Una il·lusió renovada

Des del passat 19 de gener he assumit un altre cop la responsabilitat de concórrer a les eleccions municipals com a candidat del Partit dels Socialistes de Catalunya. El suport aconseguit per la militància i els ànims i l’encoratjament de molts veïns i veïnes em donen la força per intentar revalidar per tercer cop l’alcaldia de Tortosa i continuar el projecte iniciat ara fa vuit anys. Mantinc la il·lusió del primer dia per continuar fent coses per la meva ciutat perquè crec sincerament que tenim un futur esperançador fruit d’un model ben dissenyat i aplicat durant aquests darrers anys dels quals ara Tortosa ja en comença a recollir bons fruits. Per tant, és hora de mirar endavant i els socialistes ho podem fer amb garanties perquè tenim model, tenim projectes i tenim la complicitat de les administracions superiors.
Concorro un altre cop davant la ciutadania de Tortosa perquè fiscalitzi la feina feta i decideixi si em revalida la confiança. Ho faig satisfet d’haver complert la majoria de les propostes presentades en el nostre darrer programa electoral, animat per haver presentat un model de ciutat que avui no té alternativa, o almenys no s’ha visualitzat per part de l’oposició al llarg d’aquest darrer mandat, i orgullós de veure que la majoria de les propostes dutes al ple s’han aprovat en un percentatge ben alt per unanimitat, tot i que l’oposició, lluny de presentar alternatives, el que ha fet al llarg de les darreres sessions és fer de l’apologia de la crispació l’estratègia a seguir.
Estic convençut que hem avançat força i que hem aconseguit desenvolupar projectes estratègics per al nostre futur com el polígon Catalunya Sud, l’arribada de la universitat pública i el nou campus de les Terres de l’Ebre, el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, el nou pavelló firal i el Pla Integral del Casc Antic. Projectes que són la base d’un model clar i conscient que aposta per un creixement equilibrat i per la igualtat d’oportunitats de tots i cadascun dels veïns, siguin de Ferreries o Remolins, del Temple o l’Eixample, del casc antic o dels nostres pobles. Tothom compta i molt per a una ciutat que lidera el territori des de la responsabilitat i solidaritat amb la resta dels nostres pobles i ciutats. Per aquest motiu vam empènyer fort per tal d’aturar el PHN i per aquest motiu avui tornem a estar al peu del canó per aconseguir les millors infraestructures.
A mi m’agrada que Tortosa sigui una ciutat de les persones, amb els millors serveis per millorar-ne la qualitat de vida. I per això hem millorat quant a equipaments amb dos col·legis nous, la construcció de nous casals per a la gent gran, la millora de les instal·lacions esportives a les pedanies, la nova biblioteca Marcel·lí Domingo.... Durant aquests anys hem donat també solucions a problemàtiques històriques amb la construcció del nou vial d’accés a Santa Clara i l’inici de la remodelació del Mercat del Peix, així com la urbanització de l’entorn de la Catedral.
El més important és que aquesta acció de govern té futur perquè té model i un gran projecte a desenvolupar en el pròxim mandat: la recuperació dels terrenys de Renfe. Tot això, amb el desenvolupament del POUM que ens permetrà la construcció del nou complex comercial l i lúdic de Ferreries i un ampli desenvolupament urbanístic de la ciutat. I, sobretot, perquè comptem amb la complicitat de les administracions catalanes i de l’Estat que ens permetrà tenir la primera marina seca i port fluvial, iniciativa del Club de Rem de Tortosa, el tercer pont sobre l’Ebre i, sobretot, la construcció del nou hospital de referència a les Terres de l’Ebre.
On hi ha feina feta callen actituds crispades. Per continuar treballant per Tortosa, torno a optar a l’alcaldia i ho faré amb un equip fort, amb gent experimentada que recull la sensibilitat de la nostra ciutadania. Serà una llista renovada que aposta per la paritat de gènere. Confiem en renovar la confiança dels tortosins i tortosines perquè ens donin la força necessària per obtenir la majoria més àmplia per governar amb les màximes garanties.

Entrevista publicada per Anna Mayor a l'Agència Catalana de Notícies

Joan Sabaté (PSC): 'He fet una nova proposta a la junta de portaveus per afrontar parcialment la reforma de les instal·lacions esportives'


A pocs mesos de les eleccions municipals, l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, repassa l'actualitat de la ciutat i els projectes que s'han endegat en aquest mandat. En una entrevista concedida a l'ACN pocs dies després de ser proclamat, de nou, candidat a l'alcaldia pel PSC, admet que temes com la reforma total de les instal·lacions esportives s'hauran d'afrontar en el proper mandat, tot i que ja ha posat sobre la taula una nova proposta a la junta de portaveus. El dirigent socialista es mostra 'optimista i prudent' davant les eleccions, i en condicions d'arribar a acords de futur i recuperar la sintonia amb ERC.

Fa pocs dies va tornar a ser elegit candidat pel PSC a Tortosa.
L'agrupació del PSC de Tortosa m'ha fet confiança de nou, per amplíssima majora, i ho interpreto com un reconeixement a la feina feta i al fet que compartim la idea que tenim un projecte que s'ha d'anar desenvolupant.

En aquests vuit anys que porta d'alcalde, i sobretot en els quatre últims anys, quin projecte destacaria?
Més que de projecte prefereixo parlar de model. En aquests vuit anys hem intentat plasmar el nostre programa i la nostra idea de ciutat, sobretot des del punt de vista urbà i ho hem fet en el POUM, que es publicarà, si tot va bé, aquest mes de març. A partir d'aquí, l'actuació al nucli antic és important perquè era un dels grans temes mal resolts a Tortosa, i en la mesura que el creixement de la ciutat recentra la ciutat històrica calia dotar-la d'una inversió important. Aquesta idea de ciutat equilibrada també ve suportada pel creixement al nord, al marge esquerre amb l'equipament del recinte firal, i la previsió del Campus universitari. Si es tracta d'obra física, el pavelló és segur l'obra més emblemàtica però hi ha moltes altres coses: nou camp de gespa a Bítem, el que farem a l'estadi, la rotonda de l'accés a l'Hospital, camins rurals, obertura de Santa Clara. Tot són peces d'un mateix puzle per construir el nostre model de ciutat i que hem abocat al nou POUM.

Una de les coses que s'ha iniciat aquest mandat és el Pincat inclòs a la Llei de Barris. S'ha acabat la biblioteca, s'ha resolt l'obertura de Santa Clara. Quines són les properes accions què veurem acabades al nucli antic?
Si parlem d'obres acabades el més immediat és l'adequació de l'espai Sant Domènec, però també s'estan duent a terme altres obres. Cal recordar que primer sempre hi ha una fase que no és visible i que correspon a tota l'adquisició del sòl. Aquests dies s'està acabant una obra que fa la Generalitat i que és la urbanització de la plaça a l'antiga església dels Dolors, i abans de l'obra hi ha una fase prèvia d'adquisició del sòl. De la mateixa manera, ja hem acabat pràcticament les expropiacions del carrer Benasqué i s'iniciarà l'enderroc; o de les cases de la catedral que hem fet tot un procés complex i costós, en temps i en diners, i que en aquests moments estem a punt d'iniciar l'enderroc per fer les excavacions.

Per quan aquest enderroc?
Si la Comissió de Patrimoni dóna el vistiplau, com esperem, en la propera reunió que s'ha de celebrar en pocs dies, és un procés immediat després del buidatge de les cases. Jo compto que no més tard del mes de març.

Abans destacava que l'acabament de l'adequació de l'espai Sant Domènec serà en breu
Sí, entre març i abril estarà a punt. Hem reconvertit l'antiga església en una sala noble de la ciutat, un petit auditori o sala de conferències. A mi m'agrada dir que és una mena de saló de cent de Tortosa. La ciutat per determinats actes necessita d'una sala d'aquestes característiques, i l'espai Sant Domènec reuneix aquesta potencialitat. Així, hem aprofitat les línies de l'edifici i l'armari de l'arxiu del segle XVI que fa de fons de la sala. Es podrà fer des de la presentació d'un llibre, un concert de música barroca, o l'acte de lliurament de la medalla d'or o argent de la ciutat.

I el centre d'interpretació de la Festa del Renaixement, s'ha decidit ubicar en aquest espai també?
Sí, però això es farà en una altra fase i en una part acotada de l'edifici que no afecta la sala noble. És un projecte subvencionat pel Pla de Dinamització, i la ubicació és la més adequada pel context renaixentista de l'entorn.

Un dels temes pendents que cueja pràcticament des de l'inici del mandat és la reforma de les instal·lacions esportives. L'enfrontarà en els mesos que queden?
És un tema que està sobre la taula i per ser un tema complex i que s'ha viciat molt per raons de política partidària, he intentat sobretot que es valori que és un tema de ciutat i he fet una aposta perquè això sobretot es faci en el màxim consens possible. La reforma completa de l'estadi municipal és un tema que s'haurà d'afrontar, amb tota seguretat, en el proper mandat, tot i que això no vol dir que no es pugui iniciar ara.

Pot concretar què es pot iniciar en aquests pocs mesos què queden?
Està clar que hi ha dues actuacions en espais diferenciats: la reforma de l'estadi com a tal i el centre de tecnificació ciclista a Vinallop. La meva intenció en aquests moments, i així ho he proposat a la junta de portaveus, és encarregar el projecte del centre ciclista de Vinallop, perquè tenim la partida pressupostària i aprovada la subvenció de la Generalitat. I d'altra banda, pel que fa a la reforma de l'estadi, iniciar el nou camp de gespa artificial, que ja tenim aprovat, i la pista d'atletisme d'entrenament al seu voltant. El que sí que quedarà ajornat és la zona d'aigua i l'enderroc del velòdrom perquè serà difícil arribar a un consens pel nerviosisme que comporta a molta gent la proximitat de les eleccions municipals, però en qualsevol cas iniciarem la reforma de l'estadi. Crec que amb el centre de tecnificació ja no hi ha excusa per tirar-ho endavant.

El que suposarà una nova millora de les instal·lacions esportives és la posada en marxa del recinte firal
Sí, sí, aquesta ja està pràcticament enllestida. Estem assistint a tot un procés que canviarà els grans equipaments esportius de la ciutat. A finals de març estarà a punt.

Han pensat ja quin serà el primer acte del nou pavelló?
En una setmana hem d'acabar de decidir si farem l'Expoebre o no. Sempre he manifestat el meu desig de poder-la celebrar al recinte firal, i espero que sigui així encara a hores d'ara, però no ho farem si no tenim les condicions. Una cosa és que el pavelló estigui acabat i l'altra que s'hagi resolt l'accessibilitat a la zona, i que s'ha de resoldre bé per poder portar la fira. Depèn d'una sèrie d'empreses que estan duent a terme l'obra, i si no tenim garanties fermes que això estarà a punt el que faríem és fer un acte inaugural, en una fira més petita, tipus Autoparc, com ja va anunciar el president de la Fira, Rafel Lluís, perquè sobretot volem que els ciutadans puguin veure el pavelló. És una obra que ens referma l'orgull legítim de ser tortosins, portem 100 anys amb el sentiment què anem perdent coses, i ja és legítim que Tortosa tingui equipaments de territori i de país.

I les negociacions per tenir el tercer pont, com estan?
Estic movent cables, tinc noves visites demanades a Foment i a PTOP, i estic intentant tancar la proposta que Foment feia de lligar un conveni entre les tres administracions. Foment podria invertir, i en el marc del nou Estatut és una obra que es podria incloure en el paquet d'actuacions de l'estat a Catalunya, però com és una infraestructura que uneix carreteres de la Generalitat fa falta que aquesta intervingui. Un conveni entre tres administracions sempre és lent, i espero tancar-lo en els propers mesos. A vegades això costa més que el que el sentit comú i el desig de tots portaria a pensar.

Ha parlat ja amb el conseller sobre aquest conveni?
Des del principi, el conseller Nadal sempre ha dit que veu bé el pont però que havíem d'aconseguir que Madrid ho financés. Estem en aquesta línia, perquè Madrid aporti la majoria de la inversió. Crec que les dues administracions comparteixen aquesta filosofia.

Un altre equipament que queda pendent de resoldre el seu ús és l'antic mercat de Ferreries després que s'hagi arribat a un nou acord amb Educació per ubicar l'Escola d'Hoteleria al institut Joaquim Bau. S'ha pensat què fer-ne?
Estem estudiant la proposta que ens ha fet l'Empresa Municipal de Serveis Públics (EMSP) per ubicar-hi la seu central i les seves oficines. L'empresa faria la inversió de recuperació de l'espai i ens estalviar-nos els lloguers de l'espai on estan avui ubicats.

Abans comentava que el POUM podria entrar en vigència al mes de març. Precisament, l'Ajuntament ha hagut d'introduir en el planejament l'informe de Carreteres que proposa el traçat de la variant de l'Eix de l'Ebre. Ha parlat ja amb el conseller per intentar modificar el traçat?
Carreteres ha elaborat una proposta de traçat i no necessàriament és la que s'ha d'aplicar, i ens demana que incloguem aquesta proposta al POUM. Per no paralitzar-ho, ho hem inclòs, però tinc el compromís del conseller Nadal que en parlarem i així els ho he tramès als veïns afectats. Evidentment, el fet que vagi al POUM no vol dir que no es pugi modificar. Nosaltres ho hem inclòs perquè és obligat i de llei, tot i que costi tant d'entendre fins i tot a alguns polítics. Això no vol dir que ens impedeixi seguir negociant. Intentarem millorar el traçat per intentar minimitzar l'impacte.
Però serà difícil arribar fins a la zona del canal Xerta-Sénia que havia previst l'Ajuntament, no?
Segurament no podrem pujar fins al canal Xerta-Sénia perquè potser és massa allunyada del nucli urbà de Tortosa i Roquetes i, per tant, no és aconsellable. Hem de ser molt curosos perquè la proposta que féssim sobretot sigui funcional i viable, i que creï els mínims impactes possibles. Però que ningú s'enganyi al final haurem d'afectar algunes finques particulars i totes són propietat d'algú, i s'intentarà afectar al mínim, però alguna es veurà afectada. És legítim que un propietari digui què facin la carretera però no per la seva finca, però s'ha d'entendre que al desplaçar-la hi haurà uns altres que diran el mateix. Aquests que ara aixequen la seva solidaritat amb els veïns afectats, ja veurem que fan amb els nous veïns afectats, perquè si continuem així no farem mai la variant. Cal minimitzar l'impacte i fer-la passar pel mínim de propietats possibles, però cal treballar-ho amb els tècnics.

Com valora la proposta de moció popular que volen tirar endavant els veïns afectats?
Si l'entren per forçar un posicionament s'equivoquen completament perquè entrar una moció a l'Ajuntament no vol dir que es pari el projecte de Carreteres, i a més, probablement ens obligaria al govern municipal a votar en contra de la proposta per no hipotecar l'aprovació del POUM. L'interès legítim o no d'uns quants propietaris pot acabar creant un perjudici importantíssim a tota la ciutadania de Tortosa que té un interès legítim que el POUM entri en vigor.

Com estan els processos de creació d'EMD a Bítem i Campredó?
És un procés que va lent però és complex i s'ha d'anar a poc a poc. Les EMD són una fórmula que preveu la llei de règim local de Catalunya però com una solució excepcional. En el cas de Campredó, perquè hi ha una consciència més clara de poble pot ser una sortida als anhels i reivindicacions històriques sense trencar el municipi, però tinc més dubtes en el cas de Bítem, i crec que seria més aconsellable deixar-ho com està amb la capacitat inversora que s'està duent a terme actualment. En els propers dies convocaré una reunió a Campredó per a resoldre un tema, que no és menor, que és la delimitació de l'àmbit de l'EMD i el patrimoni que es transfereix, perquè estem afectant una zona amb un elevat nivell d'urbanització amb dos polígons industrials. I en el cas de Bítem tenim pendent la consulta popular i potser seria un bon moment aprofitar el dia de les eleccions municipals per fer-la.

A quatre mesos de les eleccions municipals, quina sensació té?
Estic en una situació d'optimisme prudent i moderat, mai no hi ha res decidit ni guanyat, però crec que es comença a valorar que Tortosa està en marxa i s'està movent. I m'atreveixo a dir que no hi ha pràcticament alternativa sòlida, en el sentit que no hi ha model alternatiu de ciutat. Hi ha moltes polèmiques polítiques sobre si em deixen parlar o no al ple, sobre si deixen fer allò, però cap alternativa al model de creixement sostenible que venim fent: sòl industrial, model comercial, model urbanístic, infraestructures de territori.

Hi haurà renovació a la seva llista?
Sí, hi haurà renovació inevitablement, però també continuïtat. Crec que he tingut un bon equip de govern i sobretot un bon grup municipal, però mirarem de millorar-ho si és possible, sobretot la capacitat de gestió per ser més eficaços i més ràpids per assolir els nostres objectius.

Li agradaria tornar a reeditar el quatripartit?
Tindria ganes de tenir una majoria el més àmplia possible, fins i tot, no em sap mal dir, tenir majoria absoluta, i malgrat això, insisteixo que vull un govern ampli, que preferentment ha de ser una línia d'orientació progressista. Per tant, ICV, els independents (IPE) que tenen l'origen en el moviment antitransvasament, i fins i tot, m'agradaria recuperar la sintonia que crec que es pot donar amb ERC per recuperar la formació quadripartita, però tampoc tanco la porta a ningú.

ICV i ERC presenten noves cares. Quina valoració en fa?
Crec que és un procés de renovació de les dues formacions polítiques, i espero que sigui en positiu. Em sap mal la pèrdua de Sisco Lahosa, que a part de company de govern tenim una amistat de tota la vida, però no va en detriment de Jaume Forcadell que crec que és una persona amb ganes i capacitat que suposa una renovació del projecte d'ICV i que estic segur que podem treballar conjuntament. En el cas d'ERC, ha apostat per una renovació, i no és un secret per a ningú que he tingut dificultats d'entesa amb l'anterior cap de llista i portaveu. No és cap qüestió personal però són maneres diferents de treballar i se'ns ha fet difícil. En aquest sentit, valoro positivament que ERC hagi optat per una renovació de persones i de maneres. Crec que Ricard Forés representa una aposta seriosa d'ERC, i crec que estem en condicions d'arribar a acords de futur per continuar treballant per Tortosa en la mateixa línia i orientació política que ho fa el Govern de Catalunya.

Amb certa distància, com valora les crítiques d'Amparo Moreno que van provocar la seva expulsió de l'equip de govern deixant-lo en minoria?
Crec que són injustes, i a més les va fer en un context que no s'entenia. La tendència de la regidora ha estat el que aconsegueix ho fa per ella mateixa i l'alcalde no hi té res a veure, però quan no hi ha diners la culpa és de l'alcalde. Crec que és injusta la crítica, perquè hem abocat recursos a les àrees que portava Moreno: participació ciutadana i noves tecnologies. Més aviat crec que devia tenir un projecte que potser no ha pogut aplicar, però clar no podia marcar la pauta al 100% del que ha de fer el govern municipal, i crec que no va acabar d'entendre què és un govern de coalició.

Per últim, quins reptes de futur es planteja si torna a tenir l'alcaldia?
Continuar avançant amb la planificació estratègica de la ciutat, ja concretarem com, i si s'ha d'abordar un pla estratègic i en quines condicions. Cal continuar dissenyant el futur. També és evident que el proper mandat vindrà marcat per una sèrie de grans actuacions: recuperació terrenys de Renfe i recreació del nou centre urbà de Tortosa, construcció del nou hospital, la culminació de l'adequació instal·lacions esportives, i la urbanització de l'espai de davant de la catedral. En definitiva, projectes d'una ciutat que està canviat, i que no és fum.

Les Terres de l’Ebre: sortida natural de l’Aragó al mar

Les Terres de l’Ebre hem experimentat els darrers anys un important creixement fruit d’una bona dinàmica empresarial que, emprant el llenguatge educatiu, fa que el territori progressi adequadament, però que té com a gran assignatura pendent la insuficient inversió pública quant a infrastructures. Necessitem aquesta millora en infrastructures perquè és la base del nostre desenvolupament. I la reivindiquem perquè hem de recuperar el nostre paper tradicional de terra de cruïlla i treure partit de la nostra equidistància respecte als principals pols econòmics de l’arc mediterrani posant-la en valor amb unes comunicacions bones i eficients. Hem de garantir, per tant, el paper de sortida natural de la Vall de l’Ebre al mar que vam perdre amb la construcció del ferrocarril a meitat del segle XIX. Perquè és aquest rol estratègic el que ens situarà a l’alçada d’altres zones del nostre país, amb les mateixes condicions, per garantir la qualitat de vida de la nostra gent. La recuperació del paper tradicional de les Terres de l’Ebre com a nexe i mitjà de comunicacions contribuirà a estructurar i recuperar un territori que té un paper important a desenvolupar dintre de Catalunya.

Cal treballar fort, tot i que crec que anem ja pel bon camí. Entre altres, hem aconseguit que el govern espanyol, a través del ministeri de Foment, dissenyi l’autovia A-7 per l’interior del Baix Ebre i Montsià, creuant-se amb l’eix de l’Ebre (C-12) desdoblat, que la Generalitat perllongarà fins al Port dels Alfacs (Alcanar). En aquest escenari, la perllongació de l’autovia (A-68) de Saragossa i Alcanyís a Gandesa i per Tortosa i Amposta fins al port dels Alfacs és una opció estratègicament important per a les Terres de l’Ebre, completant el mapa d’infrastructures de llarg recorregut. Aquesta obra comportaria el desdoblament de la C-43 i amb l’eix de l’Ebre desdoblat garanteix la seva connexió amb el corredor del mediterrani i, per tant, la sortida de l’Aragó al mar que molts sectors socials, econòmics i polítics d’aquesta comunitat estan reclamant.

Evidentment aquest disseny quant a infrastructures ha de venir parell del consens de tots els nostres pobles i ciutats que ha d’anar més enllà d’un interès localista que ha d’acabar beneficiant a tothom en particular i al territori en general. I en aquest sentit, com alcalde de Tortosa, però també des de la responsabilitat que tinc assumida des del PSC amb la resta del territori he de treballar per aquest consens, però evidentment des de l’opció que considero que ens beneficia més a tots plegats.

La connexió amb els Alfacs perquè aquest Port sigui part del front portuari català i revulsiu per al desenvolupament industrial i econòmic del nostre territori no és una cabòria momentània sinó un punt estratègic que he defensat sempre i que és una de les propostes de desenvolupament territorial de reminiscència històrica, inclosa també en el Pla Estratègic del PSC a les Terres de l’Ebre. L’any 1986, en la lliçó inaugural del Centre de Formació Professional de Sant Carles de la Ràpita, d’on era director delegat, que portava per títol “L’Ebre, el territori i les comunicacions”, ja vaig tenir l’oportunitat de defensar la necessitat de garantir les millors comunicacions amb el port dels Alfacs. “La recuperació d’aquest paper de sortida a la Vall de l’Ebre al mar passa per la reconstrucció de les comunicacions almenys per carretera i vinculant-ho a la recuperació almenys en part d’aquell vell projecte del rei Carles III de crear el Gran Port dels Alfacs. Hi ha una sèrie d’elements que permeten pensar que això és possible. La Comissió de Ports de Catalunya l’any 1983 definia les terres de l’Ebre com ‘sens dubte les comarques catalanes amb millors condicions naturals per a establir-hi un nou centre de concentració industrial. Una d’aquestes condicions naturals extraordinàries és el Port dels Alfacs que admet un creixement pràcticament ilimitat amb unes despeses relativament petites. El Port dels Alfacs quedaria com a Port sud dintre el Front Portuari Català, ho justifiquen les condicions de la zona i la distància de més de 100 km que el separa del gran port de Tarragona”.


Evidentment, amb la bona connexió amb els Alfacs com a premissa inexcusable, i tenint en compte que es tracta de l’opció millor situada, segons la licitació de la contractació dels treballs de consultoria i assistència tècnica per a la redacció de l’estudi previ de la connexió per carretera entre Valdealgorfa i el corredor del mediterrani feta pública pel ministeri de Foment, nosaltres hem d’apostar-hi de forma decidida. Però entenem que el territori, més enllà de l’interès general, té altres interessos concrets sobretot pel que fa a la connexió amb el camp de Tarragona, beneficiós també, per la qual cosa en cap cas ens oposem a la construcció d’una altra infrastructura viària que reforci les comunicacions a la província i, per tant, volem també aquest desdoblament de la N-420.

Estem en un moment clau en què s’han de prendre decisions importants. No podem badar i hem d’estar alerta i en aquest sentit hem de tenir clar el què volem i ho hem de manifestar alt i clar i de manera conjunta. No hem de repetir errors històrics en aquest sentit. Els interessos de Tortosa i els de la resta del territori ebrenc són coincidents. Junts convencerem que som un territori que aspira a ser una potent vegueria de Catalunya. Separats, venceran uns o altres, però no convencerem i no serà bo per a les Terres de l’Ebre. Defugim, per tant, una divisió que ens pot fer fràgils i, des del consens, treballem pel futur de les Terres de l’Ebre

El PSC manté el lideratge a Tortosa

Catalunya hem viscut unes noves eleccions, democràtiques, tranquil·les i sense incidents, de les quals amb el resultat calent, recent acabat de sortir del forn, m’agradaria fer-hi les primeres reflexions.

La primera reflexió, i crec que és important que tots els que ens dediquem al treball polític ens la fem, versa envers la participació. Catalunya ha registrat un 43,23 per cent d’abstenció i això és preocupant. Alguna cosa no fem bé si un 43 per cent de la ciutadania no se sent engrescada amb les propostes polítiques i opta per no exercir el seu dret a vot -allò que tanta lluita i esforç ens va costar aconseguir en aquest país-.
Es important que la ciutadania participi no sols quan tenim amenaces greus pel territori, sinó que ho faci ordinàriament per decidir quines són les polítiques que vol.

La baixa participació ha estat un tret generalitzat a tot Catalunya i lògicament ha fet que tots els partits hi perdéssim vots. El PSC reconeixem la victòria de CiU i certament, a Catalunya, els socialistes no hem assolit els resultats desitjats, si bé haig de dir que a Catalunya hi continua havent una clara majoria catalanista i de progrés.

A les Terres de l’Ebre, la posició dels socialistes s’ha consolidat i ho ha fet en un moment de retrocés general. Així, a les Terres de l’Ebre els socialistes –malgrat haver obtingut menys vots que l’any 2003- han augmentat en percentatge de vot passant del 26,32% de l’any 2003 al 27,63% actual i escurçant distàncies amb CiU que ha baixat un punt i mig, perdent fins a 5.198 vots absoluts (gairebé el triple que el PSC). I tot i la forta abstenció, sense tenir el pla hidrològic nacional de rerafons i malgrat l’agressiva campanya feta per CiU contra el tripartit, el PSC ens hem mantingut i hem incrementat la nostra posició a l’Ebre el que demostra que el vot socialista s’està consolidant en aquest territori.

Major satisfacció m’atorga el fet que Tortosa hagi estat una de les poques grans ciutats de la Catalunya no metropolitana i de les capitals de comarca on el PSC ha guanyat i ha mantingut el lideratge electoral. I és que des de les passades eleccions autonòmiques, el PSC a Tortosa hem guanyat elecció rere elecció tota la seqüència electoral (autonòmiques 2003, generals 2004, municipals 2003 i autonòmiques 2006). Això significa que els socialistes hem consolidat el nostre electorat a Tortosa, fet que resultava impensable vuit anys enrere quan CiU obtenia uns altíssims resultats que no ha tornat mai mes a recuperar. L’Ebre no oblida i la majoria dels tortosins i tortosines se senten així més còmodes i una vegada més ens fan confiança.

Un nou punt d'encontre, Renfe

L’evolució i el progrés són característiques gairebé intrínsiques de les ciutats, en canvi gairebé permanent, per millorar, per adaptar-se a les noves necessitats, a les noves maneres d’entendre la vida i viure-la: per créixer. Des de l’arribada a l’alcaldia de Tortosa i des del PSC, sempre hem tingut clar aquest concepte de ciutat, de i per a les persones, i en aquest anhel hem estat treballat inesgotablement al llarg d’aquests gairebé vuit anys de mandat.
Hi havia molta feina per fer, és cert. Veníem d’un període d’estancament i immobilisme que calia superar. Posar fil a l’agulla ha estat una tasca àrdua i, de vegades, complicada, però avui veiem i recollim els fruits de tantes i tantes hores esmerçades en construir aquesta ciutat de tots i totes. Fidels a un model de ciutat que es basava, sobretot, en un creixement equilibrat hem elaborat un nou pla general, que té en compte aquesta premissa, estem desenvolupant el Pla Integral del Casc Antic de Tortosa (PINCAT), que permetrà la recuperació de la nostra ciutat històrica i que ha rebut una important injecció de la Generalitat, i hem construït un seguit d’equipaments de gran importància com a capital de l’Ebre com són el nou pavelló firal, la biblioteca Marcel·lí Domingo o les rehabilitacions de l’antiga església Sant Domènec i l’Escorxador. Tot això sense oblidar la tasca feta als nostres pobles, on hem construït, entre altres, dos nous casals culturals.
Però la nostra feina és continuar avançant, per no quedar-nos enrere. Hi ha encara més projectes, més millores, perquè la nostra ciutadania és moderna, avanguardista i vol també tots els avantatges propis de l’estat del benestar. En aquest sentit, amb vista al proper mandat, el gran projecte serà el desenvolupament urbanístic dels antics terrenys de Renfe, que adquirirem en breu. Aquest projecte és el que canviarà definitivament la imatge de la ciutat un cop aconseguit l’equilibri urbanístic en el casc urbà de la nostra ciutat i ara la nostra aposta és potenciar el seu centre. Mitjançant el conveni amb Renfe, eliminarem el gran obstacle que és la via dels ferrocarril, que separa les dos parts de l’eixample noucentista, i que ens permetrà la continuïtat des de la plaça d’Alfons XII, amb la connexió dels carrers Màrtirs 1640 i Cervantes amb la Ronda Docs.
El nou centre s’estructurarà, així, a partir d’una gran rambla que seguirà el traçat ferroviari des de l’estació fins al riu. La superfície total afectada per l’actuació és de 56.196 metres quadrats, 22.295 dels quals són els que comparem a Renfe, amb una inversió de 3.600.000 d’euros. Una dada significativa del projecte és que un 85% de la seva superfície estarà destinada a espai públic. Això suposa una edificabilitat prudent d’1,10 m2 per metre quadrat de sòl, el que representa una sostre de 24.524 metres quadrats, amb un 55% destinat a habitatges i un 45% per a usos lúdics, comercials i terciaris. Es pot comprovar que l’objectiu és que sigui un espai molt obert, amb força zona verda i grans carrers. Exemple de la filosofia de creixement de les ciutats actuals, més còmodes, més agradables, ciutats per ser-hi i estar-hi.
I, evidentment, l’altre gran atractiu d’aquest nou espai que guanyem per a la ciutat per a tots els tortosins i tortosines és aquest 45% per a usos lúdics, comercials i terciaris, que han d’encabir 6.000 m2 de superfícies comercials mitjanes que se sumaran als 9.000 m2 del barri de Ferreries, previstes en el Pla d’Orientació d’Equipaments Comercials. Aquesta nova àrea potent ha de reforçar el centre comercial i el seu lideratge en tota la gran àrea d’influència tradicional del comerç tortosí com són les Terres de l’Ebre, el Matarranya i el Maestrat.Per tant, Tortosa, amb el PSC i les polítiques decidides adreçades a les persones hem apostat perquè la nostra ciutat canviï, es mogui, perquè el moviment és vida. I mirar enrere, està clar, que ja no ens val la pena.

Cal mirar endavant

El 14 d’agost passat la consellera de Salut, Marina Geli, va fer un dels anuncis més importants de les darreres dècades a la nostra ciutat i que beneficia al conjunt de les Terres de l’Ebre: la construcció d’un nou hospital, un equipament que substituirà i millorarà l’actual hospital Verge de la Cinta. Amb una inversió de 120 milions d’euros i la previsió que estigui plenament operatiu el 2011, el nou hospital serà una millora substancial en el servei sanitari. El total de la superfície del nou edifici representarà un 50% més de metres quadrats dels que assoliria l’actual centre un cop reformat. A més, preveu la construcció d’un nou edifici annex a l’hospital, el primer que es construirà, en el que s’ubicarà un Servei d’Oncologia amb una Unitat de Radioteràpia dotada d’un accelerador lineal i una Unitat de Salut Mental. El nou centre, a més, incrementarà els llits disponibles i els quiròfans, tindrà tres sales de part i una gran àrea de consultes externes, trenta sales d’exploracions, una unitat de rehabilitació funcional i 25 places d’hospital de dia i diagnòstic ràpid. Des de l’Ajuntament hem posat ja a disposició del govern de la Generalitat el terreny disponible per fer el nou hospital, 40.000 metres quadrats del nou pla parcial de la Farinera. Cal defugir, per tant, de les crítiques destructives que es fonamenten només amb rabietes pròpies de nens petits i mirar endavant, ja que el més important és que es faci. És el compromís del govern. I també, de nou, el compromís de Tortosa vers les Terres de l’Ebre.

Com el compromís que l’actual govern ja va complir amb la contribució a la derogació del transvasament previst pel PHN, com el que ha adquirit amb la posada en marxa del campus universitari i amb la Llei de Barris que atorga una injecció important per la millora del nucli antic de Tortosa. Sense deixar de banda, la millora en el Pla d’Equipaments Culturals, amb 2,3 milions d’euros, la millora en comunicacions entre les Terres de l’Ebre i l’Aragó, l’acabament tant anhelat de l’autovia entre Tortosa i l’Aldea i el creixement en un 118% del Pla Únic d’Obres i Serveis que permetrà moltíssimes millores als nostres pobles i ciutats.

Només són alguns exemples d’un bon grapat d’actuacions que superen els mil milions d’euros d’inversions a les Terres de l’Ebre. Només cal comparar l’acció dels darrers tres anys de govern amb els 23 anys de CiU per veure que el resultat és una acció de govern que millora la situació al nostre territori, un cop superada la lluita per frenar el transvasament. Des de la responsabilitat com a president del PSC a les Terres de l’Ebre, des de la meva vocació de servei a la societat des del partit, faig una crida a treballar plegats perquè el nostre repte és mobilitzar la societat per no fer marxa enrere i tornar als 23 anys d’absolut immobilisme i manca de complicitat amb el nostre territori. Tenim el millor candidat, José Montilla, i el millor projecte polític.

La Festa del Renaixement: promoció econòmica, cultural i turística de Tortosa

Aquests dies havien d’ésser amb tots natros, els nostres amics fraternals de Tartous, la ciutat siriana amb què hem iniciat un procés d’agermanament. L’enèssima reedició del conflicte no resolt, de l’orient mitjà, provocada per les accions terroristes de Hamas i Hezbolà i la desproporcionada i no justificable reacció d’Israel, amb una gran afectació de la població civil, han fet que la seva visita i els actes d’agermanament s’hagin hagut d’ajornar. Síria es veu afectada per l’onada de refugiats libanesos que arriben al seu territori i per l’amenaça d’implicació que sona reiteradament des de l’inici del conflicte.

Vull exposar públicament, com he fet per escrit i verbalment, el nostre desig que la pau retorni a la zona i que la ciutat de Tartous no vegi estancat el seu camí de progrés social i econòmic tant treballosament iniciat i alhora tan fràgil, amb la convicció que aviat els podrem rebre a Tortosa.

Sovint, fora de la nostra ciutat, em pregunten per la nostra Festa del Renaixement, em sembla que estan en la convicció que la festa té els seus orígens en el mateix segle XVI. Realment la nostra festa ha arrelat, és forta, és plenament nostra i s’ha convertit en un element potentíssim de promoció de la ciutat i del territori. Promoció turística i, per tant, econòmica, en un moment en què el turisme s’ha convertit en un dels sectors amb més expectatives de creixement. Hi invertim molts d’esforços i molts recursos entre tots, però val la pena.

Si bé el concepte de Renaixement, en la seva accepció històrica, té un sentit cultural també és cert que avui el podríem utilitzar en la seva vessant socio-econòmica. Al segle XVI es valoritza el nostre paper de terra de cruïlla, de la mateixa manera que ho havíem estat als segles XIII i primera meitat del XIV, quan amb la conquesta del regne de València, Tortosa i les Terres de l’Ebre deixen de ser terra de frontera. Una vegada més, com en l’antiguitat, pren força la nostra condició de lloc de pas i de contacte comercial. Tortosa és un mercat important, que superada la crisi dels segles XIV i XV es recupera amb força, seguint més la dinàmica valenciana que no la catalana, de recuperació més lenta.

Avui, amb totes les infrastructures que recentment hem projectat per al nostre territori, revalidem el nostre paper de punt d’encreuament de les vies de comunicació de sortida de la Vall de l’Ebre cap al mar que aquí es creuen amb l’eix de la Mediterrània. Pren plenament sentit amb el projecte de desdoblament de l’eix de l’Ebre, inclòs en el Pla d’Autovies de la Generalitat, que es creuarà a l’alçada de Vinallop amb la futura A-7, l’autovia de la Mediterrània, que s’afegeix a la ja existent autopista AP-7.

La millora estratègica en les comunicacions i el paper del nostre territori des del punt de vista logístic són claus per al nostre creixement industrial, a la vegada que reforcen la nostra accessibilitat de cara al turisme. Tortosa renaix amb força.

El nostre conjunt patrimonial, un dels més importants de Catalunya, és la nostra principal oferta turística. El conjunt d’arquitectura militar s’allarga des de la Suda, del segle X, fins al fort d’Orleans, del segle XVIII, amb més de quatre quilòmetres de muralles i un conjunt de fortificacions dels segles XVII i XVIII seguint el model Vauban. La catedral de Santa Maria i el Palau Episcopal, el call jueu, els palaus del segle XV, aquest conjunt dels Reials Col·legis renaixentistes i l’arquitectura modernista, entre altres, configuren un conjunt que estem promocionant, que cada vegada atreu més turistes a Tortosa i que aquesta festa permet donar a conèixer. Precisament, en aquesta tasca de promoció turística hi estem abocats i hem aconseguit que a partir d’aquest proper dimarts, els Reials Col·legis obrin al públic, amb un informador turístic que ens permetrà finalment mostrar una de les principals joies del nostre patrimoni als turistes que ens visiten.

Vull expressar també l’agraïment pel suport rebut des del Govern de la Generalitat, amb la declaració de Festa Local d’Interès Turístic de Catalunya de l’any passat i el lliurament de la Placa d’Honor del Turisme, a la qual es va afegir la declaració de Festa d’Interès Turístic Nacional per part del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. Així mateix el nostre agraïment pel suport del vostre departament a la recuperació de l’antic Escorxador, que albergarà, entre altres equipaments, un centre d’arts plàstiques; l’ajut de l’u per cent cultural per a recuperar un tram de la muralla; el compromís d’elaborar el Pla Director de les Muralles, i la col·laboració per refer les escales de la Catedral alhora que urbanitzem la plaça del davant.

També vull agrair molt especialment, en nom de la ciutat, al conseller Ferran Mascarell que hagi acceptat fer de pregoner d’aquesta onzena edició de la nostra Festa del Renaixement.

Finalment, voldria fer un reconeixement a la tasca dels impulsors de la Festa al llarg dels anys i d’aquesta edició. El President Honorari, el senyor Ramon Cardús; el seu director fins la passada edició, Enric Roig; el senyor Ismael Roldan, que fou regidor responsable de la Festa; el senyor Jordi Bonilla, primer tinent d’alcalde i actual responsable; la senyora Eva Ortega, cap del servei de Presidència i que ha assumit des d’aquesta edició les funcions de la direcció tècnica, i les senyores Núria Segarra i Esther Galindo, historiadores que han dotat la festa del rigor necessari i portadores de l’estendard en aquesta edició. Així com a tot el personal de l’Ajuntament que fa possible la nostra Festa, als voluntaris, als comerciants, al moviment veïnal, i a totes les tortosines i tots els tortosins sense excepció.

Bona Festa del Renaixement!!!