» LA REALITAT D’UN COMERÇ VIU

LA REALITAT D’UN COMERÇ VIU

19 juliol, 2006 on 10:24 am | A Comerç |

Publicat el 19 de juliol de 2006 al diari La Mañana La setmana passada vam presentar la primera edició dels Premis Comerç Ciutat de Lleida, que seran lliurats en una gala pública que es realitzarà al mes d’octubre. La regidora Montse Bergés compleix d’aquesta manera un dels compromisos que va adquirir el Grup Municipal d’Esquerra a la Paeria en el debat sobre l’estat de la ciutat de l’any passat. El comerç és, sense cap mena de dubte, un dels sectors més dinàmics de Lleida, i alhora és un dels nostres segells distintius respecte d’altres ciutats. Un reconeixement a les persones que fan possible aquesta marca de qualitat de Lleida era, doncs, necessari i en aquesta línia hem treballat en la confecció d’una nova acció de govern que posa sobre la taula que és possible protegir els nostres valors més propis amb innovació, idees imaginatives i rigor, com ens agrada treballar des d’Esquerra.

S’han previst tres categories de premis: Premi a la Iniciativa Comercial, que pretén reconèixer les estratègies amb les quals els comerciants atansen la seva oferta al client final mitjançant promoció, dinamització, fidelització o de millora dels serveis. Premi Gran Botiga de Lleida, amb el qual es volen guardonar les actuacions per destacar la singularitat històrica o artística i els elements d’atracció d’un establiment mitjançant la seva adequació a l’entorn arquitectònic i paisatgístic. I el Premi Una vida pel Comerç, que consistirà en una insígnia d’or amb la qual reconèixer la trajectòria i la dedicació d’un empresari o d’una empresària del comerç de Lleida.

Aquests premis, crec, representen bastant fidelment allò que diferència el comerç de la ciutat de Lleida: audàcia, veterania, arrelament, implicació amb el medi urbà i dedicació plena. Aquest model de comerç de proximitat és el que no ens podem permetre el luxe de fer malbé, ja que ens ha de fer forts i, a la vegada, s’ha de convertir en un exemple a seguir per la resta de sectors productius de Lleida.

El desenvolupament del comerç a la nostra ciutat ha anat paral·lel al creixement de benestar per a la ciutadania, ja que n’és un dels motors essencials de la nostra societat. No és casualitat que l’Eix Comercial de Lleida sigui un dels més llargs d’Europa. Ni és un caprici que els diferents barris de la ciutat hagin sabut generar entramats de comerços potents amb capacitat de captació de clients de tota la ciutat. Tot això és producte d’un determinat tarannà que configura la nostra forma de ser lleidatana.

El sistema econòmic de la ciutat de Lleida, al igual que el de la resta de Catalunya, es construeix sobre la peça clau que ha esdevingut el consum privat, la qual cosa converteix als comerciants en la principal aportació a l’economia lleidatana de l’anomenat sector serveis. El punt de partida de la forta expansió del consum i del manteniment de la inversió en habitatge el constitueix la positiva dinàmica de l’ocupació. El mercat de treball lleidatà presenta una estructura caracteritzada per un sector industrial a la baixa, una construcció amb dificultats per afegir gaires nous ocupats i un sector serveis que continua augmentant amb força.

Són moltes les accions que des de la Paeria es realitzen de cara a millorar la imatge del nostre comerç, com també són moltes les actuacions que els comerciants realitzen en benefici d’una imatge de la ciutat cohesionada i culturalment viva. Des de l’Ajuntament de Lleida considerem el comerç com un sector estratègic de la ciutat i, per tant, som sensibles al fet que qualsevol canvi o novetat important que es generi a la ciutat té el seu efecte sobre el comerç i, al temps, que estem permanentment pensant com fer que qualsevol canvi o novetat repercuteixi positivament sobre el sector del comerç.

Però ens faltava el reconeixement de tota la societat a una de les seves parts més actives, encara no havíem aprofundit més en els elements d’autostima de la ciutat cap a el seu sector comercial, ja que ciutat i comerç s’interrelacionen. Una forma de correspondre l’esforç diari i l’aposta continuada de qualitat del comerç envers la ciutat és que el màxim representant de la ciutadania, l’Ajuntament de Lleida, premiï la feina dels comerciants amb honors simbòlics de destacada importància.

Des d’aquí animo a les moltíssimes persones implicades en el sector comercial per tal que comencin a fer arribar a Turisme de Lleida les seves propostes sobre quins comerciants o comerços mereixen rebre l’elogi públic dels seus conciutadans.

3 Comentaris »

RSS sindicació de comentaris en aquesta entrada. TrackBack URI

“El sistema económic de la Ciutat de Lleida, al igual que el de la resta de Catalunya, es construeix sobre la peça clau que ha esdevingut el consum privat……..”.

Aquesta frase del teu escrit, amic Xavier, no te desperdici. Mai un sistema económic es pot basar en el consum privat………mai cap potencia mundial, s’ha fet potencia amb el “motor” del consum privat, si el que vols dir es que a Lleida no ens queda res més que el consum privat, aixó ho entendré, per que es així……no tenim industria que SI ES EL MOTOR dels creixements, no tenim materies primeres per exportar (petroli, gas, minerals, ni tan sols tenim platja que SI tenen a la resta de Catalunya), i el que produim (fruita, ganaderia…) està amenaçat per aquest món global que estàn construint aquells a qui els interesa la globalitat.

Que 200 promotors inmobiliaris ………o 300 es igual, s’hagin fet multimilionaris aquests darrers anys, no es cap bona noticia, no es pot dir que res creix, per que el que fà 10 anys valia 10 milions…..ara en val 60……només creixen el beneficis del propietari del terreny on s’edifica (aquí es on els ajuntaments teniu una gran responsabilitat), els beneficis del que fà la casa i la ven, i el banc que ha donat la hipoteca que lliga de per vida a un, o a una parella de joves…….que a més ……..no podrà consumir el que voldrian per 25, 30 o fins i tot ara, 40 llargs anys.

Si es cert, que Lleida es un centre comercial important degut básicament a que en seixanta o setanta kilómetres a la redona no hi ha un altra ciutat del mateix pés…….però també es veritat que aquella imatge de fà 20 anys de la gent de Binefar o de Vinaixa…o fins i tot de Graus o El Pont de Suert que baixavent a Lleida a comprar la roba del hivern o la de estiu…….ha passat a l’historia…..ja s’en han preocupat els globalitzadors de repartir una bona cuantitat de grans superficies per menjar-se aquest pastiss.

Respecte al tema dels terrenys per edificar, on abans he estirat les orelles dels ajuntaments. Es evident que hi ha un gran interés per part dels propietaris d’aquestos terrenys de mantenir els preus el més alts possible. Bé farien els ajuntaments, en lloc d’afavorir aquesta especulació, pensesin en el bé de la majoria i recualifiquessin terreny en grans cuantitats per beneficia a la majoria, que es la que us vota, i que es la que va a comprar en aquest comerç que tant us preocupa.

Si no es així, contesta’m una pregunta. Com es possible que a Alemanya, un pais que es dos terceres parts d’Espanya, que a més ens dobla en habitants (82 milions), que més que ens duplica en Producte Interior Brut per cápita, que més que ens duplica en renta per càpita, la vivenda es més barata que aquí?

Si vols t’anticipo una possible resposta en espera de la teva, en aquell pais hi ha industria, en aquell pais hi ha recursos en I+D, en aquell pais hi ha multinacionals escampades per tot el món (Siemens, Mercedes, BMW, Porsche, Bayer, Basf, Hoech, Merck, Volkswagen, Audi…etc.) que reporten ingressos importantíssims per mantenir el seu benestar……..i en consecuencia, la clase política no depén de la especulació inmobiliaria per finançar-se.

Salutacions.

Comentari per Xavier Mesalles — 24 juliol 24edilluns 2006 #
Òbviament, Xavier, tens molta raó en molts dels arguments que hi aportes, però no es pot jugar a comparar coses que no són semblants, com una ciutat, Lleida, amb una nació, com Alemanya. Davant dels teus raonaments, llavors, t’he de preguntar: intentem fomentar allò que ja tenim o ens lamentem d’allò que no tenim producte de molts anys d’història? Intentant gestionar la realitat de la manera més digna possible ens aproparem de veritat als referents ideals.

Comentari per saez — 25 juliol 25edimarts 2006 #
Primer, et tinc que agrair que m’hagis contestat, però em sap greu que m’hagis contestat amb un intent d’escapulir-te com una anguila…..

Alemanya no es res més que dotze Catalunyes i Catalunya no es res més que 50 Lleides………

Com a bon politic, intentes tancar les posibles sortides al tema donan’t només dos opcions disponibles. Fomentar alló que tenim…….o…….lamentar el que no tenim producte de molts anys d’historia…..com si no hi hagués com MIL OPCIONS MES.

La primera í la de més pes per mí: si no es gestiona bé el present el futur no cambiarà mai.

Gestionar el present a base de “mesdelmateix”, no em consola gens……..ni a mí ni als que tenen que pagar cents de mils de euros per una vivenda ridícula per un lloc com Lleida, que el que hi sobra, si es que hi sobra alguna cosa, es precisament terreny.

A Alemanya, no s’especula amb el terreny, per que els Ajuntaments son els propietaris de TOT el terreny edificable de primera categoria…..i aixó com s’aconsegueix?…..és més senzill del que sembla. Es fàn permutes amb coeficients de correcció per terrenys de segona, tercera i cuarta categoria. Cada categoria es més allunyada del centre de la ciutat, de manera que un metro cuadrat de la zona centro equival a cinc de segona categoria (arrabals), deu de tercera (zones rurals frontereres amb les urbanes) i 25 de cuarta (zones rurals no frontereres amb les urbanes), de tal manera que cuan el terreny de primera s’acaba, el de segona pasa a ser de primera………….i ja es tot del Ajuntament una altra vegada.

Consecuencia, un pis a Alemanya, a una ciutat similar a Lleida, val menys de la meitat del que costa aquí.

Ara bé, i torno al meu anterior escrit…….no hi ha tanta gent que s’enriqueixi amb la especulació, i aixó sí, el “consum privat” es més alt, per que paguen d’hipoteca, o lloguer, que aquesta es l’altra opció, que aquí es impensable, paguen molt menys que nosaltres……..

Ah !!!!! i els hi sobra diners per venir de vacances a Salou……….

Salutacións.

Comentari per Xavier Mesalles — 31 juliol 31edilluns 2006 #