32%

1.- Una campanya electoral municipal està plena de sorpreses...

Algunes de molt bones, com per exemple, els ànims que rebem pel carrer de persones que no coneixíem i que s’aturen a comentar la jugada amb nosaltres, o el fet que molts veïns i veïnes estiguin dedicant una part del seu temps a completar el procés programàtic participatiu “I tu què opines?” que hem endegat la gent d’ICV-EUiA de Vilafranca. Aquests dies, en que tenim una reunió gairebé a diari, arribar al local i veure que moltes persones han dipositat la butlleta participativa a la bústia, és realment il·lusionant i molt motivador!

D’altres sorpreses no són tan bones, com el fet que hi hagi tres formacions polítiques que hagin decidit no respectar els acords sobre el repartiment d’espais de propaganda. Tant desesperats estan per no respectar l’acord escrit al que vam arribar tots els partits fa només uns pocs dies?

Per sort, no tothom és així, i n’hi ha que conserven el sentit de l’humor. Que el Paco i el Fran, amb suport del Manel, s’hagin desplaçat expressament des del Bages per fer-me entrega de les espardenyes que veieu a la foto, sí que no m’ho esperava!

Quan, fa unes setmanes, vam fer un acte titulat “De quin peu calça Bernat Villarroya?” el Paco em va trucar preguntant-me la resposta literal a la pregunta... I va i divendres me’ls veig aparèixer pel local de reunió amb unes espardenyes del 42 (el meu número) i amb els colors de la candidatura!

2.- A Vilafranca aquests dies hi ha rebombori a Caixa Penedès. L’entitat ha incrementat els beneficis en un 32% el darrer any. Sobre el paper fantàstic. Per prescripció legal una part important d’aquests beneficis s’ha de destinar a obra social, és a dir, a la millora de les condicions socials de les zones on opera l’entitat.

A la vista del que exposen aquests dies els representants dels treballadors, fora bo començar aquesta “obra social” per la pròpia casa, garantint els drets dels treballadors, que l’altre dia denunciaven l’acomiadament improcedent d’un d’ells a causa de la seva tasca sindical. Molt preocupant i incomprensible en ple segle XXI...

Els sindicats també critiquen un peculiar sistema de govern corporatiu. Al respecte, i corroborant les crítiques sindicals, resulta interessant l’informe de la pròpia entitat tramés a la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

Els Ajuntaments de la comarca, especialment el de Vilafranca, tenen representació al govern de l’entitat i, indirectament, els ciutadans i les ciutadanes, també decidim el proper 27 de maig qui ens representa en aquesta àmbits.

Per la nostra part, des d’ICV-EUiA, proposarem iniciar un diàleg entre totes les parts per tal de modernitzar i democratitzar aquests òrgans de govern, simplificar les normatives existents i redactar els reglaments que resten pendents, amb l’objectiu d’assolir una veritable participació social també en aquest àmbit.

25 D'ABRIL

1.- Avui fa trenta tres anys d'un d'aquells aconteixements que serveixen per recordar-nos que un altre món és possible: La Revolució dels Clavells a Portugal. Hi ha coses que sembla que mai podrien passar... Per exemple que el propi exèrcit es revolti contra una dictadura militar feixista i l'enderroqui en poques hores. Sembla mentida que pogués passar, però va ser així. La radio va emetre una preciosa cançó i amb aquest senyal els soldats van sortir al carrer amb clavells als canons de les seves armes perquè no volien pas obrir foc sinó les portes de la llibertat per al poble portugués. Res és impossible: Les transformacions més impensables es poden fer realitat d'un dia per l'altre!

2.- I parlant de flors, em va fer molta il·lusió que, trencant els tòpics, em regalessin també a mi una rosa per Sant Jordi (Així com dos llibres que espero poder comentar ben aviat, que tenen molt bona pinta...). Salut, i que gaudiu de la primavera!

ECONOMIA, SUCCESSOS... O DRAMA HUMÀ DIARI?

Avui han mort dos treballadors en accident laboral en aquest país, un a Figueres i l’altre a Ulldecona. Els mitjans de comunicació, amb poques excepcions, no han donat massa importància a aquesta informació, com sol ser, desgraciadament, habitual.

Amb un criteri més que discutible (en la meva modesta opinió), les informacions referents al món laboral solen aparèixer a les seccions d’economia, encara que moltes d’aquestes informacions estarien potser millor ubicades a les seccions de societat o política. Ara bé, quan hi ha un accident laboral, gairebé mai apareix en aquesta secció.

Ja se sap, (la majoria de) les seccions d’economia són un estudi de molts factors, d'OPAs, causes, efectes, estadístiques, evolucions, índex... En canvi, semblaria que, els accidents laborals o són “successos” (és a dir s’esdevenen com espontàniament, sense cap causa) o, el que encara és pitjor, directament són noticies “menors” que no mereixen un espai gaire destacat en l’actualitat informativa.

Crec que no es presta l’atenció adequada a aquest drama gairebé diari de les morts a la feina, i també crec que tots i totes hem de ser molt més estrictes a l’hora d’exigir la implementació de les mesures de seguretat laboral.

I és que, encara que a l’ “economia” sembla que no li interessi gaire aquest tema, estem parlant de persones. De persones que moren. I per causes que, sovint, es poden evitar. I passa gairebé a diari. Aquí.

Potser si en comencem a parlar s’emprendran, en tots els àmbits, les mesures necessàries per fer front a aquest drama humà...

TU POTS CANVIAR LES COSES

Els homes i les dones d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa de Vilafranca del Penedès volem canviar les coses.

Volem avançar cap a una Vilafranca sense pobresa ni exclusions, on l’Ajuntament sigui un espai de proximitat per avançar amb justícia social. Volem una vila millor planificada, més convivencial i solidària, més habitable i democràtica, en definitiva més sostenible i més humana.

Divendres presentàvem públicament les 21 persones que formarem part de la candidatura per a les properes eleccions del 27 de maig. Una llista que obre una etapa de renovació, amb persones joves en llocs de responsabilitat, però que no renuncia al l'experiència vital, política i de gestió de les persones que formen l'equip.

CANDIDATURA D’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS – ESQUERRA UNIDA i ALTERNATIVA A VILAFRANCA DEL PENEDÈS

1. Bernat Villaroya i Garcia. 30 anys.
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, especialitzat en dret local i urbanístic. Treballa d’assessor jurídic a l’Ajuntament de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ha participat a diverses entitats vilafranquines com el Moviment Infantil de Vilafranca o la Plataforma per una Alternativa al Tren d’Alta Velocitat, entre d’altres. Durant la seva etapa a la Universitat de Barcelona va col·laborar amb l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), sindicat en el que va ostentat diversos càrrecs.

2. Patro Recober i Caballé. 52 anys.
Llicenciat en Història contemporània per la Universitat de Barcelona. Ha estat regidor de Cultura i de Medi Ambient, Societat del Coneixement, i del Pla per a la Gent Gran. Activista del moviment veïnal, ha treballat a l’oficina de Correus de Vilafranca del Penedès.

3. Laura Carbó i Sans. 23 anys.
Llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de Barcelona. Actualment treballa com a tècnica de medi ambient en el sector privat. Directora d’educació en el lleure, ha estat monitora del Moviment Infantil de Vilafranca, formant part de l’Equip de Responsables. És membre de Joves d’Esquerra Verda de Vilafranca del Penedès i forma part de la Comissió Política Local d’ICV a Vilafranca. Aficionada al teatre i a la música.

4. Marta Otero i Molas. 31 anys.
Diplomada en Gestió i Administració Pública i Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració. Ha treballat en l’àmbit de les polítiques socials, al Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya i a la Federació Catalana de Persones amb Discapacitat Intel·lectual. Actualment és tècnica del Grup Parlamentari d’Esquerra Unida - Iniciativa per Catalunya Verds al Congrés dels Diputats. Ha estat jugadora del Xamba i de l’Handbol Vilafranca.

5. Xavier Paretas i Biarnés. 55 anys.
Llicenciat en Dret per la Universitat Nacional d’Educació a Distància. Treballa a Caixa Penedès i forma part de la comissió de control de la mateixa. És membre de l’executiva de CC.OO. de l’Alt Penedès – Garraf i conseller de la Societat Municipal de l’Habitatge. Aficionat a l’esport i la muntanya.

6. Roser Lozano i Sánchez. 51 anys.
Diplomada en infermeria, ha treballat en el ram de l’odontologia. Impulsora del moviment feminista a Vilafranca del Penedès. És directora de lleure i actualment col·labora en el sector educatiu.

7. Jaume Clos i Arall. 51 anys.
És informàtic i treballa a una empresa de la Vila. Vinculat a diverses entitats de la comarca, és militant d’Iniciativa per Catalunya Verds des de l’any 1996. Fa dos anys que col·labora en el nou projecte d’ICV a Vilafranca i a l’Alt Penedès.

8. Toni Peñafiel i Hervás. 23 anys.
Estudiant de Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser president de l’Associació d’Estudiants de l’IES Eugeni d’Ors. És el coordinador de l’Agrupació Comarcal de l’Alt Penedès de Joves d’Esquerra Verda i forma part de la seva direcció nacional.

9. Berta Malonda i Monreal. 40 anys.
Llicenciada en Historia de L'Art per la Universidad Complutense de Madrid. Des de fa cinc anys resideix a Vilafranca i treballa com a gestora telefònica i és delegada sindical i de prevenció de riscos Llaborals per CC.OO. Ha treballat en Producció de Teatre.

10. Carles Feixa i Pàmpols (Ind). 44 anys.
Doctor en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona i Honoris Causa per la de Manizales (Colombia). En l’actualitat és professor titular a la Universitat de Lleida. S’ha especialitzat en l’estudi de les cultures juvenils, amb investigacions sobre el terreny a Catalunya i Mèxic. És autor de més de 25 llibres i ha estat assessor per a polítiques de joventut de Nacions Unides. És un fervent usuari de la bicicleta com a mitjà de transport urbà.

11. Andreu Retamal i Sánchez. 28 anys.
És Tècnic Administratiu d’FP II. Treballa a Brose SA, on és delegat sindical de CC.OO. Ha format part dels Xicots de Vilafranca i dels Falcons.

12. Roser Esteve i Mestres. 55 anys.
Diplomada en infermeria treballa a l’ambulatori de Vilafranca del Penedès.

13. Jaume Escofet i Carmona. 27 anys.
Enginyer de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya. Actualment treballa com en una empresa privada com a analista programador. Ha participat del moviment de solidaritat amb el poble de Veneçuela i és fotògraf aficionat.

14. Ana Maria Gil i Becerro. 54 anys.
Comerciant, treballa a la Llibreria Ana, al barri de l’Espirall.

15. Esteban González i Galvañ. 68 anys.
Jubilat. Membre fundador d’Iniciativa per Catalunya Verds a Vilafranca. Va ser secretari general del sindicat CC.OO. de l’Alt Penedès.

16. Núria Alayo i Gil (Ind). 28 anys.
Enginyera tècnica agrícola i llicenciada en Enologia i Viticultura per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Ha treballat a l’INCAVI i a diverses empreses del sector vitivitícola. Actualment treballa en una empresa del Priorat.

17. Daniel Cruz i Eruste. 34 Anys.
Titulat en Imatge i So. Actualment treballa de lampista. Va ser Delegat de personal i delegat de prevenció de riscos laborals.

18. Ona Almanza i Salat. 22 anys.
Diplomada en Magisteri i Educació Infantil. És mestra a l’Escola Mas i Perera de Vilafranca. Ha estat monitora del Moviment Infantil de Vilafranca.

19. Oriol Comas i Mestres (Ind). 29 anys.
Llicenciat en Enginyeria de Telecomunicació per la UPC, actualment treballa en els sectors de la informàtica i les telecomunicacions. Ha col·laborat amb el Moviment Infantil de Vilafranca, entre d'altres entitats.

20. Aida Mestres i Ràfols. 31 anys.
Diplomada en Educació Social per la UB. Treballa en la dinamització juvenil. Ha estat membre activa de l’associacionisme juvenil laic i progressista, formant part de la direcció d'Esplais Catalans i del grup de treball de participació infantil del Consejo de la Juventud d'España. Actualment forma part del claustre de l'Escola Lliure el Sol.

21. Fèlix Plantalech i Batlle. 57 anys.
Artista d’arts plàstiques. Membre fundador d’Iniciativa per Catalunya Verds a Vilafranca. Va ser cap de llista i regidor del PSUC (1979-1983) a Vilafranca.

VIVIANE FORRESTER

“La direcció de Seat i els sindicats han arribat a un acord per retallar la plantilla en 1.600 treballadors els pròxims tres anys a través de prejubilacions i baixes voluntàries”

Noticies com aquesta, que sentia l’altre dia per la ràdio, venent sent habituals des de ja fa uns anys. En aquest cas, com a mínim, sembla que la mesura no deixarà sense recursos als treballadors afectats. Tanmateix, em segueixen inquietant força aquests tipus de noticies que els mitjans d’informació solen relegar a algun apartat secundari de les seves seccions d’ “economia”.

Cada vegada que les sento em passa pel cap un nom: Viviane Forrester (foto): Una crítica d’art francesa que, des de fa uns quants anys s’ha dedicat a escriure assaigs sobre els efectes perversos que estan tenint el neoliberalisme i la globalització econòmica sobre les persones.

Admeto que, quan vaig llegir la seva obra més divulgada, L’horror econòmic, vaig tenir una espècie de revelació. Fins ara, no m’ha caigut cap altre llibre a les mans que expliqui amb tanta claredat en què consisteix la globalització econòmica i quins són els seus principals efectes, especialment sobre allò que encara anomenem “treball”...

I la Forrester ho explica aportant no només un anàlisi entenedor però elaborat, sinó també les dades que corroboren les seves afirmacions. Noticies com la que comentava a l’inici del post se’m van fer més comprensibles desprès d’aquesta lectura, així com les seves causes i els seus responsables...

Poc desprès de llegir L’Horror econòmic, vaig fer-me amb una altra obra seva: Una estranya dictadura, on l’autora descriu detalladament l’entrallat de forces que actualment governen el planeta en benefici propi i passant per sobre del que faci falta.

Són dues obres imprescindibles, científiques però entenedores, que expliquen moltes coses, i que us recomano especialment ara que som a les portes de Sant Jordi. Bona lectura!

[Foto: http://www.effigie.com/]

I TU QUÈ OPINES?

El passat divendres vam presentar els eixos programàtics de la nostra candidatura per a les properes eleccions municipals, en un acte que va ser presentat pel diputat al Congrés i vicepresident d’ICV Joan Herrera (foto).

Com a cap de llista i candidat a l’alcaldia de Vilafranca, em va tocar a mi encarregar-me de fer-ne la presentació pública d’aquests eixos. A la pàgina web www.iniciativa.cat/vilafranca (secció “documents”, pestanya a l’esquerra de la pantalla) podeu trobar el guió de la meva intervenció.

També vam presentar el procés programàtic participatiu, en el que sotmetem a la valoració dels electors i les electores 30 propostes concretes per millorar Vilafranca.

Evidentment, aquestes 30 propostes no són el gruix del nostre programa, però si que suposen una síntesi significativa del mateix. Els vilafranquins i les vilafranquines podran, a través d’una enquesta que hem titulat “De quin peu calces?”, avaluar quin grau de proximitat tenen amb els nostres principis i perspectives.

A partir d’aquí, els proposem que emplenin el butlletí participatiu “I tu què opines?” en el que podran valorar aquestes 30 propostes; així com esmenar-les, completar-les, comentar-les i proposar-hi alternatives.

Aquests materials també els podeu trobar a la secció “documents” de la pàgina web indicada més amunt. Us hi animeu?

REFLEXIÓ DE CALÇOTADA

1. Aquest divendres, en un acte amb el Joan Herrera, posaré veu a diverses propostes que hem el·laborat des d’ICV-EUiA per tal de millorar Vilafranca. A la imatge us adjunto la invitació, hi esteu tots i totes convidades!

2. M’agraden molt els calçots [vegeu aquest post anterior], però una calçotada no em sembla l’espai més adient per fer segons quines propostes. L’opció independentista és totalment legítima, vagi això per endavant. Ara bé, quin procediment jurídico-administratiu pretén seguir el Sr. Vendrell? Quines aliances internacionals s’han teixit per obtenir el reconeixement de la independència de Catalunya? S’ha avaluat la situació política estatal i s’han previst les possibles reaccions? Quina estratègia es seguiria davant de segons quines reaccions més o menys previsibles? Segur que aquest és el principal problema del país en aquest moment?

L’any passat vam tenir dues importants campanyes electorals (la de l’Estatut i la del Parlament) on hi va haver l’oportunitat de plantejar una estratègia d’aquest tipus a la ciutadania, per veure amb quin suport comptava. Per part d’ERC no es va fer aquest plantejament en aquell moment, suposo que perquè van mirar de donar resposta a preguntes similars a les del paràgraf anterior i les respostes no van ser gaire esperançadores que diguem.

ERC des de fa força temps es declara obertament independentista. Ara bé, em sembla que, com a mínim fins ara, la seva acció política s’orientava a assolir una majoria social que dones suport a aquesta idea, a anar madurant el tema fins aconseguir una correlació de forces i una situació política que permetés donar aquest pas sense conseqüències traumàtiques. Què ha canviat? Perquè, sincerament, mirant al país veí, i tal com diuen allà, em sembla que “no está el horno para bollos”...

Personalment em sento ciutadà del món. El meu ideal (digueu-me somiador) és que tots els pobles de la terra cooperin entre ells per poder viure amb igualtat i llibertat en un planeta habitable. Penso que aquesta col·laboració entre pobles s’ha de fer a diversos nivells, globalitzant els drets socials, polítics i mediambientals, i descentralitzant la resta de qüestions sobre la base del principi de subsidiarietat, fins on permeti l’economia d’escala en cada matèria (expressant de forma molt resumida i sense entrar en detalls).

Per tant, d’entrada sóc partidari de participar en àmbits de col·laboració el més amplis possible, sempre que es mantingui un respecte, entre moltes d’altres coses, cap a la nostra realitat nacional, cap al nostre país i cap a la nostra llengua (en cas contrari, si no se’ns respecta, si se’ns insulta i se’ns menysté constantment com passava sota el govern d’Aznar, no descarto la independència, per això sóc partidari del dret a decidir, de l’autodeterminació).

En aquests moments però em resisteixo a creure que tots els espanyols pensen com l’Ángel Acebes, i la millor enquesta, que són les eleccions, em dóna la raó en aquest punt, per molt que la COPE i companyia ens intentin fer veure a tots i totes el contrari...

No ho sé, crec que el fet que una formació de govern faci plantejaments polítics sense tenir clara la forma d’assolir-los és poc encertat. I, evidentment, propostes polítiques de tanta volada no es poden fer públiques en una calçotada i sense reflexió prèvia...

El pitjor de tot això és que pot tenir uns efectes molt contraproduents i totalment oposats a l’objectiu original. Espero equivocar-me, però ja em veig a venir un reforçament de l’agressivitat PPepera i centralista contra Catalunya, mentre els que han llançat la proposta segueixen improvisant, sense estratègia definida. Perquè vull pensar que no hi ha una estratègia electoralista al darrera...

Molta gent va votar Esquerra desprès d’allò de Perpinyà. Una part molt important de la ciutadania va donar un vot de confiança al Sr. Carod perquè, tot i que potser va dur a terme una acció equivocada, aquesta estava clarament guiada per la bona fe, per la voluntat de trobar una solució a un greu problema enquistat. Va ser una reacció noble de la ciutadania. Conec molts militants d’Iniciativa i d’altres partits que van votar per Esquerra en aquella ocasió. Però repetir la jugada premeditadament podria no sortir tant bé. Em sembla molt perillós jugar amb foc sense haver pres precaucions ni calculat les conseqüències, sobretot davant d’una dreta espanyola tant extrema i fora de lloc com la que lideren en aquest moment Acebes i Jimenez Losantos...

La voluntat de solucionar els problemes està molt bé, però em sembla que no n’hi ha prou amb la bona voluntat per anar endavant. Penso que fan falta més coses, com per exemple haver identificat correctament la causa dels principals problemes que tenim, o trobar la manera de portar a la pràctica la solució que es proposa. I aquests dos elements són els que trobo a faltar en la proposta d’Esquerra...

En fi, això només pretén ser una reflexió en veu alta i una invitació al debat. Com ho veieu vosaltres?