El rebuig a l’Estatut pactat per Mas i Zapatero és àmpliament majoritari a Catalunya, com ho va demostrar la gran manifestació del 18-F a Barcelona, a la qual vam assistir centenars de milers de ciutadanes i ciutadans sota el lema "Som una nació i tenim el dret de decidir". Però aquest rebuig s’expressa amb diferents opcions de vot en el proper referèndum. Així, hem vist aparèixer iniciatives ciutadanes, manifestos, plataformes o posicionaments d’entitats que aposten unes pel vot "no", d’altres pel vot blanc i d’altres per un vot nul polític.

El debat a Esquerra ha seguit exactament aquest mateix patró. Per això, de manera poc usual però intel·ligent, l’Executiva Nacional d’Esquerra va decidir ahir avalar no una única postura davant el referèndum, tal com marca l’ortodòxia política de manual, sinó per avalar com a pròpies les tres opcions amb què es manifesta el rebuig al text de l’Estatut tal com ha quedat retallat a Madrid.

Avalem les tres opcions: vot "no", vot blanc i vot nul, però fem especial èmfasi en aquest darrer perquè si Esquerra no en fa difusió, si Esquerra no el distribueix, ningú no ho farà. Les paperetes dels vots "no" i blanc arribaran a casa de tot l’electorat juntament amb la papereta del "sí", trameses per l'Administració de la Generalitat i fent ús de les seves obligacions d’informar sobre la celebració del referèndum i facilitar-ne la participació.

Per això Esquerra, avalant les tres opcions de vot del rebuig, preferentment farà propaganda del vot nul polític, un vot que ens singularitza i que recollirà una afirmació que els centenars de milers de ciutadanes i ciutadans del 18-F de ben segur fan seu: "Volem l’Estatut del Parlament. Som una nació".