GUANYEM EL NO PER RECUPERAR LA DIGNITAT DE LA NACIÓ

Publicat el 14 de juny de 2006 al diari Bon Dia     A mesura que s’acosta diumenge, el dia en el qual la ciutadania està cridada a donar el seu parer sobre les retallades imposades a Madrid al projecte d’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya, creixen els nervis entre els partidaris del ribot d’Alfonso Guerra i els missatges de la por. A falta d’arguments per defensar la seva postura de menyspreu al Parlament de Catalunya, comencen a articular negres presagis sobre el futur de la nostra nació si guanya l’únic vot de defensa de la dignitat i el país. Us imagineu el que passaria si guanya el no?, ens diuen amb el mateix to apocalíptic de qui s’està jugant tots els diners a una única aposta.

Si guanya el no, tenim una nova oportunitat, negada per la resta de forces polítiques, per fer que Catalunya sigui considerada una nació i no una nacionalitat –com al 79. Tenim una nova oportunitat per aconseguir que Catalunya disposi d’un sistema de finançament que posi fre a l’espoli fiscal i no una simple formula de repartiment de percentatges sobre determinats impostos –com la pactada al seu dia entre CiU i PP a canvi de no tocar l’Estatut. Tenim una nova oportunitat per obligar l’Estat a compensar els més de vint anys de no invertir en obra pública a Catalunya ni la meitat del que comprometia l’Estatut del 79 en lloc de conformar-nos amb una promesa de què en els propers set anys faran més obres –que no són més que les iniciades en la darrera dècada i que porten un ritme d’execució molt més lent que obres semblants a d’altres parts de l’Estat. 

Si guanya el no recuperem l’Estatut aprovat el 30 de setembre al Parlament de Catalunya amb el 90% dels vots dels representants de la ciutadania de Catalunya, i, a més a més, el reforcem amb el recolzament popular que li han negat els mateixos partits polític que, una vegada més, han votat una cosa a Catalunya i la contrària a Madrid. 

Si guanya el no, qui s’atrevirà a discutir el dret de la ciutadania catalana a decidir sobre el seu propi futur? Qui s’atrevirà a negar la realitat d’un poble que diu prou als jocs de mans d’aquells que només el volen per pagar i callar? Qui s’atrevirà a frenar el clam del crit “una nació, una selecció”?

Si guanya el no, guanyem el dret al respecte com a poble, com a nació; guanyem el dret a gestionar els nostres propis recursos pensant, primer de tot, en els interessos socials de la ciutadania de Catalunya; guanyem el dret a construir el futur de les generacions joves sense hipoteques que mai es podran acabar de pagar.

Si guanyen els altres, ens quedem tal i com estem, però pagant car el desgast de dos anys d’elaboració d’un nou Estatut que, ara com ara, només recull les competències ja contemplades en el desenvolupament estatutari i legal del 79. I les competències noves, les que s’han salvat del ribot de la Moncloa, continuaran restant a l’arbitri de l’estat d’ànim del governant de torn a Madrid o a que tornem a pujar el preu de la benzina, com ja hem hagut de fer per intentar fer front l’escandalós deute de la sanitat pública catalana, la qual no es beneficiarà d’un euro més amb la proposta madrilenya.

Si guanya el no, Catalunya no ha de tornar a negociar res més, ja que Madrid no podrà oposar-se novament a acceptar allò que el poble de Catalunya va decidir. De fet, deixarem d’estar pendents de si a Madrid valen o no les promeses solemnes fetes a Barcelona.  Si guanyen els altres, ens imposaran la llei del silenci a partir del 19 de juny. No podrem reclamar seleccions esportives nacionals –haurem votat en contra -, no podrem exigir respecte al Parlament de Catalunya–haurem votat en contra -, i no podrem decidir ni l’horari d’apertura dels nostres comerços –haurem votat en contra.