TOTS AL SENGLAR ROCK!

Publicat l’1 de juliol de 2006 al diari Segre     A ritme del millor rock lleidatà, català i internacional, les Basses d’Alpicat han tornat a reviscolar de l’oblit per tal d’acollir la segona edició lleidatana del Senglar Rock, una de les accions més emblemàtiques de les que desenvolupem des de l’IMAC. La particularitat del Senglar, en contra del que pugui semblar, no radica exclusivament en l’espectacularitat de les xifres d’aquest esdeveniment, ni en la qualitat dels artistes que actuen, ni en la quantitat de persones –majoritàriament joves- que mobilitza.

No, la importància emblemàtica del Senglar és que amb aquest festival podem demostrar una forma de fer política basada en prioritzar el servei a les persones, amb una estructura econòmica fonamentada en la col·laboració amb la iniciativa privada i en la interrelació de la pràctica totalitat dels departaments de la Paeria per assolir un mateix objectiu.

El Senglar Rock a Lleida no seria possible sense la iniciativa privada de RGB, productora que dirigeix Xavier Fortuny i que és l’ànima d’un festival de música pensat en català, per als joves catalans i amb ganes de projectar fora de Catalunya la imatge i la nostra música més actual. RGB inverteix en el Senglar de manera diferent a com ho poden fer d’altres empreses, ja que l’objectiu que persegueix no és el de guanyar diners, tot i que tampoc pretén perdre’ls.

El Senglar és una aposta estratègica per la música rock feta a Catalunya amb projecció de superar barreres. Aquesta dinàmica poc economicista d’en Fortuny va facilitar, de fet, el trasllat a la ciutat de Lleida del festival, ja que la nostra ciutat aporta riscos, però sobretot garanteix difusió i il·lusió.

Al voltant del projecte del Senglar Rock es van començar a moure moltes sinèrgies, com la d’una empresa emblemàtica a Lleida, San Miguel, que aposta clarament per aquest festival com una forma d’exportar la imatge d’una Lleida moderna i musicalment atractiva, associant la marca de la seva històrica cervesa a la nostra ‘moguda’. D’altres empreses privades també es mouen a l’esfera del Senglar amb el mateix esperit.

L’Ajuntament, a través de l’IMAC, es converteix en co-productor de l’esdeveniment com a garantia que el Senglar ha de ser molt més que un simple cap de setmana a ritme frenètic. Darrere el Senglar hi ha sentiments i una idea d’entendre la nostra ciutat com a pol d’atracció i, a la vegada, centre emissor dels valors de la nostra joventut.

Serveis de qualitat, foment del transport públic, promoció del consum sostenible i sintonia entre l’entorn i la gent són els valors més destacables que ens va deixar l’edició de l’any passat i que, confio, tornaran a ser els protagonistes del festival d’enguany.    

Per fer realitat un esdeveniment d’aquest tipus, era necessari mobilitzar bona part de la Paeria, ja que les seves dimensions i implicacions transcendeixen les possibilitats d’un únic departament. Turisme de Lleida, Joventut, Seguretat Ciutadana, Medi Ambient, Educació i Urbanisme són les peces claus de l’actuació municipal coordinada i transversal. Tots i cadascun dels serveis municipals s’ha esforçat al màxim en la part de responsabilitat que assumeix amb un punt de mira únic: fer de la segona edició del Senglar Rock a Lleida la que consolidi el nou format del festival a tota Catalunya.

Tot això que he descrit als paràgrafs anteriors es resumeix en una sola idea: a la Paeria treballem sense descans en benefici de la ciutat. Aquesta frase, que pot semblar més o menys publicitària, descriu una realitat que des d’alguns sectors polítics es vol negar. És qüestió de com se miren les coses: si amb ànim de millorar-les o amb ganes de destruir el contrari, al qual, per cert, se li considera com un enemic i no com un adversari.

A ritme de rock, aquest cap de setmana a les Basses trobem la distància suficient com per mirar amb uns altres ulls els darrers successos de la vida política local. Mentre uns es donen cops de bastó amb pràctiques de dubtosa qualitat ètica i els altres entren al drap, la ciutat viu i gaudeix d’ella mateixa.

És el mínim que la ciutadania pot esperar de nosaltres, els seus representants democràtics i legítims, que dediquem tots els esforços a fer de la manera que millor puguem que Lleida sigui una ciutat on sigui un orgull viure-hi.

Ho vam explicar al ple sobre política municipal del passat dimecres, fent un balanç exhaustiu i net sobre la nostra gestió al capdavant de la Paeria, però la dinamita ubicada sobre aspectes anecdòtics i secundaris per a l’interès de la ciutadania va impedir que el nostre missatge arribés a la ciutadania sense interferències. Què hi farem!