LA FURA

Francesc Murgadas

Ressaca

Encara ens dura l’eufòria de la celebració dels 25 anys del dia 15. Potser per això, la meva curiositat m’ha fet buscar el motiu que assignessin l’argent a les noces que celebren el quart de segle. No us pica la curiositat de saber per què i quan? Doncs a mi, també.

A casa nostra, les noces d’argent se celebren en complir-se 25 anys.

CONCEPTES CLAU

Reviure els fets del passat just en el dia de l’any en què varen succeir ha estat sempre una forma de lloar i felicitar als qui els feren possible. Com erigir-los, durant un dia, una estàtua virtual que els recordi.

Tothom té clar que a casa nostra, no totes les cultures ho tenen igual, les noces d’argent se celebren en complir-se 25 anys, les d’or quan s’arriba als 50 i les de diamant en arribar als 75 anys del fet. Ja sigui un casament o qualsevol altre acte que convingui o es vulgui recordar. També molta gent sap que certs anys tenen també associats altres materials. Però aquí la memòria ja flaqueja.

El casament, causa de tot

El costum dels regals és immemorial. De fet, qualsevol troballa que es fes amb un motiu excepcional, anava acompanyada d’un preceptiu intercanvi de presents. Tant en l’esfera pública com en la privada, els visitants duien a l’amfitrió els seus presents i aquest, normalment, corresponia amb uns altres. Tot per aconseguir reforçar aquella coneixença. Per poder-hi tenir coses en comú. Ja fos per ser acceptat en l’entorn del rei o a la casa d’un oncle ric. I al mateix temps, perquè aquest rei o oncle ric, pogués fer veure el seu poder, especialment l’econòmic.

Encara avui podem trobar aquestes pràctiques en les visites d’estat. Els caps d’estat, a més de visualitzar la relació amb diversos actes, intercanvien presents. Uns presents que els serveis de protocol calibren al mil·límetre per evitar ofenses o greuges comparatius que puguin enterbolir les relacions entre els països.

Però el lloc on aquest intercanvi de presents és més evident és en el moment del casament d’una parella. La llista de noces no és més que una manera de facilitar als convidats la tria dels regals. I una forma que es “retratin” més o menys segons el grau de proximitat. Uns regals que la parella haurà de correspondre amb el banquet de noces. Per tant, pur i simple intercanvi.

En el cas dels aniversaris, però, tot va començar a l’edat mitjana i amb els matrimonis. Com una forma de recordar als esposos que seguien units i que aquest vincle era cada dia més fort, la gent de l’entorn els feia regals coincidint amb el dia del casament. Uns regals que, com el matrimoni, augmentaven de valor i solidesa a mesura que la parella anava acumulant anys en comú.

Com més anys, més valor

Com si el primer any de vida en comú dels esposos fos lleuger, aquest any acaba amb les noces de paper, en les quals ha acabat essent tradicional regalar un rellotge per a la casa. El segon any, el de les noces de cotó, ha vist com la roba tradicional ha acabat convertint-se en una figura de porcellana. Com el tercer, el de les noces de cuir, és ara el moment de regalar alguna peça de vidre. Vénen després, per ordre i fins a les noces de llauna del desè any, les de seda, fusta, ferro, coure, bronze i ceràmica, materials tots ells que podríem considerar com quotidians i, per tant, sense massa valor. Des de les noces d’acer, les dels onze anys, fins a les de cristall, dels quinze anys, la cosa segueix cada any. Passant successivament per les de seda, puntes i ivori.

A partir d’aquí, com si la cosa estigués ja assegurada, els aniversaris s’espaien a cada cinc anys. Així, els 20 anys veuen les noces de porcellana abans que arribin les d’argent, als 25. A partir d’aquí, hom passa per les noces de perla (30 anys), corall (35) robí (40) i safir (45) abans d’arribar a les d’or, coincidint amb els 50 anys.

Però clar, ja no queden massa substàncies més nobles i preuades. Potser per això l’escalafó s’escurça i fa discontinu. Només tres aniversaris segueixen tenint noces especials. Les d’esmeralda als 55 anys, les de diamant als 60 i les de platí als 75. Poquíssims cops, provenint del matrimoni com ve aquesta tradició, hi hauria ocasió de celebrar-ne de més grans. Malgrat això, alguns rebaixen als 65 les noces de platí i reserven el 75 per a l’alabastre i el 80 per al castanyer.

Primera divisió

Tres d’aquesta llista d’aniversaris han merescut especial consideració. Els 25, 50 i 75 anys. Potser per allò de ser quarts i meitat. El cas és que, quan arriben aquestes dates, s’imposa una celebració. I no només en el si de les famílies.

Aquesta celebració té connotacions especials. D’entrada, així com en els altres aniversaris hom pot limitar-se a felicitar-los, sense tenir-ne obligació, les normes protocol·làries indiquen que en aquestes dates no es pot oblidar la felicitació i que, a més, cal acompanyar-la d’un regal, a poder ser del material de les pròpies noces i defugint els regals “pràctics” que serien considerats una descortesia. Però el protocol també mana que els celebrants corresponguin a aquest regal amb un àpat cerimonial en el qual ocuparan el lloc d’honor. Al cap i a la fi, després de tants anys, se l’han guanyat.