UN PACTE AMB TRAMPA

Publicat el 12 d’octubre de 2005 al diari La Mañana

El president de la Diputació, Isidre Gavín, va llençar als quatre vents mediàtics una ambigua proposta de fer a la ciutat de Lleida un pacte de la cultura. Sota el paraigües de fer un balanç dels seus dos anys al front de la institució provincial, el senyor Gavín va aprofitar una altra vegada per postular-se com a candidat a l’Alcaldia de Lleida. I ho va fer, segons les seves paraules, emparat en la transparència, la informació i “fugint -va assegurar- del fariseisme que caracteritza molts polítics”. Ell sabrà, però a mi em queda la sensació que ha fet trampes, que només buscava un titular als mitjans de comunicació, no un pacte en benefici de la cultura de Lleida.
És paradoxal, per ser suau, que llanci aquesta idea la mateixa persona que en els últims mesos està desmuntat tot el camí fet en els darrers dos anys de cara a fer realitat, no només a formular en una conferència, la suma dels esforços de les institucions en benefici de la projecció i reforçament de la cultura lleidatana, que és la que fan dia a dia les entitats de cultura popular existents a la societat civil. Les mateixes entitats que es va adherir de manera entusiasta a la candidatura de Lleida com a Capital de la Cultura Catalana 2007, i a les quals devem finalment l’elecció.
Aquest pacte per la cultura de Lleida ha estat precisament la feina que des de fa dos anys portem a terme des de la Regidoria de Cultura de la Paeria, una tasca que, en base al pacte permanent amb institucions i entitats, ha permès que Diputació i Generalitat de Catalunya s’impliquessin de veritat amb el món de la cultura de Lleida. Especialment significatiu ha estat el canvi operat des de la Generalitat, que quan era governada pel partit polític del senyor Gavín vivia d’esquenes a la producció cultural de la capital de Ponent. Ara com ara, la Generalitat esdevé un soci clau, logístic i financer, de la cultura de Lleida. L’exemple més clar és l’aposta per convertir la Panera en el Centre d’Art de Catalunya.
La Diputació també va començar a implicar-se en la cultura de la ciutat. Tot i que amb quantitats simbòliques, la institució provincial va començar a col·laborar en la promoció d’esdeveniments com el Festival de Jazz i Animac, entre d’altres. El dubte que em queda, una vegada vist el comportament dels responsables provincials, és si volien ajudar a la projecció d’aquestes produccions culturals o només compraven fotografies del president-candidat.
Menció a part mereixen els Premis Vallverdú: L’any passat va ser el primer en el qual la Diputació va finançar al 50% els Premis Literaris Josep Vallverdú i Màrius Torres, i la primera amenaça de no tornar a reeditar aquella experiència ens la van fer el mateix dia de la gala. ¿El problema? El lloc que ocupava el senyor Gavín a la taula de la roda de premsa de presentació dels guanyadors, al costat de l’alcalde. 
I la cosa va anar a més, ja que aquest passat mes de juliol se’ns va comunicar que la Diputació “congelava” la seva participació a l’edició d’enguany. Al mes de setembre se’ns diu que tornen, però només per aquest any. ¿Les diferències? Volen fer rodar pels pobles els premis literaris de la ciutat, quan els seus propis premis provincials, Les Talúries, els organitzen a la capital del Segrià. Des de la Paeria hem continuat treballant per fer uns Premis Vallverdú 2005 a l’alçada dels de l’any passat.
Com continuem treballant amb les entitats culturals, signant convenis fins ara inexistents que van més enllà d’una oferta monetària, com és el cas d’Òmnium Cultural, entitat que s’ha convertit en el soci intel·lectual de la Paeria en tot allò que suposa aprofundir en la identitat nacional catalana. Com no hem deixat de treballar per tal d’aconseguir la capitalitat cultural del 2007, l’eina que ha de permetre una projecció sense precedents de tota la producció cultural de la ciutat de Lleida. Com no hem deixat de preparar una edició del Jazz Tardor senzillament brillant.
Com podeu comprovar, no és que jo rebutgi el plantejament d’un pacte per la cultura de Lleida, és que mentre uns treballem en aquesta línia d’altres busquen fotos i titulars forçats, ocultant informació i des de l’opacitat d’uns despatxos on l’obsessió per la política d’aparador fa perdre la perspectiva a més d’un. A aquesta part de la seva conferència, el senyor Gavín, li va dedicar prop de 15 minuts. La resta, unes dues hores més, va estar tan carregada de fariseisme?