós negoci.

    La Consellera de Sanitat del Govern de la Generalitat, des del primer moment del seu nomenament ha realitzat molts esforços a explicar que per pal•liar els greus problemes que en la sanitat pública que vam heretar del govern anterior, s'anaven a posar els mitjans necessaris per resoldre'ls immediatament. Però han passat tres anys i els problemes estructurals segueixen sense resoldre's. Els exemples són evidents: les llistes d'espera per a operacions quirúrgiques, per a les consultes dels especialistes i fins i tot per a la consulta en els metges de família ni s'han solucionat ni s'aprecien millores substancials.

    Ante la ilegalización de la Juventud Comunista Checa el Comité Ejecutivo del Partit Comunista del Poble de Catalunya, PCPC, manifiesta que:

    Este acto se enmarca dentro del proceso de fascistización dado dentro de los países europeos: El sistema capitalista, incapaz de dar respuesta a los problemas sociales y económicos que genera, se ve obligado a aumentar los métodos represivos contra aquellos colectivos y organizaciones que se erigen en punta de lanza de la resistencia al desmantelamiento progresivo de los derechos adquiridos durante años de lucha. Dentro de esta resistencia, se dirige principalmente contra aquellos capaces de ofrecer una alternativa real al modelo neoliberal, una opción que elimine de raíz las bases sobre la que se sustenta el sistema de explotación impuesto por las grandes multinacionales y grupos financieros.