RIGOR: UNS COMPTES MUNICIPALS NETS

Publicat el 7 d’abril de 2007 al diari           A finals de la setmana passada, varem aprovar els comptes municipals, la liquidació del Pressupost de 2006, i vam poder fer balanç del que ha estat un mandat netament diferent als anteriors en quant al rigor amb el qual hem gestionat els diners públics, que són els diners dels lleidatans i les lleidatanes. D’altres batusses menors, producte més de la pressió que exerceix la propera cita electoral del 27 de maig que de la seva importància veritable, van impedir que la ciutadania tingués coneixement exhaustiu de com hem gestionat els seus recursos.

No podem oblidar la sorpresa que ens vam portar l’any 2004, quan vam descobrir que aquest govern havia de fer front una motxilla de 4,8 milions d’euros de compromisos impagats de l’anterior mandat, en el qual Esquerra era a l’oposició. Vam assumir la quantitat i vam modificar algunes formes de treballar, aplicant rigor en la despesa i seriositat en les fórmules financeres a utilitzar.

Tres anys després, podem dir amb claredat que el govern municipal que surtin de les urnes d’aquí dos mesos no haurà d’obrir calaixos amb la por d’anar descobrint factures i més factures, ja que per primera vegada des de 1998, hem liquidat un pressupost municipal en números negres. És cert que al llarg del 2006 s’ha generat un crèdit de 3,4 milions d’euros sobre les despeses previstes, però ha quedat eixugat amb el romanent de 4,5 milions d’euros, de tal manera que es cobreix d’immediat el desajust produït.

Aquestes xifres no són fruit de la casualitat, sinó el resultat d’una dura feina que ha servit per millorar absolutament totes les ràtios que composen la política econòmica municipal: hem incrementat l’estalvi corrent, hem augmentat la capacitat de retorn i hem reduït l’endeutament. Una xifra concreta, suposadament anecdòtica: només en sopars, dinars i demés despeses accessòries, a l’IMAC ens hem estalviat mig milió d’euros, mig milió d’euros que hem tret de les estovalles injectar-los en accions culturals.

Però com que els euros no valen el mateix ara que al 2001 –al igual que el cafè, que també s’ha encarit- és més clar parlar del reconeixement de crèdit en relació al pressupost corresponent. Així, el de l’any passat suposa una desviació del 7,84%, la més alta d’aquests tres anys, però una xifra que no té res a veure amb el desajust del 16,18% que ens vam trobar en liquidar el pressupost de 2003 –l’últim de l’anterior govern- o l’escandalós 20,30% de l’any 2001.  

I com que hem millorat les polítiques d’estalvi també hem millorat la capacitat de retorn del 9 al 14,3%, un indicador que està al darrera de la gran xifra macroeconòmica de la Paeria, la positiva evolució de l’endeutament. La majoria de tots recordarem que a l’any 2003 l’Ajuntament de Lleida havia superat l’endeutament el màxim permès, per la qual cosa s’havia de demanar permís a la Generalitat cada vegada que es signava un nou crèdit.

Partíem d’un deute viu que representava el 149,3% dels ingressos corrents de la Paeria. Pràcticament, la Paeria devia un euro i mig per cada euro que ingressava. Ara, quatre anys després, el deute viu és del 96,9%. Per primera vegada, la Paeria ingressa més del que deu. Ja no és l’administració local de la ciutat de Lleida la que ha de demanar permís per formalitzar crèdits. I no és només qüestió de rigor, aquestes xifres parlen també de la credibilitat dels polítics que ho hem fet possible.

Òbviament, aquesta fotografia de la gestió dels recursos públics és millorable, i ens proposem millorar un aspecte que és bàsic: accelerar al màxim el pagament als proveïdors de la Paeria, encara llastrat per uns números vermells que anàvem arrossegant fins al moment. Aquest és un compromís que a partir d’ara ha de ser molt més fàcil de complir, ja que no depenem de sorpreses alienes sinó de la nostra pròpia capacitat de solvència i del nostre compromís a construir uns pressupostos futurs més ajustats a la realitat i més fàcils d’entendre per la ciutadania.