EL MUSEU DE TOTA LA CIUTAT

Publicat el 29 de gener de 2005 al diari Segre

Al llarg de la setmana passada es va suscitar una polèmica pública al voltant dels futurs usos de l’edifici del Roser, que l’Estat vol convertir en un Parador i que actualment és seu del Museu d’Art Jaume Morera, de l’Escola Municipal de Belles Arts (EMBA) i lloc emblemàtic on els lleidatans realitzem cada Onze de Setembre l’homenatge a aquells patriotes que van vessar la seva sang en defensa de Lleida i Catalunya. La polèmica, vista amb la perspectiva d’una setmana, es centra només en una qüestió de prioritats a l’hora d’executar les polítiques i les obres previstes pels partits que integrem el govern municipal a la Paeria. Des d’aquestes postures, inicialment antagòniques, la nostra feina, la dels responsables polítics, ha de ser la de trobar la fórmula capaç d’harmonitzar ambdues prioritats, que no en són d’un partit polític o d’un altre, sinó que han de ser les prioritats de tot el govern municipal.

El Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2004-2007, que és el document que defineix els objectius i les línies d’actuació programàtiques del govern municipal, parla “d’impulsar la radicació d’un parador nacional a la nostra ciutat”, de “posar en marxa el Pla de Dinamització Turística” i de “desenvolupar el Pla de Museus”, la principal línia conductora del qual és la finalització del complex Panera-Morera. També és cert que el mateix PAM deixa clar que “l’ordre i ritme d’execució de les actuacions s’establirà d’acord amb les prioritats i les capacitats econòmiques i de gestió, que fixarà anualment la política de govern i pressupostària municipal”.

Quan jo, la setmana passada, faig l’advertiment que les obres a l’edifici del Roser no poden començar sense abans tenir resolta la ubicació definitiva del Museu i l’Escola de Belles Arts ni intento obrir una caixa de trons ni posar el dit a cap nafra. Sembla obvi que a ningú se li acudirà aixecar una bastida mentre el fons artístic de la ciutat de Lleida estigui en aquell edifici. És obvi que a ningú se li acudirà tancar el Roser mentre els alumnes de l’EMBA no tinguin on fer les seves classes. De la mateixa manera, és obvi que el fons artístic de la ciutat no pot col·locar-se en caixes a l’espera del seu trasllat, o que pot penjar-se en qualsevol paret de qualsevol edifici municipal.

I és que quan parlem d’un museu, no ens referim a quatre parets on exhibir uns quadres i unes escultures. Quan parlem d’un museu estem definint una instal·lació quina adequació ha de ser revisada, fins a l’últim detall, per la Junta de Museus de Catalunya, l’entitat que atorga o retira la qualificació de museu. Qualsevol errada nostra ara, la ciutat la podria pagar molt cara d’aquí un o dos anys.

Si assumim aquesta realitat de bon començament, quan es posen sobre la taula les diferents opcions es quan comença el veritable debat, que és tant tècnic com polític. Si descartem, per descabellades, les possibilitats de tancar el museu o amagar les peces d’art en caixes, ens queden tres opcions. Analitzem-les.

Traslladar l’exposició permanent del Morera a la primera planta de la Panera. És inviable per dues raons. La primera, perquè la Panera té la consideració de Centre d’Art, d’instal·lació no dedicada únicament a l’exposició museística, sinó a la producció artística, com bé es demostra aquests dies amb Canal Gitano i les instal·lacions de vídeo d’Antoni Abad. La Generalitat, administració que ha apostat decididament per aquesta realitat cultural que és ara la Panera, seria la primera en retirar els ajuts i els compromisos que ha adquirit amb un centre que ha de servir per convertir Lleida en ciutat productora d’art, no en simple receptora d’exposicions pensades a Barcelona. I segona, aquesta opció només serviria per deixar inacabat per sempre més el complex Panera-Morera, un equipament que també servirà per reactivar el Casc Antic de la ciutat.

Una seu provisional. Podria ser acceptable, però planteja dos inconvenients. Primer de tot, la mateixa provisionalitat. He de recordar que el Morera ja és de manera provisional a l’edifici del Roser… des de fa 35 anys. En segon lloc, hem de pensar en la inversió que es requerirà per habilitar l’espai provisional sense el risc de perdre la qualificació de museu. Les obres d’art no poden estar exposades a la llum solar directa, ni a corrents d’aire, ni a humitats, ni a canvis bruscos de temperatura… Aquests diners potser seran més útils a la ciutat si els invertim en l’acceleració de la construcció de la seu definitiva.

Construir el nou Morera. Es tracta de finalitzar un projecte que ara com ara només és realitat en un 50%, l’actual Panera, i que està pensat per continuar funcionant a ple rendiment mentre s’aixequen les parets de l’edifici bessó, el Morera, que ha d’acollir l’exposició permanent, la sala d’exposicions temporals, l’actual Sala Cristòfol, els tallers de restauració, el centre de documentació i biblioteca i les obres actualment emmagatzemades a Gardeny.

El cost d’aquesta obra és d’uns sis milions d’euros, quantitat que, òbviament, no pot suportar el Pressupost de la Paeria. És per això que portem vora un any treballant diferents vies de finançament, tant públiques com privades. Fins ara hem treballat al ritme d’una prioritat a mitjà termini, ara confiem a sincronitzar les prioritats i dotar-les de les eines necessàries per fer-les realitat.