» EL REPTE DE LA CIRCULACIÓ A LLEIDA

EL REPTE DE LA CIRCULACIÓ A LLEIDA

10 gener, 2007 on 9:31 am | A Ciutat de Lleida |

Publicat el 10 de gener de 2007 al diari Bon Dia Del llistat de temes que els lleidatans i lleidatanes diuen que més els preocupa, destaquen aquells que a més a més els identifiquen com a problemàtics per al futur desenvolupament positiu de la ciutat: el trànsit, el preu de l’habitatge, la seguretat ciutadana i la immigració. Són, de fet, els temes més recurrents en qualsevol tertúlia de cafè i copen gran part dels comentaris de la ciutadania.

Els polítics tenim, doncs, l’obligació de fer front aquestes quatre problemàtiques, i es pot fer, fonamentalment, des de dues perspectives diferents: esgrimir-los davant el govern sense aportar possibles solucions factibles o cercar les millors formules per resoldre’ls de manera efectiva. La primera opció pretén incidir només sobre la percepció de la ciutadania, la segona persegueix la millora de la qualitat de vida de les persones.

Els quatre temes tenen en comú que són qüestions complexes que requereixen de plantejaments a llarg termini i, a més, incideixen d’una manera o una altra sobre un sector majoritari de la ciutat. Per aquesta raó, és més llaminera l’opció de convertir-los en ariet llancívol que admetre’ls com a reptes que necessiten decisions més enllà dels períodes electorals.

El trànsit rodat a la ciutat vist com un problema i un repte és un exemple clar del que dic. És absurd negar que ara com ara existeixen a Lleida zones on és complicada la circulació rodada en els moments més visibles, les hores punta, que són quan més ciutadans es troben al volant dels seus vehicles. Aquesta circumstància no es limita a Príncep de Viana, el Pont Nou o l’entrada a Lleida per la Bordeta. Aquestes són les zones on més s’evidencia el complex fenomen al qual hem de fer front.

Prefereixo no refiar-me de qui només aporta solucions parcials per a zones concretes sense tenir present la globalitat de l’escenari. No serveix de res, per exemple, modificar la freqüència semafòrica en un pas de vianants a Rambla d’Aragó si a canvi entorpim la fluïdesa del trànsit des de Cappont fins a Rovira Roure. És més honest i a la llarga més efectiu abordar la situació en tota la seva magnitud i atenent a la multiplicitat de factors que són presents. Després, es tracta d’aplicar criteris coherents a les zones concretes.

De manera estructural, aquest és l’objectiu que persegueix el Pla de Mobilitat en el qual treballem al govern de la Paeria. Es tracta d’un ambiciós projecte que, de totes maneres, la ciutadania no podrà percebre directament de manera immediata en tota la seva globalitat, ja que necessitarà d’actuacions que vagin molt més enllà de solucionar un determinat punt negre.

Que ens trobem un embús sistemàtic en un carrer o que el convertim en una via de circulació àgil pot ser el resultat final de la imbricació de decisions urbanístiques i d’enginyeria, de polítiques de promoció del transport públic i la construcció de zones d’aparcament, així com la gestió de la seguretat i la responsabilitat vial, i del consentiment per part de la ciutadania d’algunes polítiques globals sobre el trànsit rodat a Lleida, el que suposa la necessitat d’obrir processos de participació ciutadana que abastin molt més que l’interès, legítim però limitat, dels veïns d’un determinat carrer.

I de la mateixa manera, i amb la mateixa rotunditat, també dic que dissenyar un Pla de Mobilitat i aprovar-lo no serveix de res si després no existeix la voluntat política o l’habilitat i eficàcia suficients com per traspassar les decisions del paper a l’asfalt.

La trampa de tot plegat, entre cometes, és que és molt més fàcil encarar un procés electoral només donant la raó a qui es queixa dels embussos que fer-ho aportant el compromís d’encarar el problema del qual es queixa amb raó la ciutadania per superar un nou repte per Lleida.

4 Comentaris »

RSS sindicació de comentaris en aquesta entrada. TrackBack URI

Parles molt bé Xavier, t’expresses sempre molt correctament, massa de vegades, les coses s’han de dir pel seu nom en moltes ocasions.

Jo també crec que la segona opció que planteges és l’adequada, però ja fa massa temps que s’arrosseguen problemes amb el trànsit a Lleida, i el que és pitjor, amb morts, que mai haurien d’haver passat, si es prenguessin les decisions necessàries quan toca.

Però pel que fa a seguretat ciutadana i trànsit, les decisions que dius del paper a l’asfalt, estan en mans d’una persona, en Lluís Pere Alonso, que no fa el paper que li toca, estic tot el dia voltant pels carrers pel meu ofici, i de cruïlles perilloses, passos de vianants sense semàfors, etc., la ciutat està plena.

Desitjo de tot cor que els superiors d’aquest personatge tan nefast per a la vida política d’aquesta ciutat se’n adonin que ja està bé d’aquest color, prou ineptes, prou ineficaços, i en Lluís Pere a casa seva.

Comentari per Andreu Pérez — 11 gener 11edijous 2007 #
No tant sols es el fet que no hi hagin semàfors o cruilles perilloses que hi hagi accidents mortals. No es poden carregar els morts a sobre la consciencia de ningú, per molt ineficas que sigui aquest “algú”. La manca de educació vial a les persones, les preses, el anar despistat, el “ja pararan que jo tinc preferència”… són més els motius d’aquestes lamentables morts, i això, per molt brillant que sigui el/la regidor/a de torn, no ho pot sol·lucionar.
A quants els nostres pares ens van dir “no travessis si el semàfor està amb vermell” i quants no hem respectat les paraules dels nostres propis pares… les morts no sempre han de recaure a la consciència d’algú.

Comentari per Necro — 13 gener 13edissabte 2007 #
És evident que en Lluís Pere no atropella la gent!!, això no ho he dit mai, i deu ni do la gent com travessa per allà on vol, però jo em referiré sempre al fet què, aquells polítics que PODEN prendre decisions importants per al benestar de tothom i no ho fan, són uns irresponsables. Com per exemple, ho va ser en el seu dia aquells que des de Foment o la Renfe no varen decidir eliminar els passos sense barreres fins que hi han morts, quants nens lleidatans van haver de morir a Juneda fa uns anys?

A Lleida pel broc gros, deuen haver almenys dues dotzenes de cruïlles molt perilloses que haurien d’estar semaforitzades, desenes de passos de vianants haurien de ser d’aquestos anomenats elevats, i manca il·luminació als carrers augmentant la perillositat dels vianants quan travessen actualment jugant-se el físic.

Però clar, el problema quan parles amb els polítics, és sempre el mateix, falta de pressupost, cony!!, doncs que s’hi posin les piles parlant clar, i no malbaratin els diners de tothom fent una distribució gens intel·ligent.

Seguretat Ciutadana i Urbanisme són claus per a la millora de la vida a la ciutat, i ja no parlem de la quantitat de funcionariat de l’Ajuntament. Amb un bon criteri empresarial, de ben segur en sobra entre un 10 i un 20 per cent, en despeses d’associacionisme veïnal se’n va un dineral, i ho dic amb molt coneixement directe, .

Això si, vull saber quants diners s’hauran gastat a Joventut en la promoció de la Lorena, “com l’altre dia a l’escorxador”, no ho oblidem, amb diner públic s’ajuda a una carrera privada, ah, per cert Regidor Sàez, és de suposar que almenys aquesta noia tindrà la dignitat de cantar algun dia per la nostra Festa Major sense dispendi econòmic per a l’Ajuntament no?, només faltaria!!.

Bé, vull acabar ja, doncs en podria fer encara molt més extens, jo vull polítics decidits, polítics valents, que pensin en la millora dels serveis en general, i prenguin les mesures necessàries encara que siguin impopulars, que pensin en la gent abans de pensar en el vot, com fan la majoria.

Per tant, confio plenament en veure en Lluís Pere fora de la regidoria.

Comentari per Andreu Pérez — 15 gener 15edilluns 2007 #
Un petit afegit, quan parlo del tema veïnal no ha sortit escrit el que volia dir, jo he presidit dues associacions de veïns diferents, i conec bé el tema.

Comentari per Andreu Pérez — 15 gener 15edilluns 2007 #