L’europarlamentari Raimon Obiols, a través de l'Associació Nou Cicle, ha fet arribar a Tribuna Catalana el document "La qüestió del Partito Democratico", sobre el projecte de nou partit polític de centreesquerra europeu.
Entrevista concedida per l'expresident Pasqual Maragall a la revista L'Avenç, en què afirma: "El Zapatero federalista de Santillana ha deixat pas a un Zapatero felipista".
Conferència del director de VilaWeb, Vicent Partal, a l'acte "Per un acord TV3-Canal 9 amb plenes garanties. Per fer possible que totes les nostres televisions arriben a tots els Països Catalans" (17/04/2007).
Entrevista concedida al diari Gara, en què ETA afirma: "Si desapareixen els atacs, estem disposats a assumir compromisos ferms en un escenari sense violència"
Manifest presentat el 15 de març de 2007 contra la tercera hora de castellà i pel compliment integral del model d'escola catalana a l'Educació Infantil, Primària i Secundària.
Conferència de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol el 15 de febrer, com a cloenda del cicle 'El catalanisme: moviment impulsor de Catalunya durant el segle XX'.
Text llegit per Ardanza i Garaikoetxea a la manifestació per l'arxivament de la causa penal contra el lehendakari Ibarretxe per haver-se reunit amb Batasuna.
Transcripció en brut de la interpel·lació sobre política lingüística que ha fet la diputada M. Mercè Roca (GP d’Esquerra) i que ha respost el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira
Nou manifest que la Plataforma pel Dret de Decidir va aprovar el 16 de desembre del 2006 en assemblea extraordinària i que suposa el full de ruta de l'entitat.
Document sobre l'acord entre PSM-Entesa Nacionalista i Alternativa EU-EV pel qual es constitueix una coalició electoral per les properes eleccions autonòmiques a Mallorca
Document que recull els 15 punts en els quals es basa l'acord entre el Bloc Nacionalista Valencià (BNV) i Esquerra Unida (EU) per presentar-se en coalició a les properes eleccions a les Corts Valencianes
16/04/2007 · Barcelona Els informes de l'IPCC (Grup Internacional del Canvi Climàtic) han posat en primer pla aquest fenomen. Per això, sembla molt oportuna la inicitiva de TV3 de dedicar al canvi climàtic la Setmana d’aquest any. La Setmana de TV3 té com objectiu conscienciar els espectadors sobre un tema determinat. Se celebra des del 2001 i entre altres temes ha estat dedicada a la violència domèstica, l’Àfrica, els mestres i l’alimentació.
16/04/2007 · Barcelona Els informes de l'IPCC (Grup Internacional del Canvi Climàtic) han posat en primer pla aquest fenomen. Per això, sembla molt oportuna la inicitiva de TV3 de dedicar al canvi climàtic la Setmana d’aquest any. La Setmana de TV3 té com objectiu conscienciar els espectadors sobre un tema determinat. Se celebra des del 2001 i entre altres temes ha estat dedicada a la violència domèstica, l’Àfrica, els mestres i l’alimentació.
Enguany, porta el lema “Camviem-ho. Encara hi som a temps”, que fa incís en un dels missastges que es volen transmetre a l’opinió pública: el canvi climàtic és un fenomen que ja ha començat i que pot tenir efectes molt greus, però és possible actuar per aturar-los, desaccelerar-lo o per poder-nos-hi adaptar i això és responsabilitat de tots.
El tema apareixerà a d’una manera o altre a tots els programes –fins i tot a Ventdelplà hi haurà una referència. S’emetrà un especial el dimecres i cada dia, després del Telenotícies Vespre, apareixeran uns gags de l’equip de Polònia, on el característic humor del programa situarà els diversos polítics en l’horitzó d’una Catalunya que, el 2050, hauria patit canvis molt importants.
02/03/2007 · Barcelona L’exvicepresident dels Estats Units i excandidat a la Casa Blanca, Al Gore, s’ha convertit des de fa temps en el cap més visible de la lluita contra el canvi climàtic al planeta, fins al punt que la seva tasca fou reconeguda diumenge passat recollint un Òscar de Hollywood pel documental "Una veritat incòmoda", que tracta sobre aquesta temàtica.
02/03/2007 · Barcelona L’exvicepresident dels Estats Units i excandidat a la Casa Blanca, Al Gore, s’ha convertit des de fa temps en el cap més visible de la lluita contra el canvi climàtic al planeta, fins al punt que la seva tasca fou reconeguda diumenge passat recollint un Òscar de Hollywood pel documental "Una veritat incòmoda", que tracta sobre aquesta temàtica.
Ara, el Center for Policy Research de Tennessee ha calculat que la casa d’Al Gore, situada a un barri de Nashville, té un consum mitjà de 221.000 quilovats per hora en un any, quan la mitjana nord-americana és de 10.656 quilovats per hora. Seria, per tant, vint vegades superior, originada en bona part pels moderns mecanismes dels quals disposa la casa i que el porten a pagar factures d’electricitat de 1.026 euros mensuals. Drew Johnson, que és qui ha fet públiques les dades, respecta que una persona pugui gastar-se tants diners amb electricitat, però denuncia la incoherència d’Al Gore per no complir amb les mesures d’estalvi energètic que reclama arreu com a solucions al canvi climàtic.
28/02/2007 · Barcelona El cim de l’Everest, de 8848 metres, és cada vegada més vulnerable al canvi climàtic. Així ho han constatat diversos científics francesos del Centre Nacional d’Investigació Científica (CNRS) després d’analitzar mostres de gel perforades per científics xinesos del cim de l’Everest. Segons els experts francesos, la neu de la superfície glaciar de la muntanya més alta del món es fon amb major rapidesa durant l’estiu.
28/02/2007 · Barcelona El cim de l’Everest, de 8848 metres, és cada vegada més vulnerable al canvi climàtic. Així ho han constatat diversos científics francesos del Centre Nacional d’Investigació Científica (CNRS) després d’analitzar mostres de gel perforades per científics xinesos del cim de l’Everest. Segons els experts francesos, la neu de la superfície glaciar de la muntanya més alta del món es fon amb major rapidesa durant l’estiu.
Han arribat a aquesta conclusió després de comparar capes de gel de l’Everest del segle XX amb una mostra més antiga.
27/02/2007 · Barcelona El pebre vermell bord, que dóna el color característic a la sobrassada de Mallorca, es troba en perill d'extinció. Així ho determina un estudi de la Conselleria d'Agricultura, que determina que el pebre bord industrial importat de fora de l’illa no té les mateixes propietats conservadores ni de pigmentació que la varietat autòctona.
27/02/2007 · Barcelona El pebre vermell bord, que dóna el color característic a la sobrassada de Mallorca, es troba en perill d'extinció. Així ho determina un estudi de la Conselleria d'Agricultura, que determina que el pebre bord industrial importat de fora de l’illa no té les mateixes propietats conservadores ni de pigmentació que la varietat autòctona.
El pebre vermell bord, en la seva varietat autòctona coneguda com a tap de cortí, és el que fa que la sobrassada tingui el seu color i gust característics. La IGP Sobrassada de Mallorca estableix la quantitat de pebre bord que s'hi ha de posar, però no especifica que hagi de ser de la varietat tap de cortí. El pebre vermell bord que s'empra majoritàriament en l’actualitat per posar a la sobrassada prové de les nyores, tipus de pebre vermell forà que no manté les mateixes propietats conservadores del color. Per abaratir costos, doncs, els fabricants aposten per una matèria prima d’inferior qualitat, que fa que algunes sobrassades, al cap d’un cert temps, perdin la pigmentació i es tornin blanques.
27/02/2007 · Barcelona Les plantacions de productes energètics per a la producció de biocarburants, com ara el blat, l’ordi i la colza, s’han doblat a Catalunya en cinc anys. Així ho constata el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB) en un estudi, on concreta que l’any 2006 es van destinar 1.862 hectàrees a Catalunya a aquesta mena de cultius, un 93% més que cinc anys enrere. L’increment d’aquests cultius respon al creixement de l’ús de biodièsel a Catalunya, que ja representa el 0,5% del consum total de gas-oil.
27/02/2007 · Barcelona Les plantacions de productes energètics per a la producció de biocarburants, com ara el blat, l’ordi i la colza, s’han doblat a Catalunya en cinc anys. Així ho constata el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB) en un estudi, on concreta que l’any 2006 es van destinar 1.862 hectàrees a Catalunya a aquesta mena de cultius, un 93% més que cinc anys enrere. L’increment d’aquests cultius respon al creixement de l’ús de biodièsel a Catalunya, que ja representa el 0,5% del consum total de gas-oil.
Tanmateix, aquesta xifra és probablement poc significativa si es compleixen les previsions de la Unió Europea, que pretén que el 5,7% del consum de combustibles siguin biocarburants –biodièsel i bioetanol– a partir de 2010, percentatge que s’ha d’elevar al 10% per al 2020. Això significa que la superfície d’aquest tipus de cultiu a Catalunya probablement continuarà augmentant. En el cas de l’Estat espanyol, el CETIB ha calculat que es requerirà d’un milió d’hectàrees per complir amb les exigències comunitàries.
26/02/2007 · València València va tornar a reclamar aquest cap de setmana el Pla Hidrològic. Ho va fer en unes jornades organitzades per la Fundación Agua y Progreso. Aquesta vegada, els dirigents del PP valencià, defensors del projecte, han trobat l’ajut en diversos científics i experts internacionals en gestió de l’aigua. Per exemple, el catedràtic de Ciències Ambientals i professor de la Universitat de Princeton, guardonat amb l'Stockholm Water Prize el 2002, el veneçolà Emilio Rodríguez Iturbe, va argumentar que el transvasament és "viable" i que podria fer-se “en els nivells hídrics considerats".
26/02/2007 · València València va tornar a reclamar aquest cap de setmana el Pla Hidrològic. Ho va fer en unes jornades organitzades per la Fundación Agua y Progreso. Aquesta vegada, els dirigents del PP valencià, defensors del projecte, han trobat l’ajut en diversos científics i experts internacionals en gestió de l’aigua. Per exemple, el catedràtic de Ciències Ambientals i professor de la Universitat de Princeton, guardonat amb l'Stockholm Water Prize el 2002, el veneçolà Emilio Rodríguez Iturbe, va argumentar que el transvasament és "viable" i que podria fer-se “en els nivells hídrics considerats".
Aquesta opinió va animar al president de la fundació, José Alberto Comos, a exposar que a l’Estat espanyol "ha de prevaler el concepte d'hidrosolidaritat defensat per l'ONU". El conseller d'Agricultura de la Generalitat Valenciana, Juan Cotino, va ser l’últim dels participants a la jornada a defensar la necessitat i viabilitat del transvasament de l'Ebre. Ho va fer a la clausura de l’acte, dient que "tots els experts internacional li recorden al Govern central que l'única solució per solucionar la nostra sequera és el Pla Hidrològic Nacional".
08/01/2007 · Barcelona L'Honda Cívic Hibrid, un dels pocs models de cotxe híbrid disponible en el mercat europeu, ha estat l’escollit per l’Ajuntament d’Igualada per fer de cotxe patrulla de la policia municipal. La diferència dels cotxes híbrids amb els demés cotxes del mercat és que combina el motor de benzina amb un d'elèctric, que es recarrega amb el propi moviment i no depèn d'una font d'energia externa. Amb aquest sistema, en els trajectes urbans, on les velocitats són reduïdes, funciona sobretot amb el motor elèctric, reduint el soroll i les emissions de gasos. En canvi, el motor de combustible funciona principalment en els trajectes intraurbans.
08/01/2007 · Barcelona L'Honda Cívic Hibrid, un dels pocs models de cotxe híbrid disponible en el mercat europeu, ha estat l’escollit per l’Ajuntament d’Igualada per fer de cotxe patrulla de la policia municipal. La diferència dels cotxes híbrids amb els demés cotxes del mercat és que combina el motor de benzina amb un d'elèctric, que es recarrega amb el propi moviment i no depèn d'una font d'energia externa. Amb aquest sistema, en els trajectes urbans, on les velocitats són reduïdes, funciona sobretot amb el motor elèctric, reduint el soroll i les emissions de gasos. En canvi, el motor de combustible funciona principalment en els trajectes intraurbans.
A aquesta compra, els 40.000 quilòmetres que recorre anualment cada cotxe patrulla d’Igualada es faran consumint menys combustible i contaminant menys l’atmosfera. L’èxit obtingut arreu del món pels primers models híbrids que s’han posat al mercat -sobretot pel Toyota Prius, guardonat amb el cotxe de l’any a Europa el 2005- es pot transportar a partir d’aquest any també a la marca Nissan després d’anunciar un ambiciós programa de vehicles “nets” que es comercialitzaran abans del 2010, entre els quals preveuen un cotxe de gasolina que consumirà menys de tres litres als 100 quilòmetres, vehicles alimentats per bioetanol o que permetran la barreja bioetanol-gasolina, un vehicle elèctric, i diversos models de vehicles híbrids.
08/01/2007 · Barcelona Possiblement per molts és una iniciativa que arriba tard, però ha despertat moltes expectatives en un estat immers en un procés d’urbanització que els últims anys ha arribat a límits preocupants. Òscar Ribas, excap del govern andorrà, al capdavant d'una representació de tots els partits que conformen l'arc parlamentari andorrà, va presentar el projecte de creació d'una fundació per protegir el patrimoni paisatgístic d'Andorra. Els impulsors van explicar que els riscos que la motiven són la construcció i la inversió forana. La nova entitat, que comptarà amb la participació de capital públic i privat, actuarà sense ànim de lucre i es marca com a objectius adquirir i gestionar espais no edificats d'interès paisatgístic i que estiguin sota l'amenaça de l'especulació, però en cap cas podrà expropiar-los ni edificar dins d’aquests terrenys. A partir d’ara es redactaran els estatuts i es preveu que l'entitat comenci a funcionar a partir del pròxim mes de febrer, el nom de la qual encara no s'ha decidit.
08/01/2007 · Barcelona Possiblement per molts és una iniciativa que arriba tard, però ha despertat moltes expectatives en un estat immers en un procés d’urbanització que els últims anys ha arribat a límits preocupants. Òscar Ribas, excap del govern andorrà, al capdavant d'una representació de tots els partits que conformen l'arc parlamentari andorrà, va presentar el projecte de creació d'una fundació per protegir el patrimoni paisatgístic d'Andorra. Els impulsors van explicar que els riscos que la motiven són la construcció i la inversió forana. La nova entitat, que comptarà amb la participació de capital públic i privat, actuarà sense ànim de lucre i es marca com a objectius adquirir i gestionar espais no edificats d'interès paisatgístic i que estiguin sota l'amenaça de l'especulació, però en cap cas podrà expropiar-los ni edificar dins d’aquests terrenys. A partir d’ara es redactaran els estatuts i es preveu que l'entitat comenci a funcionar a partir del pròxim mes de febrer, el nom de la qual encara no s'ha decidit.
Els seus impulsors recorden que la participació de la societat civil és fonamental. En aquest sentit, les dues associacions ecologistes del Principat, ADN i Apapma, han aprovat el projecte i s’han mostrat totalment obertes a participar-hi.
03/01/2007 · Barcelona El Servei de Conservació de la Biodiversitat de la Conselleria de Territori i Habitatge de la Generalitat Valenciana va complir vint anys el passat mes de desembre. El Servei va arrencar inicialment amb cinc tècnics i topant amb una societat poc sensibilitzada per la natura i per la necessitat de conservar-la, i amb vint anys ha aconseguit consolidar el Servei amb 63 persones. Una de les tasques més lluïdes d’aquest departament en els seus vint anys de vida ha estat, entre altres, la creació de la figura de les Microreserves de Flora, fins a assolir una xarxa de 257 espais per a la conservació d’espècies de flora protegides, algunes en perill d’extinció. Aquest mateix model s’ha intentat aplicar des de fa dos anys per a espècies de fauna, amb resultats encara poc avaluables.
03/01/2007 · Barcelona El Servei de Conservació de la Biodiversitat de la Conselleria de Territori i Habitatge de la Generalitat Valenciana va complir vint anys el passat mes de desembre. El Servei va arrencar inicialment amb cinc tècnics i topant amb una societat poc sensibilitzada per la natura i per la necessitat de conservar-la, i amb vint anys ha aconseguit consolidar el Servei amb 63 persones. Una de les tasques més lluïdes d’aquest departament en els seus vint anys de vida ha estat, entre altres, la creació de la figura de les Microreserves de Flora, fins a assolir una xarxa de 257 espais per a la conservació d’espècies de flora protegides, algunes en perill d’extinció. Aquest mateix model s’ha intentat aplicar des de fa dos anys per a espècies de fauna, amb resultats encara poc avaluables.
Uns resultats que serien més significants si no fos per la política urbanística dels successius governs del País Valencià en les últimes dècades que ha comportat greus conseqüències per la qualitat del territori i, fins i tot, seriosos requeriments per part de les màximes institucions europees exigint de redreçar-les cap a un model més respectuós amb el medi.
28/12/2006 · Barcelona La
Comissió Europea s’ha decidit finalment d’incloure a l’aviació civil en
el sistema comunitari de comerç d’emissions de diòxid de carboni (CO2)
perquè aquest sector contribueixi també a la lluita contra el canvi
climàtic. Amb aquesta proposta, Brussel·les espera que l’any 2020 les
emissions de CO2 dels avions es redueixin un 46%. La decisió s’ha
pres després de constatar que les emissions dels vols internacionals
van pujar un 73% entre 1993 i 2003 i, segons les projeccions actuals,
aquest increment arribarà al 150% el 2012 si no es prenen mesures.
28/12/2006 · Barcelona La
Comissió Europea s’ha decidit finalment d’incloure a l’aviació civil en
el sistema comunitari de comerç d’emissions de diòxid de carboni (CO2)
perquè aquest sector contribueixi també a la lluita contra el canvi
climàtic. Amb aquesta proposta, Brussel·les espera que l’any 2020 les
emissions de CO2 dels avions es redueixin un 46%. La decisió s’ha
pres després de constatar que les emissions dels vols internacionals
van pujar un 73% entre 1993 i 2003 i, segons les projeccions actuals,
aquest increment arribarà al 150% el 2012 si no es prenen mesures.
Quina repercussió tindrà aquesta mesura en el preu dels vols? D’acord
amb l’estudi de l’Executiu Comunitari, un vol d’anada i tornada dins la
UE podrà incrementar-se entre 1,8 y 9 euros. La pujada seria més gran
en els vols internacionals: per exemple, un viatge a Nova York podria
costar fins a 40 euros més. Brussel•les espera amb aquesta mesura que
la demanda de vols es redueixi entre un 0,1% y un 2,1% i fomentar
d’aquesta manera altres sistemes de mobilitat més sostenibles, com el
tren, sobretot dins la mateixa UE. La nova normativa s’aplicarà a
partir del 2011 a tots els vols que aterri o s’enlairin en aeroports de
la UE, ja siguin de companyies europees o estrangeres. En els vols
internacionals, però, s’aplicarà un any després.
12/12/2006 · Barcelona Aquesta és una de les conclusions de l’informe “Guia bàsica sobre canvi climàtic i cooperació per al desenvolupament”, elaborat pel grup de Treball Canvi Climàtic Genera Pobresa, format per diverses ONG d’àmbit ecologista i del desenvolupament. La guia alerta que el canvi climàtic és un problema actual i està íntimament relacionat amb la generació de pobresa. Segons l’informe, els impactes del canvi climàtic varien segons les diferents regions geogràfiques i afecta més negativament als països en desenvolupament amb major dependència dels recursos naturals i amb una limitada capacitat per adaptar-se al canvi climàtic. Una de les regions més desafavorides per l’escalfament global seria l’Àfrica subsahariana.
12/12/2006 · Barcelona Aquesta és una de les conclusions de l’informe “Guia bàsica sobre canvi climàtic i cooperació per al desenvolupament”, elaborat pel grup de Treball Canvi Climàtic Genera Pobresa, format per diverses ONG d’àmbit ecologista i del desenvolupament. La guia alerta que el canvi climàtic és un problema actual i està íntimament relacionat amb la generació de pobresa. Segons l’informe, els impactes del canvi climàtic varien segons les diferents regions geogràfiques i afecta més negativament als països en desenvolupament amb major dependència dels recursos naturals i amb una limitada capacitat per adaptar-se al canvi climàtic. Una de les regions més desafavorides per l’escalfament global seria l’Àfrica subsahariana.
Es tracta d’una regió molt afectada per la gana i la malnutrició, on l’agricultura és especialment sensible a las variacions del clima i representa un 40% del total de las exportacions, al mateix temps que genera entre el 70 y el 90 % del treball. L’informe també apunta que països com Txad, Níger o Zàmbia podrien perdre gairebé la totalitat del seu sector agrícola abans del 2100, obligant a la seva població a desplaçar-se a altres part del planeta. El Grup de Treball fa una crida urgent a tots els actors implicats en la lluita contra el canvi climàtic i l’eradicació de la pobresa perquè es preguin les mesures adient per minimitzar el fenomen, com ara l’adopció d’un compromís vinculant de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 30% abans de quinze anys.
28/11/2006 · Barcelona L’Estat espanyol no avança en disponibilitat de gestions bàsiques amb l’Administració a través d’Internet i la majoria de tràmits continuen generant nombroses tones de paper. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi realitzat per la Comissió Europea entre octubre de 2004 i abril de 2006, on es constata que l’Estat espanyol ofereix a través d’Internet des d’octubre de 2004 un 55% dels serveis públic bàsics com la presentació de la declaració de la renta, la cerca de feina, la renovació de documents personals, l’obtenció de certificats de naixement i matrimoni, la matriculació de vehicles o l’accés a biblioteques públiques, entre altres.
28/11/2006 · Barcelona L’Estat espanyol no avança en disponibilitat de gestions bàsiques amb l’Administració a través d’Internet i la majoria de tràmits continuen generant nombroses tones de paper. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi realitzat per la Comissió Europea entre octubre de 2004 i abril de 2006, on es constata que l’Estat espanyol ofereix a través d’Internet des d’octubre de 2004 un 55% dels serveis públic bàsics com la presentació de la declaració de la renta, la cerca de feina, la renovació de documents personals, l’obtenció de certificats de naixement i matrimoni, la matriculació de vehicles o l’accés a biblioteques públiques, entre altres.
La llista d’estats europeus l’encapçala Àustria, on un 83% dels processos amb l’Administració són disponibles a través d’Internet. I també superen l’Estat espanyol altres estats com Estònia, Malta, Suècia, Regne Unit, França, Eslovènia, Dinamarca, Finlàndia, Portugal i Itàlia. L’estat de la Unió europea menys avançat en aquest terreny és Letònia, amb un 10% de les gestiones disponibles per Internet.
30/10/2006 · Londres El canvi climàtic pot provocar la pitjor recessió econòmica de la història cap al 2050. Així ho assegura un estudi encarregat pel govern britànic, que adverteix que si no es posa fre a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, el cost econòmic mundial pot arribar al 20% del PIB. Per contra, si es prenen mesures urgents, el cost suposaria només l'1% del PIB.
30/10/2006 · Londres El canvi climàtic pot provocar la pitjor recessió econòmica de la història cap al 2050. Així ho assegura un estudi encarregat pel govern britànic, que adverteix que si no es posa fre a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, el cost econòmic mundial pot arribar al 20% del PIB. Per contra, si es prenen mesures urgents, el cost suposaria només l'1% del PIB.
Pel primer ministre britànic, Tony Blair, no hi ha dubte que la perspectiva sobre la qual alerta l'informe és "aterridora" i les dades científiques sobre la contribució de les emissions de CO2 a l'escalfament no deixen lloc a dubtes. Davant d'aquest panorama, Londres confia que els Estats Units, principal emissor de gas d'efecte hivernacle, es convenci de la racionalitat econòmica d'aquesta lluita i col·labori amb la resta del món contra l'escalfament del planeta. En aquest sentit, el govern britànic insisteix en la necessitat d'accelerar les negociacions internacionals sobre un document que substitueixi el Protocol de Kyoto. Les negociacions començaran el mes que ve a Nairobi sota la tutela de l'ONU.
19/10/2006 · Barcelona La potència eòlica instal·lada a tot el món ha augmentat des dels 4.800 MW el 1995 als 59.000 MW a finals de 2005. I la tendència indica que ho farà encara més. Un informe elaborat conjuntament pel Consell Mundial de l’Energia Eòlica (Global Wind Energy Council—GWEC—) i Greenpeace constata que si les economies emergents segueixen la tendència actual marcada per la Xina, Índia i altres països asiàtics i aposten per l’energia eòlica, aquesta font de generació podria arribar a subministrar un 30% del consum elèctric mundial el 2030 i un 34,2% el 2050. Si, en canvi, aquests nous països no s’afegissin a l’eòlica, el compliment dels objectius de cada estat ja permetria assolir un 15,6% del consum en 2030 y un 17,7% en 2050. Finalment, l’escenari més conservador de l’estudi preveu que l’eòlica arribarà a abastar un 5% i un 6,6% el 2030 i el 2050, respectivament.
19/10/2006 · Barcelona La potència eòlica instal·lada a tot el món ha augmentat des dels 4.800 MW el 1995 als 59.000 MW a finals de 2005. I la tendència indica que ho farà encara més. Un informe elaborat conjuntament pel Consell Mundial de l’Energia Eòlica (Global Wind Energy Council—GWEC—) i Greenpeace constata que si les economies emergents segueixen la tendència actual marcada per la Xina, Índia i altres països asiàtics i aposten per l’energia eòlica, aquesta font de generació podria arribar a subministrar un 30% del consum elèctric mundial el 2030 i un 34,2% el 2050. Si, en canvi, aquests nous països no s’afegissin a l’eòlica, el compliment dels objectius de cada estat ja permetria assolir un 15,6% del consum en 2030 y un 17,7% en 2050. Finalment, l’escenari més conservador de l’estudi preveu que l’eòlica arribarà a abastar un 5% i un 6,6% el 2030 i el 2050, respectivament.
10/10/2006 · Barcelona El Govern de la Generalitat ha atorgat el Premi Ramon Margalef d'Ecologia i Ciències Ambientals d’enguany a l’ecòleg britànic John Hartley Lawton. El jurat, presidit per la professora Josefina Castellví, oceanògrafa i biòloga marina del CSIC, va escollir per unanimitat el professor i investigador Lawton entre les 17 candidatures presentades i rebrà el guardó en un acte de lliurament el proper novembre. John Lawton, actual president de la Societat Ecològica Britànica, és autor de més de 300 articles científics i ha contribuït significativament en l'avenç de les ciències ecològiques, sempre a la cerca de patrons i regles de l'ecologia fent ús de les eines més avançades.
10/10/2006 · Barcelona El Govern de la Generalitat ha atorgat el Premi Ramon Margalef d'Ecologia i Ciències Ambientals d’enguany a l’ecòleg britànic John Hartley Lawton. El jurat, presidit per la professora Josefina Castellví, oceanògrafa i biòloga marina del CSIC, va escollir per unanimitat el professor i investigador Lawton entre les 17 candidatures presentades i rebrà el guardó en un acte de lliurament el proper novembre. John Lawton, actual president de la Societat Ecològica Britànica, és autor de més de 300 articles científics i ha contribuït significativament en l'avenç de les ciències ecològiques, sempre a la cerca de patrons i regles de l'ecologia fent ús de les eines més avançades.
Ha treballat en àmbits molt diversos com ara la dinàmica de poblacions i de comunitats, la conservació de la biodiversitat, el control biològic en plantes i animals i, més recentment, ha estudiat els impactes del canvi global sobre comunitats d'organismes. El Premi Ramon Margalef d'Ecologia i Ciències Ambientals, dotat amb 100.000 euros, va ser instituït l'any passat pel Govern i es consolida a nivell mundial com el primer premi internacional consagrat a l'ecologia i a les ciències ambientals.
10/10/2006 · Barcelona Una tercera part del planeta serà un desert l’any 2100. Aquestes són les conclusions d’un informe del Centre Hadley per a la Predicció i les Investigacions sobre el Clima, depenent de l’Oficina Meteorològica del Regne Unit, que ha estat rebut amb molta preocupació i alerta pels experts. Les dades han estat fetes públiques pel diari "The Independent" i fan evident que de complir-se la predicció podria portar com a conseqüència la mort de milions de persones. Però en realitat les previsions encara podrien ser pitjors. L’estudi no té en compte els efectes potencials sobre el planeta dels canvis induïts per l’efecte hivernacle. Segons el mateix diari, un informe de la mateixa Oficina Meteorològica que encara no s’ha publicat indica que, si s’inclouen aquests efectes, la sequera que s’espera al planeta seria encara més gran, sobretot a l’Àfrica.
10/10/2006 · Barcelona Una tercera part del planeta serà un desert l’any 2100. Aquestes són les conclusions d’un informe del Centre Hadley per a la Predicció i les Investigacions sobre el Clima, depenent de l’Oficina Meteorològica del Regne Unit, que ha estat rebut amb molta preocupació i alerta pels experts. Les dades han estat fetes públiques pel diari "The Independent" i fan evident que de complir-se la predicció podria portar com a conseqüència la mort de milions de persones. Però en realitat les previsions encara podrien ser pitjors. L’estudi no té en compte els efectes potencials sobre el planeta dels canvis induïts per l’efecte hivernacle. Segons el mateix diari, un informe de la mateixa Oficina Meteorològica que encara no s’ha publicat indica que, si s’inclouen aquests efectes, la sequera que s’espera al planeta seria encara més gran, sobretot a l’Àfrica.
09/10/2006 · Barcelona La cadena de supermercats Condis de Barcelona comptaran, a partir d’ara, amb un sostre solar que els permetrà generar l’electricitat que necessiten per a la seva activitat. Es tracta de Solar Roof, una instal·lació formada per una coberta fotovoltaica connectada a la xarxa, capaç de generar uns ingressos anuals d’electricitat convencional d’uns 55.000 euros i reduir les emissions de diòxid de carboni aproximadament en 42 tones anuals. Segons Master Renovables i Solar Integrated, empresa que produeix i distribueix Solar Roof, es tracta d’un sistema lleuger i robust que garanteix una menor caiguda de potència en situacions d’alta temperatura. Master Renovables i Solar Integrated ja ha signat un acord amb el Grup Condis per al desenvolupament posterior del producte en el mercat espanyol. La col•locació de les plaques sobre sostre edificat evita l’impacte paisatgístic que suposaria emplaçar-les al costat de la nau del supermercat.
09/10/2006 · Barcelona La cadena de supermercats Condis de Barcelona comptaran, a partir d’ara, amb un sostre solar que els permetrà generar l’electricitat que necessiten per a la seva activitat. Es tracta de Solar Roof, una instal·lació formada per una coberta fotovoltaica connectada a la xarxa, capaç de generar uns ingressos anuals d’electricitat convencional d’uns 55.000 euros i reduir les emissions de diòxid de carboni aproximadament en 42 tones anuals. Segons Master Renovables i Solar Integrated, empresa que produeix i distribueix Solar Roof, es tracta d’un sistema lleuger i robust que garanteix una menor caiguda de potència en situacions d’alta temperatura. Master Renovables i Solar Integrated ja ha signat un acord amb el Grup Condis per al desenvolupament posterior del producte en el mercat espanyol. La col•locació de les plaques sobre sostre edificat evita l’impacte paisatgístic que suposaria emplaçar-les al costat de la nau del supermercat.
09/10/2006 · Franja de Ponent Fa uns dies es va presentar a Mequinensa la Plataforma “Salvem el Territori”, creada per “impulsar el futur sostenible i la salvaguarda del patrimoni de la comarca del Baix Cinca”. La Institució Cultural de la Franja de Ponent informa que un centenar de perones van assistir a l’acte, majoritàriament de Mequinensa, però també d’altres municipis baixcinquenys.
09/10/2006 · Franja de Ponent Fa uns dies es va presentar a Mequinensa la Plataforma “Salvem el Territori”, creada per “impulsar el futur sostenible i la salvaguarda del patrimoni de la comarca del Baix Cinca”. La Institució Cultural de la Franja de Ponent informa que un centenar de perones van assistir a l’acte, majoritàriament de Mequinensa, però també d’altres municipis baixcinquenys.
El projecte de tèrmica de Mequinensa, defensada pel grup del PSOE en aquesta localitat, va ser el principal revulsiu de la trobada, on s’hi va projectar la pel•lícula documental "Al calor de las chimeneas", sobre les conseqüències del funcionament de les tèrmiques a l’Estat espanyol i la lluita per evitar noves tèrmiques. Saturnino Barbé, representant de l’entitat Ecologistes en Acció, va aprofitar per alertar que l’atmosfera de Mequinensa i de l’Aiguabarreig ja no pot suportar cap instal·lació contaminant més. L’acte era organitzat pels impulsors de la Plataforma Salvem El Territori, Ecologistes en Acció, la CNT i els partits polítics IU, PAR i CHA. Comptava amb el suport de l’Estació Biològica de l’Aiguabarreig i la Institució Cultural de la Franja de Ponent.
21/09/2006 · Barcelona El passat diumenge Estocolm va decidir en referèndum amb un 52% dels vots a favor la implantació definitiva d’un peatge urbà que es trobava en període de proves des de feia sis mesos. Durant aquest període la reducció del trànsit operada a la capital escandinava ha estat fins i tot superior a les assolides a Londres, amb increments semblants en l’ús del transport públic i en la resta de sistemes de desplaçament sostenibles. El peatge d’Estocolm, a diferència del de Londres, té una tarifa que no és plana sinó que es paga cada cop que es passa per un punt de pagament, amb un màxim de 6-10 passos diaris segons les zones.
21/09/2006 · Barcelona El passat diumenge Estocolm va decidir en referèndum amb un 52% dels vots a favor la implantació definitiva d’un peatge urbà que es trobava en període de proves des de feia sis mesos. Durant aquest període la reducció del trànsit operada a la capital escandinava ha estat fins i tot superior a les assolides a Londres, amb increments semblants en l’ús del transport públic i en la resta de sistemes de desplaçament sostenibles. El peatge d’Estocolm, a diferència del de Londres, té una tarifa que no és plana sinó que es paga cada cop que es passa per un punt de pagament, amb un màxim de 6-10 passos diaris segons les zones.
L’èxit de la iniciativa sueca ha impulsat a l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), que l’ha estada seguint de prop, a demanar a les forces polítiques que es presenten a les properes eleccions municipals catalanes, al maig de 2007, que prenguin exemple d’aquestes iniciatives i les incloguin en els seus programes. L’Associació considera que l’experiència ha demostrat que és la mesura més eficient per aconseguir reduccions de trànsit al centre de els ciutats i, per tant, increments en els nivells de benestar, de sostenibilitat i de competitivitat. Singapur fou la primera ciutat del món que el 1975 va instaurar un peatge urbà per controlar la mobilitat. La primera ciutat europea en fer-ho va ser Bergen (Noruega), el 1986. Actualment ja són les tres capitals europees, Oslo (1990), Londres (2003), Oslo (2006) les que s’han dotat d’aquest sistema per reduir el trànsit.
21/09/2006 · Estats Units Fotografies fetes per la NASA evidencien com entre 2004 i 2005 el gel perenne de l’Àrtic s’ha reduït 720.000 quilòmetres quadrats, un 14%, que equival a una superfície més gran que tota la Península Ibèrica. Experts del Laboratori de Propulsió (JPL) de l’Agència Espacial dels Estats Unitts han indicat que la reducció, que afecta gels de gruixos de més de 3 metres, és deguda a un canvi en els vents àrtics i està provocant canvis ràpids i espectaculars a l’Àrtic. Si es manté aquesta situació, tindrà “un impacte profund en el medi ambient, així com en el transport marítim i comercial”, apunten els experts. Tot i que els científics no s’atreveixen a assegurar-ho del tot, semblaria que de mantenir-se aquesta disminució del gel, les aigües del voltant augmentaran la seva temperatura i contribuiran a accelerar encara més el procés de desgel àrtic.
21/09/2006 · Estats Units Fotografies fetes per la NASA evidencien com entre 2004 i 2005 el gel perenne de l’Àrtic s’ha reduït 720.000 quilòmetres quadrats, un 14%, que equival a una superfície més gran que tota la Península Ibèrica. Experts del Laboratori de Propulsió (JPL) de l’Agència Espacial dels Estats Unitts han indicat que la reducció, que afecta gels de gruixos de més de 3 metres, és deguda a un canvi en els vents àrtics i està provocant canvis ràpids i espectaculars a l’Àrtic. Si es manté aquesta situació, tindrà “un impacte profund en el medi ambient, així com en el transport marítim i comercial”, apunten els experts. Tot i que els científics no s’atreveixen a assegurar-ho del tot, semblaria que de mantenir-se aquesta disminució del gel, les aigües del voltant augmentaran la seva temperatura i contribuiran a accelerar encara més el procés de desgel àrtic.
19/09/2006 · Crònica de Territori Exclusives urbanitzacions i luxosos xalets inundats i colgats per capes de sediments, congestions de trànsit per excés d’aigua a la via. Talls generalitzats de la migrada xarxa ferroviària. Les principals ciutats del país convertides involuntàriament en imitacions gens romàntiques de la sereníssima ciutat de Venècia. Milers de nens sens
19/09/2006 · Crònica de Territori Exclusives urbanitzacions i luxosos xalets inundats i colgats per capes de sediments, congestions de trànsit per excés d’aigua a la via. Talls generalitzats de la migrada xarxa ferroviària. Les principals ciutats del país convertides involuntàriament en imitacions gens romàntiques de la sereníssima ciutat de Venècia. Milers de nens sens Exclusives urbanitzacions i luxosos xalets inundats i colgats per capes de sediments, congestions de trànsit per excés d’aigua a la via. Talls generalitzats de la migrada xarxa ferroviària. Les principals ciutats del país convertides involuntàriament en imitacions gens romàntiques de la sereníssima ciutat de Venècia. Milers de nens sense poder anar a l’escola. Cotxes submarins per l’embat de les rierades. Polígons industrials amb empreses punteres sobtadament navegables. Mirat des d’aquest punt de vista, als Països Catalans, com a la resta de la conca mediterrània, “la pluja no sap ploure”. De fet així ho cantava en Raimon i així ho hem arribat a entendre la majoria de nosaltres. Segurament perquè a còpia de veure tots aquests fenòmens, un any sí i l’altre també, hem arribat a considerar que el temps -en el sentit meteorològic del terme- no sap comportar-se a l’hora de fer de temps. Sobta que amb els prodigis de la ciència i de la tècnica actuals ningú hagi fet el plantejament a la inversa. La pluja no sap ploure? O som nosaltres els qui no sabem viure amb la pluja i, en termes generals, amb els cursos fluvials i torrencials a través dels quals circula l’aigua de la pluja? Tenint present la naturalesa torrencial de les precipitacions tardonals a la Mediterrània, suposo que molts dels lectors compartiran aquesta darrera consideració. Efectivament: no estem acostumats a viure en zones amb un règim de precipitació com aquest (un règim que podria incrementar-se com a conseqüència del canvi climàtic). Però encara és més cert que en les darreres dècades hem estat desafiant l’embat de les aigües arreu del nostre territori, ocupant lleres de rius, torrents i rieres i urbanitzant antics aiguamolls. Malgrat els esforços recents de l’Administració per tal d’intentar que la planificació territorial i urbanística minimitzi el futur risc d’inundació, el camí que falta recórrer encara és molt llarg i complex, atès que cal fer front a interessos econòmics, comportaments socials, etc., i, a més, tenim un patrimoni d’edificacions esteses arreu del territori que està ubicat en zones d’alt risc. En qualsevol cas, i amb tots els respectes per un dels nostres grans cantants, la pluja potser sí que sap ploure. La pregunta és si nosaltres sabem conviure-hi.
El proper dia 8 de maig, a l'Auditori Winterthur de Barcelona, Òmnium Cultural vol trencar el seu silenci responsable i vol exposar amb claredat la seva postura davant l'incompliment de l'Estatut de Catalunya en matèria de finançament, la invasió de competències per part del govern espanyol i l'amenaça del Tribunal Constitucional de retallar encara més l'Estatut.
Els partits polítics són organitzacions destinades a aconseguir i mantenir el poder. Això és obvi. Però són --o haurien de ser-- molt més que això. Perquè si aspiren al poder no és --no hauria de ser-- per a controlar la societat, ni per a fer de simples administradors de la situació al servei dels poders econòmics. Sinó per a fer la política que necessita i reclama la societat a la qual representen.
Òmnium Cultural ha convocat un acte el dia 8 d’aquest mes de maig com a expressió de la inquietud de bona part de la població catalana, començant pels seus propis socis, respecte a la situació social, política i cultural que estem vivint.
De tots és sabut que des de l'any 1982 se celebra la denominada Fira d'Abril de Catalunya, una fira que ha anat canviant d'ubicació segons la conveniència dels distints ajuntaments per què ha passat (Barberà, Santa Coloma de Gramanet, etcètera) i de la pròpia organització de l'esdeveniment, la “Federación de Asociaciones Culturales Andaluzas de Cataluña” (FECAC).
...
Si desitja inserir publicitat en aquest web posi's en contacte amb PubliCAT! media
16/04/2007 · Barcelona
02/03/2007 · Barcelona
28/02/2007 · Barcelona
27/02/2007 · Barcelona
27/02/2007 · Barcelona
26/02/2007 · València
08/01/2007 · Barcelona
08/01/2007 · Barcelona
03/01/2007 · Barcelona
28/12/2006 · Barcelona
12/12/2006 · Barcelona
28/11/2006 · Barcelona
30/10/2006 · Londres
19/10/2006 · Barcelona
10/10/2006 · Barcelona
10/10/2006 · Barcelona
09/10/2006 · Barcelona
09/10/2006 · Franja de Ponent
21/09/2006 · Barcelona
21/09/2006 · Estats Units
Exclusives urbanitzacions i luxosos xalets inundats i colgats per capes de sediments, congestions de trànsit per excés d’aigua a la via. Talls generalitzats de la migrada xarxa ferroviària. Les principals ciutats del país convertides involuntàriament en imitacions gens romàntiques de la sereníssima ciutat de Venècia. Milers de nens sens
