Caminar al límit del precipici

La legítima tasca d'oposició a vegades provoca situacions, si més no, curioses. Darrerament hem vist pels carrers, millor dit a les parets (cosa que contribueix a la brutícia de la ciutat i per tant cal ser tots més conscients i no enganxar cartells a qualsevol lloc i limitar-se als punts de lliure expressió) uns cartells de la principal formació política de l'oposició lamentant-se de la pèrdua d'oportunitats en la transformació de Laureà Miró. Més enllà de contestar aquests cartells, cosa que es tan senzilla com dir que es soterren els cables de telefonia, s'eliminen els pals de fusta que els suporten, s'eliminen les "palomilles" dels cables elèctrics, s'eliminen els cables aeris que creuen la carretera de banda a banda i es grapen per les façanes els cables elèctrics trenats, cosa que va ser explicada en les diferents reunions de la comissió de seguiment alhora que s'explicaven els motius pels qual tècnicament no ha estat possible soterrar també els cables elèctrics, no deixa de ser com a mínim incoherent que es lamentin de la pèrdua d'oportunitats per no soterrar tots els cables, per una qüestió estètica, i a la vegada plantejar el pas del tramvia, amb les seus cables i catenàries. La veritable pèrdua d'oportunitats en la transformació de la carretera ha estat no fer-la abans. Es pot argumentar que fins l'any 2002 no s'havia traspassat per part del govern central la titularitat de la carretera al municipi, cosa que es certa, però també ho és que altres municipis com Sant Andreu de la Barca o Pallejà ho van aconseguir abans. O llavors si s'argumenta això han explicar perquè l'any 1998, ICV es va omplir la boca en la setmana de la mobilitat del moment (o dia sense cotxes) ensenyant l'avantprojecte, posant algunes jardineres a la carretera i deixant aparcar durant un dia, per desprès oblidar-se durant cinc anys. Ha estat aquest govern el que ha sabut prioritzar aquesta actuació com una de les més importants del mandat, fer el projecte que tocava, sense tramvia i amb clara vocació comercial i executar-la, en una primera fase que tindrà continuïtat aquesta tardor amb el tram fins al carrer Hospitalet. Això es coherència i no la trista (tot i que legítima) reivindicació que denota desinformació i demagògia, una cosa malauradament massa habitual en l'oposició d'ICV. Això no és estar al peu del carrer, això es caminar al límit del precipici.

Una feina apassionant

Ja està plenament a l'ambient, les propores eleccions municipals són a la cantonada, de fet estem només a 94 dies de la data: 27 de maig de 2007. Les diferents formacions polítiques ens esforçarem a explicar aquests últims 4 anys. Tot el que hem fet, direm els que hem governant, o que malamanet que ho hem fet, si ho diuen els que estan a l'oposició. Semblen així de fàcil les regles del joc, però evidentment no hauria de ser així. Els que governem reconeixerem errors, han hagut i de fet ja ho hem manifestat més d'una vegada, tot i que crec sincerament que no han estat tants. Els que son a l'oposició, especialment uns, no reconeixeran cap encert, de fet no ho han fet en quatre anys. Penso que els ciutadans i ciutadanes no esperen res de tot això, esperen saber quines propostes tenim, que pensem fer per la ciutat, més enllà de fer valoracions subjectives i partidistes de coses evidents i tangibles, la majoria, que els propis ciutadans veuen, coneixen i valoren, sense necessitat que cap de nosaltres expliqui la pel·licula a la seva manera. Hem d'informar, necessàriament, per responsabilitat i per pedagogia política, la ciutadania ha de tenir la informació del que s'ha fet, de com i en que s'han gastat els diners públics, però la valoració la faran ells, per molt que algú s'entesti "machaconamente" en fer creure que la seva opinió "personal" es l'única realitat.
El govern municipal governa i governarà fins que deixi de ser-ho. Serem, com no s'ha estat mai en aquesta ciutat, rigurosos amb la llei electoral i no es publicitarà cap actuació dintre del període electoral (que recordo comença en el moment que es convoquin les eleccions) pero també serem rigurosos amb la responsabilitat que tenim i continuarem desenvolupant el pla d'actuació fins el últim dia.
Seguirem treballant com ho hem fet fins ara, dedicant moltes hores i esforços, amb l'objectiu permanentment a l'horitzó: la millora de la nostra ciutat i la millora de la calitat de vida dels ciutadans i ciutadanes. De cap altre manera hauria estat possible tot el que s'avançat.

Quatre anys desprès aquest govern deixarà el seu balanç: signatura de l'acord de finançament pel soterrament, l'arribada del tramvia a la ciutat, l'acord amb la Generalitat per dues línies de metro, el projecte de la Llei de Barris per La Salut i Can Calders, la construcció del complex de piscines, la remodelació de l'escola Nadal, el CEIP Martí i Pol, l'escola bressol La Ginesta, la primera fase de la transformació de Laurea Miró, la vianització de Luis Rius, l'arranjament de la Plaça Falguera, la recuperació per la ciutat de la Sala Iberia i dels Cinemes Guinart, el inici de la construcció de 270 pisos de promoció pública, dels qual ja s'han adjudicat 104 i la resta estan en període de sol·licitut, l'adjudicació de la construcció de dos aparcaments públics subterranis, la ampliació i urbanització de l'aparcament de la Salut, la millora dels camps de futbol amb la instal·lació de gespa artificial, els acords i els projectes dels nou arxiu, jutjats i comissaria de mossos d'esquadra, el centre integral d'atenció a la dona víctima de violència, ... i moltes més coses.

Tinc que reconèixer que fins i tot a mi em sorpren positivament tot el que s'ha fet quan més fredament faig balanç de memòria, com ara. Però tot això ho explicarem, donarem la informació, i la ciutadania farà els seus judicis.
Han estat quatre anys complicats, amb molt de soroll de fons, però intensos i extraordinàriament apassionants per tots i totes els que hem tingut les responsabilitats de fer tot això i molt més.

Un nou repte amb renovada il·lusió

Divendres passat els companys i companyes del PSC de la nostra ciutat van escollir-me per encapçalar la candidatura socialista a les properes eleccions municipals de maig vinent. Ho van fer de manera unànime, sense cap vot contrari. Tinc que reconèixer que em vaig sentir, fins i tot, una mica sorprès.

Jo, com ningú, se el que hem treballat i el molt que tots ens hem esforçat per tirar endavant el projecte de transformació de la ciutat que varem iniciar el juny de 2003, però també soc conscient que no tot han estat encerts i, per tant, sempre hi ha algú (fins i tot amics) que poden no estar d’acord amb els resultats de la nostra feina. Per això que entre més de cent persones, militants i simpatitzants del PSC de Sant Feliu, cap considerés que no era la persona adient, em fa sentir-me orgullós i, lògicament, em dona forces extres per continuar la tasca iniciada.

Vaig acceptar l’encàrrec amb una intervenció que va voler deixar constància de l’esforç col·lectiu que ens suposarà el repte de les properes eleccions municipals així com la necessària col·laboració de totes i tots en un projecte que no és personal sinó de tothom.

Crec que els reptes de futur de la nostra ciutat necessiten, com mai, de lideratges socials i polítics sòlids, i ara com mai, som els socialistes a Sant Feliu, després de demostrar la nostra capacitat de govern, amb els encerts i els errors; de demostrar l’ambició per la ciutat que hem posat en totes i cadascuna de les actuacions d’aquests quatre anys, els que estem en millors condicions per abordar-los amb èxit.

Lo realmente importante

Han pasado algunos días desde la investidura de José Montilla como President de la Generalitat, el nuevo Govern comienza a caminar y pronto comenzaremos a percibir un nuevo estilo de gobierno, con una mayor preocupación en los aspectos que más interesa a la ciudadanía, huyendo de estériles debates identitarios, sobre todo una vez que se ha aprobado el Estatut y lo que ahora se ha de hacer es aprovechar al máximo su potencialidad y ponerla al servicio de las políticas sociales, tan olvidadas y denostadas por los gobiernos de la etapa del President Pujol.

Es indudable que estas últimas semanas la actualidad política ha estado copada por el resultado electoral, la formulación de un nuevo gobierno de progreso, l'Entesa, y la investidura de José Montilla como President, pero no es menos cierto que desde este momento la atención ya se pone en la preparación del próximo proceso electoral, en Mayo del año próximo, es decir de aquí a poco más de 6 meses, que seran las elecciones municipales. Esto se percibe también a nivel local.

Si ir más lejos todas las formaciones políticas comienzan a mesurar sus actuaciones en clave electoral municipal. Primarias para elegir candidato, extrapolación simplista e interesada de resultados de unas elecciones a otras, reivindicación de gobierno de izquierdas también a la ciudad, preparación de mensajes y promesas electorales (más piscinas, aunque la que se está haciendo no se haya finalizado) y ataques a los adversarios.

Ciertamente podría considerarse "normal" o dentro de la lógica electoral, pero lo que realmente será interesante y sobre todo importante es que los ciudadanos y ciudadanas van a poder valorar el trabajo hecho, van a poder comparar que ciudad teníamos en junio de 2003 y que ciudad tenemos ahora. Y no estoy hablando unicamente de las mejoras urbanísticas que son evidentes, tanto por las molestias que ahora pueden generar en su ejecución como por la mejora del espacio público que supondrá la finalización de las mismas, sino también por el futuro que se abre delante de nosotros, con los acuerdos con otras administraciones que van a posibilitar la transformación más importante de nuestra ciudad de su historia.

El "soterrament", la Llei de Barris en Can Calders y La Salut, la prolongación del metro y del tranvia hasta la ciudad, el desarrollo del plan de vivienda con la construcción de 600 viviendas sociales en 4 años, la dotación de equipamientos deportivos y culturales que nos van a posibilitar un importante desarrollo social, y un largo etcétera.

Esto es lo realmente importante.

Cinco razones para votar a José Montilla

Apenas quedan unas horas para finalizar la campaña electoral. A estas alturas se han explicado y confrontado programas y propuestas de manera amplia e intensa, seguramente unos se han esforzado en explicar su proyecto de país, sus propuestas para mejorar el bienestar de los catalanes y catalanas, mientras que otros se han dedicado a alimentar fantasmas de "herida social" si no ganaban, a repartir "carnets de catalanidad" o cheques y descuentos fiscales para los que más tienen en lugar de potenciar políticas de progreso y de justicia social para los menos favorecidos. A modo de resumen daré cinco razones para votar a José Montilla como futuro President de Catalunya:

1. Por normalidad. Catalunya es un país construido día a día por todos y todas, sin importar el lugar de origen. Montilla representa como nadie la pluralidad de la sociedad catalana y el esfuerzo de esta por superarse, al igual que miles y miles de catalanes.

2. Por seriedad. Montilla ha demostrado en sus muchos años de trayectoria pública su abnegada dedicación al trabajo y a la responsabilidad que en cada momento los ciudadanos y ciudadanas le han ido otorgando. Catalunya necesita un gobierno trabajador, eficaz y serio, que supere las etapas de victimismo de CiU y de los sobresaltos de ERC en el tripartito.

3. Por ilusión. El proyecto del PSC genera ilusión. Sólo el PSC y Montilla garantizan la continuidad de progreso que inició Pasqual Maragall. Ilusión por seguir mejorando la sanidad pública, la educación, la seguridad, los barrios, las infraestructuras, … Ilusión por seguir construyendo una Catalunya de y por los catalanes y catalanas.

4. Por esperanza. Votaré Montilla por esperanza, por que es el único candidato capaz de abordar los problemas reales de la gente, que no son ni la identidad de Catalunya, ni la relación con España, ni ningún debate sobre simbología nacional. Los problemas reales de los catalanes y catalanas son los que también preocupan a Montilla y él es el único que los abordará decididamente.

5. Por los catalanes y catalanas. Lo ha venido repitiendo “nadie hará más por los catalanes y las catalanas”. Guarderías, escuelas, más profesores, gratuidad de libros escolares, médicos, hospitales, gratuidad de la atención odontológica, más mossos d’esquadra, más seguridad, más y mejor transporte público, metro y tren, más vivienda pública, de alquiler y asequible, ayudas a las personas dependientes, ley de “serveis socials”, personas mayores, discapacitados, ….

Son cinco razones entre las muchas que se podrían dar, pero son las más importantes para mí. No tengo dudas votaré Montilla