QÜESTIÓ DE CREDIBILITAT

Publicat el 20 de setembre de 2006 al diari Bon Dia     Els partits polítics mirem les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb la sensació que la ciutadania “passarà factura” de les moltes coses que s’han dit, i també de les moltes que s’han fet, en els darrers tres anys. Si és així, des d’Esquerra podem estar tranquils ja que hem estat la única formació política que no s’ha dedicat a anar marejant la perdiu amb mentides sobres mentides i hem mantingut un discurs plenament coherent, tant coherent que al seu dia no canviar-nos la jaqueta ens va costar l’expulsió del Govern de la Generalitat. 

Tinc escrit que la ciutadania disposa avui en dia d’instruments al seu abast per no tenir que refiar-se de la simple propaganda, ni tant sols de la meva. Mireu, a Esquerra se’ns vol penjar la llufa de les indecisions en el tram final de l’elaboració de l’Estatut. Mostra de falta de maduresa, se’ns diu. Què és ser madur en política? Prometre una cosa i després dir que no era això? Aixecar la veu més que ningú i després acceptar les engrunes per força major? Fer una dura campanya política contra el PP i el mal que fa a Catalunya i després votar amb el senyor Rajoy que l’aeroport del Prat el continuen gestionant des de Madrid? 

Nosaltres, la gent d’Esquerra, ens vam proposar treballar per aixecar el sostre de l’autogovern de Catalunya, i això, per desgràcia, ens va obligar a haver de denunciar les maniobres dels socis i els contraris per tal que allò que havia dit el Parlament no tingués cap conseqüència efectiva. És qüestió de credibilitat! Nosaltres érem un catastrofistes, però el desastre d’aquest agost al Prat ens dóna la raó: no podem deixar un equipament estratègic d’aquesta mena en mans del centralisme madrileny. És qüestió de credibilitat! El Gobierno de Zapatero ja ha pactat amb la seva sucursal a Barcelona que ni tan sols el primer any compliran la promesa d’invertir el 18,8% del PIB. Si no ho fan ara, quines garanties en tindrem de que compliran la seva paraula quan no existeixin urgències electorals? 

És qüestió de credibilitat que aquells que van oferir en safata de plata les primeres rebaixes a l’Estatut reivindiquin ara com a necessari tot el que es van carregar. Només amb un estiu pel mig el blanc s’ha tornat negre, i confien en què la gent s’ho empassi. Exigíem, nosaltres els d’Esquerra, competències en matèria d’immigració. No només ho van treure de l’Estatut sinó que, de nit i d’amagat, aquest estiu es feien arribar autobusos plens d’immigrants sense papers a la plaça Catalunya de Barcelona. Aquesta no és la manera d’afrontar la situació. 

En les setmanes prèvies a la campanya electoral, la gent d’Esquerra estem mantenint contactes directes amb persones, bona part de les quals no ens ha votat abans, que ens fan arribar el seu desencís amb la política i els polítics de Catalunya. Nosaltres també en rebem, però ens sentim dir coses que mai no hem fet. Segurament hem pecat d’ingenus, és a dir, ens vam creure la paraula donada i l’acció de govern pactada. En l’àmbit privat, aquell que ha estat traït també és el culpable de la situació? 

És qüestió de credibilitat que les nostres paraules estiguin en permanent sintonia amb el que demostren els nostres fets. I crec que des d’Esquerra donem proves contínues d’honestedat i coherència. I quan ens hem equivocat ho hem reconegut i hem treballat per tal que no torni a succeir. Igual resulta que una mostra de maduresa política hauria estat mantenir-nos en el poder a canvi d’inventar excuses sobre el perquè incomplíem la nostra paraula. Si és així, continuo creient en els “immadurs” i les “immadures” que em fan sentir-me orgullós de la nostra forma de treballar.