HEM FET BONA FEINA MALGRAT EL SOROLL

Publicat el 25 d’octubre de 2006 al diari La Mañana     Arribats a aquest punt de la cruïlla entre la campanya electoral i el Govern resultant de la decisió de la ciutadania davant les unes, és positiu fer una aturada al camí i mirar enrere amb una perspectiva més ampla que la donada pel soroll de fons que ha marcat la gestió del Govern de la Generalitat sortit de les eleccions de 2003. La pregunta és: quines coses s’han fet a Lleida amb Esquerra a l’Executiu que d’altres no haurien fet? Una vegada contestada la pregunta, la següent reflexió és: m’interessa que Esquerra torni a poder decidir polítiques públiques? Jo els exposaré ara un breu resum de l’acció de govern dels homes i les dones d’Esquerra sobre la ciutat de Lleida.

Des d’Educació, s’ha construït la primera escola pública en vint anys: el Parc de l’Aigua, a la Bordeta, i s’han creat tres nous centres educatius que resten pendents d’un recinte de futura construcció a Cappont, a Ciutat Jardí i al costat de l’IES Torre Vicenç. També s’han ampliat dos centres, Escoles Alba i Frederic Godàs, que esperaven eternament l’inici de les obres. S’han creat 100 noves places d’escoles bressol públiques i s’ha incrementat en un 15% la plantilla del professorat.

Des de Comerç, Consum i Turismo, s’ha impulsat la recuperació del Castell Templer de Gardeny, s’ha generalitzat l’ús del català a les cartes dels restaurants, s’ha contribuït  a finançar la remodelació de l’Eix Comercial, s’ha impulsat el Pla de Dinamització Turística, s’han realitzat les primeres campanyes d’inspecció a basars orientals i de control de l’habitatge i s’ha defensat el model de comerç propi, integrat a la trama urbana de la ciutat i impulsant la creació d’un nou gran centre comercial pensat a Lleida, per empreses lleidatanes i amb l’interès posat sobre els consumidors lleidatans.

Des de Benestar i Família, s’han augmentat un 77% els recursos destinats a l’atenció domiciliària, s’ha posat en funcionament la Residència de Gent Gran de Balàfia, s’ha posat en marxa l’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol per a malalts d’esclerosi múltiple, s’ha creat el Punt de Trobada a Cappont per actuar en situacions familiars conflictives, s’ha projectat la Residència de Discapacitats Físics de Lleida, s’han incrementat en un 100% les hores d’atenció precoç i s’han incrementat en un 77% els recursos destinats a l’atenció domiciliària i s’han subvencionat diferents projectes residencials i de centres ocupacionals destinats a col·lectius amb discapacitats concretes.

En matèria de Política lingüística s’ha obert l’Oficina de Garanties Lingüístiques per garantir el dret de les persones a viure en català, s’ha convertit Lleida en ciutat pilot en l’impuls del coneixement i l’ús de la llengua catalana, s’ha creat el Pla d’Acolliment Lingüístic per a persones nouvingudes i s’ha impulsat la promoció del català en esdeveniments de masses com l’Aplec del Caragol i el Senglar Rock, a través de la més que popular Queta.

Més accions concretes ens porten a parlar de la remodelació integral del Camp Escolar dels Instituts, dels màsters oficials de Veterinària per a la Universitat de Lleida o de la proposta per tal que el Centre Històric pogués disposar dels ajuts del Pla de Barris de la Generalitat.
El llistat és més llarg, especialment en accions poc espectaculars des del punt de vista de les xifres però que han tingut una incidència directa sobre les condicions de vida de la ciutadania beneficiada. Moltes d’aquestes persones, a més a més, saben que algunes de les accions dutes a terme durant els anys de Govern d’Esquerra no tenen més mèrit, ni tampoc menys, que el de desbloquejar decisions que executius anteriors havien deixat dormir als calaixos. I en aquest cas, cadascú és responsable de les seves accions, de les prioritats marcades i del ritme amb el qual cada formació ha anat executant projectes necessaris per a les persones.

Aquest bagatge és el que ha de permetre saber destriar el gra de la palla i la feina del soroll intencionat, un balanç que, ara com ara, ens permet contrastar l’eficàcia d’un equip d’homes i dones que al seu dia va ser expulsat del Govern de la Generalitat per mantenir unes postures ideològiques i de defensa del país que xocaven amb les dels socis. Pura tàctica, la decisió de fer-nos fóra, ja que no han pogut de totes maneres trencar l’honestedat i la coherència dels nostres principis i la nostra forma de fer les coses.

Són els principis republicans, de creença en la ciutadania per damunt de tot, que ens animen a defensar que Catalunya és una nació amb la mateixa força que hem aixecat escoles, hem planificat inversions i hem defensat el nostre comerç, la nostra llengua i la nostra identitat: La nació catalana la composen persones que tenen dret als millors serveis públics i garanties socials possibles a Europa.