L’europarlamentari Raimon Obiols, a través de l'Associació Nou Cicle, ha fet arribar a Tribuna Catalana el document "La qüestió del Partito Democratico", sobre el projecte de nou partit polític de centreesquerra europeu.
Entrevista concedida per l'expresident Pasqual Maragall a la revista L'Avenç, en què afirma: "El Zapatero federalista de Santillana ha deixat pas a un Zapatero felipista".
Conferència del director de VilaWeb, Vicent Partal, a l'acte "Per un acord TV3-Canal 9 amb plenes garanties. Per fer possible que totes les nostres televisions arriben a tots els Països Catalans" (17/04/2007).
Entrevista concedida al diari Gara, en què ETA afirma: "Si desapareixen els atacs, estem disposats a assumir compromisos ferms en un escenari sense violència"
Manifest presentat el 15 de març de 2007 contra la tercera hora de castellà i pel compliment integral del model d'escola catalana a l'Educació Infantil, Primària i Secundària.
Conferència de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol el 15 de febrer, com a cloenda del cicle 'El catalanisme: moviment impulsor de Catalunya durant el segle XX'.
Text llegit per Ardanza i Garaikoetxea a la manifestació per l'arxivament de la causa penal contra el lehendakari Ibarretxe per haver-se reunit amb Batasuna.
Transcripció en brut de la interpel·lació sobre política lingüística que ha fet la diputada M. Mercè Roca (GP d’Esquerra) i que ha respost el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira
Nou manifest que la Plataforma pel Dret de Decidir va aprovar el 16 de desembre del 2006 en assemblea extraordinària i que suposa el full de ruta de l'entitat.
Document sobre l'acord entre PSM-Entesa Nacionalista i Alternativa EU-EV pel qual es constitueix una coalició electoral per les properes eleccions autonòmiques a Mallorca
Document que recull els 15 punts en els quals es basa l'acord entre el Bloc Nacionalista Valencià (BNV) i Esquerra Unida (EU) per presentar-se en coalició a les properes eleccions a les Corts Valencianes
25/01/2007 · Barcelona Xavier Solano, analista polític de l’Scottish National Party (SNP), sintetitza així, en un article al diari Deia, l’oportunitat que tenen Euskadi i Catalunya de prendre nota del procés que es prepara a Escòcia. El mes de maig, quan precisament es compleixen 300 anys de la unió entre aquesta nació i Anglaterra, hi ha eleccions al parlament escocès i totes les enquestes indiquen que l’SNP se’n pot emportar la victòria. Una dada espectacular, sobretot si es té en compte que actualment el partit independentista compta només amb la meitat dels escons que tenen els laboristes. Unes eleccions, les d’enguany, que per Solano seran “les més emocionants des de la reinstauració del parlament el 1999”.
25/01/2007 · Barcelona Xavier Solano, analista polític de l’Scottish National Party (SNP), sintetitza així, en un article al diari Deia, l’oportunitat que tenen Euskadi i Catalunya de prendre nota del procés que es prepara a Escòcia. El mes de maig, quan precisament es compleixen 300 anys de la unió entre aquesta nació i Anglaterra, hi ha eleccions al parlament escocès i totes les enquestes indiquen que l’SNP se’n pot emportar la victòria. Una dada espectacular, sobretot si es té en compte que actualment el partit independentista compta només amb la meitat dels escons que tenen els laboristes. Unes eleccions, les d’enguany, que per Solano seran “les més emocionants des de la reinstauració del parlament el 1999”.
Escòcia, afirma l’analista, “pot convertir-se en el centre d’atenció no només del Regne Unit i Europa, sinó del món sencer”. I és que “una victòria dels nacionalistes escocesos i la formació d’un govern liderat per Alex Salmond, portaria a introduir una proposició de llei per celebrar un referèndum d’independència” i que aquest es podria celebrar abans d’acabar la legislatura. Si l’SNP aconsegueix convèncer l’electorat “no només que estem preparats per a governar sinó també per dur a terme el nostre ambiciós projecte”, Escòcia pot esdevenir, després de Montenegro, el següent cas d’independència política que es dóna en el si de la Unió Europea en els darrers anys. “La clau? El fet que s’està començant a entendre la sobirania com un pas necessari per a un futur millor”, diu Solano. “Vuit anys de parlament regional –continua- han estat suficients per a que molta gent cregui ara que si es té un parlament més val que aquest sigui complet i amb tots els poders, perquè si no hi perdrem tots”. Ara, a diferència d’uns anys enrere, quan l’SNP s’havia de justificar pel seu projecte independentista, és el Partit Laborista qui ho ha de fer per continuar defensant la unió amb Anglaterra. Si finalment Escòcia, una nació de la Unió Europea, occidental i democràtica, decideix “si comença a caminar cap a la sobirania” ja no hi haurà excusa possible per a casos com el nostre.
15/03/2006 · Barcelona El diputat del Sinn Féin Raymond McCartney es mostra convençut que la reunificació d’Irlanda està en marxa. Tan sols és qüestió de temps: “hi ha una idea creixent a l’illa d’Irlanda que és una nació massa petita per sostenir dos sistemes se
15/03/2006 · Barcelona El diputat del Sinn Féin Raymond McCartney es mostra convençut que la reunificació d’Irlanda està en marxa. Tan sols és qüestió de temps: “hi ha una idea creixent a l’illa d’Irlanda que és una nació massa petita per sostenir dos sistemes se El diputat del Sinn Féin Raymond McCartney es mostra convençut que la reunificació d’Irlanda està en marxa. Tan sols és qüestió de temps: “hi ha una idea creixent a l’illa d’Irlanda que és una nació massa petita per sostenir dos sistemes separats. I crec que la gent que és unionista arriba a la idea que la gent d’Irlanda vol una illa unida”. Així de contundent es mostra en una entrevista a El Temps, en què analitza la situació el nord d’Irlanda 25 anys després de la vaga fam que va acabar amb la vida de Bobby Sands i nou vaguistes més. En referència a aquesta vaga, apunta: “el més important de tot allò és que per primera vegada els republicans vam veure en les eleccions una prioritat. Va ser en aquesta època que la gent va decidir que hi havia una alternativa: una lluita forta en el terreny polític i electoral amb una estratègia que conduís a una Irlanda unida”. Vist en perspectiva, la situació política ha variat notablement, fins al punt que els intents del DUP de Ian Paisley de frenar el procés de pau són del tot menystinguts per McCartney: “suposo que veiem gent oposada al canvi lluitant en la darrera batalla, i crec que és una batalla que perdran perquè la gent vol que les institucions funcionin i s’implanti l’Acord de Pau”. Qui també està molt interessat en trobar una sortida al conflicte és el principal mandatari britànic: “és important tenir clar que Blair com a primer ministre ha posat la qüestió d’Irlanda damunt la taula, hi ha invertit molt de temps i ara en vol treure uns beneficis. I molta gent creu que vol resoldre el problema irlandès com la darrera gran cosa a fer abans d’abandonar el càrrec, per ser recordat per això”.
21/06/2005 · Barcelona Al Québec es tornen a sentir ressons d’independència. Després que el 49% dels quebequesos votés sí a la independència en el referèndum de 1995, el debat sobre l’autodeterminació va caure en l’oblit. Ara, però, la secretària de política internacional d'ERC, Pilar Dellunde, apunta que el debat sobre l’autodeterminació torna a estar sobre la taula: “s'ha destapat un escàndol relacionat amb l'ús il•legítim de fons públics per part del govern del Canadà per promoure el vot negatiu en el darrer referèndum, l'anomenat Scandale des commandites, diversos abusos en la concessió de ciutadania als immigrants i un ús fraudulent de les llistes electorals. Avui algunes enquestes donen un suport suficient a l'opció independentista”.
21/06/2005 · Barcelona Al Québec es tornen a sentir ressons d’independència. Després que el 49% dels quebequesos votés sí a la independència en el referèndum de 1995, el debat sobre l’autodeterminació va caure en l’oblit. Ara, però, la secretària de política internacional d'ERC, Pilar Dellunde, apunta que el debat sobre l’autodeterminació torna a estar sobre la taula: “s'ha destapat un escàndol relacionat amb l'ús il•legítim de fons públics per part del govern del Canadà per promoure el vot negatiu en el darrer referèndum, l'anomenat Scandale des commandites, diversos abusos en la concessió de ciutadania als immigrants i un ús fraudulent de les llistes electorals. Avui algunes enquestes donen un suport suficient a l'opció independentista”.
Així, Dellunde explica a El Punt que el Parti Québécois es presentarà a les properes eleccions reclamant l’organització d’una nova consulta popular perquè els quebequesos decideixen si volen la independència. “Ha fracassat el federalisme canadenc? -es pregunta Dellunde- Aquest mes de juny el Parti Québécois, en el seu XV congrés, ens dóna una resposta clara: la independència del Québec és tant un ‘affaire de coeur’ com un ‘affaire de raisons’ i les raons són múltiples: la manca de reconeixement a l'interior del règim federal de la identitat nacional del Québec, el refús a augmentar el nivell de competències en matèria econòmica, social o cultural i el desequilibri fiscal actual. Així doncs, el Parti Québécois continuarà invocant el fracàs del federalisme en la reivindicació d'un estat independent (...). Han començat per enfortir el discurs socioeconòmic com a part indissociable del discurs nacional i han constatat la urgència de repatrier l'argent per fer una veritable política social i poder ser ells mateixos els que fixin les prioritats en la futura vertebració de l'Estat del Québec”. Els quebequesos -mirall de molts nacionalistes catalans-, amb tants anys d’experiència convivint en un estat federal, cada cop veuen més clar que el federalisme no és, ni de bon tros, la solució per preservar ni la seva identitat ni la seva butxaca.
El proper dia 8 de maig, a l'Auditori Winterthur de Barcelona, Òmnium Cultural vol trencar el seu silenci responsable i vol exposar amb claredat la seva postura davant l'incompliment de l'Estatut de Catalunya en matèria de finançament, la invasió de competències per part del govern espanyol i l'amenaça del Tribunal Constitucional de retallar encara més l'Estatut.
Els partits polítics són organitzacions destinades a aconseguir i mantenir el poder. Això és obvi. Però són --o haurien de ser-- molt més que això. Perquè si aspiren al poder no és --no hauria de ser-- per a controlar la societat, ni per a fer de simples administradors de la situació al servei dels poders econòmics. Sinó per a fer la política que necessita i reclama la societat a la qual representen.
Òmnium Cultural ha convocat un acte el dia 8 d’aquest mes de maig com a expressió de la inquietud de bona part de la població catalana, començant pels seus propis socis, respecte a la situació social, política i cultural que estem vivint.
De tots és sabut que des de l'any 1982 se celebra la denominada Fira d'Abril de Catalunya, una fira que ha anat canviant d'ubicació segons la conveniència dels distints ajuntaments per què ha passat (Barberà, Santa Coloma de Gramanet, etcètera) i de la pròpia organització de l'esdeveniment, la “Federación de Asociaciones Culturales Andaluzas de Cataluña” (FECAC).
...
Si desitja inserir publicitat en aquest web posi's en contacte amb PubliCAT! media