Tinc una grip i una faringitis de les més insuportables que he tingut mai. Sóc a casa, al llit, covant la malaltia a l'espera que els virus escampin, però em fa mal tot el cos i no veig que els fàrmacs que m'ha receptat el metge tinguin cap efecte positiu. Sort de la xarxa Wi-Fi que tinc a casa i que em permet connectar-me amb el portàtil a l'habitació. Aquest any el virus sembla especialment violent. Toca paciència i molt de repòs, i camamilla amb llimona i mel, sucs de fruita, vapors d'un preparat especial...

Acabem de presentar en una roda de premsa que hem celebrat al Parc Central de Girona els deu compromisos de CiU davant del projecte del TAV a la ciutat i la modificació de la línia de tren convencional. Trobareu el document en un enllaç al final d'aquest post. Són compromisos basats en el consens que el grup municipal de CiU ha mantingut i manté en la posició global de l'Ajuntament de Girona. Però són compromisos que parteixen de la convicció que els interessos dels ciutadans passen per damunt dels de les administracions estatal i nacional, i que els calendaris que s'hagin pogut fixar d'altres administracions no han de posar en perill la seguretat ni la qualitat de l'obra.
És especialment rellevant el prec que hem realitzat perquè hi hagi un canvi en l'actitud de l'Ajuntament, i que es passi del fatalisme d'acceptar les decisions de Madrid a l'activisme de plantejar davant de les administracions la posició de Girona i la defensa dels interessos del nostre futur. Ja és hora que l'alcaldia del municipi es posi les piles, s'entrevisti amb les ministres responsables (medi ambient i foment) i els enviï un missatge nítid, clar: allò que Girona necessita és allò que vam aprovar en Ple i que cap informe públic no ha rebatut. L'opinió que tinguin els tècnics del ministeri que no estigui argumentada de forma solvent no ens pot forçar a acceptar decisions que hipotequen el nostre futur.

La reclamació d'una facultat de Medicina per a les comarques gironines és una iniciativa empresa pel Col·legi de Metges que mereix ser escoltada i recolzada. Primer, perquè les necessitats són objectives i segon perquè la petició parteix d'on han de partir aquestes coses: del mateix sector, que coneix millor que ningú la situació. És més: crec que els criteris avançats pel Col·legi de Metges (implicació dels hospitals comarcals, lideratge de la UdG, vinculació al nou Hospital Trueta) són els correctes i els diferents grups polítics els hauríem de donar suport. He presentat al Parlament un seguit de preguntes per saber quina és la posició (si és que té alguna) del nostre Govern al respecte. Perquè, no ens enganyem, l'amenaça d'acabar tenint una facultat sucursalitzada hi és i no seria bo per a les comarques gironines. Quan respongui ja us en donaré compte.
Trobo que el tàndem Col·legi de Metges i UdG és una garantia de seriositat, i encara que tinc una gran consideració per a la Universitat Pompeu Fabra, no em sembla que el projecte hagi de perdre lideratge gironí. De moment, tots els grups polítics ho portàvem al programa electoral; ara mana qui mana, i haurà d'explicar molt bé les raons per les quals es frena el projecte o, pel contrari, quin és el calendari de decisions que s'han marcat perquè les comarques gironines disposin d'una facultat molt i molt necessària.
No és un caprici, i per això no titulo aquest post amb el verb "voler" sinó amb el "necessitar".

La nova fase del procés de desnacionalització de Catalunya ja ha començat. El PSC, partit que mai ha demanat perdó per haver participat en l'intent de limitar l'autogovern del país a través d'aquella vergonyosa llei d'harmonització del procés autonòmic (que si es va anul·lar va ser gràcies a CiU, tinguem-ho ben present), s'està afanyant a aprofitar ara la força que els ha regalat ERC per desmuntar les bases que fan de Catalunya una entitat diferenciada. L'ofensiva és bèstia: harmonitzat les autonomies, reduir el pes del català a l'escola, aprovar lleis laminadores de l'autonomia (amb els vots d'ERC!)... Se'n sortiran? Ara tenen el país sencer a les seves mans, i una Catalunya sense contrapesos té aquests gravíssims perills.

Els governs de CiU primer interposaven recursos d'inconstitucionalitat i després negociaven. El Tripartit certament té un altre estil: espera arribar a acords amb el "govern amic" que, mentre s'ho rumia, ens engalta les seves intencions i aquí, a callar que el seu mal no vol soroll.

El perill d'una Catalunya entregada completament a les mans d'una única manera de fer política (essent possibles i perfectament democràtiques altres fórmules que haurien contribuït a la pluralitat) és enorme, descomunal. És molt fort que el conseller Saura, un dels responsables d'aquesta nova cultura política que consisteix a situar el partit més votat en una mena de gulag parlamentari (i els gulags no li deuen ser aliens), es proposi fer una comissió per estudiar què passa amb la gent d'aquest país que no va a votar. Que no s'imagina, per què passen les coses que passen? Que vol que li dibuixem? Creu realment que NO té conseqüències en la percepció que la ciutadania té de la política el tripijoc excessiu que s'ha fet amb els seus vots? Creu que fer entrar el clau per la cabota no té conseqüències, o que la gent és idiota i no s'adonaria del tripijoc? O, de fet, tant li fa?

Tenim el govern més enrotllat, progre i guai de la història i ara resulta que la gent del país no està engrescada a anar a votar, ni a participar de la política. Com pot ser!? Ells, que són tan sexis, resulta que lliguen menys que els d'abans! No pot ser: hem de fer una comissió, alimentar alguns estómacs agraïts i presentar conclusions degudament editades i enquadernades per dissenyadors de confiança de la casa. Llavors sí que haurem "gestionat" el problema i podrem exportar el model pijo-progre de democràcia que ens hem empescat en aquest racó de Mediterrani. I podrem tornar a fer el Fòrum, a veure si aquesta vegada ho entenen.

En Mas és un "traïdor" però en Montilla és un heroi perquè ara, més de trenta anys després de viure aquí i d'ocupar durant dècades el poder polític en diverses administracions, ha decidit que j era hora de fer classes de català. I què hi fa en Clos al Consell de Ministres? Connais pas! Ah, però en Duran només vol ser ministre! Això sí que és greu! Que en Clos voti a favor de lleis i decrets que vulneren el nostre autogovern (com al seu dia ho va fer Montilla, per cert), això no té importància. Però si algú de CiU gosa reflexionar sobre política espanyola, només reflexionar!, tots els corifeus del Tripartit l'assenyalen amb el dit acusador. Mentrestant, en Clos va votant lleis i decrets contra l'autogovern, amb la total indiferència dels Sums Sacerdots de l'Església Ortodoxo-Independentista del Setè Dia.