Aquesta setmana hem celebrat al Congrés un seguit de compareixences en el marc de la ponència que ha de treballar el projecte de llei que reforma la llei de contractes públics. Un projecte de llei que té com un dels objectius de la reforma incorporar criteris socials, laborals i medi ambientals, de manera que hi pugui haver una discriminació positiva en els plecs de condicions que es demanin per a les contractacions de les administracions públiques.

Ahir dimecres vàrem presentar a la premsa el pressupost municipal que aprovarem al ple del proper dilluns.

Aquests són uns pressupostos en que queda molt clara la forta inversió que l'actual equip de govern ha portat i portarà a terme en el període 2006-07. L'Ajuntament invertirà en aquest període més de 20 milions d'euros, quantitat que denota que aquesta ha estat l'etapa més inversora a la nostra ciutat i que repercutirà a Tàrrega amb infrastructures necessàries.

Tàrrega ha estat des de fa temps una bona plaça en oferta educativa, possiblement, pel que fa a la relació entre aquesta oferta i el número d'habitants, la nostra ciutat és de les més ben dotades del nostre país.

Centres educatius com l'Escola d'Arts Ondara, l'Escola de Capacitació Agrària, l'Escola  de Sobrestants o l'Escola Oficial d'Idiomes, sumades  a la resta de centres formatius de  la nostra ciutat, fan també que aquesta oferta educativa sigui força diversa i ofereix, no només als targarins i targarines, sinó també a moltes persones de poblacions veïnes l'oportunitat de continuar formant-se a prop de casa.

Dijous vaig tenir l'agradable satisfacció de poder compartir el dinar amb membres de diferents entitats representants dels represaliats del franquisme.

Durant la conversa, en què ens acompanyaven també el company d'Esquerra Josep Andreu i altres diputats del PNB i del PSOE (de la part més republicana del PSOE, és clar), ens van fer arribar la seva preocupació per l'orientació que està agafant la tramitació de la llei de la memòria històrica.

Avui  celebrem al Congrés la presa en consideració del "Estatuto Canario". En relació als estatut anteriors, amb tot el respecte, la sessió no té ni molt menys la solemnitat que va envoltar la tramitació de l'Estatut o el pla Ibarretxe. De fet l'hemicicle està mig vuit, i l'atenció envers el debat, és la d'una tramitació més, en cap cas és l'atenció que requeriria la reforma d'una llei tan important per a un territori i que té com a objectiu l'augment  del seu autogovern.