PREMIS VALLVERDÚ, UN EXEMPLE D’EXCEL·LÈNCIA

Publicat el 18 de novembre de 2006 al diari Segre     La ciutat de Lleida acaba de gaudir d’una nova edició dels Premis Literaris en què, en el decurs d’una brillant gala en el marc de l’Auditori Enric Granados ple de gom a gom, s’han concedit el 23è premi d’assaig Josep Vallverdú, l’11è premi de poesia Màrius Torres i el 5è premi de narrativa Premis Lleida. L’escalf ciutadà, la presència impagable de Josep Vallverdú i Víctor Torres, el suport decidit dels homes i les dones que fan literatura i creació artística a Lleida i la feina impecable dels membres dels jurats, dels serveis tècnics de l’IMAC i l’IEI i totes les persones que han participat activament en l’organització de la vetllada, han fet possible que ara com ara ja ningú no se’n recordi dels recels que al seu dia va aixecar el canvi del format. 

La d’ahir, crec sincerament, va ser la nit de la consagració dels Premis Vallverdú com la millor mostra de l’excel·lència cultural que la ciutat de Lleida viu en els darrers anys i que el 2007 confirmarem amb la capitalitat de la cultura catalana. Els nous premis literaris són la millor al·legoria del que s’ha fet des de l’any 2003, quan un nou equip vam assumir l’administració de les polítiques culturals a la ciutat de Lleida amb l’ànim de superar vells esquemes i amb el desig de potenciar i rellançar tota la força innovadora i creativa que existeix sota la boira a peus de la Seu Vella. 

Ara fa just tres anys, vaig utilitzar una metàfora que molta gent va fer somriure, un somriure incrèdul en moltes ocasions, en anunciar la meva voluntat de fer passar la ITV tots els programes culturals impulsats des de la Paeria. Tres anys després, i mantenint el simpàtic símil automobilístic, crec que hem passat de tenir un utilitari ben cuidat a conduir un monovolum d’última generació: potent, segur, còmode i preparat per assimilar sense dificultats les noves millores que vindran els propers anys. 

Els Premis Vallverdú mateixos han passat de ser un sopar versallesc, on els escriptors eren simples convidats, a esdevenir el model de gala literària on els homes i les dones que conformen el món de les lletres són els autèntics protagonistes. Retem homenatge a la Literatura, personificant-la en aquells que han estat premiats, i l’obrim a tota la societat.

I obrim la Literatura no només una nit, sinó al llarg de l’any amb experiències innovadores com el Festival Internacional de Poesia Mahalta, els Versos de Temporada i les Ponentades. A més, per Sant Jordi, la Paeria obsequia els lleidatans i lleidatanes amb l’Escata de Drac, una col·lecció de narracions curtes de creadors lleidatans que hem de sumar a la Banqueta i a una nova aposta pel còmic com a llenguatge cultural que apropi la literatura a públics més joves. 

Perquè la joventut no només ha de viure del Senglar Rock, una altra de les apostes estratègiques per ubicar Lleida en el mapa internacional de la música moderna i vaixell insígnia d’una ambiciosa oferta que acull des del Jazz Tardor, el segon festival en importància ja de Catalunya, al Festinoval. I l’espectacular inici de temporada de l’Auditori amb l’Orfeó Donostiarra ens marca la pauta qualitativa de la nova oferta en música clàssica. 

Amb la mateixa recerca de l’excel·lència, el Centre d’Art la Panera és ja referència nacional d’impuls a les arts plàstiques contemporànies, i el Museu Morera està a punt d’iniciar el seu camí cap a la definitiva seu del futur Museu d’Art de Lleida, creant així el complex modern que ens ha de mostrar quina ha estat l’evolució dels nostres creadors i cap a on anem obrint nous horitzons culturals. 

Igualment reforcem i impulsem el llenguatge cinematogràfic, amb Animac ja com a Festival de Catalunya del Cinema d’Animació i la Mostra com la porta d’entrada a Europa del cinema llatinoamericà. I en teatre, a l’espera de la posada en marxa del gran Teatre Municipal de la Llotja, l’Escorxador rep els reconeixements i premis més difícils, els dels programadors i públics. 

Pràcticament no hem deixat llenguatge cultural a la ciutat de Lleida sense remodelar i impulsar. Òbviament, no ho hem fet sols, hem comptat amb la complicitat de vegades entusiàstica d’aquells qui fan possible la producció cultural a la nostra ciutat, homes i dones que ja no són només els convidats a la gran festa de la cultura, sinó que esdevenen els autèntics protagonistes que fan de Lleida l’altra capital de Catalunya, la capital que projecta sense complexos la seva força creativa en un món globalitzat en el qual ha de cobrar cada vegada més importància la nostra singularitat, allò que ens fa sentir únics, ser lleidatans i lleidatanes.