|
dilluns, 16 abril de 2007 |
|
Per Roger Torras. Candidat per la CUP a l'alcaldia de Manresa La CUP som una candidatura que, a Manresa, ja té més de 16 anys d’història. Des del carrer, des de l’Ajuntament i des d’on ha fet falta hem aportat la nostra opinió i força de treball independentista i d’esquerres. Una força humil, sincera i constant que lluita per uns Països Catalans lliures i solidaris, des de les viles i ciutats del nostre país.
El nostre és un treball de compromís, d’il•lusió i de constància per fer de Manresa un lloc on es pugui viure millor i més igualitàriament, perquè creiem que és des dels canvis en l’àmbit local que aconseguirem els canvis nacionals i socials que ja fa temps que li fan falta a la nostra nació.
Així és com pensem les més de 50 candidatures que ens presentem en aquestes eleccions, entre elles de Sallent, Berga, Navarcles i Manresa.
La capital del Bages ha vist com en els darrers 10 anys ha deixat escapar una oportunitat històrica per aprofitar els canvis conjunturals del creixement econòmic per fer reformes estructurals a la ciutat. Dit en paraules més planeres: l’enorme augment dels pressupostos municipals, el boom immobiliari, el creixement demogràfic i l’augment de l’activitat econòmica, social i cultural en general no ha servit per donar aquell impuls a la ciutat per resoldre definitivament dèficits endèmics com la peatonalització del centre de la ciutat, el caos circulatori, el transport públic, els espais verds, la protecció dels espais naturals i agrícoles, l’acolliment dels sectors més desafavorits, el lideratge de capitalitat, l’accés a l’habitatge digne a les persones amb menys possibilitats, etc.
|
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
dimecres, 04 abril de 2007 |
|
Per Ramon Vancells En els últims temps, la ciutat de Manresa s'ha vist abocada a un gran presió migratòria. Aquest fet, no ha deixat a ningú indiferent i ha donat lloc a tota mena d'opinions al respecte no sempre prou informades i potser massa gratuïtes. Aquesta pressió migratòria, amenaça de convertir-se en un problema si no va acompanyada d'una dotació de serveis equivalent i bla, bla, bla, el mateix discurs políticament correcte de sempre , al que ens tenen acostumats els governants professionals. Però, qui són aquestes persones que tant ens neguitegen?, qui són aquests hostes que de casa ens volen treure? |
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
dimarts, 27 febrer de 2007 |
|
Per Adam Majó Garriga A l’interior de Manresa mai hi haurà parc més gran que el del Castell o el de la Piscina. Un gran espai verd com correspondria a una ciutat que s’encamina als 100.000 habitants no podrà ser a l’interior del nucli urbà perquè l’abast de l’edificació ho impedeix. Tot i això, els espais verds d’una certa dimensió són equipaments públics als que una ciutat no pot renunciar, de la mateixa manera que tampoc prescindiria d’una biblioteca o d’un teatre de capacitat mitjana-gran. Així doncs, si ens calen àrees verdes però no les podem posar dins de la ciutat estricte, les haurem de situar al costat, on de fet ja ni tenim una, el parc de l’Agulla, però complint, això sí, determinats requisits d’accessibilitat. Dit d’una altra manera, si per anar passar una estona al parc, a jugar, a llegir al diari o a festejar, hi hem d’anar obligatòriament en cotxe, aleshores ja no estaria fent la funció que li pertoca a un equipament com aquest. Un parc públic urbà ha de ser per definició d’acces universal i tot-hom, petits i grans, hi ha de poder accedir a peu o en bicicleta amb comoditat i seguretat. |
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
Opinió 
