LES JOVENTUTS QUE ES MOUEN PER LLEIDA

Publicat el 2 de març de 2007 al diari       Recentment he tingut el plaer de compartir estovalles i una profunda conversa amb un nodrit grup de militants i simpatitzants de les JERC, les joventuts de l’Esquerra Republicana de Catalunya. La intensa activitat del dia a dia no ens permet als responsables polítics gaudir de moments com aquests, en els quals s’arriben a posar sobre la taula els temes més compromesos i ambdues parts es conjuren en benefici d’un projecte comú, una ciutat de Lleida que camina amb força pel segle XXI, el segle del coneixement i el de les generacions joves més preparades de la història.

Afortunadament, aquests joves encara es troben en la fase en que la ideologia és més forta que la política, raó per la qual es mostren més intransigents que els sèniors davant situacions que l’edat potser suavitzen. Però és aquesta força de la raó la que, alhora, els impedeix convertir-se en simple titelles d’uns adults que, en d’altres casos, els encomanen aquelles coses de la política que estaria mal vist que facin autoritats seriosament encorbatades. Creuen que en política no tot s’hi val, i actuen tal i com creuen.

Als joves d’Esquerra no els agrada que els moguin, ells i elles prefereixen ser el seu propi motor i contribuir a la vitalitat de la ciutat, per això es mouen per si mateixos. No creuen, i comparteixo plenament el plantejament, que hagin de ser la punta de llança d’una campanya electoral buida de continguts i basada en la desqualificació personal del contrincant, per molt que personalment no els agradin els candidats a alcalde de la resta de formacions polítiques. Per aquest jovent, les noves tecnologies de la informació no han de quedar relegades a la intoxicació gratuïta, sinó que serveixen per fer arribar el nostre missatge polític a més gent i de manera molt més directa, però sempre parlant de missatge polític, amb contingut, propostes i anàlisis. 

Als joves d’Esquerra els caracteritza el seu compromís actiu per una Catalunya lliure i per una Lleida digna en la que, en aquest pas cap a la construcció d’un estat propi, es vagin superant els entrebancs d’una societat que es mereix assolir millors quotes de qualitat de vida. Al joves d’Esquerra, també, els fa singulars una visió àmplia del concepte de ciutadania, que no limiten únicament i en exclusiva a l’entorn estudiantil o el més lligat a les edats primeres.

És evident que la joventut suporta circumstàncies específiques i pateix problemàtiques pròpies, però també en gaudeix d’oportunitats que no es poden deixar passar. I, per sobre de tot, els nois i les noies joves no viuen en un oasi especial, sinó que comparteixen d’igual manera els dèficits i les millores de tota la societat. Conscients d’aquesta evidència, els joves d’Esquerra sempre mostren una sensibilitat específica per detectar com afecten als més joves els problemes per a tots, però també aporten la seva joventut com  aval per trobar solucions innovadores per als reptes que afronta la globalitat de la ciutadania.

En aquest sentit, ja fa temps que pressionen per millorar la xarxa ferroviària de Catalunya, que patim tots tinguem l’edat que tinguem, i molt especialment les rodalies, que no són competitives ni en preu ni freqüència de pas per les poblacions. De la mateixa manera, l’accés a l’habitatge de dignitat és una altra de les preocupacions en les quals centren ara com ara les seves energies.

L’habitatge és percebut com a problema no solament per la joventut, tot i que és la franja social que més directament es troba afectada per uns preus que fan inassolible l’emancipació del nucli familiar. Les joventuts d’Esquerra es podrien limitar a plantejar propostes específiques per l’accés dels joves a la vivenda, però han preferit elaborar un suggeriment molt més ambiciós i agosarat del qual es puguin beneficiar persones de qualsevol edat, ja que són conscients que una problemàtica global requereix de solucions àmplies i també innovadores.

Són conscients aquests joves que han de construir una societat en la qual ser jove no sigui un handicap, però que tampoc no ho sigui per a les dones, els més grans, els nouvinguts, les persones amb discapacitats, les famílies nombroses… Són conscients que la Lleida que es mou cap al futur al ritme juvenil és la Lleida que ells mateixos hauran de gestionar en tant que adults, i que ara posen les bases de la ciutat que haurà superat molts dels seus neguits i contradiccions.

Les joventuts d’Esquerra volen significar-se com a força política dinàmica, independentista, que defensa tant el territori com les seves gents, i que se saben seguidors d’una llarga trajectòria que van iniciar uns joves catalans l’any 1931 en fundar les JERC. Tot aquest bagatge històric es nota, i molt, en la seriositat dels plantejaments que ens fan als més grans, els que quan érem joves, potser, només pensàvem a curt termini. Afortunadament, la capacitat de mirada a llarga durada d’aquest jovent sense complexos és la garantia de formar futures generacions de sèniors més conscients dels efectes globals de cadascuna de les seves decisions en els àmbits de la sostenibilitat, la cultura i la convivència.