Avui divendres –només cinc dies després del referèndum de l’Estatut- ens llevem amb la notícia que la ministra de Foment ja ha deixat clar que no transferirà a les 'comunitats' els aeroports considerats per l’Estat "de interés general". Vaja, que l’aeroport del Prat mai no podrà ser gestionat per la Generalitat.

Dimecres, un servidor li demanava a Zapatero en la sessió de control al Congrés dels Diputats què entenia ell per generositat en l’aplicació de les lleis i del nou Estatut. Li preguntava perquè el mateix president espanyol havia dit en una entrevista recent això: que el seu govern seria generós en l’aplicació de l’Estatut. En altres paraules, que les catalanes i els catalans li haurem d’estar eternament agraïts per limitar-se a complir la llei i donar a Catalunya el que li pertoca amb el que incorpora el nou Estatut.

Ja estem amb el tema de sempre. Seguim lligats a la bona voluntat del govern espanyol de torn. Hem repetit centenars de vegades que si Esquerra es va oposar a l’Estatut de la Moncloa era en bona mesura perquè era més del mateix, perquè no hi havia canvi de model. Denunciàvem i continuarem denunciant que Catalunya no podrà negociar bilateralment amb l’Estat el seu finançament. Cal recordar que de l’Estatut de 1979 encara quedaven, vint-i-cinc anys després, prop de mig centenar de traspassos pendents.

A Madrid hi ha dirigents de l’ala més jacobina del PSOE que ja es vanten amb sornegueria del "segundo cepillado" que caurà sorbre l’Estatut. Sí, sense complexos. I Magdalena Álvarez, titular de Foment, n’és una dels màxims exponents. Algun dia, quan acabi la legislatura, explicarem més d’una anècdota lamentable d’aquesta enemiga acèrrima de la descentralització de l’Estat. El "segundo cepillado" no és altra cosa que una lectura restrictiva del nou Estatut i que en cada traspàs o negociació per l’aplicació d’una nova competència perdem una part del que es preveia originalment. Vaja, que en cada bugada perdrem un llençol.

Esquerra reclamarà que s’apliqui l‘Estatut que ha aprovat la ciutadania de Catalunya en referèndum com, en coherència, demanàvem que es respectés el text que va aprovar el 90% dels diputats i diputades del Parlament de Catalunya. I sobre els centenars de milers de vots sobiranistes contraris a la retallada que ha patit l’Estatut edificarem l’alternativa que tornarà a qüestionar que amb això no anem enlloc. El 1992 l’establishment titllava de boig i insolidari Àngel Colom quan va encunyar el terme dèficit fiscal. Avui tots els partits admeten que Catalunya pateix un greuge entre el que aporta a l’Estat i el que rep d’ell. Quan érem els únics que dèiem que l’Estatut de 1979 estava esgotat i en calia un de nou ens deien que calia rellegir-lo i que hi havia marge. Pocs anys després ens donaven la raó. Ara ens diuen que el que tenim és molt i que solucionarà els nostres problemes. Nosaltres diem que és un pedaç i que en pocs anys tornarem a estar en la mateixa situació. Una vegada més estem plenament convençuts que el temps ens donarà la raó.

Crònica de Madrid

La setmana a Madrid ha estat força distreta. A la villa y corte, a més del tema basc, s’ha parlat molt del referèdum de l’Estatut perquè, és clar, el PSC i el PP van plantejar la campanya en clau espanyola, en una batalla més entre Zapatero i Rajoy. El secretari d’Organització socialista, Pepe Blanco, va ser clar en valorar els resultats: "Ha perdido Rajoy, ha perdido el Partido Popular". Al Congrés hem defensat la Llei d’atenció a la dependència i les persones discapacitades que CiU volia aturar amb l’excusa que envaeix competències de les comunitats autònomes. Però la farsa de Convergència i Unió quedava ahir destapada a El Periódico de Catalunya, que explicava fil per randa com la federació nacionalista anava a sumar-se a la llei però reclamava a canvi una fotografia de Duran i Lleida amb el ministre Caldera per votar-la. Caldera va dir que endavant amb la fotografia però que també hi sortirien els representants d’Esquerra i d’Izquierda Unida, que han estat els impulsors de la llei. Duran, enrabiat, va dir que volia la foto en exclusiva i, davant la negativa del ministre, va ordenar interposar esmena a la totalitat amb l’excusa de la invasió competencial.

També vam viure un episodi de sectarisme lamentable per part de la diputada per València d’Izquierda Unida, Isaura Navarro, i del representants del PSOE en la Comissió de Cultura. Dimecres es votava una proposta d’Esquerra que reclamava que es dotés d’un finançament suficient el Museu de la Nina d’Onil, població de la comarca de l’Alcoià. També se'n va debatre una d’idèntica que Izquierda Unida havia entrat al registre del Congrés pocs dies després de la nostra en un nou cas de pirateria parlamentària. El fet és que PSOE i IU sí que van sumar els vots per aprovar la proposta d’Izquierda Unida i a la nostra, que reclamava exactament el mateix, hi van votar en contra. Sectarisme pur i dur.

El dijous vam assistir a un altre episodi lamentable. Es debatia la reforma fiscal que el Govern espanyol ha pactat amb CiU i que tothom -fins i tot el mateix PSOE- reconeix que queda molt lluny de la reforma que van prometre al seu programa electoral. Xavier Trias, alcaldable de CiU per Barcelona, va desplaçar-se fins a Madrid i juntament amb Duran Lleida es van dedicar a dir als mitjans de comunicació que Esquerra havia votat en contra d’eximir d’impostos els ajuts que van rebre els veïns i veïnes del Carmel. Duran va mentir a consciència, perquè sap que en el tràmit de comissió Esquerra va votar a favor d’aquesta esmena de CiU, de manera que quedava incorporada a la llei de reforma fiscal. Aquest dijous, al ple, únicament el que vam fer va ser votar en contra del conjunt de la llei de reforma fiscal, però en cap cas en contra de l’ajut fiscal als veïns i veïnes afectats per l’esfondrament. Sí companys, així de trist és el concepte i la manera que alguns tenen de fer política.