Deia aquell gran espot institucional de la Generalitat de Catalunya que la feina ben feta no té fronteres. Companyes i companys, ja ho dèiem la setmana passada, anem pel bon camí i els que ens volien veure morts i enterrats s’estiren dels cabells. Estem fent una gran feina en precampanya i estem explicant què vam ser capaços de fer durant els 900 dies en què vam ser motor i ànima del govern catalanista i d’esquerres.

Fa uns dies ens deia un articulista de referència que Esquerra ha d’explicar, més enllà que som gent honrada i treballadora, que som un partit preparat per governar. Doncs això estem fent i el cert és que anem a més. Ja veieu què diuen les enquestes. Recordo que la tardor del 2003 eren molt pocs els sondejos que ens auguraven 19 o 20 diputats. I en vam treure 23. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. Però n’hi ha una de ben clara: queda desmentit que el creixement d’Esquerra en les passades eleccions fos exclusivament de vot anti-PP. El PP, a diferència de les eleccions de fa tres anys, ja no governa ni a Catalunya ni a Espanya. Per tant, la gent que ara vota Esquerra, vota el projecte de l’esquerra nacional al servei dels interessos de la majoria.


Crònica de Madrid
D'altra banda, aquesta setmana he tornat a passar tres dies a Madrid. En la negociació dels pressupostos de l’Estat estem assistint a un espectacle vergonyós. El govern espanyol donava una xifra sobre la inversió de l’Estat a Catalunya per al pròxim any. Ahir el conseller Castells assegurava que havia arrencat 200 milions més del previst inicialment pel ministre Solbes. I els partits catalans i la Cambra de Comerç tenim estudis que indiquen que la xifra hauria d’anar molt més enllà. I no ens la inventem, senzillament apliquem la llei, apliquem l’Estatut. No em cansaré de repetir que l’Estatut és llei, una llei que també van votar els diputats del PSOE al Congrés dels Diputats. No és seriós que des de Madrid apliquin la llei quan els convé i quan els incomoda, no. I encara és menys seriosa aquesta subhasta de milions sobre el que l’Estat ha d’invertir a Catalunya en què s’han embrancat Solbes i Castells.

A la capital d’Espanya també hem assistit a nous episodis de la batalla del front mediàtic de la dreta extrema per sembrar el dubte sobre l’autoria dels atemptats de l’11-M, que no és altra cosa que un intent de qüestionar els resultats electorals que van deixar al PP a l’oposició. Des d’Esquerra vam dir ben clar que no pensem participar en aquest joc al Congrés dels Diputats i que no donarem suport a cap iniciativa del PP que pretengui traslladar al Parlament espanyol el judici sobre els atemptats que s’instrueix a l’Audiència Nacional espanyola.

I de teories conspiratòries sembla que alguns a Catalunya també en parlen. He llegit aquesta setmana que alguns diuen que el fet que es fes pública la investigació policial sobre un dirigent de CiU per presumpta relació amb un 'capo' de la màfia russa és una conspiració per embrutar la campanya. Amb aquestes afirmacions, alguns s’estan posant a l’altura de la caverna mediàtica de Madrid. Des d’Esquerra hem dit des del primer moment que respectem la presumpció d’innocència de l’afectat i que agrairíem que la resta de formacions polítiques actuessin de la mateixa manera. Vull recordar que a l’aleshores secretari d’organització del nostre partit, Xavier Vendrell, se li va dir de tot en el cas de la Carta Financera del partit, un afer en què el fiscal va acabar arxivant-ne les diligències per no apreciar-hi cap tipus de delicte. Encara és hora que la resta de partits rectifiquin les greus acusacions que van llençar sobre la seva persona.

Les mentides de CiU contra la llei de la dependència
I parlant d’ètica política, una altra pràctica que caldria enterrar és la repetició sistemàtica de mentides que practiquen alguns. M’estic referint a la campanya que des de fa mesos porta efectuant CiU contra Esquerra i la llei estatal d’atenció a la dependència. Aquesta setmana he tornat a sentir dirigents de la federació nacionalista —i opinadors afins que repeteixen els argumentaris-consigna que reben— dient que la llei envaeix competències i que Esquerra l’avala.

Per als qui no coneguin el tema, la citada llei pretén garantir que les persones dependents —gent gran o minusvàlida— tinguin garantida l’assistència pública, gratuïta i de qualitat. És potser la llei més ambiciosa de la legislatura i la que farà servei a més gent. El diputat Joan Tardà i la llavors consellera de Benestar i Família de la Generalitat, Anna Simó, i el seu equip van participar en l’elaboració de la llei des d'un primer moment. Això no va fer gens de profit a alguns que sembla que estiguin a Madrid exclusivament per sortir a la foto.

Com que no podien tenir la foto, s’han dedicat a dir per terra, mar i aire que la llei envaeix competències de la Generalitat. I no es cansen de repetir-ho. Al·leguen que un informe de l'Institut d’Estudis Autonòmics assegura que hi ha invasió competencial de l’Estat sobre Catalunya. L’informe existeix però és previ a les esmenes que hem incorporat des d’Esquerra a la llei i que el ministre Caldera va signar amb Joan Tardà en una compareixença pública.

Però per desmuntar aquesta mentida sistemàtica, prefereixo que sigui un text periodístic i no un servidor qui faci el relat dels fets. Correspon a la pàgina 24 d'El Periódico de Catalunya del 22 de juny d’enguany. Diu així:

"En coordinación con la Generalitat, Joan Tardà (ERC) y Carme García (ICV) negociaron con Caldera varias modificaciones que se plasmaron en el proyecto aprobado por el Consejo de Ministros el 21 de abril. Dos días antes, Caldera firmaba con ambas fuerzas una declaración que garantizaba 'una financiación estable y suficiente de la atención a la dependencia, el respeto a las competencias exclusivas de las autonomías y el compromiso de trabajar conjuntamente en la tramitación parlamentaria'. (...) En estas que llegó CiU y, por invitación de Caldera, también quiso sumarse al acuerdo. El diputado Carles Campuzano aproximó posiciones con el ministerio hasta el extremo de redactar un borrador de acuerdo que, fechado el 12 de junio, satisfacía las demandas de CiU. Todo estaba listo para sellar el pacto cuando, según admiten fuentes de CiU, Duran puso como condición que en la fotografía de la firma solo aparecieran él mismo y Caldera. Como el ministro descartó excluir del acto a ERC el ICV, el portavoz de CiU dio por rotas las negociaciones y anunció su enmienda a la totalidad a la ley".

Sí, companys. Aquesta és la manera que tenen alguns de fer política. Si no hi ha foto en exclusiva no firmen un acord i llavors es dediquen a mentir. Però no patiu que per molta mentida que repeteixin, si la feina ben feta no té fronteres, la feina mal feta no té futur.