EMSC: LA FI D’UNA HISTORIA

Publicat el 29 de juliol de 2006 al diari Segre     L’Empresa Municipal de Serveis Comunitaris (EMSC) va ser ahir definitivament liquidada al saló de plens de la Paeria, aprovant el que ha estat ja el darrer tràmit burocràtic i comptable d’una societat anònima, cent per cent de capital de la Paeria, que en els últims anys de l’anterior mandat municipal ens va donar més disgustos que no pas alegries als ciutadans, que en definitiva érem els propietaris.

Ahir vam arribar a la fi d’una història, la seva liquidació, que es va iniciar amb l’entrada d’Esquerra al govern de la Paeria i imposant un gir de 180 graus respecte de les polítiques de rigor econòmic, transparència en la gestió i netedat democràtica en els mecanismes de presa de decisions. Les sigles de l’EMSC estaven tan estretament lligades a pràctiques fosques, a confuses comptabilitats i a tantes sospites permanents que només es podia tallar d’arrel. Ho vam fer.

A l’oposició estant, vam denunciar totes les anomalies i irregularitats que vam trobar en la facturació de l’any 1999 i en signar l’actual pacte de govern ens vam proposar fer tota la pressió que estigués en la nostra mà per tal d’evitar que tornés a succeir allò que denunciàvem i per tal que aquesta singular empresa privada municipal deixés de ser un mal de cap per a la ciutadania. 

Ara, amb els darrers tràmits administratius, la ciutat de Lleida pot començar a ubicar en les ombres del nostre passat aquesta història, tot i que haurà qui encara vulgui treure a passejar el fantasma. Però ull viu! Que no es poden confondre les coses. L’error era l’estructura, mai les persones que la conformaven. La prova més evident d’allò que dic és l’alt grau d’excel·lència professional i personal que demostren dia a dia els homes i les dones que formaven part de l’Empresa i ara continuen complint les seves tasques en d’altres negociats de l’Ajuntament, molt especialment dins l’Institut Municipal d’Acció Esportiva (IMAE), on hi són ara el gruix d’ells. 

La ciutat, l’Ajuntament millor dit, continua oferint els mateixos serveis que al seu dia eren encarregats a l’EMSC, però s’ha guanyat en qualitat, s’ha guanyat en transparència i s’ha guanyat, fins i tot, en estalvi econòmic. Les instal·lacions esportives les continuen portant pràcticament les mateixes persones, però el canvi d’estructura de funcionament és el que marca la diferència més que evident. 

La feina dels polítics és precisament aquesta: detectar els errors (és el que feia quan era a l’oposició), analitzar-los i esmenar-los (és el que fet ara estant a govern). La resta d’ingredients del debat formen part del que podríem anomenar el soroll que distorsiona el missatge. En resposta al soroll, només puc repetir el mateix que vaig dir i escriure ara fa dos anys: Tot i que amb la boca petita, i no tant al mateix saló de plens com als passadissos de la Paeria, s’insinua la falta d’assumpció de responsabilitats polítiques. Crec que bona part de les responsabilitats es van assumir quan els ciutadans de Lleida van votar al maig de 2003 i amb les conseqüències posteriors que aquelles eleccions van comportar. En no haver delictes, i per tant no tenint cabuda l’actuació de cap instància judicial –o, al menys, jo no ho vaig trobar al 1999 i Fiscalia tampoc les ha trobat en aquests dos anys anteriors- les irresponsabilitats s’han de fer pagar de manera política: hi ha un acte polític amb més força que el resultat d’unes eleccions? 

L’actual govern municipal s’ha proposat canviar moltes coses a la ciutat i ho estem fent. És només qüestió de temps que tot aquest afer quedi com una de les primeres batalles a les quals vam fer front. És qüestió de temps que a la Paeria no es torni a posar en dubte el comportament d’aquells que actuem en conseqüència amb el que dèiem i el que practiquem.