Des de la Secció Local d'Esquerra retem homenatge cada any a l'alcalde Josep Abril, que fou qui va proclamar la II República a la nostra ciutat i que va ser afusellat pel règim feixista del general Franco. En aquesta ocasió, hem decidit a aprofitar aquest homenatge per a profunditzar una mica més en l'època de la repressió franquista i recordar també totes les seves víctimes, algunes força conegudes, i d'altres totalment anònimes.

És per això que vam convidar a l'historiador mataroní, Jaume Vellvehí i Joan Tardà, portaveu al Congrés de Diputats, on precisament s'està debatent el projecte de llei per la memòria històrica.

L'acte va començar amb la intervenció de Vellvehí, fent una breu introducció sobre la Guerra Civil a la nostra ciutat i que va voler homenatjar especialment les víctimes menys conegudes del franquisme. Una d'elles, Eugènia González Ramos, que va venir a treballar com a infermera a Mataró a l'Hospital de les Brigades Internacionals i que, denunciada per una companya de feina, va ser condemnada a mort i afusellada el maig de 1939. I precisament, des d'Esquerra, hem demanat a la Comissió del Nomenclàtor que un carrer de la ciutat porti el seu nom.

En la segona part de l'acte Joan Tardà ens va parlar sobre la Llei de la Memòria Històrica, que actualment és debatuda a les corts espanyoles. Tardà va afirmar que el projecte presentat pel govern de Zapatero és absolutament inadmissible i que Esquerra no aprovarà cap llei que no reconegui la lluita armada contra la dictadura, el reconeixement jurídic de la condició de víctima, que el Rei Joan Carles demani perdó a les víctimes del franquisme -ja que ell representa la continuïtat de l'estat- i que també tingui en compte l'ús d'armes químiques al Rif per part de l'exèrcit espanyol.

Tardà va qualificar la transició política en aquest país com una "conxorxa de silenci" i va acabar l'acte lamentant que no es contempli l'opció de crear una Comissió de la Veritat i la Reconciliació, com s'ha fet a d'altres països d'arreu del món.