UN FORAT A CAVALLERS

Publicat el 3 de desembre de 2005 al diari Segre

Dues setmanes després de l’esfondrament del número 60 del carrer Cavallers, que afortunadament no ens va obligar a haver de lamentar danys personals, el debat polític municipal sembla girar només al voltant d’aquest incident, una nova graella sobre la qual es posa tanta carn política que als grups de l’oposició ja no els queda ningú més a qui demanar la dimissió… Quan la persecució dels titulars més grossos dels diaris es converteix en única guia de l’acció política es corre el risc de perdre les perspectives, el rigor amb el qual s’han d’afrontar els problemes i, fins i tot, de perdre el contacte amb la realitat.

La realitat del Casc Antic de la nostra ciutat de Lleida la representa tan bé el forat existent al número seixanta de Cavallers com el lluent complex de la Casa dels Artistes i l’Espai Cavallers, just a uns vint metres de distància. La realitat del Casc Antic de Lleida l’explica tan bé el drama d’unes famílies que han perdut la seva llar en una malaurada tarda de dissabte com la celeritat amb la qual els serveis municipals d’Urbanisme, de Serveis Personals i el propi regidor de zona, Xavier Aluja, s’han afanyat a aixoplugar els afectats, de vegades acompanyant-los personalment en totes les gestions que ha calgut realitzar. La realitat del Casc Antic de Lleida la conformen tan les fràgils parets de les antigues i descuidades construccions com la solidesa imparable amb la qual s’estan aixecant noves promocions d’habitatges.

L’incident de Cavallers ens ha tornat a recordar que no és admissible relaxar la tensió i la cura amb la qual hem d’afrontar qualsevol moviment de pedres que es faci en aquesta zona. També ens ha d’ajudar a fer memòria per combatre les falses imatges que aquests dies es llancen sobre l’acció del govern de la Paeria. És radicalment fals que tinguem descuidat el Casc Antic. En els darrers dos anys s’han portat a terme actuacions com la millora de la Baixada del Seminari, s’ha actuat sobre els serveis de la zona i no s’ha deixat de promoure la construcció de nous habitatges.

Se’ns diu des de l’oposició que l’esfondrament era evitable. No tornaré a repetir aquí el que ja s’ha argumentat i que continua sent objecte d’una investigació interna: Fins a sis informes diferents, de tècnics municipals i privats, no van saber preveure la imminència de la caiguda de l’edifici malgrat tots veien deficiències a les que havia de fer front el responsable privat del deteriorament d’aquella propietat privada. No insistiré perquè Urbanisme continua analitzant tot el procés, en el qual –no ho negaré- em preocupa ara com ara l’existència d’un forat de tres mesos entre la redacció d’un primer informe i la seva arribada als serveis de Disciplina Urbanística.

Les pedres caigudes són, de totes maneres, la prova més evident que no tot es va fer de la millor manera possible. Al mateix temps, la tranquil·litat que ens dóna el fet de no haver de lamentar cap desgràcia personal ens hauria de permetre abordar les possibles correccions de futur amb serenor i sense les urgències per fer política de titulars que, ja se sap, és pa per avui i gana per demà.

Considero una errada evitable la mania de legislar a cop calent, la moda de confeccionar normatives generalistes per fer front un cas puntual i la temptació de voler arribar des de l’administració més lluny del que ens pertoca. Recuperar l’ARI amb la implicació de la Generalitat, quina vigència va finalitzar fa dos anys, em sembla una bona aposta de futur. Elaborar ara una fèrria normativa i començar a tancar edificis a dojo només pot alimentar una injustificada sensació de falta de seguretat. Assumir de manera subsidiària la responsabilitat de facilitar un sostre a qui ha perdut la seva propietat em sembla just. Regalar des de la Paeria pisos a qui pagava un lloguer seria irresponsable.

El forat de Cavallers ens ha de servir per millorar les actuacions urbanístiques globals al Casc Antic, però des de l’acceptació de la realitat tota, també la històrica. Paguem ara factures velles, afrontem ara les conseqüències de la degradació de tota la zona entre els anys 50 i 90 del segle passat. Els deu anys d’actuacions darreres ens han permès avançar molt en la recuperació del barri, però ni en dos anys podíem arreglar el que falta ni ho podrem fer en els propers dos anys.

Davant determinades urgències intencionades, des del govern municipal hem de respondre amb seriositat i serenitat. Davant judicis sumaríssims públics en els quals jutge i part acusadora són el mateix, des del govern municipal hem de reaccionar amb una exhaustiva informació interna. Davant el forat de Cavallers, des del govern municipal hem de conjurar la ciutadania a continuar aixecant la Lleida en la qual creiem, la Lleida moderna que no oblida els seus orígens.