CARXOFES AMB TARONJA
Reconec, d’entrada, que la proposta gastronòmica d’aquest primer plat és una mica arriscada. L’única relació de les carxofes amb el món dels cítrics que la nostra cuina practica habitualment és la de posar (en aquesta recepta també ho fem) la verdura pelada en aigua i llimona per evitar que ennegreixi. Un fet que també s’aconsegueix amb una mica de farina posada en l’aigua i que, per tant, no és pràctica universal.
Però si estem a favor de la integració, bé haurem de provar altres combinacions que, per segons quines cultures, en el cas de la recepta d’avui, es tracta de la cultura àrab, practiquen més assíduament.
Perquè no hem d’oblidar que l’aplicació dels cítrics a la cuina, fou una aportació de la cuina d’aquesta cultura que els creuats varen portar a casa nostra, en plena edat mitjana, sobretot per fer més mengívol l’ànec, en aquell temps salvatge.
CONFECCIÓ
Posar la cullerada de farina en un bol amb aigua freda i desfer-la bé abans d’incorporar-hi el suc d’una de les llimones.
Netejar les carxofes escapçant una mica el mànec i retirant les fulles exteriors més dures. Escapçar també les altres fulles i tallar les carxofes per la meitat retirant, si és el cas, la pelussa de la part central. Disposar-les en el bol de l’aigua.
Pelar els alls i daurar-los en una cassola amb oli i a foc suau. Incorporar-hi aleshores un litre d’aigua, el suc de la segona llimona, el terrós de sucre i el safrà. Salpebrar-ho i, quan arrenqui el bull amb ganes, tirar-hi les carxofes. Deixar-les coure, sense tapar la cassola, uns 20 minuts.
Mentre es fa aquesta cocció, pelar bé dues taronges i tallar-les a quarts. Tallar la tercera, amb pell i tot, a rodelles fines. Incorporar-ho a la cassola al final de la cocció anterior i deixar-ho coure 5 minuts més abans de passar-ho a un plat de servir i posar-ho a la nevera a refredar.
Millor menjar-ho fred.
CONSELLS
Per aquest plat, és preferible buscar carxofes petites que resultin més fàcils de menjar. Per tant, fins i tot podeu augmentar la quantitat a dotze. Penseu en les pèrdues.
Ja us he comentat que no és un gust massa habitual ni conegut. Si preveieu reticències, penseu en la possibilitat de reduir ració i duplicar primer plat. Amb l’excusa de fer una mica de tast.
La carxofa no ha de passar massa temps al rebost. Penseu que és una planta viva, tot i estar separada del tronc i que, per tant, va envellint a més de pansir-se. I això és sinònim de dur.
No sigueu gasius a l’hora de netejar-la. No hi ha res més empipador que trobar fulles dures. I recordeu que el mànec és bo però a condició que el pelem una mica.
Si voleu substituir el safrà per pebre vermell, podeu fer-ho. Al cap i a la fi, mòlt com està, només aportarà color.
Recordeu que les taronges solen tenir la pell tractada. Per tant, abans de tallar-la a rodelles, renteu-la sota l’aixeta de l’aigua calenta tot fregant-la.
Una mica de farina incorporada al líquid de cocció de les carxofes ajudarà a espessir el brou que queda al final. Però no us passeu, no ha de quedar com una salsa.
Encara que estiguem parlant de carxofes, jo m’atreviria amb un vi blanc fresc i fruïtat. Al cap i a la fi, està més que cuita. |
|
PER A
UN PRIMER
INGREDIENTS
-Carxofa (8 unitats)
-Llimona (2 unitats)
-Taronja (3 unitats)
-All (3 grans)
-Safrà en pols (1 dosi)
-Farina (1 cullerada)
-Sucre (1 terrós)
-Oli d’oliva
-Sal
-Pebre
DIFICULTAT
CALORIES
PREU
CONFECCIÓ
|
|
AL DIA
