UNA TARDOR PER A TOTHOM

Publicat el 27 de setembre de 2006 al diari La Mañana     Abans que comencin oficialment les Festes de la Tardor, la ciutat de Lleida ja respira ambient de festa i cultura al carrer: Lleidaeròtica, el festival Fem Banda, el Mercat de la Música, la Fira d’Art, l’espectacular inici de la temporada de l’Auditori amb l’Orfeó Donostiarra… Per a tots els gustos, tots els públics i totes les sensibilitats. És una de les màximes que em vaig imposar quan, ara farà tres anys, vaig començar a dirigir l’equip tècnic humà que fa possible la immensa majoria de les propostes culturals de la nostra ciutat. Combinar cultura i festa, tradició i innovació, actes oficials i accions fins fa poc marginades de l’imaginari públic ciutadà.
 

El concepte “tothom” i “tots els públics” que inspira el disseny de l’acció cultural a Lleida consisteix precisament en que tothom pugui trobar l’espai que el representi i en el qual vegi satisfetes algunes de les seves necessitats i aspiracions festives i culturals. En això es fonamenta fer una programació “per a tots els públics”: ofertar opcions de lleure i gaudi per al màxim possible de sectors de públics. S’han acabat els temps de la uniformitat, quan tothom només podia assistir a les mateixes coses. El procés de maduració de la nostra societat, l’assoliment de quotes educatives més elevades i l’especialització dels públics i els productors culturals ens porten a segmentar cada vegada més les actuacions per tal que no quedi un sector de la nostra societat desatès en matèria cultural.
 

L’esforç que es fa és gran, ja que en un sol cap de setmana, com ha passat a l’anterior, els carrers de Lleida han desafiat la pluja amb propostes de tot tipus, i algunes d’elles complementàries com ho és poder comprar un quadre als Porxos o uns discos davant l’IMAC. Les accions culturals diverses han de ser així, compatibles i no excloents, en una mena de reflex de la pròpia societat que les fa possible. Un bon grapat de persones, per exemple, van sopar dissabte a la Panera en una de les seves propostes innovadores que converteix la gastronomia en referent artístic i, després, van acabar la nit amb l’espectacle final de Lleidaeròtica. O mentre l’Auditori va penjar el cartell de “exhaurides totes les entrades” amb la posada en escena de Carmina Burana, la plaça de Sant Joan va vibrar amb la Banda de Sabadell. Tots els gustos, tots els públics, totes les sensibilitats.
 

De no ser així, tampoc no s’entendria que l’Ajuntament programi les considerades com festes majors petites amb vuitanta actes diferents. Entre ells, n’hi ha de gran popularitat, com la Gran Nit del Foc o les pròpies revetlles, i d’altres que no seran tan concorreguts pel públic massiu, però no per això menys importants ni transcendents. I de la mateixa manera que intentem anar aportant propostes innovadores i que connectin amb un sector de la ciutadania més jove i poc donat a l’anomenada “cultura oficial” activem també els mecanismes de lluïment i potenciació de les accions més tradicionals i nostrades, eix vertebrador en l’origen de la nostra forma actual de concebre les celebracions públiques, com la Diada Castellera, que esperem sigui tan memorable com ens apunten des de Castellers de Lleida.
 

Des d’aquest punt de vista, és aconsellable intentar fer una mirada el més ampla possible a tota l’oferta cultural de la nostra ciutat. Crec que ara com ara, després de tres anys de dura feina de molta gent, no existeix col·lectiu ciutadà que quedi relegat al silenci cultural. La vella dita ens avisa de que mai plou al gust de tothom, però també ens recorda que la pluja és positiva, ens pugui agradar o no personalment. El que sí que queda clar és que més val una pluja que desagradi uns quants que una sequera persistent que faci malbé tothom, absolutament tothom.
 

En aquests moments, a pocs mesos de que Lleida comenci a exercir com a Capital de la Cultura Catalana, el que sí que podem afirmar amb rotunda seguretat i sinceritat és que Lleida no és aquell desert cultural contra el qual clamaven moltes veus no fa tant de temps. Xifres com els espectaculars increments de públics als museus Morera i de l’Aigua i les pròpies agendes culturals dels mitjans de comunicació així ho corroboren. Amb tot, de ben segur que no tothom estarà plenament satisfet, és el motiu pel qual encara ens resta molta feina per fer, però sense perdre de vista com de fructífer ha estat el camí fins avui recorregut. Que tingueu una bona Festa Major i una profitosa Fira de Sant Miquel.