El debat de la setmana passada al Congrés dels Diputats va demostrar dues coses que, cada dia que passa, es veuen més lligades: que l’Estatut retallat no aguanta una anàlisi rigorosa com la que va pronunciar Joan Puigcercós; i que CiU va signar amb Zapatero la mort de l’Estatut del Parlament, amb l’objectiu màxim d’aplanar el camí madrileny i poder tornar a pronunciar aviat el famós “qué hay de lo mío” per diversos ministeris i despatxos.

Dimarts al vespre el cap del govern espanyol va ser incapaç de respondre la gran pregunta que ens hem de fer davant el 18-J: quants diners de més es quedaran a Catalunya? Pel continuat silenci als requeriments que va fer Puigcercós en les seves intervencions, ja sabem què pensa. El mateix que nosaltres. Que amb l’Estatut retallat, un cop ens passi per sobre la piconadora de la LOFCA, no veurem ni un euro de més. Gràcies als uns i als altres, als catalans i a les catalanes ens han tornat a prendre la cartera.

Però les possibilitats que els nostres arguments s’expressin amb un mínim de normalitat als mitjans de comunicació són injustament limitats; l’equitat democràtica de les societats europees avançades queda lluny d’aquí. Mentre, el risc de “psoevietització” mediàtica ja és més que una amenaça. Esdevé una crua realitat. Els màxims responsables dels mitjans de comunicació nacionals que paguem entre tots ens van deixar amb un escanyolit i únic debat durant els quinze dies de la campanya. Per contra, i com si seguissin fil per randa un pla de comunicació dissenyat fora de la casa, van situar estratègicament dues llargues entrevistes a Rodríguez Zapatero –en formats excepcionals i en horaris de màxima audiència– justament els dies anteriors a l’inici de la campanya.

Davant tant monòleg de consignes i frases publicitàries en favor del "sí" acrític, davant tanta propaganda descarada pagada amb diners públics, només tenim al nostre favor la gent més compromesa d’aquest país, la mobilització territorial i sectorial per difondre les nostres raons, el boca-orella per insistir que el rebuig a l’Estatut retallat és útil i necessari. Per tenir la força suficient que ens permeti, més d’hora que tard, recuperar a Madrid la cartera que ens han tornat a fotre.