» MUSEU DE LLEIDA, COL·LECCIÓ DE LLEIDA

MUSEU DE LLEIDA, COL·LECCIÓ DE LLEIDA

10 abril, 2006 on 6:18 pm | A Museu Diocesà |

La consellera de Cultura, Caterina Mieras, ha fet públic avui el dictàmen de la Generalitat sobre el futur del Museu Diocesà de Lleida. Seguint el camí que fins ara s’ha recorregut des del Patronat, s’obre la porta parcialment a la possibilitat que obres del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal puguin ser exposades en territori aragonés.

No negaré que les nou condicions que es posen perquè es pugui fer efectiu “el trasllat d’algunes obres” fan avui per avui molt difícil que cap obra surti del Diocesà com també és cert que el dictament recull l’acord signat per tots els membres del Consorci (Generalitat, Bisbat, Paeria, Diputació i Consell Comarcal) fa un temps.

De totes maneres, a la resolució trobo a faltar referències més clares i explícites sobre la propietat de les obres en litigi, peça clau de tot el procés. El Bisbat de Lleida té més que acreditada aquesta propietat i, en aquest cas, si la propietat és de Lleida la resolució de la Consellera no té tampoc cap sentit. Semblantment, en el cas d’haver de compartir, no es deixa tampoc clar si amb la Franja o Barbastre i, finalment, cal plantejar-se també quin és el significat exacte d’unitat de col·lecció. Per a mi, propietats a banda, unitat de col·lecció no vol dir altra cosa que aquesta col·lecció, museísticament parlant, és en la seva totalitat de l’Arxiu Diocesà i Comarcal de Lleida.

3 Comentaris »

RSS sindicació de comentaris en aquesta entrada. TrackBack URI

Xavier, les trobes a falta les referències a la propietat en litigi perquè:

a) la propietat està clara, és de l’Església Católica Apostòlica Romana (que és única)

b) aquesta té moltes sucursals o delegacions, com bé saps, i els bisbats no són més que aquestes sucursals o delegacions, una altra cosa és marejar la perdiu.

c) la legislació vigent: Constitució, reconeix els acords amb l’església católica i el concordat el dret especial a dirimir les qüestions que els són própies pel dret que els és propi, el canònic.

Comentari per Albert Balada — 11 abril 11edimarts 2006 #
Fa gràcia veure el sociata de dalt defensant l’església catòlica.

Per què no es treu la carota i ho diu clarament, que vol donar les obres d’art als ecspanyols.

Comentari per Jordi — 12 abril 12edimecres 2006 #
Ho sento, Jordi, però no em queda més remei que demanar-te un to més seré. La discrepància no és excusa per aixecar la veu o pujar el color de les paraules escrites. Aquest espai de debat no pot convertir-se en el cau insultant i poca-solta que promou un altre candidat. Aquest no pot ser el nostre tarannà. I quan dic nostre em refereixo a la comunitat, cada dia més sòlida, que ens estem trobant i intercanviem idees a través d’aquest web, i aquí entra, com no, l’amic Balada.
Òbviament, no comparteixo l’opinió de l’Albert, ja que si la qüestió de la propietat fos tan simple, el vaticà podria decidir permanentment sobre la pràctica totalitat de les col•leccions museístiques del planeta. De fet, la propietat de les obres esta encara pendent de resolució judicial, i farem bé esperant a que els jutges s’ho acabin de mirar.
D’altra banda, l’abast concret del Concordat també és motiu de discrepància, ja que una cosa és decidir sobre matèria purament eclesiàstica –com les nul•litats matrimonials, per exemple- i una altra que l’Administració s’inhibeixi de la seva responsabilitat legal sobre obres d’art catalogades com a fons museístic.
De totes maneres, crec que la resolució de la consellera Mieras té punts que demostren la voluntat de mantenir la unitat del Diocesà, i també aspectes més aviat poc valents. Continuarem parlant del tema, no ho dubteu, de moment jo m’agafo uns dies de descans, espero que tos vosaltres també i que gaudim d’un bon temps de primavera.

Comentari per saez — 12 abril 12edimecres 2006 #