Mirall trencat

De moment, els partits actuen amb por a ensopegar abans d’hora, a perdre l’oportunitat d’arribar al 27- M amb opcions. Tot sembla calculat, premeditat, amb les fitxes col·locades al taulell de l’Estratego esperant que algú les comenci a moure. S’han presentat llistes electorals amb cares conegudes i d’altres per conèixer.

S’ha fet una marató d’inauguracions d’obres que feia dies que estaven acabades i contrainauguracions d’altres que estan per fer. Hi ha hagut alguna tímida picabaralla amb el traçat de l’AVE de rerefons. S’han donat pinzellades dels programes, però està per veure qui comença a pintar el quadre del debat electoral de debò. 

Mentrestant, el mirall que reflecteix les misèries i glòries de Barcelona (Ciutat Vella) s’està tornant a esquerdar. Vivim, ara, una situació semblant al final d’una guerra, quan un no sap si ha de continuar disparant o no, si ja s’ha firmat la pau o no.  Joan Clos no va deixar de ser alcalde per l’aventura del Fòrum, ni per ballar amb Carlinhos Brown, sinó perquè Ciutat Vella, el mirall de Barcelona, reflectia la pitjor cara de l’incivisme, l’esnobisme i el pseudoturisme.

Tot plegat va acabar amb ell de ministre i una ordenança cívica que, ara, ha creat bosses d’incivisme. Una és al Raval, un reducte de pisos turístics il·legals, la prostitució expulsada dels barris benestants i els botellons. Amb el 27-M en l’horitzó, el mirall de Barcelona s’està tornant a trencar pel mateix lloc. I tots ens hi reflectim en ell.