SÍ A LORENA GÓMEZ, NO AL “SHOW BUSINESS”

Publicat el 27 de gener de 2007 al diari     Una jove veïna de Lleida, Lorena Gómez, ha participat des de fa uns mesos en un concurs televisiu d’ampli ressò popular, que es basa en la retransmissió pràcticament en directe dels patiments i els problemes de convivència d’un grup de persones obligades a compartir un mateix espai. A la ciutat de Lleida s’ha desfermat una lògica corrent de simpatia cap a la adolescent a mesura que anava superant proves i es situava entre les guanyadores del concurs. És la més que sana reacció de suport als nostres davant d’una competició contra gents d’altres indrets. Posant un símil futbolístic, amb aquesta noia passa el mateix que ens va passar a molts culers quan la UE Lleida va guanyar al Barça al Camp Nou, els blaus finalment són els nostres. Però tot té matisos molt importants que fins ara no he volgut fer públics per no donar més carnassa als que, per tapar les seves vergonyes, han escampat falsos rumors sobre la meva posició política en aquest tema. 

De Lorena Gómez em diuen que té habilitats interpretatives que prometen, que li apassiona el món de la música i que pot encetar una carrera discogràfica de certa volada. D’Operación Triunfo sabem que no deixa de ser un d’aquells programes on s’explota la morbositat i s’atien les més baixes passions per obtenir les més altes quotes d’audiència i, per tant, més i més ingressos publicitaris que van a parar a les butxaques dels promotors de l’invent que no pas a la promoció de la música de qualitat ni dels propis aspirants a cantants quan surten del programa. 

Lorena Gómez, pel que em diuen, és una noia que treballa de caixera de dilluns a divendres i que els caps de setmana fa de cambrera. Tot això per poder pagar-se la seva formació musical. Igualment, sempre ha estat a disposició dels seus amics i amigues de la Casa de Andalusia per animar festes i celebracions. Operación Triunfo és un producte de ficció, revestit de la falsa veracitat que atorguen els anomenats “reality shows”, on no es cultiven precisament els valors de l’esforç, la tenacitat o la qualitat, sinó que prima la generació de simpaties a base de forçar situacions i crear parelles que després alimentaran la resta dels programes televisius on les estrelles socials ho són en base a la quantitat de llits que diuen que han freqüentat i no per la seva vàlua personal. 

Una darrera consideració general: puc entendre els moviments de simpatia i defensa de la nostra concursant veïna, però per això mateix no puc entendre com no es va aixecar cap d’aquestes veus per denunciar el tracte de vexació masclista que la noia lleidatana va rebre de part d’un dels protagonistes del show, aquell de les ulleres fosques que la va insultar titllant-la de “consolador”. 

Perquè van callar? És una mostra d’estima cap a la jove lleidatana Lorena Gómez consentir l’insult? En què beneficia a la nostra veïna que sigui maltractada verbal i psicològicament davant la passivitat dels telespectadors i les autoritats locals que lluiten per una foto al costat del seu cartell? Por a plantar cara a qui té el poder discrecional de trencar els teus somnis? Què es premia, la vàlua artística o la capacitat d’entomar? Quins valors socials deuen de transmetre aquests tipus de programes que fan negoci fins i tot de personatges com aquest membre del jurat? Quins valors culturals són els de la por a rebel·lar-se? Quin model de societat ens transmeten aquells que es fan un forat al nostre imaginari a base de repartir bufetades i escopinades a tort i dret? 

Em diuen que la nostra veïna Lorena Gómez és, fins i tot, la única que diu que és de Lleida i no de Lérida, com sembla ser que ens anomenen des de l’interior del pavelló de Pardinyes quan connecten per televisió. Em diuen que ha interpretat cançons en castellà i anglès i estic segur que, de ser per ella, no li hauria importat cantar en català; però aquesta llengua no està convidada per l’empresa promotora, curiosament una empresa nascuda de la mà dels que eren activistes de la cultura catalana més transgressora durant la transició democràtica. I ara no em vinguin amb allò de que el programa és per tot l’Estat i que per això no es pot cantar en català; a les espanyes, si Lorena canta en català l’entendrà tanta gent com la que l’ha seguit en anglès. 

Però aquest producte, basat en la cruel dictadura dels beneficis dels promotors, no deixa marge de maniobra pels artistes. La cultura? Igual que la música, només importa l’índex d’audiència. Lorena Gómez? Si la pots insultar i menysprear sense que la seva ciutat reaccioni en contra, la pots tractar com un producte de compra-venda més. Aquella jove veïna de la Mariola, sòcia de la Casa de Andalusia de Lleida, caixera del Zara i cambrera de la Wonder? Crec que la tenen segrestada en una bombolla catòdica, i que haurà de ser prou valent i forta per trencar-la i no convertir-se en un simple producte mediàtic més. 

Un producte mediàtic basat, no ho oblidem, en l’obtenció de beneficis ràpids i elevats sense importar què queda pel camí. És el “show business”, el televisiu i el polític. Beneficis de tot tipus, la qual cosa explica els intents de la tele per maquillar el seu veritable perfil i la irracional cursa de cops de colze entre dos candidats, Àngel Ros i Isidre Gavín, per fer-se amb un pessic de Lorena, novament convertida en moneda de canvi, ara moneda electoral. La carrera musical de Lorena Gómez? No, això no importa, importa la capitalització de la foto ràpida amb ella al costat, sigui al preu de diners públics que sigui, i el llançament de rumors malèvolament falsos sobre els possibles contrincants electorals. 

Ignoro si Lorena Gómez, com de veritat espero, podrà algun dia demostrar que la seva vàlua artística està pel damunt del muntatge que li han organitzat persones sense escrúpols. En tot cas, sàpiga ella que té les portes obertes de l’IMAC. Però ella, no els que han jugat amb la seva dignitat i, de ben segur, no permetran que Lorena pugui agrair el suport dels seus veïns si no és previ pagament d’un peatge milionari.    

 #