02/05/2007 · Barcelona
El col·lectiu per l'autocentrament Criteri ha iniciat una nova campanya en contra del més que possible tancament de TV3 al País Valencià, proposant enviar correus electrònics a les institucions europees “per tal que aquestes actuïn davant del que considerem un atac a les llibertats i drets fonamentals”. La campanya, iniciada la setmana passada, ja compta amb el suport de més de 5.000 persones, que han enviat més de 16.000 correus al president del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering, i als comissaris de Mitjans de Comunicació, Viviane Reding, i de Cultura, Ján Figel.

02/05/2007 · Barcelona
El col·lectiu per l'autocentrament Criteri ha iniciat una nova campanya en contra del més que possible tancament de TV3 al País Valencià, proposant enviar correus electrònics a les institucions europees “per tal que aquestes actuïn davant del que considerem un atac a les llibertats i drets fonamentals”. La campanya, iniciada la setmana passada, ja compta amb el suport de més de 5.000 persones, que han enviat més de 16.000 correus al president del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering, i als comissaris de Mitjans de Comunicació, Viviane Reding, i de Cultura, Ján Figel.

Criteri ja va encapçalar una campanya per frenar la intenció del PP de tancar els repetidors de TV3 al País Valencià: "Ara, aquesta amenaça es més viva que mai i, tot i que avui no ho han aconseguit, de ben segur que ho tornaran a provar i els ciutadans del sud del País Valencià no podran veure TV3". Els correus alerten als representants europeus d'un "greu atemptat contra la llibertat d'informació i contra la pluralitat cultural que s'està cometent als Països Catalans".

L'entitat és conscient que la competència sobre l'emissió radiotelevisiva a cada Estat de la Unió no recau sobre cap dels destinataris del missatge, però "creiem que davant d'un atac a les llibertats i drets fonamentals sí que actuaran amb fermesa i autoritat. La llibertat d'expressió i d'informació són pilars sobre els quals es construeix el projecte comú europeu i nosaltres no en volem quedar exclosos per desatenció".

26/04/2007 · València
Els teleespectadors valencians que dimecres al migdia van veure l’informatiu de Canal 9 es van quedar de pedra. A l’hora de tractar el 300 aniversari de la derrota patida a Almansa, la televisió de Camps va oferir un tractament, si més no, peculiar. Estelades roges i blaves, la Muixeranga, una referència a Al Tall... La desviació informativa es va corregir a l’informatiu de la vesprada, amb l’incorruptible Lluís Motes al capdavant. A Internet, però, el reportatge del migdia fa furor.

26/04/2007 · València
Els teleespectadors valencians que dimecres al migdia van veure l’informatiu de Canal 9 es van quedar de pedra. A l’hora de tractar el 300 aniversari de la derrota patida a Almansa, la televisió de Camps va oferir un tractament, si més no, peculiar. Estelades roges i blaves, la Muixeranga, una referència a Al Tall... La desviació informativa es va corregir a l’informatiu de la vesprada, amb l’incorruptible Lluís Motes al capdavant. A Internet, però, el reportatge del migdia fa furor.

Segons Canal 9, les tropes de Felip V "van saquejar tots els nostres pobles, van abolir els nostres Furs", així com "van abolir els nostres drets com a valencians per dret de conquesta". El reportatge es desplaça a la vila socarrada de Xàtiva i explica el motiu pel qual al museu de la vila s'hi troba un quadre del borbó cap per avall.

El 25 d’abril, conegut arreu del País Valencià perquè és l’únic dia de l’any en què la cúpula popular es digna a maltractar la llengua valent-se de la mateixa llengua, és també el dia “que vam perdre la nostra identitat com a poble”, segons Canal 9. La contundent informació del migdia, però, era convenientment edulcorada a la nit amb les declaracions de Camps que recalcaven que “ja ha recuperat tot allò que va perdre a Almansa”.

Els cercles valencianistes apunten a un més que possible gol que la redacció de RTVV va marcar als caps d'informatius. No és gens habitual que Canal 9 honori la memòria del general maulet Joan Baptista Basset que, un cop perduda València, va defensar Barcelona amb totes les seves forces i hi va acabar morint. Ni que els històrics Al Tall puguin arribar a treure-hi el nas, ni que sigui de resquitllada.

Alguna cosa es mou al País Valencià, i el PP sap que és la seva pròpia cadira.

25/04/2007 · Girona
Coincidint amb el 25 d’abril, el Consell Participatiu per a la Llengua i l'Ajuntament de Girona han impulsat la creació del web La Calaixera de llengua i país, una completa relació d'enllaços que ajuden a descobrir eines de tot tipus per fomentar l'ús de la llengua i per poder viure plenament en català.

25/04/2007 · Girona
Coincidint amb el 25 d’abril, el Consell Participatiu per a la Llengua i l'Ajuntament de Girona han impulsat la creació del web La Calaixera de llengua i país, una completa relació d'enllaços que ajuden a descobrir eines de tot tipus per fomentar l'ús de la llengua i per poder viure plenament en català.

Internet ofereix l'accés a multitud de recursos entorn de l'ús de la llengua catalana. Ara, La Calaixera hi posa ordre, emulant les cèlebres calaixeres que van utilitzar referents per a la llengua catalana com Antoni M. Alcover o Joan Coromines, on hi ordenaven alfabèticament els centenars de milers de fitxes amb les paraules que anaven cercant.

Així, el web se subdibideix en 33 apartats diferents, des de Mainada i llengua a Comunicació i llengua, El català al món o Nous parlants i voluntaris. En tots els apartats s’hi pot trobar una àmplia selecció d’enllaços cap a mil i un recursos diferents.

En l'acte de presentació, a Girona, hi ha participat Roger de Gràcia, el presentador del programa de TV3 Caçadors de paraules, glossant les seves experiències amunt i avall del país.

23/04/2007 · Barcelona · Foto: El Punt
El periodista Joaquim Maria Puyal va ser guardonat, dissabte, amb el premi d'honor de la Nit de la Comunicació de les Comarques Gironines. Puyal, però, treu ferro al valor del periodista com a tal -amb què, d'altra banda, s'autoimbueixen tants professionals de la comunicació-, ja que la feina de periodista "generalment, és instrumental, caduca, no perdura en el temps". Puyal reflexiona, en una entrevista a El Punt, sobre la (mala) salut del periodisme, en la línia del manifest L'ofici, amenaçat que va fer públic el novembre de l'any passat. Puyal considera que la televisió, cada cop més, està encarada "al negoci fàcil dels industrials, de manera immoderada. Cada cop n'abusen més. I no hi ha prou elements compensadors d'aquesta dinàmica de mercat". L'administració tampoc no regula les excessives connivències entre mitjans comunicatius i partits polítics, fins al punt que "sembla clar que els mitjans convencionals són subsidiaris de les estratègies econòmiques, que la vinculació entre els grans grups mediàtics i polítics són cada cop més grans".

23/04/2007 · Barcelona · Foto: El Punt
El periodista Joaquim Maria Puyal va ser guardonat, dissabte, amb el premi d'honor de la Nit de la Comunicació de les Comarques Gironines. Puyal, però, treu ferro al valor del periodista com a tal -amb què, d'altra banda, s'autoimbueixen tants professionals de la comunicació-, ja que la feina de periodista "generalment, és instrumental, caduca, no perdura en el temps". Puyal reflexiona, en una entrevista a El Punt, sobre la (mala) salut del periodisme, en la línia del manifest L'ofici, amenaçat que va fer públic el novembre de l'any passat. Puyal considera que la televisió, cada cop més, està encarada "al negoci fàcil dels industrials, de manera immoderada. Cada cop n'abusen més. I no hi ha prou elements compensadors d'aquesta dinàmica de mercat". L'administració tampoc no regula les excessives connivències entre mitjans comunicatius i partits polítics, fins al punt que "sembla clar que els mitjans convencionals són subsidiaris de les estratègies econòmiques, que la vinculació entre els grans grups mediàtics i polítics són cada cop més grans".

Davant d'aquest doble descrèdit, el televident es troba indefens, motiu pel qual, "per sobre de tot, s'hauria de garantir que es cobrissin les necessitats comunicatives dels ciutadans. En lloc de fer això, passen per davant els interessos particulars, econòmics i polítics. Cal garantir que els mitjans tinguin com a referències bàsiques el receptor, l'esperit de servei, la veritat i l'honrada subjectivitat, una raonable independència...". Per contra, lluny de garantir la independència comunicativa, els polítics "s'han acostumat a confondre mitjans institucionals amb mitjans governamentals i a etiquetar els grups com ‘dels nostres' o ‘dels altres'. Això perjudica la qualitat de la comunicació". És per tot això que arriba a afirmar: “em sento socialment decebut i amoïnat”.

Per començar a posar-hi remei, arriba a ironitzar (o no): "Els diaris, les ràdios i les televisions haurien de dur un prospecte, com els medicaments, que ens expliqués allò que cal saber: critiquem això perquè no som del mateix grup, lloem aquests perquè són dels nostres, no volem molestar aquest holding econòmic perquè té la majoria d'aquest mitjà o perquè és el nostre primer anunciant...". Fa un parell d'anys, Joaquim Maria Puyal ja apuntava en aquesta línia, en una entrevista a Catalunya Ràdio: "Quin sentit té parlar per ràdio? El de dir allò que vol l'amo? El de dir allò que vull jo? O el de dir allò que, entre tots plegats, creiem que interessa a la gent que ens escolta?".

El periodista, a El Punt, també reflexiona sobre el menyspreu amb què el gremi tracta la llengua del país: "El respecte que tenen els canals britànics de televisió per l'anglès, els francesos pel francès o els espanyols pel castellà, no el tenen els mitjans catalans pel català. I això no és una opinió. És una constatació, un fet obvi. Hi ha un notable desinterès. Parlar malament el català no desprestigia. Parlar malament el castellà, sí. I això també val per a les estrelles mediàtiques".

Puyal, finalment, també es lamenta sobre l'intent fallit per crear una ràdio nacional privada amb el Grupo Zeta el 1999, quan el Govern tan sols li va atorgar tres llicències, en oposició a les deu que va regalar a RAC1 i les set que va obtenir Ona Catalana: "En un moment determinat vaig veure que Catalunya tenia la possibilitat de tenir mitjans propis, però que no hi havia industrials de la comunicació potents amb referents simbòlics ni marc focalitzat propi. Vaig creure que estaria bé endinsar-me en el terreny del poder i això va coincidir amb l'interès estratègic del grup Zeta d'entrar en el món audiovisual. Jo no havia aconseguit encapçalar privadament cap iniciativa, i em vaig pensar que anant amb un grup potent potser podria fer alguna cosa. La meva decepció va ser gran, no me n'amago. Però continuo pensant que és legítim que Catalunya tingui mitjans de comunicació més fidels a les seves característiques i a la seva gent. Hem estat víctimes dels interessos dels polítics, i d'aquests industrials, de vegades nouvinguts, que sempre flirtegen al voltant del poder buscant les seves quotes de beneficis."

20/04/2007 · Maó
YouTube és un clar exemple de com les noves tecnologies poden ajudar a la promoció de la indústria cultura catalana. Verigut, el videoclip de la nova proposta del menorquí Miquel Mariano, excomponent de S’Albaida, circula vertiginosament per Internet i ja ha sigut visionat per més de 28.000 internautes. Abans, fins i tot, que s’hagi presentat oficialment, i quan no fa ni un mes que es troba a la Xarxa.

20/04/2007 · Maó
YouTube és un clar exemple de com les noves tecnologies poden ajudar a la promoció de la indústria cultura catalana. Verigut, el videoclip de la nova proposta del menorquí Miquel Mariano, excomponent de S’Albaida, circula vertiginosament per Internet i ja ha sigut visionat per més de 28.000 internautes. Abans, fins i tot, que s’hagi presentat oficialment, i quan no fa ni un mes que es troba a la Xarxa.
Molts internautes han rebut correus electrònics anunciant quina serà la cançó d'aquest estiu al llarg i ample dels Països Catalans, i fins i tot hi ha qui avisa que, a Menorca, la gent no para de cantar-la i tarallarejar-la. "I no et deixis entabanar per la música estrangera!", sentencia el correu. Sigui com sigui, ha fet el seu efecte.

"Mai darling inglish pitinglish / menorquin no andersten / and mai jolidai is litel / it is jot i no pai-pai", explica la cançó, a ritme de rumba, tot parodiant la figura del típic ligón de platja que es poden trobar les estrangeres de bon veure a Menorca. Però Verigut és tan sols la punta de llança del  primer disc en solitari de Mariano, A ritme d'Illa, on també s'hi troben balades, boleros, tangos o swings, que versionen poemes de Pons Ponç, Miquel Martí i Pol...

L’èxit digital ha sigut tal que ha animat la discogràfica a replantejar-se la distribució. A ritme d’Illa, en principi, només s’havia de distribuir a Menorca. Ara, però, ja arriba als principals establiments del país, com la FNAC o El Corte Inglés. Internet, doncs, es demostra com un gran actiu per a les cultures minoritzades, que no disposen de grans canals com MTV o d’emissores com Los 40 Principales que en fomentin la promoció.

19/04/2007 · Barcelona
El Parlament de Catalunya ha aprovat una moció presentada pel diputat de Convergència i Unió Oriol Pujol perquè el Govern realitzi les gestions necessàries davant el Ministeri d'Indústria espanyol perquè TV3 es pugui seguir veient al País Valencià i Canal 9 es vegi també a Catalunya. La moció aprovada finalment reclama "preservar i potenciar l'existència de l'espai comú de cultura, llengua i comunicació a tots els territoris de parla catalana". Pujol, satisfet per l'aprovació de la moció, també ha volgut posar de manifest que "l'habilitant, el titular dels canals per on emet TV3 des de fa 21 anys és el Ministeri d'Indústria i el tripartit intenta amagar-ho".

19/04/2007 · Barcelona
El Parlament de Catalunya ha aprovat una moció presentada pel diputat de Convergència i Unió Oriol Pujol perquè el Govern realitzi les gestions necessàries davant el Ministeri d'Indústria espanyol perquè TV3 es pugui seguir veient al País Valencià i Canal 9 es vegi també a Catalunya. La moció aprovada finalment reclama "preservar i potenciar l'existència de l'espai comú de cultura, llengua i comunicació a tots els territoris de parla catalana". Pujol, satisfet per l'aprovació de la moció, també ha volgut posar de manifest que "l'habilitant, el titular dels canals per on emet TV3 des de fa 21 anys és el Ministeri d'Indústria i el tripartit intenta amagar-ho".

La moció insta el Govern "a continuar fent les gestions necessàries amb el Govern de la Generalitat Valenciana per tal de garantir la reciprocitat en les emissions de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió en el territori valencià i de les emissions de la Radiotelevisió Valenciana en el territori català". Oriol Pujol -present a l'acte que dimarts va organitzar la Federació Llull-, ha celebrat l'aprovació de la moció perquè "qualsevol pas, per petit que sigui, serveix per guanyar temps a un tancament anunciat".

La moció originària, però, posava de manifest la voluntat de Pujol de "no creure que Montilla, titular de la cartera d'Indústria al 2005, va enredar a Acció Cultural del País Valencià".  PSC, Esquerra i Iniciativa no han aprovat aquest punt, fet que ha motivat Oriol Pujol a recalcar que ERC, anteriorment, havia culpat obertament el ministeri d'Indústria d'incomplir els compromisos amb ACPV.

19/04/2007 · Barcelona
El programa setmanal “Amics, coneguts i saludats”, conduït pel periodista Josep Puigbó a Td8, la televisió del Grup Godó, es pregunta, en la seva edició de dijous 19 d'abril, què en queda del franquisme als diferents estaments de la societat espanyola. D’entrada, és un tema força adequat, especialment, com ja es diu a la presentació del propi programa, pel context de crispació que viu actualment la vida política i social a Espanya. És bo, i és el seu deure, que els mitjans de comunicació palpin la temperatura del carrer i ofereixin claus interpretatives al seu públic. Però aquesta vegada Td8 ha anat més enllà

19/04/2007 · Barcelona
El programa setmanal “Amics, coneguts i saludats”, conduït pel periodista Josep Puigbó a Td8, la televisió del Grup Godó, es pregunta, en la seva edició de dijous 19 d'abril, què en queda del franquisme als diferents estaments de la societat espanyola. D’entrada, és un tema força adequat, especialment, com ja es diu a la presentació del propi programa, pel context de crispació que viu actualment la vida política i social a Espanya. És bo, i és el seu deure, que els mitjans de comunicació palpin la temperatura del carrer i ofereixin claus interpretatives al seu públic. Però aquesta vegada Td8 ha anat més enllà

i ha convidat el vicepresident de la Fundació Francisco Franco. Certament, la taula de debat la conformen altres persones de més dignitat humana i molt més rigor històric, com el periodista Eduardo Martín de Pozuelo, l’expert en història contemporània espanyola i doctor en Història Paul Preston, l’exsenador Pere Portabella o l’historiador, exmilitar i fundador de la Unió Militar Democràtica Gabriel Cardona.

Només aquests ja poden oferir una visió prou clara i realista del que suposà el franquisme i de si en perduren alguns tics, però la presència d’Agustín Castejón, vicepresident de la Fundación Francisco Franco és absolutament gratuïta a no ser que el que es busqui sigui l’estridència, l’enfrontament i unes dosis de demagògia que sempre ajuden a remuntar índexs d’audiència.

Que es doni carta de normalitat i es posi un habitual orador dels homenatges preconstitucionals que es fan a Montjuïc, portaveu del “fervor español, joseantoniano y falangista” (en paraules del propi Castejón) al mateix nivell que persones demòcrates, historiadors rigorosos i alguns perseguits per la barbàrie franquista és un molt mal exercici per a la promoció dels valors democràtics i de convivència que s’haurien de suposar en un mitjà de comunicació.

16/04/2007 · Barcelona
Com informàvem a Tribuna, prop de 80 estudiants de periodisme de sis universitats catalanes s’han reunit aquest cap de setmana per estudiar el repte d’Internet pel que fa al periodisme, la professió i la seva vessant personal, i una de les conclusions a què han arribat és que els blocs de l’anomenat periodisme ciutadà pot enriquir la tasca dels mitjans de comunicació en tant que nova font a tenir en compte.

16/04/2007 · Barcelona
Com informàvem a Tribuna, prop de 80 estudiants de periodisme de sis universitats catalanes s’han reunit aquest cap de setmana per estudiar el repte d’Internet pel que fa al periodisme, la professió i la seva vessant personal, i una de les conclusions a què han arribat és que els blocs de l’anomenat periodisme ciutadà pot enriquir la tasca dels mitjans de comunicació en tant que nova font a tenir en compte.

Un dels punts que ha causat més controvèrsia en aquest encontre té a veure precisament amb l’intervencionisme ciutadà en l’elaboració de la informació, en el sentit de fer necessària la distinció entre expressió ciutadana i periodisme ciutadà, per tal de recobrar el prestigi perdut per la professió periodística, que ha de ser assimilable a qualitat i rigor. Que el periodisme ha d’evolucionar amb la tecnologia, però, és un repte que tothom té força clar; això sí, cal que existeixi un codi deontològic específic al ciberperiodisme que ha de servir no per coartar la llibertat d’expressió sinó per evitar continguts pejoratius o difamatoris, conclouen els estudiants.
La trobada, organitzada per l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) amb el suport de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, ha tingut lloc a Canyamars (Maresme), i s’emmarca en altres trobades similars que tenen per denominador comú l’anàlisi i la recerca de com fer arribar la premsa de pagament als joves i com hauran d’afrontar el repte els futurs professionals del periodisme.
D'altra banda, l'ACPC celebrarà el proper 28 d'abril la II Convenció Catalana de la Premsa Comarcal i Local i la 25a assemblea de l'entitat a la sala noble del castell de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).  

16/04/2007 · Barcelona
El reportatge de la productora Batabat ‘Terra Lliure: punt final’ que va emetre dissabte al vespre el 33 va batre tots els rècords d’audiència de la cadena, situant-se sis punts per sobre de la mitjana de quota que registra normalment. Fins a 289.000 espectadors de mitjana van seguir atentament el documental, que va registrar una excel·lent quota del 10,2%, esdevenint el primer programa del 33 que apareix al rànquing dels programes més vistos del dia.

16/04/2007 · Barcelona
El reportatge de la productora Batabat ‘Terra Lliure: punt final’ que va emetre dissabte al vespre el 33 va batre tots els rècords d’audiència de la cadena, situant-se sis punts per sobre de la mitjana de quota que registra normalment. Fins a 289.000 espectadors de mitjana van seguir atentament el documental, que va registrar una excel·lent quota del 10,2%, esdevenint el primer programa del 33 que apareix al rànquing dels programes més vistos del dia.

El reportatge -la professionalitat del qual va quedar palès amb les ínfimes crítiques que va rebre per part de la caverna mediàtica- va arribar a registrar puntes de fins a 345.000 espectadors, tot i emetre's en dissabte, pel segon canal de la CCRTV i en competència directa amb el futbol. Les adverses condicions d'emissió contrasten amb les bones xifres que va aconseguir, fet que obliga els directius de la Corporació a valorar la possibilitat que, si s'hagués emès per TV3, s'hagués pogut aconseguir una major proporció del pastís de les audiències, obligació de qualsevol bon programador televisiu que no es deixa influir per prejudicis polítics.

El reportatge, a més de veure's pel 33, també es podrà adquirir en format DVD a partir de dijous amb la revista Sàpiens del mes de maig . Així mateix, també s'emetrà en basc per Euskal Telebista.

16/04/2007 · Barcelona
La polièdrica Internet catalana s’enriqueix, des d’avui, amb un nou portal digital, Directe!, que du l’explícit subtítol d’“informació amb independència”. Si a finals de desembre va veure la llum El Singular Digital, proper a l’entorn empresarial de CiU, ara és ERC qui aposta per dotar-se de presència pròpia a la Xarxa, amb un portal que, entre els comentaristes, acull les opinions del responsable de premsa del partit, Sergi Sol.

16/04/2007 · Barcelona
La polièdrica Internet catalana s’enriqueix, des d’avui, amb un nou portal digital, Directe!, que du l’explícit subtítol d’“informació amb independència”. Si a finals de desembre va veure la llum El Singular Digital, proper a l’entorn empresarial de CiU, ara és ERC qui aposta per dotar-se de presència pròpia a la Xarxa, amb un portal que, entre els comentaristes, acull les opinions del responsable de premsa del partit, Sergi Sol.

Segons el director de Directe!, Joan Camp, "hem fet una aposta per ser un mitjà de continguts generalista, centrats en l'actualitat catalana i des d'una òptica catalana. El nostre marc de referència és (serà) doncs el marc dels Països Catalans. I no ens fa cap vergonya admetre-ho, perque (sic) creiem que és molta la gent que realment creu que catalans, illencs, valencians, etc. tenen molt més en comú entre si que no pas amb la resta de l'estat. És la mateixa gent que sistemàticament és silenciada per uns mitjans que no volen reflexar (sic) cap realitat que no sigui la dels interessos que representen".

Directe! constata que "fa anys que el món mediàtic català es troba estancat i sense possibilitats de créixer", motiu pel qual "no vol ser un diari digital més, sinó que es proposa l'objectiu de no deixar d'innovar amb la voluntat de ser capdavanters en aquest àmbit, essent conscients que Catalunya necessita la innovació tecnològica per tirar endavant com a País".

A directe.cat també s'hi allotjaran els blocs de personalitats destacades de la societat catalana, com la plataforma Els Altres Andalusos, l'arquitecta Ariadna Alvarez, l'editora Montserrat Terrones o Diego Arcos, president d'Immi.cat, els historiadors, Antoni Abad, Oriol Junqueras, l'economista Elisenda Paluzie, els periodistes David Bassa i Jordi Creus, el president de la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes...

Des del Racó Català, el portal a què el director Joan Camp estava vinculat des de fa anys, es vol deixar clar que "directe.cat no té cap relació amb Racó Català més enllà de que algú vinculat al nostre mitjà hi pugui participar a títol individual".

Tribuna Catalana saluda i encoratja la nova publicació, ja que contribuirà a augmentar la pluralitat de la nostra premsa digital.

13/04/2007 · Tribuna Mallorca
Ja comença a arribar a les llibreries el llibre El Mundo contra Mallorca, de Miquel Àngel Tortell, que posa al descobert les mentides que dia a dia publica el diari El Mundo. Tortell és nascut a Muro, filòleg, polític i periodista que va treballar en el gabinet de premsa de la conselleria de vicepresidència en temps del Pacte de Progrés i després en el gabinet de premsa del Consell de Mallorca.

13/04/2007 · Tribuna Mallorca
Ja comença a arribar a les llibreries el llibre El Mundo contra Mallorca, de Miquel Àngel Tortell, que posa al descobert les mentides que dia a dia publica el diari El Mundo. Tortell és nascut a Muro, filòleg, polític i periodista que va treballar en el gabinet de premsa de la conselleria de vicepresidència en temps del Pacte de Progrés i després en el gabinet de premsa del Consell de Mallorca.
Segons Tortell ha afirmat que "el llibre és una anàlisi del periodisme virulent i obsessiu contra Mallorca. (...) És un llibre per despertar o activar consciències, mostrant el seu menyspreu i reforçant l'autoestima dels mallorquins. (...) El Mundo ataca Mallorca perquè sempre fa atacs constants contra la identitat cultural o lingüística, a més es mostra contrari i ataca qualsevol moviment social, plataforma o col.lectiu veïnal. (...) Molts dels arguments de El Mundo per si mateix no tenen ressò, però hi ha altres plataformes on es deixen sentir com IB3. Tot el que és notícia a El Mundo ho és a IB3. Així a poc a poc els seus arguments quallen dins la societat, ja que a més de la plataforma informativa d'IB3, utilitzen la plataforma política des del escons del PP." El llibre consta d'una primera part dedicada al club dels Anti; des de les plataformes reivindicatives en defensa del territori, Son Espases, Son Real, els antiautovies, antigolf. A més de diferents referències als atacs del diari a l'església. Dins aquest apartat hi ha un capítol especial a l'anti-Munarisme i als atacs constants que es fan a la presidenta del Consell, fins al punt de degradar la institució: "En aquest cas UM serveix al PP i El Mundo per descarregar les tensions polítiques del pacte entre PP i UM. Can Domenge, la Pinyata, Son Massot, a més de tota una teringa d'insults cap a Munar. El segon bloc del llibre és la meva devoció: el nacionalisme i la llengua. S'analitza la criminalització de tot el nacionalisme amb insults i atacs contra els símbols, des del mapa meterològic dels Països Catalans, fins al suposat conflicte lingüístic, amb el trilingüisme, fins l'antològica polèmica de la junta avaluadora de català".

12/04/2007 · Barcelona
La Federació Llull, formada per les tres grans entitats culturals del país (Acció Cultural del País Valencià, Òmnium Cultural i Obra Cultural Balear), tem que el principi de rectificació de la Generalitat valenciana pel que fa a un tancament de TV3 en aquell territori no es faci amb totes les garanties necessàries. Amb la idea d’estar alerta dels moviments que hi hagi entre els governs català i valencià i de conscienciar la societat civil dels riscos que hi ha sobre la taula, la Federació ha organitzat, d’entrada, una taula rodona a Barcelona, el proper dimarts 17 d’abril.

12/04/2007 · Barcelona
La Federació Llull, formada per les tres grans entitats culturals del país (Acció Cultural del País Valencià, Òmnium Cultural i Obra Cultural Balear), tem que el principi de rectificació de la Generalitat valenciana pel que fa a un tancament de TV3 en aquell territori no es faci amb totes les garanties necessàries. Amb la idea d’estar alerta dels moviments que hi hagi entre els governs català i valencià i de conscienciar la societat civil dels riscos que hi ha sobre la taula, la Federació ha organitzat, d’entrada, una taula rodona a Barcelona, el proper dimarts 17 d’abril.
Sota el títol “Per un acord TV3-Canal 9 amb plenes garanties. Per fer possible que totes les nostres televisions arriben a tots els Països Catalans”, hi intervindran, a més dels presidents de les tres entitats, el professor de la UAB Salvador Cardús, el director de Vilaweb Vicent Partal i l’advocada d’ACPV Mercè Teodoro.
En la carta de la convocatòria, les tres entitats constaten que tot i haver aconseguit “el que fins fa ben poc era impossible” (l’obertura de converses entre els dos governs sobre un possible acord de reciprocitat), el conflicte “encara és lluny d’estar tancat”. I és que no s’ha arxivat l’expedient sancionador contra ACPV, amb la conseqüent multa de fins a un milió d’euros, no s’ha retirat l’ordre de tancament de les emissions de TV3 pel proper 25 d’abril, hi ha hagut un intent de censura i l’acord de reciprocitat encara no s’ha signat. En aquest sentit, la Federació alerta que cal tenir “molt present” el manteniment dels actuals quatre canals de la corporació catalana i “evitar les errades del cas balear”.
En aquella ocasió, l’acord de reciprocitat a què es va arribar deixava en mans del govern balear el control de les emissions. Si el cas valencià es tanqués satisfactòriament podria servir també de base per a replantejar l’acord IB3-TV3 i començar així a posar els fonaments d’un espai nacional de comunicació, plenament legal, que faria possible que totes les televisions que emeten en català arribessin a tot l’àmbit lingüístic. La taula rodona tindrà lloc a l’auditori de la Fundació Antoni Tàpies (C/Aragó, 255), a les vuit del vespre.

11/04/2007 · Barcelona
El periodista es troba exposat a mil i una pressions polítiques i econòmiques. Se suposa que, si és un bon periodista, no es deixarà influir per aquestes pressions i seguirà fidel al codi deontològic de la professió. Però què passa si el primer que es deixa influir per aquestes pressions és el propi Col·legi de Periodistes de Catalunya? La institució va emetre un comunicat, el 27 de març, en què protestava "de forma enèrgica per l'amenaça de tancament immediat que pesa sobre les emissions de Televisió de Catalunya en l'àmbit geogràfic de la Comunitat Valenciana".

11/04/2007 · Barcelona
El periodista es troba exposat a mil i una pressions polítiques i econòmiques. Se suposa que, si és un bon periodista, no es deixarà influir per aquestes pressions i seguirà fidel al codi deontològic de la professió. Però què passa si el primer que es deixa influir per aquestes pressions és el propi Col·legi de Periodistes de Catalunya? La institució va emetre un comunicat, el 27 de març, en què protestava "de forma enèrgica per l'amenaça de tancament immediat que pesa sobre les emissions de Televisió de Catalunya en l'àmbit geogràfic de la Comunitat Valenciana".

El comunicat, enèrgic i contundent, va arribar una setmana després del posicionament de la Unió de Periodistes Valencians, i dues setmanes després de l'apel·lació que el Grup de Periodistes Ramon Barnils va fer a les dues institucions perquè es posicionessin. Però, a banda de la tradicional parsimònia que mostra el Col·legi en temes que afecten el país, el comunicat parla en tot moment de Comunitat Valenciana. El redactat original del posicionament, però, emprava una terminologia totalment diferent, parlant sense cap complex de País Valencià, la denominació que, de manera natural, empra la majoria de catalans per referir-se a les comarques del sud del Sénia. Després de passar per les tisores de la directiva, el comunicat que va sortir a la llum es refereix a Comunitat Valenciana. Pressions? Por a incomodar els estaments polítics catalans?

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació va qualificar d'inacceptable l'exigència de Francisco Camps que, perquè TV3 es pugui continuar veient de Vinaròs a Guardamar, els periodistes hauran d'emprar el terme Comunitat Valenciana. Contrasta aquesta dignitat institucional amb l'actitud del Col·legi de Periodistes, entitat que ha d'emparar els afiliats que es neguen a fer el joc a pressions polítiques.

Per contra, en el cas del boicot del PP al Grupo Prisa, el Col·legi proclama als quatre vents: "No es pot restringir el dret i el deure d'informar dels periodistes". Mentrestant, quan el suposat garant dels drets periodístics és el primer a sotmetre's a les voluntats dels poderosos, encara es pregunta per què els joves estudiants de comunicació no corren en massa a treure's el carnet del Col·legi.

11/04/2007 · Barcelona
"Es una mala noticia para la Comunidad de Madrid que la sede de una empresa eléctrica que es multinacional y que es una de las grandes empresas españolas multinacionales se traslade fuera del territorio nacional". Així de sincera s'expressava la senyora Esperanza Aguirre quan Gas Natural tenia la intenció de realitzar una opa a Endesa. Ara, la televisió d'Aguirre s'ha traslladat fora del "territorio nacional" per destapar la persecució que suposadament pateix a Catalunya el castellà -"la lengua común de este país", sense especificar de quin país parlen, ni de si aquest país inclou colònies de més enllà del "territorio nacional"-. Un tema, segons els responsables del canal públic Telemadrid, "d'interès general" a la capital espanyola.

11/04/2007 · Barcelona
"Es una mala noticia para la Comunidad de Madrid que la sede de una empresa eléctrica que es multinacional y que es una de las grandes empresas españolas multinacionales se traslade fuera del territorio nacional". Així de sincera s'expressava la senyora Esperanza Aguirre quan Gas Natural tenia la intenció de realitzar una opa a Endesa. Ara, la televisió d'Aguirre s'ha traslladat fora del "territorio nacional" per destapar la persecució que suposadament pateix a Catalunya el castellà -"la lengua común de este país", sense especificar de quin país parlen, ni de si aquest país inclou colònies de més enllà del "territorio nacional"-. Un tema, segons els responsables del canal públic Telemadrid, "d'interès general" a la capital espanyola.

Telemadrid, doncs, se suma a la versió ‘cañí' de la Ràdio dels Mil Turons en què s'ha convertit la COPE, la ràdio de la Conferència Episcopal Espanyola. Mentida rere mentida, tòpic rere tòpic, tant el documental d'El Mundo TV per a Telemadrid com la ràdio catòlica contribueixen a llaurar l'odi irracional envers Catalunya, sense fer una aproximació mínimament vàlida a la realitat del català. Ja se sap que, a Catalunya, agitar el fantasma del catalanisme sempre dóna rèdits i, amb el documental Ciudadanos de Segunda, Esperanza Aguirre afronta les eleccions del 27 de maig amb una gran carta de presentació.

Des de Catalunya, el vídeo no ha sorprès ni poc, ni gaire. Davant les agressions que constantment pateix el país, els aborígens han sabut generar uns anticossos humorístics que, si més no, els permeten anar tirant. A imatge i semblança del burro català criticat per Pujol -que es contraposa, irònicament, al brau espanyol-, per Internet ja circula un vídeo de resposta al Ciudadanos de segunda, en què s'hi recullen les declaracions d'un nouvingut a Catalunya que va ser raptat pels Mossos i immers en un bidó de ratafia per tal que aprengués a dir ‘Heil Montilla!'.

03/04/2007 · Barcelona
L’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) ha organitzat, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i les universitats catalanes amb estudis de periodisme, la II Trobada de Joves Lectors, que tindrà lloc el cap de setmana del 13 i 14 d’abril a Canyamars (Maresme) i que enguany abordarà el periodisme en relació amb les noves tecnologies.

03/04/2007 · Barcelona
L’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) ha organitzat, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i les universitats catalanes amb estudis de periodisme, la II Trobada de Joves Lectors, que tindrà lloc el cap de setmana del 13 i 14 d’abril a Canyamars (Maresme) i que enguany abordarà el periodisme en relació amb les noves tecnologies.
Concretament, l’objectiu de l’encontre és el de “promoure el debat sobre com les noves tecnologies de la informació i la comunicació poden obrir noves perspectives professionals i industrials en el món comunicacional català”, segons s’explica des de l’ACPC. Com els joves llegeixen els periòdics en el món digital i quines són les estratègies més adequades per arribar a aquest tipus de lectors seran dos dels eixos sobre els quals giraran els diversos tallers que s’han preparat. La matriculació a les jornades, que són gratuïtes, inclou el transport, l’allotjament i les menjades.
Les conclusions que s’obtinguin dels tallers (cada universitat en dirigeix un) s’aplicaran a un projecte estratègic de l’ACPC: serviran per elaborar unes directrius orientades a la premsa catalana de comarques per atreure l’atenció dels joves i incorporar-los com a lectors.

02/04/2007 · Castelló
Més de 2.000 persones es van concentrar, dissabte, davant la Casa dels Caragols, seu de la delegació de la Generalitat Valenciana, a favor del manteniment de les emissions de TV3 al País Valencià. L’èxit de la concentració, realitzada per SMS i correu electrònic, va fer que la policia municipal hagués de tallar el trànsit del carrer Major, tot i tractar-se d’un acte espontani de gent indignada pel fet que els seus governants volguessin tancar la catalana, com popularment es coneix la TV3 al País Valencià.

02/04/2007 · Castelló
Més de 2.000 persones es van concentrar, dissabte, davant la Casa dels Caragols, seu de la delegació de la Generalitat Valenciana, a favor del manteniment de les emissions de TV3 al País Valencià. L’èxit de la concentració, realitzada per SMS i correu electrònic, va fer que la policia municipal hagués de tallar el trànsit del carrer Major, tot i tractar-se d’un acte espontani de gent indignada pel fet que els seus governants volguessin tancar la catalana, com popularment es coneix la TV3 al País Valencià.

L'èxit d'aquesta concentració, les pressions exercides per diverses institucions valencianes -des d'ACPV a la Unió de Periodistes Valencians o l'AVL-, les pressions de la Generalitat de Catalunya... han empès el PP valencià a un principi de rectificació, que per primera vegada reconeix públicament que la solució passa per la plena legalització de les emissions de TV3 al País Valencià mitjançant un acord de reciprocitat TV3-Canal 9. ACPV, propietària dels repetidors, valora que la rectificació és producte de la pressió ciutadana, "ja que l'absoluta majoria de la societat del nostre país li ha fet veure al Govern valencià que l'intent de tancar TV3 és una pretensió antidemocràtica inadmissible en l'Europa del segle XXI", però apunta que el conflicte encara no s'ha tancat, motiu pel qual continua ferm en la seva posició d'organitzar mobilitzacions fins que no s'hagi arribat a "una solució definitiva justa i no sotmesa a cap control polític".

02/04/2007 · Barcelona
Els usuaris de Windows Vista podran descarregar-se la traducció del sistema operatiu al català a partir de la setmana vinent. Microsoft s’havia marcat la data del 30 de març per començar distribuir el Windows Vista en català, però la data definitiva s’endarrerirà un pèl. A partir de la setmana vinent, tothom qui ja utilitzi el Vista podrà baixar-se, des de microsoft.cat, el pedaç oficial que traduirà el sistema operatiu al català. I, a mitjans de maig, els ordinadors Dell, Toshiba i HP de tot l'Estat espanyol duran preinstal·lada la versió en català del sistema. Al maig també serà quan els usuaris podran comprar a la botiga el paquet ofimàtic en català, segons ha anunciat la delegació de Microsoft a Catalunya.

02/04/2007 · Barcelona
Els usuaris de Windows Vista podran descarregar-se la traducció del sistema operatiu al català a partir de la setmana vinent. Microsoft s’havia marcat la data del 30 de març per començar distribuir el Windows Vista en català, però la data definitiva s’endarrerirà un pèl. A partir de la setmana vinent, tothom qui ja utilitzi el Vista podrà baixar-se, des de microsoft.cat, el pedaç oficial que traduirà el sistema operatiu al català. I, a mitjans de maig, els ordinadors Dell, Toshiba i HP de tot l'Estat espanyol duran preinstal·lada la versió en català del sistema. Al maig també serà quan els usuaris podran comprar a la botiga el paquet ofimàtic en català, segons ha anunciat la delegació de Microsoft a Catalunya.

L'endarreriment en la data marcada per les previsions s'explica perquè la delegació a Catalunya de Microsoft ha hagut de tancar un acord a vàries bandes en què s'hi ha implicat la seu central de l'empresa i les delegacions de Toshiba, Dell i HP a l'Estat espanyol. L'acord permetrà que, quan l'usuari arrenqui l'ordinador per primera vegada, podrà decidir si vol el Vista en català o en espanyol, sigui quin sigui el seu lloc de residència. Així mateix, apunta Microsoft Catalunya, la traducció oficial de l'Office 2007 al català, actualment, ja es troba a microsoft.cat.

La voluntat de Microsoft de vetllar pel mercat català arrenca l'any 2005, quan Steve Balmer, número dos de la companyia, va visitar Barcelona i va entendre "que el mercat català tenia unes connotacions geogràfiques, econòmiques i culturals molt específiques", segons Microsoft Catalunya. Des de llavors, la companyia de Redmond entén Catalunya com un mercat en què s'hi ha d'incidir específicament "com a aposta estratègica, pel seu teixit empresarial específic, pel nivell de població i pel vessant cultural i de llengua". És per això que Microsoft ha creat la figura del delegat a Catalunya -Carles Grau-, que compta amb poder executiu, ha estrenat microsoft.cat i ha apostat per la traducció al català dels seus principals productes abans que no quedin obsolets.

28/03/2007 · Barcelona
La demanda que TV3 sigui una televisió realment nacional, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, ha calat fort entre la ciutadania dels Països Catalans i s'ha expressat amb força a Internet. La campanya impulsada des de dilluns pel col·lectiu Criteri compta, dimecres a la tarda, amb l'adhesió de més de 28.000 internautes que reclamen "una acció ferma i decidida per garantir la continuïtat de l'emissió de TV3 al País Valencià i també a les Illes Balears on també es veu amenaçada". La velocitat amb què se succeeixen les adhesions són una bona mostra del clamor popular perquè TV3 s’emeti a tota la nació i, d’una vegada per totes, la tingui com a referent.

28/03/2007 · Barcelona
La demanda que TV3 sigui una televisió realment nacional, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, ha calat fort entre la ciutadania dels Països Catalans i s'ha expressat amb força a Internet. La campanya impulsada des de dilluns pel col·lectiu Criteri compta, dimecres a la tarda, amb l'adhesió de més de 28.000 internautes que reclamen "una acció ferma i decidida per garantir la continuïtat de l'emissió de TV3 al País Valencià i també a les Illes Balears on també es veu amenaçada". La velocitat amb què se succeeixen les adhesions són una bona mostra del clamor popular perquè TV3 s’emeti a tota la nació i, d’una vegada per totes, la tingui com a referent.

En les darreres hores, el propi PSPV i Esquerra Unida s'han sumat a la multitud de peticions a Camps perquè estableixi un acord de reciprocitat amb TV3, talment com el popular Matas va establir amb IB3. Els propers dies seran claus perquè aquest acord, tècnicament possible, políticament probable, es faci o no efectiu. La pròpia Televisió de Catalunya va formular, dimarts, una demanda en aquest sentit, reclamant "que s'arribi a una solució que permeti que els ciutadans del País Valencià puguin continuar veient les emissions de Televisió de Catalunya", en un moment en què la tecnologia "permet augmentar el nombre de canals de televisió a l'abast dels ciutadans".

26/03/2007 · Barcelona
"Senyor President: Com a ciutadà d'aquest país, els exigeixo una acció ferma i decidida per garantir la continuïtat de l'emissió de TV3 al País Valencià i també a les Illes Balears on també es veu amenaçada (...). Els ciutadans d'aquest país que tan hem lluitat per aconseguir aquest dret democràtic de comunicació ens mereixem un major respecte per part dels nostres governants davant aquests atacs a la llibertat". Amb aquesta contundència s'expressa la campanya virtual impulsada per Criteri per reclamar una TV3 realment "nostra", "de tots", "una televisió d'àmbit nacional".

26/03/2007 · Barcelona
"Senyor President: Com a ciutadà d'aquest país, els exigeixo una acció ferma i decidida per garantir la continuïtat de l'emissió de TV3 al País Valencià i també a les Illes Balears on també es veu amenaçada (...). Els ciutadans d'aquest país que tan hem lluitat per aconseguir aquest dret democràtic de comunicació ens mereixem un major respecte per part dels nostres governants davant aquests atacs a la llibertat". Amb aquesta contundència s'expressa la campanya virtual impulsada per Criteri per reclamar una TV3 realment "nostra", "de tots", "una televisió d'àmbit nacional".

La campanya del col·lectiu Criteri sorgeix parallelament a una altra difosa també per Internet, emparada dins el web Campanyes.org. La reclamació "Volem TV3 a València, Alacant i Castelló", que ja compta amb més de 300 adhesions, i de la qual se'n pot fer el seguiment des del web Per la pluralitat informativa.

23/03/2007 · Barcelona
El temps s’esgota per al ministre d’Indústria, el català Joan Clos, per evitar passar a la història com el responsable màxim del tancament de TV3 al País Valencià i l’anihilació de l’anèmic espai comunicatiu català que existeix des de la democràcia. L’alcalde Clos, que va tolerar durant anys l’al·legal BTV i va fer tots els possibles per legalitzar-la, ara té una oportunitat d’or per demostrar que l’interès que demostrava per BTV no era només partidista, sinó perquè creia que certes emissores al·legals mereixen esdevenir legals per la funció social que desenvolupen.

23/03/2007 · Barcelona
El temps s’esgota per al ministre d’Indústria, el català Joan Clos, per evitar passar a la història com el responsable màxim del tancament de TV3 al País Valencià i l’anihilació de l’anèmic espai comunicatiu català que existeix des de la democràcia. L’alcalde Clos, que va tolerar durant anys l’al·legal BTV i va fer tots els possibles per legalitzar-la, ara té una oportunitat d’or per demostrar que l’interès que demostrava per BTV no era només partidista, sinó perquè creia que certes emissores al·legals mereixen esdevenir legals per la funció social que desenvolupen.
El govern valencià, de moment, ja ha demanat a ACPV poder accedir als repetidors de TV3 per tancar-los el dimarts 27 de març, a les 9 del matí. Dos funcionaris de la Generalitat Valenciana van acudir, dijous, a la seu d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) perquè l'entitat permetera voluntàriament l'accés dels funcionaris autonomics a les seues instal·lacions per dur a terme el tancament definitiu de les emissions. ACPV s'hi va negar perquè "està compromesa des de la seua creació en la llibertat d'expressió i en la normalització lingüística del català al País Valencià", així com també perquè considera que el Consell no ha actuat d'acord amb la llei. Davant la negativa, la Generalitat ja ha sol·licitat l'autorització judicial preceptiva per executar per la força la mesura de cessament.

Segons Mercè Teodoro, advocada d'ACPV, l'aplicació de l'ordre de la Generalitat "no se sosté jurídicament ni és conforme a llei", perquè les comprovacions tècniques d'emissions en les que es fonamenta l'expedient estan realitzades a maig del 2006, és a dir, dos mesos abans de l'entrada en vigor la norma per la qual la Generalitat Valenciana s'atorga la potestat sancionadora i que està inclosa dins la llei 1/2006 del sector audiovisual: "El fet d'obrir un expedient administratiu sancionador amb caràcter retroactiu és inconstitucional", sentencia ACPV. En segon lloc, aquesta llei valenciana 1/2006, del Sector Audiovisual, envaeix competències estatals en matèria d'inspecció i sanció sobre emissions digitals terrestres, perquè és l'Estat qui organitza els espais i freqüències de televisió digital per al propi Estat i les comunitats, i les freqüències que són objecte d'inspecció són de titularitat estatal. En tercer lloc, el govern estatal va presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la norma en què es basa l'actuació de la Generalitat, "de tal manera que es fa evident que l'expedient està instruint-se per una administració incompetent en matèria de telecomunicacions". 

D'altra banda, Toni Gisbert, coordinador d'ACPV, avisa: "si el PP vol que marque la campanya electoral aquest tema així ho serà". Gisbert anuncia que, durant les mobilitzacions del 25 d'abril, aquest tema serà "omnipresent".

Tot i la tebiesa amb què va reaccionar ERC en fer-se pública la possibilitat que TV3 deixi de veure's al País Valencià, el president del grup parlamentari d'Esquerra al Congrés espanyol, Agustí Cerdà, ara ha volgut deixar clar que "Esquerra Republicana està fent totes les gestions al seu abast per tal de donar solució al problema en els pròxims dies i que TV3 pugui seguir emetent amb normalitat al País Valencià tal i com ha fet en els darrers disset anys".