QÜESTIÓ DE COHERÈNCIA I CREDIBILITAT

Publicat el 28 de març de 2007 al diari         Aquests dies, la política lleidatana i la catalana viuen moments en els que s’han posat en evidència la falta de coherència i de credibilitat que pateix la coalició CiU. Crec que és producte del seu apropament cada dia més evident a plantejaments dretans i a l’acomodament en un eteri limb polític que els permet tirar la pedra i amagar la mà a l’hora de veritat. Ho acaben de fer, a nivell nacional, amb la proposta d’Esquerra de treballar per una sortida sobiranista al conflicte que pot provocar una nova retallada a l’Estatut, i a nivell local generant polèmiques en rodes de premsa que no s’atreveixen a mantenir en el si de l’Ajuntament.

Són setmanes complicades les que venen pel davant si la ciutadania es deixa portar només pel dia a dia que reflecteixen els mitjans de comunicació. En tècnica periodística, s’anomena background el necessari exercici de contextualitzar les declaracions i les accions públiques. I darrerament, els dirigents de CiU no superen la prova del background amb coherència i credibilitat.

Davant l’amenaça que el Tribunal Constitucional pugui forçar una nova retallada a l’Estatut, el mateix text que Artur Mas va retallar a Madrid, la coalició planteja una difusa resposta ciutadana. Davant la proposta d’Esquerra de, en cas d’una nova agressió a les aspiracions d’autogovern actuals, contestar amb l’acció política que superi els temps del peix al cove regionalista i caminar la senda del sobiranisme, la resposta evidencia la por a passar-se un mil·límetre de la ratlla que li marquen els poders fàctics.

I no deixa de ser curiosa, des del punt de vista del background, la resposta donada pels dirigents de CiU: que fem la proposta en seu parlamentària, que és on es fan les coses! Podrien passar-li una còpia d’aquesta manera de treballar als seus companys i companyes de la ciutat de Lleida, que fan justament el contrari: obrir polèmiques –que no plantejar propostes estratègiques de polítiques de partits- als mitjans de comunicació i després protagonitzar un vergonyós silenci en les comissions municipals on podrien demanar explicacions als responsables polítics.

Fa mesos que observo, i ja ho he dit en més d’una ocasió, una retirada cap a posicions de dreta en els postulats de CiU, i molt especialment en aquelles matèries sensibles de cara a la ciutadania, i escric sensibles perquè apel·len als sentiments abans que al fred anàlisi de les opcions de futur. En cosa de dos anys no es pot demanar, alhora, l’expulsió de l’imam de la mesquita del carrer del Nord, el trencament de les relacions entre la Paeria i el col·lectiu musulmà i trobar un lloc on ubicar la futura mesquita amb garanties que es respecten els drets dels musulmans a pregar i el dret dels veïns de la zona a no patir aglomeracions ciutadanes. De fet, intueixo que a dins de CiU el debat és encara si ells permetrien la ciutadania de creença musulmana disposar d’un lloc amb garanties per professar la seva fe. 

Trobar un espai alternatiu a l’actual mesquita del carrer del Nord és un compromís de l’actual govern municipal –de tot l’actual govern municipal- que no s’ha pogut portar a la pràctica fins ara per culpa del clima generat en contra de la pròpia mesquita per les reiterades sortides de to dels dirigents de CiU i el PP. Davant d’aquest clima, els propietaris de solars susceptibles d’acollir aquesta instal·lació es frenen, impossibilitant una sortida a l’actual situació, que és tan incòmoda pels assidus de la mesquita com pels veïns. Llançar la pedra i amagar la mà una altra vegada.  

Un altre exemple de com es lamina la convivència és l’extravagant enquesta que aquests dies reparteix el PP del nou candidat. Preguntant si volen que la mesquita s’ubiqui al seu barri, en un context on es proposa el castellà com a llengua municipal o s’acusa la Paeria de fer intransitable Lleida, als del PP més els val no tenir que gestionar de veritat aquestes respostes. O és que, anant més lluny que els seus companys de banqueta municipal, proposaran l’expulsió de Lleida de totes les persones de religió musulmana?

Treballar en benefici de la convivència a la ciutat de Lleida és una feina que no es pot mesurar en funció d’uns hipotètics resultats electorals, és una obligació dels que aspirem a governar la ciutat amb responsabilitat, coherència i credibilitat. La convivència és el ciment que cohesiona la nostra ciutat, sense ella només resten pedres que van caient com un monument mal conservat.