La campanya de mobilitzacions iniciada per diversos representants d'organitzacions empresarials i de la societat civil, culminada amb l'exitós acte d'ahir a la seu de l'IESE, per a reclamar que l'aeroport del Prat es converteixi en un centre de connexió de vols amb rutes intercontinentals, ens presenta una bona oportunitat per a reflexionar sobre el tema i exposar quines són les conseqüències del model centralitzat d'AENA per a la societat catalana i la nostra ciutat en concret.

L'any passat, l'aeroport del Prat va acollir en els seus vols més de 30 milions de passatgers, una xifra que el situa entre els vuit grans aeroports d'Europa, amb més passatgers anuals que Milà, Dublín, Zuric, Manchester i un munt de ciutats més, però amb menys vols intercontinentals que qualsevol d'aquestes ciutats. La conseqüència de tot això és que l'aeroport del Prat ocupa el lloc 30 en vols intercontinentals, mentre que està en el vuitè lloc en trànsit agregat; una anomalia que no passa a cap altra lloc d'Europa.

Evidentment, les causes d'aquesta anomalia responen al fet que el Prat és avui gestionat des de la perspectiva d'un abast d'Estat, juntament amb 47 aeroports més, i sempre ocupant un segon pla respecte a l'aeroport de Barajas.

Aquesta administració centralitzada d'AENA ha inhabilitat una gestió independent del Prat des de la proximitat, impedint la possibilitat de prendre decisions que impacten profundament en l'economia del nostre país i que ens impedeixen crear una xarxa de vols internacionals que obrin Catalunya arreu del món.

I les conseqüències d'aquesta gestió no només afecten la ciutat de Barcelona, sinó tota la seva àrea metropolitana, i per conseqüència la nostra ciutat. Si volem treure el màxim rèdit al nostre territori, si pretenem acollir negocis que dinamitzin l'economia del país i la de la nostra ciutat i ens permetin projectar-nos internacionalment, està clar que necessitem gestionar l'aeroport del Prat des de la proximitat.

No és pas casualitat que tots els empresaris d'aquest país s'hagin posat d'acord per a reclamar un aeroport amb gestió pròpia. Els empresaris d'aquest país saben prou bé què cal fer amb el seu capital i com treure'n rendibilitat. No ens podem permetre el luxe que les decisions sobre la infraestructura més important del nostre país es prenguin tan lluny del nostre territori i amb criteris tan allunyats dels nostres interessos.

La veritat és que en poques ocasions la societat civil ha donat una resposta tan unànime com aquesta per la defensa dels interessos del país: ha arribat el moment de negociar un nou paradigma en la gestió dels aeroports.