En 24 hores he passat d’entregar l’acta de diputat a les Corts Espanyoles a agafar les noves credencials al Parlament de Catalunya. Torno de Madrid amb una sensació de satisfacció per la feina feta i pel grup parlamentari que hi deixo constituït, un grup humà i professional amb empenta, sense complexos i ben assentat.

Espero però, que aquesta madrilenyització que està vivint la política catalana en els darrers mesos quedi superada i el Govern es dediqui a governar bé i l’oposició a fer d’oposició. Ho dic perquè ahir dijous tot fent la neteja del despatx de Madrid vaig trobar diversos retalls de diari. Un d’ells, del 28 de març de 2004, explicava amb tot luxe de detalls una mena d’exorcisme col·lectiu que va protagonitzar el PP dues setmanes després de perdre les eleccions. Va ser a la madrilenya plaça de toros de Vistalegre on els populars van congregar milers dels seus seguidors més enfervorits. No paraven de cridar ‘Aznar presidente’ i l’expresident del Govern espanyol va ser l’estrella de l’acte. Va ser una mena d’autoengany col·lectiu. Una mena d’adaptació de la pel·lícula ‘Good bye Lenin’ a l’espanyola.

Voldria creure que aquell ‘Good bye Aznar’ d’un dissabte de fa dos anys no es repetirà en la política catalana. Ho dic perquè el pròxim dilluns, CiU ha convocat un acte que pretén ser multitudinari al Palau de Congressos de Barcelona. Espero que sigui una aposta de futur de la formació que lideren Mas i Duran i —a diferència del PP— s’assumeixi de forma taxativa la legitimitat del Govern d’Entesa Nacional pel Progrés.

Avui hem viscut una d’aquelles dates que passen a les enciclopèdies. Ernest Benach, el president que passarà a la història entre moltes altres virtuts per ser el gran modernitzador del Parlament, ha estat merescudament reescollit.

A la cambra catalana actuarem amb lleialtat i al servei del poble de Catalunya. A Madrid també però ja vam dir aquesta setmana que tenim les mans lliures i no devem res a ningú. Res.

Tenim una segona oportunitat al Govern de Catalunya i també al Madrid que deixo enrere. Hem de posar el comptador a zero. Ara no valen les excuses ni els errors. És l’hora de tornar a demostrar què som capaços de fer pel nostre país i la seva gent. És l’hora de fer-ho bé.