NOUS TEMPS

Vivim en un món, en una societat, on tot canvia molt ràpidament i que cada vegada és més complexa. Les tecnologies de la informació i la comunicació ens han canviat la vida a tots; el creixement urbanístic està arribant a Valls i, cada dia que passa, la composició de la nostra societat és més diversa. Només cal passejar pels carrers de la nostra ciutat per comprovar-ho.

Són nous temps. Són temps de canvis en que cal que els governs sàpiguen, primer, identificar aquests nous reptes i, segon, donar respostes clares per tal de convertir els reptes en oportunitats.

Valls no és la ciutat de fa 8 o 10 anys i, per tant, hem de repensar-nos de nou i obrir les finestres de la política per a què les persones pensin, estudiïn, discuteixin, comparin, proposin i (naturalment) decideixin.

Alguns polítics no es refien dels ciutadans. I, sovint, els ciutadans no es refien dels polítics. I, aquest, no és el millor escenari per afavorir un canvi de model, que passi de la jerarquia piramidal a l'estructura en xarxa. Si només ens omplim la boca de paraules com ara “participació” i no generem mecanismes que permetin la implicació de l’anomenada majoria silenciosa en el procés de decisions polítiques (estudi, discussió, debat, elecció) podem, aleshores, parlar realment de participació?

Els vallencs i vallenques participaran de forma activa en les properes eleccions votant un candidat o una candidata, un equip i un programa. Promeses i paraules que s’hauran de valorar en la seva justa mesura. Els socialistes fa anys que hem demostrat el nostre tarannà i el nostre compromís amb totes i cadascuna de les persones que viuen a Valls. Tenim experiència demostrada de govern a tots els nivells i tenim, a Valls, un equip preparat per governar, amb ganes i amb capacitat. Per això, confiar en l'equip del PSC és fer front amb garanties a aquests nous temps per a Valls i els seus reptes.

UNA NOVA POLÍTICA D'HABITATGE PER A VALLS

Els catalans i catalanes pensem que el problema més important que tenim és el de l’accés a la vivenda, per damunt de la immigració, la inseguretat, l’atur i la precarietat laboral. Així ho reflecteix el darrer baròmetre de primavera realitzat pel Centre d’Estudis d’Opinió del Govern de Catalunya. Valls no és cap excepció a aquesta opinió general.

Des de fa aproximadament vuit anys, a Valls, els preus dels habitatges van començar a créixer cada vegada de manera més accelerada. I ha estat en els darrers tres o quatre anys que han arribat a preus que no estan a l’abast de la majoria de vallencs.

La liberalització del sòl, realitzada durant l’època del govern del Partit Popular, ens ha portat a una situació en la qual ja no parlem tan sols de les dificultats que tenen els grups de població menys afavorits, sinó de les dificultats que té la gran majoria de la població. I cal reconèixer que, tot i les primeres mesures legislatives impulsades pel Govern de Catalunya, el resultat de les noves lleis és encara poc visible. És per aquest motiu, doncs, que cal que l'Ajuntament i la Generalitat facin pinya unint els seus esforços.

Aquest és el nostre compromís per als vallencs i vallenques: sumar, unir esforços i aprofitar les prioritats polítiques compartides amb el Govern de la Generalitat, cercant les complicitats necessàries per tal de fer un canvi en la tendència. No podem deixar el dret d’accés a l’habitatge en mans del mercat perquè una bona part dels nostres veïns hi queden exclosos; la realitat ens ho està demostrant.

Per aquest motiu, el primer objectiu del PSC és la construcció de 500 nous habitatges protegits durant els propers quatre anys a Valls. Valls ha tingut la possibilitat de fer-ho durant aquesta legislatura municipal al carrer Espardenyers i, també, desenvolupant una nova zona residencial a Ruanes, però s'ha perdut l’oportunitat.

Alhora, també cal aprofitar, potenciar i complementar des de l’Ajuntament els instruments que ja estan en funcionament a la nostra ciutat, com és la Borsa d’Habitatge de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, que té com a finalitat posar en el mercat de lloguer noves vivendes destinades a aquelles persones i famílies que ho tenen més difícil, i sempre amb totes les garanties per als propietaris.

En una vessant complementaria, en el marc del Pla d’Habitatge de Catalunya, Valls s’ha d’acollir a les diferents línies de col·laboració econòmica per a la instal·lació d’ascensors i l'eliminació de barreres arquitectòniques, o la millora de la confortabilitat de les vivendes. Molt especialment, però, cal establir convenis amb el Govern de Catalunya en les diferents línies de treball per tal de promoure la posada en el mercat de lloguer dels pisos buits, amb garanties per als propietaris; sent, aquesta major oferta, una bona oportunitat, especialment per als joves que cerquen el seu primer habitatge.

Cal, doncs, que aquests nous habitatges protegits, tant en règim de lloguer com de compra, possibilitin l’emancipació dels joves. Habitatges per a donar resposta a nous models de família, famílies monoparentals, persones que viuen soles, persones grans, persones amb dificultats de mobilitat.

Aquest és el nostre compromís per als propers quatre anys: dur a terme polítiques d’habitatge en dues línies. D'una banda, la rehabilitació, per tal d’augmentar els mercat de vivendes de lloguer. De l’altra, la construcció de noves vivendes protegides, tant de lloguer com de compra.

ACABA LA LEGISLATURA IGUAL QUE VA COMENÇAR

Dimarts passat es va fer a Valls el que serà el darrer o, si més no, un dels darrers plens d'aquesta legislatura municipal. En aquest ple, els regidors del Grup Municipal del PSC no vam voler fer cap intervenció d'explicació de vot de cap dels punts que es van tractar. I, això, va ser així com a mostra de rebuig al menyspreu que un cop més ha mostrat el govern municipal de CiU cap el PSC i, per extensió, a tots els milers de vallencs i vallenques que ens donen el seu suport i ens deleguen la seva representativitat política.

En aquestes dates, de especial sentiment religiós, ve a tomb recordar les paraules de l’Evangeli: “Guardeu-vos dels falsos profetes, que venen a vosaltres vestits d’ovelles, però per dins són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu (Mateu. 7. 15-16).”

Efectivament, els fruits, o dit d'una altra manera, els actes, és allò que pren valor, molt més enllà de les paraules. I, Dolors Batalla, com a màxima responsable del govern municipal ens ha tornat a demostrar quin és el seu veritable tarannà.

El dilluns dia 23 de març es va dur a terme, amb tota normalitat, el ple ordinari mensual. Dos dies desprès, dimecres, se’ns convoca de nou per divendres a la tarda per informar-nos de qüestions de gran interès per a la ciutat. Dijous, se’ns comunica telefònicament la voluntat de dur a terme un plenari extraordinari la setmana següent.

Sorpresos per tanta precipitació i improvisació en les convocatòries de les reunions, demanem des del PSC que endarrereixin uns dies el ple. Essencialment perquè no se’ns informarà sobre els temes principals (la liquidació del pressupost corresponent a l'any 2006 i la valoració dels llocs de treball de l'Ajuntament), fins el divendres a la tarda.

Com a resposta rebem divendres al migdia la convocatòria del ple extraordinari per dimarts a una hora inusual. La nostra sorpresa augmenta quan el mateix divendres a la tarda se’ns informa de nous temes a tractar al ple de dimarts: l’ampliació dels serveis de recollida comercial i d’andròmines, un servei valorat en 200.000 euros (més de 33 milions de pessetes).

No és la primera vegada que els diferents grups municipals ens trobem sense temps material per a poder treballar de manera adequada els temes que han d’anar al ple (en molts dels plenaris ordinaris se’ns informa divendres del que hem de votar dilluns). Ara bé, que es convoqui un ple per sorpresa en plena Setmana Santa i comunicant el seu contingut 48 hores abans és la màxima expressió de la manca de transparència i la constatació clara del poc interès en la participació de tots el grups polítics en els afers municipals.

És cert que Dolors Batalla és reincident en això de convocar plens en dates i hores injustificades. Cal recordar, per exemple, altres plens celebrats a corre-cuita. Recordem que el projecte de l'aparcament del Pati es va aprovar en un ple celebrat en un mes d’agost a les12 del migdia. I qui no recorda el canvi d'hora per sorpresa del ple on ens va aprovar la pujada d'impostos, per evitar la presència ciutadana (avui tot allò queda molt lluny i, a Valls, ja paguem un 50% més d'impostos que fa quatre anys).

És, per tot plegat, i més quan cada dia escoltem per part de l’alcaldessa aquestes dues paraules: “entre tots”, que el cor ens demanava no assistir al ple de dimarts passat. Però som plenament conscients de la responsabilitat que tenim davant dels vallencs i vallenques i, el cap i la responsabilitat, ens varen fer ser dimarts al saló de plens. I precisament per responsabilitat varem emetre el nostre vot en tots i cadascun dels punts de l’ordre del dia, sense fer cap més intervenció més enllà d’explicar els arguments que aquí exposem.

Al començament ho dèiem: el que compten són els actes i no les paraules. I per molt que a dos mesos de les eleccions des de CiU ens vulguin vendre que Dolors Batalla és oberta i dialogant, nosaltres podem afirmar que, desprès de quatre anys, potser sí que ha canviat en part el seu missatge de portes a fora, però no ha canviat pas la seva manera de fer. I així acabem la legislatura: igual que la varem començar.

Grup Municipal del PSC de Valls

PSC: UN PARTIT RESPONSABLE, UN PARTIT DE GOVERN

Ara, ja a les acaballes d'aquesta legislatura municipal, des del PSC mirem enrere i fem balanç. I no negarem pas que hem desenvolupat el nostre paper d'oposició amb fermesa. Hem fiscalitzat durant quatre anys l'acció del govern de la ciutat sense descans, però amb lleialtat, denunciant tot allò que hem trobat injust i perjudicial per al conjunt de la ciutadania.

Per això ens hem mostrat especialment crítics amb com s'ha portat la gestió de l'aparcament del Pati i, especialment, la derivada d’una concessió de serveis públics fins a 40 anys a una empresa privada. De la mateixa manera, hem mostrat la nostra disconformitat a la cessió a un empresari, absolutament de franc, d'un espai de la ciutat com és la sala Kursaal.

Tampoc no hem estat d'acord en l'aprovació d'uns pressupostos que cada any han sigut menys socials i solidaris, i que destinaven autèntiques fortunes a fer estudis i enquestes de satisfacció.

Allà on ens hem mostrat més bel·ligerants ha estat en la injustificada pujada d'impostos. A Valls, avui, paguem un 50% més d'impostos que abans que Dolors Batalla arribés a l'Alcaldia: una autèntica barbaritat. I encara podríem parlar del caos circulatori que ens deixen i de la deficient gestió política en matèria de seguretat o de neteja.

Des del PSC, però, hem fet alguna cosa més que no només dir què és allò que no ens agrada. Hem presentat projectes i propostes contínuament, en un nombre que han arribat a doblar, amb escreix, les propostes presentades per CiU quan aquest partit era a l'oposició. No obstant, també hem de reconèixer que és possible que no sempre aquestes propostes han estat degudament conegudes per la ciutadania.

El PSC de Valls ha proposat iniciatives de diversa índole. Per exemple, en els primers sis mesos de legislatura, vam promoure l'adhesió de Valls al Fòrum de les Cultures. El mateix any, vam presentar a aprovació una resolució en contra del transvasament del riu Ebre. I també va ser el PSC qui va presentar una moció demanant a RENFE la millora del servei ferroviari a la ciutat de Valls.

Certament, on el PSC de Valls ha estat més actiu, ha estat en el treball de propostes relacionades amb la nostra ciutat. Per això vam presentar una excel·lent proposta per actuar en contra de la violència de gènere a Valls (que, per cert, Batalla va tombar). També vam presentar una proposta de treball per acollir-nos a les subvencions de la Llei de barris (el govern la va votar en contra i Valls va perdre, en dos exercicis consecutius, la possibilitat de rebre subvencions per al Barri Antic).

També vam ser el primer grup polític en prendre posició en defensa de l'escola Enxaneta. En l'àmbit sanitari, si Valls avui té un centre de diàlisi és precisament gràcies a la proposta presentada pel grup municipal socialista l'octubre del 2005. També hem presentat mocions relacionades amb l'habitatge social i d'altres que han tingut un desenllaç curiós, com la petició del PSC de redefinir, per motius de seguretat, els aparcaments de l'avinguda del Fornàs (passant de bateria a filera). El govern va votar en contra tot i que, la setmana següent, posava en pràctica la proposta socialista.

Des del PSC de Valls també vam proposar, entre d'altres qüestions: el consum per part de l'Ajuntament de productes etiquetats en català, l’aplicació de la Llei de política lingüística en els retols de les botigues, la supressió de les barreres arquitectòniques en els espais públics (el govern va vetar la proposta), una iniciativa de pressupostos participatius, la facilitació de dispositius d'estalvi d'aigua a les llars vallenques. Això, són només, un petit exemple de propostes presentades pel Grup Municipal del PSC. Unes propostes que, en la seva majoria, no han prosperat a causa del vot contrari del govern.

Ara, la ciutadania, tindrà en breu l’oportunitat de decidir què vol per a Valls. Per això cal que sàpiga que donar suport al PSC és donar suport a un partit seriós i responsable amb capacitat i vocació de govern. Sens dubte, a Valls li cal un canvi en les maneres de fer i en la gestió política. Un canvi que el farem entre tots. Perquè, amb el canvi, guanyarà Valls.

Grup Municipal del PSC de Valls

Article publicat al butlletí municipal del mes d'abril

UN PROJECTE DE TOTS

Aquests darrers dies han estat molt importants per als socialistes vallencs, i molt especialment per a mi. La setmana passada varem aprovar la candidatura que tindré el goig de liderar de cara les properes eleccions municipals del mes de maig.

Un equip que combina experiència i renovació, un equip d’homes i dones amb ganes de treballar per Valls i per fer el Canvi al govern municipal; el canvi que necessita la nostra ciutat.

Abans que res, però, he de fer un reconeixement públic i un agraïment als companys i companyes que no repeteixen en aquesta llista, si em permeten dir-ho així. Dels actuals regidors, en Paco Moreno va renunciar en el seu dia a continuar liderant el projecte municipal dels socialistes i li vull agrair públicament el gest simbòlic que fa tancant l’actual llista. He après i he crescut políticament al costat del Paco a l’Ajuntament, però potser encara he compartit més moments al peu del canó amb el Bonaventura Camps, que tampoc forma part de la meva candidatura, però sé que compto amb la seva experiència i que em serà una ajuda inestimable en aquest nou repte.

Vull fer una menció especial a dues persones que formen part de les joventuts socialistes i que de ben segur seran regidors en el proper Ajuntament que surti de les urnes el proper 27 de maig. Un home i una dona que per a mi representen el futur però alhora la continuïtat del treball de tots els regidors i regidores que des del primer ajuntament democràtic han dedicat temps i esforç al projecte de ciutat que des del PSC hem impulsat per a Valls.

Més dones, més joves, més professionals de tots els àmbits... en definitiva un conjunt de vallencs i vallenques ben preparats i plens d’il·lusió i ganes per fer de Valls la millor ciutat on viure i conviure.

LA CULTURA A L’ABAST DE TOTHOM

Els socialistes vallencs pensem que hem d'articular una aposta per la Cultura des del present per un futur més nostre, on la creació dels nostres artistes i intel·lectuals, i on l'activitat de les nostres associacions i col·lectius socials, siguin l'eix vertebrador de les diferents polítiques culturals. Per aconseguir-ho hem de contemplar la cultura com eix transversal de tota la nostra activitat vital i social.

No hem de caure en reduccionismes, en què parlar de cultura, sigui fer referència tan sols a programacions culturals i a la situació de les infraestructures culturals. Cal aconseguir que la cultura formi part de l'activitat de Valls i formi part de l'estratègia global de ciutat, per i amb els vallencs i vallenques, i també de la construcció de la ciutat que volem de cara al futur. Per fer-ho i fer-ho bé, cal coordinar patrimoni, educació, joventut, festes, urbanisme, etc.

A més del que estic dient, des d'una perspectiva d'esquerres, contemplem també la cultura com un dret de tot ciutadà i ciutadana. Per tant, entenem que és imprescindible desenvolupar polítiques públiques que vinculin la cultura a les estratègies d'igualtat d'oportunitats i de cohesió social que es duen a terme des de les diferents àrees de l'Ajuntament.

Això significa posar en valor les polítiques culturals, posar-les a l'alçada d'altres polítiques i serveis que definim com a drets de ciutadania. Volem fer-ho amb qui veu i entén la cultura com nosaltres, amb qui ha recolzat i recolza per primera vegada l'ajuntament per tirar endavant els seus projectes; un exemple és el Pla d'equipaments culturals de Catalunya. Nosaltres volem que Valls es pugui aprofitar, en el bon sentit de la paraula, d'aquest fet. Volem concertar amb el Govern de Catalunya un marc de cooperació per fer realitat el Pla d'equipaments culturals de Valls i, alhora, implementar la cooperació entre ambdues administracions, no només per construir, sinó també per omplir aquests equipaments d'activitats i continguts culturals.

Amb tota probabilitat la propera setmana s'aprovarà el Pla d'equipaments culturals de Valls. Val a dir que no són el més important, els equipaments, però esdevenen imprescindibles. Nosaltres compartim, amb comptades excepcions, el contingut d'aquest Pla. Compartim també la necessitat d'elaborar-lo ---era un compromís electoral del PSC--- i valorem positivament l'esforç que s'ha fet de cercar el consens i l'acord.

Però com he dit anteriorment, tot i que els equipaments son imprescindibles, el que esdevé determinant es el contingut, la programació cultural, les activitats.., i en aquest camp, vull fer especial esment al fet que avui, cada vegada està més desdibuixada la frontera entre l'oci i la cultura. Per tant, quan parlem de programació cultural no podem fer-ho d'esquena i deixant de banda una bona part dels nostres joves i també a una part dels nostres veïns. Nosaltres ens comprometem en aquest camí per tal d'incrementar i diversificar l'oferta lúdic-cultural adreçada als joves i universalitzar l'oferta cultural en general perquè ningú no pot quedar-ne exclòs, independentment dels seus gustos culturals, musicals o artístics. Totes les persones són i fan Valls.

No voldria acabar aquest article dedicat a l'àmbit cultural sense esmentar una qüestió tradicionalment oblidada quan des de l'Ajuntament és parla de cultura. És el patrimoni, i no tan sols arquitectònic, sinó també natural i social. No es pot abordar aquesta qüestió tan sols des d'Urbanisme o Medi Ambient, segons el cas i com ha passat tradicionalment a la nostra ciutat perquè, llavors, en molts casos enlloc de veure'l com un actiu, el veiem com un problema que ens impedeix fer quelcom.

I també patrimoni social i col·lectiu, entès com la potenciació dels valors propis. Parlem de la nostra gent, dels fets de la nostra història local, del màxim actiu de la ciutat amb projecció internacional: el fet casteller ---i no estic parlant estricte sensu de colles castelleres. Parlo de Narcís Oller, Jaume Huguet, del 200 aniversari de la Batalla del Pont de Goi, de Robert Gherard, de l'arribada del ferrocarril, etc. En definitiva, de tot allò que pot i que ha de contribuir a generar sentiment de pertinença i de fer ciutat.

"EDUCACIÓ, EDUCACIÓ, EDUCACIÓ"

Quan el president de Catalunya, José Montilla, insistia tant que la seva prioritat seria: “educació, educació, educació”, que poc ens podíem imaginar que nosaltres, els vallencs i vallenques, viuríem en primera persona aquesta màxima. I així ha estat, aquesta primera prioritat del govern de Catalunya, liderat pel PSC, ha trobat en Valls un clar exponent. No obstant, estem parlant de més de 30 milions d'euros (5 mil milions de pessetes), en equipaments educatius a la nostra ciutat, que es diu aviat.

D'altra banda, aquesta setmana ha estat a Valls el conseller d'educació, Ernest Maragall. El conseller, ha volgut fer públic el seu compromís de continuar les obres de l'escola Enxaneta a partir del mes vinent. A aquesta bona notícia s'afegeix la disposició de la seva conselleria a assumir l'escreix de la despesa que significa conservar els elements patrimonials de l'antic convent del Carme. Tot plegat, una inversió de 8 milions d'euros que significaran per a Valls el poder gaudir d'una escola en un entorn magnífic. Una escola que incorporarà ja dues línies i que contribuirà, sens dubte, a dignificar el nostre Centre Històric. Amb el PSC al govern de Catalunya aquest cop ens hem evitat el sempre molest regateig entre administracions, la qual cosa es traduirà en una de les actuacions més emblemàtiques de la Generalitat a Valls, tant per la funció pròpiament educativa com pel seu valor patrimonial.

Sens dubte, aquest govern de Catalunya, presidit per un socialista, ja ha fet més per l'educació que la suma dels governs anteriors convergents. Si més no a Valls, ens hem posat al dia. Recuperant temps perdut i endegant nous projectes. Fixeu-vos, només en aquest any 2007, Valls rebrà 6 milions d'euros per fer inversions.

Si parlem d'educació, Valls també és important per aquest govern de Catalunya. Per això treballa constantment en posar al dia les nostres escoles de primària i els instituts de secundària. També tenim una escola oficial d'idiomes (EOI), una nova llar d'infants, nous espais per l'escola d'adults i el compromís d'un nou institut. El govern de Catalunya treballa per Valls però, nosaltres en volem més. Valls, i ja ho avanço, amb un govern socialista també a la ciutat, tindrà una nova llar d'infants al sector nord així com una nova escola de primària.

Tot i que veiem el futur amb optimisme, amb les nostres escoles de primària allò que se'n diu endreçades, nosaltres pensem que cal ser previsors. No podem deixar de fer números i d'estudiar ubicacions per a nous equipaments educatius.

Si em permeteu, avui acabaré parlant del meu cas particular. I ho vull fer sent conscient que no és un cas aïllat, ben al contrari, sé que en són moltes, les famílies valllenques que han viscut una situació similar.

La meva filla gran va ser escolaritzada l'any 1996 a l'escola Eugeni d'Ors. Des d'un primer moment, els pares vam ser informats que l'edifici patia d'aluminosi i que, per tant, s'hauria d'enderrocar per fer-ne un nou. No cal dir que això va generar un cert desassossec en els pares i mares: on aniran els nens? S'hauran de traslladar de lloc? Els anys van anar passant i, de debò, no sabria dir si el desassosseg va anar a menys o, ben al contrari, al final es va convertir en angoixa. Però la qüestió és que van passar al final nou anys. La meva filla va acabar la seva escolarització a primària i allò, l'any 2005, seguia igual. Avui però, hem vist que tot això ha canviat i no només per l'Eugeni d'Ors. D'aquest govern català que pren decisions i que les executa, també es beneficien l'escola Enxaneta o la Candela, per posar només un parell d'exemples.

Tant és així que aquest any 2007 a Valls s'executaran 14 milions d'euros en inversions a l'escola Enxaneta (3.498.978 euros), Eugeni d'Ors (3.597.209 euros), La Candela (2.728.119 euros), ampliació del Narcís Oller (3.079.219 euros), Centre de Formació d'Adults a Casa Caritat (91.000 euros), adequació de l'antic Narcís Oller per a ubicar provisionalment l'escola Enxaneta (388.974 euros).

Al començament, deia que el president Montilla insistia durant la campanya electoral en la seva prioritat: “educació, educació, educació”. Sens dubte, parlant de Valls i d'educació, els socialistes també podem recordar, ara, aquella frase que tant ens agrada: “Fets, no paraules”. Tothom pot dir el mateix?

VÍDEO DE PRESENTACIÓ

Cliqueu damunt la imatge:

DONA I SOCIALISTA

Tot i que darrerament aprofito l’espai que m’ofereix setmanalment, des de fa alguns anys, El Vallenc per parlar de la meva ciutat, Valls, avui no ho faré. I no ho faré perquè vull parlar de quelcom que ens afecta a les dones, tan a les de Valls com a les d’arreu del món. Parlo de la discriminació i les desigualtats per raons de gènere. Ahir va ser el Dia Internacional de les Dones i, jo, vaig tenir l'oportunitat de participar en un acte en què també varen ser presents moltes de les 101 candidates socialistes a les properes eleccions municipals; entre elles, hi havia un bon nombre d'alcaldesses (a propòsit, és una llàstima que a la nostra ciutat no es fes cap acte oficial en relació a aquest dia dedicat a les dones).

Les del maig, seran unes eleccions diferents perquè, amb l’aprovació de la Llei d’Igualtat, impulsada pel President Rodríguez Zapatero, les candidatures electorals hauran de ser paritàries. Amb això, a tots els municipis de més de 5.000 habitants hi haurà d’haver una presència de dones no inferior al 40% per cada cinc llocs a les llistes.

Els socialistes fa anys que apliquem aquest criteri en la confecció de les nostres candidatures. Criteri que, ara, quedarà establert per llei. Personalment, me n'alegro com a dona que, allò que sempre hem defensat les dones socialistes, sigui una realitat. M'estic referint a aquesta mesura, que n'és una més, de les moltes que són necessàries per anar avançant en el llarg i tortuós camí que ens ha de portar a la igualtat. Els primers resultats, per tant, seran ben visibles a les properes eleccions municipals del proper 27 de maig, quan als nostres municipis hi haurà moltes més dones desenvolupant responsabilitats polítiques.

Els socialistes hem apostat decididament per assolir la paritat en la presa de decisions a través de propostes concretes, com els nous usos del temps, la lluita contra la violència de gènere des de la proximitat, la igualtat d'oportunitats i la igualtat salarial en l'àmbit laboral, i la participació de les dones més enllà dels partits. I estic fermament convençuda que és per això que les dones aposten majoritàriament pel socialisme que té, com principis rectors, la llibertat, la solidaritat i la igualtat.

Avui per avui, el PSC és el partit que, en proporció, aporta més dones a la política catalana. Un 23% de les candidatures socialistes que es presenten a les eleccions municipals del proper 27 de maig estan encapçalades per dones. També hi ha majoria de dones socialistes a les alcaldies catalanes. Entre les alcaldies liderades pel PSC, un 15,4% l’ocupen dones mentre que, en el cas de CiU (per fer una comparació amb l'altre gran partit català), aquestes suposen un 7,5%.
La nostra ciutat, no obstant, n’és una de les que formen part d'aquest reduït grup del 7%. I com a dona estic contenta, encara que, evidentment, com a socialista, no. I això és així perquè és clar que ser alcaldessa i socialista és d'allò més normal. En d'altres casos, però, no sabem fins a quin punt té a veure la casualitat.

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

Dijous és el Dia internacional de la dona. I per això des del PSC hem fet un manifest al qual li volem donar la màxima difusió. Aquest any, el nostre manifest se centra en la importància que té per a les dones el participar activament en la presa de decisions col·lectives des de l'àmbit municipal, amb la vista posada en la construcció d'una societat més justa i igualitària. Aquí teniu el nostre manifest. Feu-ne difusió.

Governant municipis per a les dones
Les dones construïm des de la vida quotidiana el dia a dia als nostres pobles i ciutats: donem resposta a les necessitats de cura, mantenim les xarxes de relació i suport social, gaudim i utilitzem els equipaments de la ciutat, els espais d'oci, els serveis socials, els sanitaris, participem emprenedorament en l'economia, en la ciència, la cultura, les arts i les decisions polítiques: som ciutadanes actives.I com a ciutadanes actives volem governar i decidir conjuntament amb els homes com són les nostres ciutats, volem participar a la presa de decisions d'allò que ens afecta.

Però reivindiquem que en el centre de l'acció estigui la vida de les persones, les dones volem incorporar les necessitats de la convivència del dia a dia a les decisions col·lectives i governar el món des d'un enfoc més just i solidari .Però encara existeixen obstacles que no ho fan possible, com la discriminació en l'accés al treball, els sous femenins més baixos (escletxa salarial), la segregació segons les activitats laborals i el nivell de responsabilitat, o el fet que les dones dediquem el triple d'hores al dia a les tasques domèstiques.Des del govern de l'Estat hem impulsat nous instruments legals cap a la igualtat, primer vam aprovar la Llei integral contra la Violència i ara s'aprovarà la Llei d'igualtat. La Llei d'igualtat efectiva entre homes i dones dóna un gran pas endavant per fer real el dret constitucional a la igualtat i eliminar les discriminacions per raó de gènere, creant condicions d´ igualtat en tots els àmbits socials.Ara toca seguir construint municipis exemplificadors i treballar decididament perquè les veus de les dones estiguin presents en tots els àmbits. Tenim l'experiència, el PSC és el partit municipalista “per excel·lència” de Catalunya, i han estat els municipis d'esquerres els que han liderat, durant molts anys i en solitari, les polítiques per assolir la igualtat d'oportunitats de les dones a Catalunya.

Som el partit líder i pioner en polítiques públiques de gènere als municipis, els municipis socialistes hem estat els primers en impulsar Consells municipals de dones, centres d'atenció, la primera casa d'acollida municipal, circuits municipals contra la violència de gènere, acords amb empreses per aplicar la igualtat i hem creat la primera regidoria dels usos del temps.Els municipis són l'àmbit idoni per treballar la igualtat d'oportunitats d'homes i dones i fer-ho des de la proximitat.

La proposta de programa municipal del PSC per a les dones és ambiciosa i les prioritats d'actuació són:

• Nous usos del temps que facilitin a les persones conciliar els àmbits familiars, laborals i socials.
• Lluita contra la violència de gènere des de la proximitat, amb serveis municipals d'informació a les dones i acords socials de tolerància zero.
• Igualtat d'oportunitats a l'àmbit laboral.
• Foment de la presència paritària de dones en tots els àmbits de participació ciutadana.
• Treballar transversalment, des de totes les àrees, els drets de les dones.