Esquerra és un partit que, per la seva pròpia dinàmica i per la complexitat del país on vivim, gaudeix d'una pluralitat interna excepcional. La seva fundació, l'any 1931 al barri de Sants de Barcelona, ja feia palesa aquesta diversitat: el partit va sorgir de la confluència de partits i col·lectius ben diversos però que tenien dos elements comuns: la independència i el progrés de Catalunya.

Des de llavors, el partit s'ha anat adequant als esdeveniments històrics del país, i molt sovint ha estat protagonista d'aquesta història. El partit ha proclamant l’Estat català, ha participat en la guerra contra el feixisme, ha patit exili i repressió, i ha participat en la vida política recent malgrat els intents de silenciar la nostra veu. Però el fet és que som aquí i que anirem més lluny encara.

Al llarg d'aquesta història de més de setanta-cinc anys hi ha hagut, en moments difícils i en moments tranquils, diferències internes i expressions de pluralitat. I això és bo, perquè demostra que Esquerra és el pal de paller de l'independentisme català. És evident que és un partit d’esquerres i així ho hem decidit, però també és cert que comptem amb el suport i la col·laboració de sectors centristes, liberals, ecologistes o democratacristians. Aquesta és la força d’Esquerra. Unitat en la pluralitat, pluralitat en la unitat.

En aquest context, quan es prenen decisions valentes i arriscades, és comprensible que algunes persones tinguin dubtes o facin reflexions sinceres. Són benvingudes, naturalment. Però és necessari que el debat no sigui utilitzat pels adversaris de la causa sobiranista. Cal ser prudents per evitar la manipulació d’Esquerra i de la seva gent. L’experiència passada ens demostra que sempre hi ha qui està esperant signes de debilitat per atacar-nos. És per això que el debat ha de ser intern, i per això tenim òrgans de debat i reflexió. Que no ens divideixin ni ens confonguin, perquè seguirem fidels als dos objectius fundacionals: la independència del país i el progrés de la seva gent.