EN DEFENSA DE L’HORTA I LA VARIANT SUD

Publicat el 17 de desembre de 2005 al diari Segre   Un ampli grup de veïns de l’Horta de Lleida han iniciat un moviment, sota el lema de “Salvem l’Horta”, que té com a objectiu primer advertir els poders públics sobre el traçat previst per a la Variant Sud, un recorregut que al seu entendre pot perjudicar de manera molt seriosa una bona part de l’Horta més tradicional de la nostra ciutat. He de dir, d’entrada, que els seus plantejaments m’han semblat assenyats, ja que parteixen de la base d’assumir la necessitat vital que d’aquesta variant té la capital del Segrià.  No posen en dubte la seva conveniència ni fan exercicis demagògics de posar les administracions entre l’espasa i la paret. L’únic que diu aquesta plataforma és que convindria repensar el pas d’aquesta via, sobretot des del punt de vista de la seva afectació a una part important del nostre patrimoni mediambiental i econòmic.
De forma paral·lela, una altra reivindicació s’aixeca des de poblacions de la comarca del Segrià que històricament han patit una nefasta xarxa de comunicacions terrestre. Aquests alcaldes, recolzats per la raó evident que en vint-i-tres anys de Generalitat democràtica i monolítica han estat oblidats de qualsevol millora en les seves carreteres, demanen que si es repensa la Variant Sud, aquest replantejament faci passar aquesta via el més a prop possible de les seves poblacions. Tot i que hi ha qui ha volgut unificar ambdues propostes en una sola –curiosament, els mateixos responsables polítics de l’aïllament que pateixen alguns d’aquests pobles-, la realitat ens obliga a separar-les i, per tant, analitzar-les com propostes molt diferents que són.

La principal necessitat que la ciutat de Lleida té de la Variant Sud radica en que, unida a l’actual Variant Nord, crearà una circumval·lació exterior, un anell que envolti la ciutat, que evitarà que hagin de creuar el centre de Lleida els vehicles que només venen de pas. L’estalvi d’aquest trànsit, que ara com ara suporten moltes vies essencials de la ciutat, haurà de millorar la circulació rodada al casc urbà, fent-la més fluida i més sostenible. Al mateix temps, aquesta anella viària ha de permetre un accés i una connexió el més fàcil i curta possible des del mateix centre de la ciutat a qualsevol punt d’una de les dues variants.
Si ara la Generalitat de Catalunya es plantegés un recorregut de la Variant Sud que creués bona part del Segrià aïllat, l’únic que faria seria construir una mitja carretera, que ni seria útil a la ciutat de Lleida com part de la circumval·lació, ni serviria de gran cosa a les poblacions que demanden millors comunicacions. Considero que, en canvi, seria més profitós i més rendible de cara al futur crear una xarxa viària digna que unís de veritat els pobles d’aquesta part del Segrià a la Variant Sud. Per a mitges carreteres ja en vam tenir prou amb l’Eix Transversal, que abans d’acabar-se ja se sabia que es quedava petita.

Una altra cosa és el traçat concret que la Variant Sud ha de tenir dins del radi d’acció que la faci efectiva com a circumval·lació i la seva afectació al territori. El que ens expliquen els veïns de l’Horta és que aquesta zona de la nostra ciutat ja va patir una ferida profunda amb la construcció del by-pass de l’AVE per Rufea. Una ferida que ara quedaria eixamplada amb el pas de la nova carretera a pocs quilòmetres de distància. Aquestes dues vies trencarien pràcticament les possibilitats reals de viure de l’agricultura en aquests paratges privilegiats, condemnant-los a la desertització o a usos no tan respectuosos i sostenibles. Amb plànols sobre la taula, els membres de la plataforma demanen a la Generalitat que estudiï d’altres traçats alternatius i, en teoria, menys agressius amb l’Horta abans d’infringir un dany mediambiental i econòmic que pot ser irreparable. I, conscients de la funció que ha de complir la Variant Sud, proposen dues opcions que no allunyen el recorregut de la ciutat: o aprofitar la ferida ja oberta pel pas de l’AVE fent la carretera paral·lela al by-pass, o fer-la discórrer uns centenars de metres més enllà d’on està projectada per tal que l’afectació a l’Horta i els Aiguamolls de Rufea sigui la menor possible.Ignoro si tècnicament alguna d’aquestes propostes són viables, però tampoc no sé si el Departament d’Obres Públiques de la Generalitat els ha estudiat abans de decidir-se pel traçat que ens planteja. En tot cas, trobo absolutament raonable i assenyada la preocupació d’aquesta plataforma i el que demana: valorar tècnicament un traçat alternatiu i més respectuós amb la nostra riquesa ambiental i econòmica. I si resulta que no existeix, que s’adoptin totes les mesures que calguin per tal d’evitar que el traçat actualment previst malmeti una part important del nostre patrimoni natural, el que també ha ajudat a forjar el caràcter i la cultura dels lleidatans i les lleidatanes del segle XXI.