'Queda clar que els projectes d'ERC i del PSC xoquen frontalment'

ERC s'ha implicat prou en el procés de consultes del 13-D?
El partit s’ha implicat, però el que passa és que a la foto només hi surten uns pocs. Ja estàvem implicats a Arenys de Munt, els nostres tres regidors van treballar-hi molt. També ens hem implicat molt en el 12 i 13 de desembre. Però ERC ha tingut la prudència de no passar al davant, no havíem d’hegemonitzar el procés, tot i que hem participat en tots els municipis on hi ha hagut consulta. S’ha fet des de baix. Crec que la virtut d’aquest procés ha estat que, allà on s’han deixat de banda actituds partidistes, és on s’ha tret millors resultats. Per exemple a Osona, Sant Cugat del Vallès, Ripoll..., hi ha hagut una voluntat unitària. Qui vulgui monopolitzar-ho, s’equivocarà. L’actitud partidista és necessària per a la salut democràtica d’un país, però hi ha moments en què treballar units s’imposa, com ha passat amb les consultes.

Al mítings centrals d’Osona hi va participar l’eurodiputat Oriol Junqueras, però ningú de la direcció pròpiament dita.
Fixi’s en el nivell que posava Convergència, que també hi portava l’eurodiputat, no pas Artur Mas.

Quico Homs sí que va participar en un dels mítings centrals.
I jo i en Tardà també ho vam fer en d’altres organismes. No teníem una voluntat hegemonista. Continuarem amb aquesta dinàmica al febrer i a l’abril, en què s’hi implicarà tota la base. M’agrada l’esperit unitari, que la gent sigui capaç de posar-se d’acord més enllà de partits o d’entitats. La força de les consultes és que l’estructura civil ha suplert l’estructura institucional. Això ens dóna la idea que, quan fem la consulta vinculant des d’una estructura institucional, l’estructura civil se sabrà mobilitzar.

Les consultes han servit per a reforçar vincles entre ERC i CiU en molts municipis?
Mai havíem pogut treballar junts, ni en el referèndum de l’Estatut ni en el de la Constitució Europea. Per primera vegada hem estat junts votants d’ERC, de CDC i de la CUP. A Ripoll, el meu poble, m’ho comentaven. Nosaltres governem, ells són a l’oposició i hi ha una tensió lògica de govern-oposició. Però per primera vegada en molt de temps hem pogut treballar junts. Per a mi, que la nostra gent treballi amb la gent de Convergència és molt important, perquè des que sóc president d’ERC no he parat de bastir ponts amb CiU. No era normal que no parléssim, hi havia una mena d’adversitat per la base que casos com aquests ajuden a superar-la.

Aquest canvi tindrà una traducció a nivell nacional?
No ho he descartat mai, el que passa és que cada cop que ERC fa una proposta en aquesta línia, automàticament surt la premsa oficial proclamant la fi de l’equidistància. La premsa més institucional es pensa que ERC està obligada a no tenir projecte propi i adjudica que estem amb els uns o amb els altres. No cal anar explicant la independència com a projecte polític, simplement s’exerceix. És veritat que el que s’ha fet per dalt durant aquests últims dos anys, les consultes ho han reforçat per baix, perquè la nostra gent s’ha acostumat a treballar amb la gent de Convergència allí on s’hi ha implicat.

Per tant, les consultes han marcat un abans i un després en la política catalana?
Hi ha hagut un abans i un després per a moltes coses. Lògic.

Per quines altres coses més?
N’hi ha que a vegades no es veuen. Hem de ser molt curosos amb els simplificadors i amb els que fan el discurs infantil que això serà bufà i fer ampolles. És veritat que mai no hem aconseguit una conjuntura històrica tan favorable com ara per a ser independents; que s’ha aconseguit una internacionalització del fet català d’una forma molt natural; que s’ha aconseguit una mobilització ciutadana exemplar en temps que no són fàcils... Però per a mi, el més transcendent és que el trauma de moltes generacions que van patir el franquisme, la por a un nou atac d’Espanya, aquesta consulta ho ha esborrat. Alfons López-Tena explicava que votants sociològicament convergents es van vestir el diumenge a Osona amb la seva millor gala i van anar a votar per la independència. Això trenca amb la dinàmica de por i repressió dels últims cinquanta anys.

El ciutadà ha perdut la por a la independència?
Aquest és el benefici més important de les consultes. A part de la pràctica democràtica, de la internacionalització, del procés unitari, el més important és acabar amb la por de molt catalans que, fins ara, tenien la sensació que seria un procés traumàtic. És evident que no serà fàcil, hi haurà molta pressió, però hem aconseguit un canvi cultural. I això em fa ser molt optimista, perquè no em pensava que el podríem aconseguir..

Les consultes han visualitzat que els projectes d’ERC i del PSC xoquen frontalment?
Ja ho havíem vist durant tot el procés estatutari. Això ja queda clar. Però demano una reflexió als que són molt crítics amb ERC: el PSC, malgrat que està en contra de les consultes, no ha tingut una bel·ligerància com podríem trobar al Partit Socialista d’Euskadi. Ni hi ha hagut un clam del PSC demanant la il·legalització, que hi intervinguessin els Mossos d’Esquadra... El PSC ha estat neutralitzat? No. Però les consultes han fet adonar la població de l’absència de discurs del PSC. No hagués estat el mateix amb un PSC lluny d’on l’ha portat ERC, a uns posicionaments de cosir-lo al país, de comprometre’s amb la llengua... El PSC ha tingut una actitud contrària a les consultes, però en cap moment bel·ligerant. El pitjor enemic de l’independentisme és el nacionalisme radical, el que vol excloure. El fet que els independentistes haguem fet Montilla president és l’exemple que aquest país no tanca la porta a ningú. Amb quins arguments es pot desqualificar l’independentisme des d’un punt de vista de fractura? El PSC, malgrat que no participa del projecte independentista, no pot estar tot el dia anatemitzant-lo, perquè hi governa. Aquesta és la paradoxa.

Queda tocada la metàfora de la primera parada federal i la segona parada independentista?
El PSC, i ja no parlo d’ICV, té un problema: que el model federal s’ha acabat. No dic que no puguin viure de la rifeta federal deu o quinze anys més, però és evident que és un discurs buit, no se’l creu ningú. La discussió és si volem continuar com fins ara o volem ser independents. Imaginem-nos una altra situació: les consultes amb un govern nacionalista, una oposició encapçalada pel PSC, i Ciutadans i PP actuant com a Galícia o Euskadi. L’independentisme responsable i racional s’ha d’adonar que no li convé el nacionalisme radical. ERC ha reduït molt el risc de conflicte de comunitats lingüístiques. L’argument que la independència durà una fractura ja ha fracassat com a projecte polític. Si no ens n’adonem, és que es fa un anàlisi sociopolític erroni. I això ho ha fet ERC. Amb un cost, sí, però amb un rendiment per al país. Cohesionar i avançar. Potser s’avança més lentament, no ho negaré, però avança més gent. Potser tardarem més, però ha d’arribar tothom.

Quina és el proper pas d'ERC per després de les consultes?
En la mesura que això qualla i avança, el terra es mourà sota els peus de tothom, però especialment sota els de CiU, PSC i ICV, perquè alguna de la seva gent els demanarà què pensen fer. La propera legislatura, ja ho vaig dir al Puigmal, hi ha d’haver una consulta vinculant i ha de ser una condició per a treballar. No em vull imaginar que no hi hagi sentència fins després de les eleccions, però és que ja sabem cap a on anirà. El Constitucional és l’última instància, que ningú no s’enganyi. El país ha de fer un altre camí, hi ha una esquerda, que és anar cap al procés independentista amb una consulta vinculant.

A Núria va proclamar-hi que el 'dret a decidir' seria condició sine qua non per a pactar durant la propera legislatura. L’endemà, Ridao ho va matisar.
Va haver-hi un malentès. Al programa ‘59 segons’ de la setmana passada, el mateix Ridao va deixar ben clar el que hem anat dient tots, que serà una consulta vinculant i que serà la condició que posarà ERC sobre la taula.

Van a la una, amb Ridao?
Sí. El que passa és que després de deu preguntes dient-te si aquest serà l’únic element que condicionarà el pacte, al final es poden interpretar moltes coses. Però, és que què ha de fer el país? Haurem arribat al final del trajecte estatutari. El país ha d’obrir una nova perspectiva i poder decidir sobre el seu futur. Algú demana un referèndum per dir ‘No’ a les retallades. Home! Crec que ja ha arribat el moment que diguem que ‘Sí’ a alguna cosa.

ERC es planteja demana ja ara la consulta vinculant?
Que ningú posi el carro davant dels bous. Ara hem de fer bé les consultes del 28-F i del 25-A, preparar una resposta clara al Constitucional i, durant la propera legislatura, ser capaços d’exercir el dret a decidir. Qui ara té un problema amb la sentència no som els independentistes, el tenen els autonomistes. Quan vam arribar a l’acord del 30 de setembre, ho vam fer amb la millor de les intencions. No era el que volíem, però era el denominador comú de la majoria del poble de Catalunya: recaptar impostos, control de les grans infraestructures, arquitectura competencial sòlida que impedia interferències de l’Estat... Tot va saltar pels aires. Qui està nerviós ara? Els partits que hi van creure i encara hi creuen.

Al Debat de Política General, digué: 'La nova dialèctica dels anys que vénen serà la que s’establirà dins de Catalunya entre immobilistes i emprenedors'. ERC corre el risc de ser l’únic partit ‘emprenedor’ i que, per tant, romangui a l'oposició?
És possible, oi tant. Si ningú no vol moure’s, és on ens tocarà estar. Que no s’equivoqui CiU, que en aquests moments encapçala totes les enquestes. Que no tingui una actitud conservadora: si pensa que tornaran a guanyar les eleccions i tot tornarà a ser igual, fa una mala lectura del país. No tot tornarà a ser igual. El país ha patit un canvi radical. Calen compromisos i valentia. PSC i Convergència poden optar per un perfil baix i que hi hagi sociovergència de caire conservador de cara a la propera legislatura. Podria ser que nosaltres estiguéssim a l’oposició en aquest nou esquema, si la gent no vol canviar.

Josep-Lluís Carod-Rovira, expresident del partit, va afirmar a la Pedrera que era preferible un dia al govern que deu anys a l’oposició. Ho comparteix?
Els governs, els grups parlamentaris, els diputats, els regidors, els partits... són instruments al servei d’una causa política. No una causa política al servei dels governs. Cal deixar-ho clar. El parlamentarisme i l’acció de govern són molt importants, però estan al servei d’una causa política. Nosaltres som partidaris de la justícia social i la llibertat nacional. Tot el demés s’hi ha d’alinear. I no sempre et trobes que pots defensar la teva causa política des del govern. Formar part d’un govern sense poder defensar la teva causa política és un error. I això no vol dir que no ho estiguem fent en aquest govern, que jo crec que sí: hem cohesionat socialment i nacional aquest país, fins al punt que hem pogut fer les consultes amb tranquil·litat. El nacionalisme radical podria veure amb bons ulls l’existència d’un 30-40% de la població catalana en contra de la normalització lingüística. Nosaltres, no. Quan més cohesionat sigui el país, més fàcil serà ser independents. Hem fet molta feina en aquest govern.

Aquesta feina, sobretot a partir del 2006, ha comportat l'aparició de Reagrupament. Tan difícil era compaginar les dues sensibilitats independentistes dins de la mateixa formació?
Tinc respecte per a tothom. Les escissions d’ERC sempre han vingut per la dreta. Vam tenir una sèrie de gent –i no em refereixo als dirigents de Reagrupament, alguns dels quals són històrics d’ERC– que va entrar al partit provinents de Convergència el 2003 i el 2004, volent que ERC fos la Convergència independentista. ERC no ho serà, perquè és un partit d’esquerres. Cadascú ha de trobar el seu espai. CiU ha d’entendre que el principal problema el tenen ells, perquè no poden tenir una actitud conservadora.

En el debat de la supressió de l'impost de successions, iniciat per vostè mateix, es va especular amb un pacte CiU-ERC. Al final, va acabar pactant-ho amb PSC i ICV, amb uns terminis menys ambiciosos que els que proposava inicialment.
No, el que ha passat és que hi ha hagut una mena d’aliança entre Iniciativa i la dreta que per interessos ideològics han acabat malmetent la imatge de la reforma. En què coincideixen CiU i ICV? En no posar-se d’acord en res. Uns volen la desaparició de l’impost i els altres, en no tocar res. Tornem a l’immobilisme: els uns perquè en volen fer bandera electoral de cara les properes eleccions i els altres perquè s’ha demostrat que són una esquerra immobilista i conservadora. Al final, estaven d’acord en no tocar res. La majoria de catalans queden exempts d’aquest impost, el 94%. Tota la gesticulació que ha fet Iniciativa, al final estava parlant d’un punt. Però ha degradat la imatge del Govern, li ha fet molt de mal. Allò que s’hauria pogut resoldre molt ràpidament i hagués donat una imatge d’eficàcia del Govern, curiosament Iniciativa, que és el partit partidari del govern d’esquerres, és el primer que el dinamita. Que reflexionin. Hi ha hagut una comunió d’interessos CiU-ICV estrictament partidista, i això és el que fa més mal a la política catalana: la sensació que no hi ha la voluntat de sumar res, sinó que tot és estricament tàctic i partidista. La rebaixa de l’impost és tan substancial que hem pogut veure també el tacticisme de CiU, que primer va dir que s’hi afegiria, però que hi ha acabat votant en contra. Ara, en Mas demanarà l’eliminació de l’impost per a un 6% de la població?

I possiblement avançar els terminis d'aplicació.
Miri què li dic: podem discutir-ho. No tanco porta a parlar de terminis per a accelerar-los. Però eliminar l’impost per al 6% de la població que precisament el pot pagar perquè no li significa cap desastre per a la seva economia familiar...

Impost de successions i consultes mostren que el procés iniciat el 2003 s'ha acabat?
Mostren que Iniciativa ha posat ERC, el PSC i el propi govern Govern entre l’espasa i la paret amb l’impost de successions. I les consultes, com que aniran a més, és evident que obren un nou escenari.


Bernat Ferrer