LA FURA

Apareix groc en vinya

El groc es deu a una manca de ferro o una mala assimilació del mateix per part del cep.

El groc o clorosi dels ceps no és cap novetat perquè cada pocs anys es donen condicions perquè es manifesti aquesta anomalia. Diguem-ne anomalia perquè no es tracta de cap malaltia pròpiament dita, sinó una dificultat dels ceps per absorbir el ferro del sòl o que no el poden aprofitar o assimilar. Un espai de temps gran sense ploure i, després, una pluja generosa, just a l’inici de la brotada, predisposa els ceps a patir la manca de ferro. Manca que a vegades és sols passatgera, i altres que es converteix en una carència real de ferro que condueix els ceps a un desequilibri que pot acabar conduint-los a la mort. Cert que això de la falta de ferro es dóna més aviat en sòls discrets i amb un elevat contingut de calcari actiu que priva l’absorció del ferro, i el cep ho manifesta amb la pèrdua de color verd de les fulles que s’inicia per l’extremitat o punta dels brots.

És clar que no sempre és una problemàtica que es deu a l’excés de calcari. Hi ha altres situacions que el cep pot patir groc o clorosi per causes no sempre identificades amb l’excés de calç i la mancança de ferro. Però és una evidència que en terres discretes i amb un alt contingut de calç és on els ceps tenen més dificultats per fer front a la manca de ferro. En sòls normals pot donar-se també un que altre símptoma de clorosi o groc, però és més aviat de forma circumstancial. Allò que mostren els ceps aquest any és un groc propi de sòls discrets i amb molt de calcari. Terres, per dir-ho així, que ja són propenses a patir groc la majoria d’anys amb més o menys intensitat. L’any passat no va ploure durant tot el cicle vegetatiu de la vinya i si ho féu, fou en quantitats molt petites que no han contribuït a generar un assaonament del sòl i establir un equilibri entre aigua i calcari. Quan ha arribat la pluja s’ha produït una dissolució elevada de calç en l’aigua.

Es podria dir que ara s’han unit aigua i calcari, parada de la brotada per manca de temperatura, i una represa sobtada de vegetació per l’elevada temperatura d’aquests dies que ha fet créixer la vegetació ràpidament, absorbint quantitat d’aigua i calç del sòl. La calç hauria prevalgut davant el ferro i no hauria privat l’absorció. Així es podria contemplar una mica com s’haurien desenvolupat els fets, tot i que pot ser que l’explicació no sigui prou clara. Però és clar que d’haver plogut a l’hivern i fer sol al llarg de al brotada, potser ens estalviaríem de fer aquest comentari tot intentant de veure per què es dóna groc tan aviat com han brotat els ceps situats en sòls propensos a patir de groc o clorosi. Tot en ceps que ja han desenvolupat la brotada.

Els símptomes de groc es donen força en xarel·lo i en chardonnay, que són aquelles varietats que han brotat més aviat, però també en altres com el merlot i pinot negre. Símptomes que poden donar lloc a una clorosi o groc que afecti força els ceps i en surti perjudicada la producció i el mateix vigor dels ceps. També que hi hagi una estabilització de l’efecte del groc i els brots continuïn creixent amb normalitat, amb fulles de color verd, i el groc quedi com a testimoni d’una brotada que sols ha estat afectada per unes condicions climàtiques del moment sense que el groc tingui continuïtat. Això és allò que desitjaríem, però no sabem, ara, quina serà l’evolució del groc i si els ceps en sortiran més o menys perjudicats. I, davant del dubte, bo serà considerar el groc que es dóna ara, un factor que cal considerar i posar-hi el remei que sigui al nostre abast.

En aquest sentit, s’estima que una opció passa per aplicar sulfat de ferro via foliar, per la fulla, que el ceps absorbeix força bé si s’acompanya d’un àcid com l’àcid cítric. Aquesta és una opció, entre altres que es poden fer. Hi ha també l’opció d’aplicar quelats de ferro al sòl, el ferro es troba en forma molt assimilable i actua aportant als ceps el ferro que no arriba a les fulles per l’absorció que en fa el cep del sòl. Amb tot, els quelats de ferro aplicats al sòl requereixen anar acompanyats d’aigua perquè els ceps els puguin absorbir. Això és factible quan es tracta d’una superfície de no massa extensió, en secà s’entén. Quan s’ha de tractar una superfície més gran, s’ha de plantejar si això de l’aigua és viable i també el cost o despesa que tot això suposa.

El sulfat de ferro, via foliar, s’ha de contemplar com un producte molt barat i eficaç quan l’aplicació es fa en època de creixement dels ceps, mes de maig. Cal, però, prendre un mínim de precaució quan s’aplica sulfat de ferro per allò que pot ser fitotòxic, crema, si s’aplica a dosi elevada atès que els brots són molt tendres. I no sols pot cremar el sulfat de ferro per aplicar-lo en excés, sinó que ho pot fer també a dosi normal si la pressió de polvorització és elevada. En l’aplicació del sulfat de ferro s’ha de considerar, doncs, la dosi i la pressió de polvorització. Això serà la primera qüestió a considerar, després repetir els tractaments cada 4-5 dies, fins que es noti una recuperació del color verd de les fulles que té lloc en forma de pics.

Si el tractament s’ha de fer molt aviat, a finals d’abril o primers de maig, el sulfat de ferro s’emprarà a raó de 500 grams per cada cent litres d’aigua, afegint-hi 50 grams d’àcid cítric, per allò de millorar l’absorció del ferro. Quan la vegetació és més crescuda, menys tendra, es pot emprar el sulfat de ferro fins a 750 grams per cada cent litres d’aigua, més 100 grams d’àcid cítric. En tot cas, aquestes dosis sols s’han d’aplicar quan el cep no recupera fàcilment el color amb una dosi més petita. Tot això, però, és un xic orientatiu perquè cada situació requerirà actuar d’acord amb l’afectació de groc i la recuperació que facin els ceps amb tractaments o sense. Allò que no convé és deixar que el groc malmeti la vegetació.

Tot vol dir que si es donen símptomes de groc pot ser convenient actuar amb una polvorització de sulfat de ferro i àcid cítric, prenent les precaucions de no sobrepassar la dosi i polvoritzar a poca pressió. Als 4-5 dies ja es pot valorar si hi ha un símptoma de millora en la recuperació del color verd, tot i que sigui poca. Una sola aplicació de sulfat de ferro, però, pot no ser suficient i haver de tractar dues o tres vegades més. Massa aplicacions de sulfat de ferro tenen l’inconvenient que poden cremar, cosa que cal evitar si no és que és imprescindible l’aplicació. I com a complement del sulfat de ferro i l’àcid cítric, es pot aportar als ceps, per via foliar, nitrogen i, si es vol, un tractament d’aminoàcids, que pot ser una bona manera d’ajudar a recuperar la vegetació.