LA PORNOGRAFIA POLÍTICA DE CIU

Avui la ciutat de Lleida ha patit una immoral paradoxa política a causa de la inexplicable irresponsabilitat dels representants de CiU a la Paeria. Si ahir organitzaven una gran tempesta política, acusant-me de fomentar “pornografia catòlica” per una exposició de novembre de 2005, avui a la Comissió Informativa de Cultura, Esports i Drets Civils de la Paeria, els tres representants de CiU –Marta Alòs, Antoni Chico i Anna Maria Balañà- no han obert la boca, no han preguntat res, no han expressat cap queixa. Això és pornografia política! On resideix la representació de la sobirania de la ciutadania de Lleida, a l’Ajuntament o a les portades dels diaris?

És profundament immoral organitzar una tempesta com la que van generar ahir amb comunicats de premsa insultants i ple de mentides i avui callar. El silenci de CiU s’ha produït en el lloc, el moment i davant els responsables de la política municipal que ahir criticaven. On millor que la Comissió Informativa per demanar explicacions? Ho torno a dir: pornografia política! 

És immoral intentar obrir escletxes en la convivència ciutadana i amagar-se. Crec que els regidors i les regidores de CiU li deuen una explicació la ciutadania de Lleida, i molt especialment la ciutadania que de bona fe creuran les mentides d’aquests irresponsables. 

Per començar li deuen una explicació del perquè han callat avui i al llarg d’aquest any i mig. Si ara és tan greu allò que vam fer al novembre de 2005, què feien durant aquest temps? Diuen que l’exposició es va fer pels volts de Nadal i que ningú no es va assabentar llavors i ara han rebut les queixes de la ciutadania. Potser aquest Nadal els ha durat tot un any la gent de CiU? Entre el Nadal de 2005 i el març de 2007 –que és on estem ara- ha passat tot un any… 

O el pitjor de tot, els de CiU han estat tot aquest temps buscant la lectura més perversa possible d’aquells dibuixos de Nazario fets durant la transició per denunciar la repressió franquista. 

CiU a Lleida va pel mal camí. Mitja dotzena de possibles vots no permeten jugar amb la convivència de la ciutat. L’intent d’atacar-me per aconseguir mitja dotzena de possibles vots no justifiquen posar en evidència un artista de prestigi internacional, Nazario; ni la gent de creença catòlica que es va rebel·lar contra l’ús polític que el franquisme va imposar de la seva fe; ni posar en evidència el propi Bisbat de Lleida, que avui al diari Segre reconeix que al seu dia –novembre de 2005- van rebre alguna queixa aïllada però que no ho van considerar tan greu com per informar la Paeria. 

Senyors i senyores de CiU, heu perdut el nord. Després de finalitzada la comissió municipal, només em resta una pregunta: on és la polèmica? A l’Ajuntament de Lleida, per suposat que no, al menys llegint les actes oficials des del novembre de 2005 al març de 2007, on CiU manté un vergonyós silenci sobre les falses polèmiques que s’inventa.