LA CIUTAT DEL CONEIXEMENT

Publicat el 15 de març de 2006 al diari La Mañana     La setmana passada presentàvem a la ciutadania els avantprojectes urbanístic i arquitectònic del futur Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Gardeny (PCiTAL), un gran projecte de ciutat en el qual, conjuntament amb la Paeria, la Universitat de Lleida, i molt especialment el seu rector Joan Viñas, estan esmerçant hores, il·lusions i plantejaments estratègics de futur. A grans trets, els treballs a fer a partir d’ara al turó contemplen una inversió de més de 65 milions d’euros per transformar les 7,5 hectàrees de Gardeny destinades al Parc, uns treballs que és previst que estiguin completament enllestits abans de la tardor de l’any 2008.

Però més enllà del que és purament tècnic, aquest Parc Científic sumat a d’altres iniciatives impulsades des de l’Ajuntament significa una passa important de cara a consolidar Lleida com una ciutat on el coneixement sigui un dels eixos vertebrals de la nostra singularitat a Catalunya.

El Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari pretén ser una gran infrastructura que faciliti la implantació a la nostra ciutat d’empreses i consorcis destinats a la investigació puntera en matèria de transformació dels nostres productes naturals. Pretenem fer de Gardeny un centre que irradiï valor afegit a la producció més pròpia de les terres de Lleida i alhora un pol d’atracció per a totes aquelles empreses i consorcis dedicats a la investigació, que trobin en la nostra ciutat un marc incomparable on poder desenvolupar les seves millors recerques.

Crec que aquest Parc ha d’establir un diàleg permanent amb la futura Llotja-Palau de Congressos, ja que conjuntament amb la Universitat, poden configurar una xarxa d’infrastructures bàsiques per tal d’aconseguir el doble objectiu al que em referia abans i que ha de fer possible la marca de “Lleida, ciutat del coneixement”. Llotja i Parc, de fet, són projectes significativament paral·lels: els dos generaran un gran moviment econòmic a la ciutat, els dos ajudaran al progrés científic, els dos ajuden a recuperar i generar elements i referències distintives de Lleida i els dos són projectes que aquest nou govern municipal es va trobar en fase d’estancament i, ara com ara, hem aconseguit de tirar endavant.

El Parc i la Llotja suposen inversions euromilionàries que, a la vegada, han d’atraure més moviments de capitals a la nostra ciutat. Un exemple clar es com a l’avinguda de Tortosa s’han revaloritzat les actuals construccions en veure la maqueta del Palau de Congressos, quan fa només dos anys i mig tothom pensava que aquella porta de Pardinyes quedaria amagada a la ciutat. Igualment, el Parc de Gardeny ha de provocar que moltes empreses vegin Lleida com una ciutat que entra en la seva lògica d’expansió del negoci.

Si el Parc ha de ser un centre de recerca, la Llotja ha de ser el lloc on es pugui debatre sobre els avenços que Lleida proporciona, posant a l’abast de la intel·ligència els mitjans tecnològics de darrera generació i un ambient de tranquil·litat que convidi al debat productiu.

Si la mateixa maqueta de la Llotja va servir per demostrar que Lleida encara pot disposar de construccions singulars, a Gardeny ha de succeir el mateix. Potser no amb les rehabilitacions que s’han de fer dels vells immobles militars, però sí en el disseny de l’edifici que ha de generar marca de qualitat de tot aquest espai. Pretenem incorporar al paisatge urbà construccions de les quals la ciutat de Lleida està mancada més enllà dels emblemàtics monuments. Lleida ha patit durant massa segles els efectes de conflictes que ens han deixats orfes d’edificis civils singulars.

Finalment, ambdós projectes, Llotja i Parc Científic, són la resposta de l’actual govern de la Paeria a dos problemes que no trobaven sortida en els darrers anys. Si la Llotja estava frenada per un plantejament inicial erroni, que condemnava els veïns de l’avinguda de Tortosa a ser un carreró de segona categoria, Gardeny era el calaix de sastre que aguantava qualsevol genialitat del polític de torn. Però poca cosa més.

A partir d’ara, comença la feina dels que han de fer realitat aquestes idees exposades sobre el paper. Comença una feina que, de cara a la ciutadania, semblarà poca cosa fins que no comencin a moure’s les màquines. Però que no ho dubti ningú, cap pedra es mourà si prèviament no es dediquen hores i hores a definir amb claredat la Lleida que volem construir, la Lleida del coneixement.